Més robatoris de coure

El robatori de cable de coure és un fet que es repeteix de manera continuada al nostre país. La primera conseqüència és l'afectació als usuaris de Rodalies. Un entrebanc més per al bon funcionament del servei que fa temps que reivindiquem. Hem d'exigir responsabilitats a les empreses, i subsidiàriament al govern, quan la culpa és de mala gestió o manca d'inversió, però en aquest cas...

Els robatoris de cable o els atropellaments no els podem vincular amb la gestió, però ens hauríem de preguntar si realment tenim prou protegit el recorregut de Rodalies, sigui per evitar robatoris, o bé l'accés de persones fora dels passos autoritzats. Desconec si s'hi està treballant, si es té consciència de la necessitat d'aquesta protecció i si hi ha cap previsió de quan podrem tenir un sistema de protecció que com a mínim redueixi el nombre de robatoris, i encara amb més motiu els atropellaments.

Els lladres, una vegada s'han apropiat del coure el porten a vendre i la pregunta que ens fem és si els compradors de coure estan controlats. Hem de suposar que qui compra als lladres és plenament conscient de la procedència, per la qual cosa n'és també responsable. Es ven al país? Es ven a l'estranger? 

En general, tenim un problema no només d'incivisme, que també, sinó de vandalisme i delinqüència que no es resol fàcilment i que afecta la convivència del país. Robatoris, atracaments, apunyalaments i estrebades són constants, i encara que se'ns digui que el nombre de delictes ha disminuït, la sensació de la gent no és aquesta, i els diaris en van plens. 

L'Administració té l'obligació de posar ordre on no n'hi ha, i nosaltres de col·laborar-hi. Sabem que els delinqüents, els lladres, els criminals, són uns pocs, però fan molt de soroll i creen alarma social. No podem permetre que uns pocs alterin i condicionin la vida de la majoria, i en això cal insistir-hi i exigir mà dura contra qui perjudica la convivència.

El govern espanyol rectifica novament

Ningú no em podrà discutir si afirmo que el govern espanyol s'ha mostrat com un caga-dubtes, ordenant i rectificant a continuació les mesures a prendre. No es pot dir que siguin canvis fruit dels esdeveniments, sinó d'haver pres malament les decisions. A tot això s'afegeix el fet que en cada ocasió han negat la proposta del govern català i d'alguna altra comunitat autònoma, per acabar aplicant-ho. 

Això passarà ara amb la regulació horària de les sortides a passejar de la població. Algú podrà dir que es fa per evitar el que va passar diumenge, però era previsible i se'ls havia advertit, però en aquell moment el que calia era tenir criteri propi i menystenir les altres opinions.

El govern espanyol ha volgut quedar-se amb el control de tot, i decidir des de la distància. Fins i tot ha arribat a decidir que el territori ideal per al desconfinament eren les províncies. Potser és que només s'han fixat en Madrid, Múrcia o La Rioja. No deien que el coronavirus no era cosa de territoris? Doncs per què desconfinen per províncies? És el mateix Barcelona que Tavertet?

Caldrà veure si al final també canvien la decisió i permeten que les comunitats autònomes ho diversifiquen en funció d'altres criteris, com per exemple les àrees bàsiques de salut.

Al ministre de sanitat li ha tocat fer el paper del fill tonto, fins al punt de convocar i desconvocar rodes de premsa, i procurant inventar-se excuses per no fer més el ridícul, però no se n'ha sortit. La història el recordarà com el que ha estat, un personatge desbordat i incapaç de liderar un projecte amb sentit comú. Només ha tingut veu i protagonisme per imposició, gràcies a la declaració d'estat d'alarma.

El coronavirus a les portes de casa

Avui no seré molt original i us parlaré del coronavirus. Ho faig perquè el tenim molt a prop. Fins fa poc ens miràvem la Xina i la vèiem molt lluny. Semblava que el virus feia cara d'asiàtic, però ara ja ho tenim a Europa i força a prop de casa nostra.

Es parla del coronavirus, però també de la grip. Ens diuen que en nou comunitats espanyoles porten dues-centes morts en encara no dos mesos. El percentatge de morts és més gran que no pas el que podria ser amb el coronavirus a casa nostra. La qüestió està en que la grip la tenim assumida i el nou virus no.

Cal esperar i desitjar que la pandèmia no arriba a Catalunya ni a Espanya, però hem de tenir el cap ben clar i molta informació clínica per saber com afrontar-ho si aquesta arribés. Lamentar les morts, que fins ara es tracta de persones grans i amb problemes respiratoris previs, però que això no és excusa.

En situacions com l'actual és quan t'adones dels efectes de la facilitat comunicativa, però també de les dificultats o el poc hàbit per contrastar les notícies. Les xarxes socials poden arribar a ser perilloses i contraproduents. Hem de mirar de col·laborar en una bona informació i tallar d'arran aquells rumors i comentaris poc adequats, que propaguin alarma social innecessària.

Cal educar els jutges!

He llegit la frase: "No n'hi ha prou amb canviar el codi penal, cal educar els jutges". Ho deia Viviana Waisman, presidenta de l'ONG Women's Link Worlwide. I té tota la raó, i no és una afirmació gratuïta, sinó que té molt de sentit i explica moltes de les coses que estan passant.

Els jutges no es comporten com un robot que té introduïdes totes les casuístiques i genera automàticament la sentència, sinó que és una persona humana que examina més coses que el simple comportament de les persones jutjades. El jutge interpreta i sentencia, i és per això que es pot equivocar. No ens concentrem només en el cas de "la manada", sinó que ho podem generalitzar.

És just i encertat que 12 persones, per més ben instruïdes que siguin, puguin tombar una llei aprovada per totes les institucions implicades i referendada pel poble? És el cas de l'Estatut. No creieu que hi ha components més enllà de la causa que hi intervenen?

En el cas de la violació múltiple a Pamplona, que crea alarma i inseguretat entre la població, no creieu que s'ha de tenir en compte més coses que les considerades per l'Audiència de Pamplona?

Com diu la Viviana Waisman a l'entrevista del diari ARA, "Cal examinar el Codi Penal, però sobretot el que cal és educar les persones que tenen la responsabilitat d'aplicar la llei". "L'ONU ha recomanat a l'estat espanyol la formació dels jutges en perspectiva de gènere".

Malgrat aquesta manca de visió que s'hauria de resoldre, hi ha el sentit comú i el concepte "alarma social" que moltes vegades es té en compte a l'hora de prendre decisions que poden provocar més problemes dels existents.

Continuo pensant que la Justícia no s'aplica de la mateixa manera a totes les persones, i això és un problema que només es pot resoldre si en són conscients.