Tornarem a canviar l'horari

S'acosta el canvi d'horari i ja es torna a parlar de si es deixa de fer o no. Com en moltes altres coses Europa es mostra dubtosa i això, al meu entendre, és una demostració de la seva feblesa. Si en temes que algú podrà considerar menors no s'arriba a cap acord, què es pot esperar de decisions més transcendents?

No dic que no sigui una decisió que mereixi reflexió i anàlisi profunda, però quants anys portem amb la mateixa cançó? Espanya, per començar, ja no figura al fus horari que li correspondria. Tenim el mateix horari que alguns països europeus molt més a l'est. Després hi ha el tema dels canvis a la primavera i la tardor, que segons diuen persones expertes, no ens van gens bé.

Al marge d'estar a favor o no del canvi, hi ha la discussió sobre què ens interessa més, si ens quedem en l'horari d'estiu o el de l'hivern. Sembla que no ens hem de fixar en el possible estalvi energètic, perquè se'ns diu que no és real, per tant, es tracta de veure què ens agrada més, que a l'hivern es faci fosc molt aviat, o que s'allarguin les tardes d'estiu.

Si diuen que la naturalesa és sàvia, potser la solució més lògica és anar d'acord amb el fus horari que ens correspon, i adaptar-nos a la llum del dia per fer la nostra activitat diària. Que aquesta és una altra. Tots, quan hem viatjat per Europa, ens hem adonat que aquí anem tard. Acabem la jornada molt més tard que els altres i tampoc no la comencem gaire més tard que ells. El que ens diferencia sobretot és la pausa del migdia, i la raó que es dona és la temperatura de l'estiu que dificulta el ritme normal del treball.

No és senzill, però crec que hauríem d'anar més a la idea i decidir què volem realment i no anar donant voltes i voltes sense prendre cap decisió. Sempre he pensat que la gent més vàlida és la que té una capacitat de reacció i de prendre decisions més ràpides. Adormir-s'hi no és bo i paralitza el ritme de la nostra vida provocant situacions absurdes. Veurem què hi haurà de tot plegat.

Sant tornem-hi!

Avui toca recuperar el ritme d'activitat de l'any després d'un parèntesi festiu, que no vol dir sense treballar, si més no per a uns quants. D'alguna manera, però, es faci festa o es treballi, les festes nadalenques actuen com una pausa en molts aspectes de la nostra vida, tant de la feina com del lleure, amb un component més familiar, si bé no per a tothom, sí per a la majoria de les famílies del nostre país. Dissortadament n'hi ha que ni tan sols ara ho poden viure amb il·lusió. I en això també hi hauríem de pensar.

    Tot i la pressió del moment, fins i tot en temes polítics també s'ha amortit una mica, però estic segur que amb pocs dies recuperarem la dinàmica anterior, la qual cosa no sé si és desitjable o caldria calmar-se i caminar més assenyadament i sense tantes presses. Quan es corre massa es cometen errors, i al nostre país ja en portem una colla de molt seguits.

    Els nois han tornat a l'escola, mentre el govern de la Generalitat ha creat una comissió especial per analitzar què està fallant al nostre sistema educatiu i què podem fer per millorar-ho. Poc abans de les vacances de Nadal hi va haver un gran batibull pels resultats PISA. Semblava com si el món s'acabés, com si fos una novetat i no una cosa que arrosseguem de temps. No sé què ens passa, però sempre estem tapant forats, intentant resoldre tot allò que ens peta als dits, sense capacitat per planificar i veure-les venir.

    Un dia, en aquest blog, parlava de la necessitat de planificar. De saber planificar i fer-ho transparent, perquè tothom ho vegi i hi pugui dir la seva. En parlava en clau local, però ho podem fer extensiu a nivell de país. No sé com és possible que no tinguem uns dirigents que s'ho prenguin seriosament i, abans que tot se'n vagi en orris, hi hagi capacitat d'encarrilar bé les coses. Et pot agradar més o menys, però el que no és de rebut és que no es prevegi el que pot arribar a passar. I això ho podem aplicar a mil llocs.

    I es posarà en marxa l'obra pública que també ha quedat mig aturada. No sempre per qüestió de vacances, a vegades és per un problema greu en les licitacions. No sempre el millor preu és la bona opció, i en l'obra pública això queda clarament demostrat. A la nostra vila hi ha obres pendents des de fa unes quantes dècades i no crec que l'any que hem encetat canviï gaires les coses.

    Avui, doncs, ens hi hem de tornat a posar, i alguns amb nous objectius, promeses que no sempre s'acaben complint. Agafem-nos-ho bé, i si les coses ens venen de cara, aprofitem-ho i no siguem desagraïts.

L'epidèmia continua

El rebrot important en els contagis del coronavirus entre la població jove ha fet que tothom s'esvalotés i comencem a dubtar de si les mesures preses han estat encertades o no. La veritat és que estàvem acostumats a la lenta desaparició dels efectes de la pandèmia i això que ha passat entre el jovent ens ha vingut de nou.

El dubte que ha sorgit ara és de si cal fer passes enrere o bé accelerar la vacunació dels més joves. El cert és que si volen fer vida normal o molt propera, cal tenir en compte que encara no s'ha extingit l'epidèmia i si no tota la població està vacunada, voldrà dir que hi ha una part de la gent que continua en perill de contagiar-se. Si hi afegim que aquests són els joves, els que tenen més vida social, no és estrany que l'evolució dels contagis hagi anat a l'alça.

Desconec si hi ha manera o no d'accelerar el ritme de vacunació, però seria important intentar-ho, ja que fer marxa enrere ara és molt difícil. Portem massa temps arrossegant l'epidèmia i totes les seves conseqüències, i ara prendre decisions al respecte no és el mateix que mesos enrere.

Més vacunes tot i l'èxode de la ciutat

Sembla que aquests dies de Setmana Santa s'ha reactivat la vacunació i ara sí que s'avança i puja el percentatge de persones amb la primera dosi. Ha costat molt i hem rebut amenaces de no arribar les vacunes o de no vacunar els dies de festa. Potser les queixes a les xarxes socials sobre aquesta probabilitat ha fet que es rectifiqués i que es procedeixi a vacunar massivament.

No era normal el ritme que hi havia fins ara, ni que tantes persones de més de vuitanta anys estiguessin sense vacunar. Ens parlaven de la quantitat de persones que morien i no es feia res per accelerar la vacuna. Aquest canvi en el ritme està molt ben vist per la majoria de la població.

Entretant, la gent surt de la gran ciutat per anar a visitar el territori. Avui em deien que a Tavertet no s'hi cabia, i les fotografies mostraven la gran quantitat de cotxes aparcats en els espais reservats per no col·lapsar el poble. Si això serveix per recuperar-se els propietaris dels restaurants, benvinguts siguin els forasters, encara que posin en perill la tranquil·litat de la població.

Però la informació sobre l'acceleració de la vacunació no arriba sola, sinó que al costat se'ns diu que s'ha detectat persones contagiades tot i haver estat vacunades amb l'AstraZeneca. Això complica encara més la credibilitat d'aquesta vacuna, sobretot després que països com Alemanya hagin aturat la vacunació amb aquesta vacuna a persones de menys de seixanta anys. És ben bé que no estarem tranquils durant un bon període de temps.

Comencem les vacances

La sensació d'avui és agradable, perquè et trobes cansat, però saps que demà canviaràs la rutina de sempre. Has arribat al dia esperat, desitjat després d'un any dur en tots els seus aspectes. Un curs que ha suposat un canvi de ritme i estratègia, de companys de feina i relacions, i a casa amb la pèrdua del pare, també suposa tancar una llarga etapa de la vida i començar-ne una de nova on et trobes a primera línia.

Les vacances que moltes persones no en poden gaudir, potser perquè no tenen feina, són un regal que de ben segur aprecies proporcionalment a l'esforç dedicat a la feina de cada dia. I el primer dia, quan tens la perspectiva de tot el que podrà passar et fa respirar a fons i somriure. Allò t'ho has guanyat.

El repte consisteix en ser capaç de desconnectar sense que això suposi oblidar-se de qui ets i de quina és la tasca que ocupa bona part de la teva vida. Desconnectar del dia a dia sense oblidar projectes de millora per a la tornada. Si tot això no et succeeix, si realment desitges i aconsegueixes oblidar-te de tot, és que alguna cosa no funciona en la teva vida laboral. De la mateixa manera que no t'oblides de la família, per poc temps que tinguis per dedicar-los, la feina també és part de tu mateix.

Em disposo, doncs, a desconnectar de la rutina, però em comprometo a planificar el futur, sense que això m'amargui les vacances ni me les faci menys atractives i il·lusionants. Comencem!

Una Synera familiar

Diumenge familiar i de passejada per la vila, intentant ensenyar allò que pot interessar d'Arenys a una persona que feia més de quaranta anys que no hi posava els peus. Tot i que la nostra vila, com la majoria de pobles de la costa, ha patit una destrucció important del territori, amb una construcció caòtica que fa força mal als ulls, és possible trobar-hi algun racó que la vista hi descansa i et resulta plaent.

Patrimoni arquitectònic i patrimoni natural. L'aiguabarreig no sempre immaculat, però intentant buscar-hi la part positiva. El camí de la Pietat, amb una bona panoràmica del litoral arenyenc, i el petit parc de Can Quintana, suposo que poc concorregut, però agradable de caminar-hi, sobretot un migdia amb el sol presidint el cel.

Una tarda ventosa i mig ennuvolada que no ha permès remullar-nos més amunt dels turmells. Això a qui portava el banyador dissimulat i la tovallola a la bossa. Els poc amants al bany d'aigua salada ens hem aixoplugat en un dels xiringuitos de la platja.

Diumenge de relax en espera d'una setmana que es prepara força moguda i amb un ritme estressant que no és el que més convé a la meva salut un xic trontollant.

Exhaurides les vacances

Aprofitant que els partits polítics ens avorreixen amb el mateix de cada dia, parlaré de les vacances que avui s'acaben. Dic que ens avorreixen perquè no afegeixen res de nou. Cap d'ells. Joan Herrera es dedica a atacar per evitar que es fixin massa en ell, que cada dia resulta més patètic. Albiol fent d'home fort del PP intentant treure alguna cosa dels empresaris, encara que sigui fent-los por. Iceta marcant distàncies de tothom, crec que de manera molt intel·ligent, i de Junts pel sí... no podem dir res de nou.

Demà recuperem la normalitat, i ho fem amb l'agenda plena, per treure'ns la son de les orelles. En pocs dies, doncs, oblidarem tot el que hem fet aquests dies. La capacitat de desconnectar, de posar-hi distància, de canviar el ritme i la rutina, i recuperar les ganes de treballar en nou projectes, amb nova il·lusió i amb professionalitat.

Acostumem a fer propòsits a primers d'any, però d'alguna manera és després de vacances quan seria més idoni. Després d'haver gaudit d'uns dies de repòs que també ajuden a mirar en perspectiva el futur, el nou curs.

Demà, doncs, primer dia de la setmana, primer dia del nou curs. Agafem-nos-ho bé!