Avui podrem dormir

Mentre escric aquest post el partit de futbol entre el Barça i el Madrid està en joc i, per tant, no sé quin serà el desenllaç final. En tot cas hi ha una cosa que es pot afirmar: avui podrem dormir!

Fa pocs dies el Barça va perdre la semifinal de la Champions al camp de l'Inter. Va ser un partit molt ajustat i emocionant. Això diuen, perquè jo no el vaig veure, però el vaig poder seguir. Els veïns, que sí que se'l miraven, eren prou explícits amb els seus crits i cantades. Aquell dia jugaven de nit, un dia de cada dia. L'endemà hi havia persones que s'havien de llevar d'hora per anar a treballar. 

Avui juguen en horari de tarda i, per sort, no ens destorbarà el son. Atès el fracàs de la Champions, guanyar el clàssic és una obligació. No es farà el triplet, però cal assegurar que el Madrid no guanya la lliga i que, per tant, es queda en blanc.

No sé si les normes escrites són prou clares i precises davant de fets com el de dimarts passat. Si hi ha uns veïns que fan més xivarri del compte, encara que sigui per l'emoció de guanyar una eliminatòria de futbol, impedint que puguis descansar, no sé si pots anar a reclamar res. Ells són a casa seva i s'ha de suposar que les cases estan ben aïllades. No es tracta de posar la música massa alta, o el televisor. Simplement, són els crits i esglais davant de jugades polèmiques i gols.

Sigui, però, el que sigui el que està escrit, hi ha el sentit comú que hauria de prevaldre. Malauradament, el sentit comú s'ha perdut, i cada vegada som més individualistes i pensem només en nosaltres. Algú podrà pensar que no ets conscient que està molestant uns veïns, però si aquests t'ho fan saber... Quina excusa tens per no afluixar el volum i procurar no ser tan sorollós? Que és una semifinal de la Champions? Que fa massa temps que el Barça no té la possibilitat d'anar a una final?

Per sort, per als veïns afectats, el Barça va quedar eliminat i ja no hauran de suportar una altra nit de Champions, si més no fins a l'any vinent. I encara més sort que avui el clàssic es jugui en horari de tarda.

El partit encara continua i veig que el Barça domina el marcador.

A la mort de Leonard Cohen

Hem conegut la notícia de la mort de Leonard Cohen, un cantautor canadenc que sempre m'ha plagut escoltar, encara que no n'hagi estat un fan fidel. Hi ha uns quants músics, ja 'granadets' que la seva música m'ha atret. No en són molts, però entre ells hi ha The Beatles, Bob Dylan i Leonard Cohen. Deu ser que sóc un clàssic perquè la meva música preferida és la clàssica i a la feina ja en fem broma.

També és cert que Cohen tenia una edat i que la qualitat de les seves interpretacions havia baixat, però això no treu que el tingués en estima i que m'agradés escoltar les seves cançons. Avui dia 82 anys no és tan estrany arribar-hi, però sí que ho és més estar al peu del canó. Li agraeixo la seva aportació al món de la música. Que descansi en pau!

S'acaba l'any del procés i comença l'any de...(?)

Falta poc més d'una hora perquè acomiadem aquest 2014 i donem la benvinguda al 2015. El més clàssic seria parlar dels fets més importants que han succeït al llarg de l'any i desitjar el millor per al nou any. Enguany, però hem de parlar d'un final tràgic amb moltes morts arreu del món. Unes morts que s'han sumat a les que ja són tan habituals que ni en fem esment.

Indonèsia recordava el tsunami d'ara fa 10 anys i s'ha trobat amb la trista actualitat de l'avió caigut al mar, amb 166 persones mortes. Al Mediterrani s'han continuat produint morts d'immigrants quan intentaven accedir a Europa, però també acabem l'any amb el tràgic accident d'un Ferry incendiat, on encara no sabem quantes víctimes hi haurà, malgrat haver salvat més de quatre-cents passatgers.

Políticament també acabem ensopits, tant els sobiranistes que després de l'èxit del 9N han vist com tornava la calma i la indecisió, com els unionistes que estan farts de tant d'enrenou per no anar enlloc.  I ara només faltava que sortís Podemos amb ganes de treure cadires a tothom.

Fa massa temps que la gent està pendent de Mas i Junqueras perquè decideixin què volen fer. Cap dels dos vol baixar del burro i les expectatives per aquest 2015 comencen a ser molt diferents del que es podia preveure fa un parell o tres de mesos. Ja es comença a llegir que els catalans hem tornat a topar en la mateixa pedra, de les baralles internes, d'anar cadascú a la seva i donar la raó a personatges com Aznar.

Acabem un any complicat, amb la crisi econòmica ben viva, digui el que digui Rajoy, i malgrat ens avisin que anem en bon camí, el 2015 no serà fàcil econòmicament i molt intrigant políticament: eleccions municipals, estatals i potser també autonòmiques. Serà un any de pressupostos prorrogats i de dificultats d'entesa entre les diferents forces polítiques. No sabem pactar, però a còpia de resultats amb diversitat de partits polítics n'acabarem aprenent, o no ens en sortirem. Que tingueu una bona entrada d'any. Feliç 2015!