Criminalitzar el turisme

No sé què passa, però darrerament està de moda carregar contra el turisme, culpant-lo de tots els mals. Hem arribat a l’extrem de malmirar els turistes, pensant que ens fan nosa i fer-nos antipàtics fins al punt de dir-los-ho a la cara.

S’ha de reconèixer que tot això del turisme no ho hem treballat de la millor manera possible. Ens ho hem trobat, sense fer pràcticament res. No ho hem explotat a fons. Hem engrescat a què molts forasters ens visitessin, sense millorar la qualitat dels nostres serveis, a preus rebentats, provocant que el nivell econòmic dels nostres visitants fos baix, i ara ens fan nosa.

Hem de reconèixer que la indústria turística no té un nivell qualitatiu adequat, però per què culpem els nostres visitants? No ens hauríem d’estar autoculpant i procurar millorar-ho?

El govern de la Generalitat, en mans del PSC, ha pactat amb els Comuns un increment important de la taxa turística que s’aplica en pernoctar en un establiment hoteler. Una taxa que no només paguen els turistes estrangers, sinó que també paguem els nacionals quan viatgem pel nostre país. Espero que de la recaptació se’n faci un bon ús. Seria bo, precisament, que servís per millorar les instal·lacions turístiques, donar millor servei, i potser aconseguiríem pujar un esglaó l’oferta turística, amb millors hotels i millor retribució salarial que bona falta fa, i que al final segur que agradarà als impulsors d’aquesta modificació de la taxa.

Per coherència, si nosaltres gaudim dels nostres viatges, també hauríem d’acceptar els dels altres i en lloc de culpar-los de tots els mals entendre que probablement hauríem de fer-ho millor nosaltres i aprofitar el que puguem per augmentar la productivitat, millorar el nostre patrimoni cultural i natural, oferir millors  salaris i fer créixer la nostra economia.

Hi ha saturacions, i problemes amb els pisos turístics que s'han de regular, però no podem culpar els que ens venen a visitar, sinó que hem de fer-hi front de manera intel·ligent, optimitzar recursos, diversificar-los, i demostrar que som capaços d'oferir bons serveis de qualitat.

Turisme de baix nivell econòmic

Aquest estiu el diari ARA ha publicat diàriament una entrevista a l'alcalde o alcaldessa de diferents pobles i ciutats de Catalunya i també la persona del partit de l'oposició. He anat llegint les entrevistes, més que res per saber més coses de ciutats que desconec i que sempre és interessant saber què hi passa i què opinen els seus dirigents. 

Aquesta setmana entrevistaven a l'alcalde de Lloret de Mar, una ciutat que no és gaire lluny de casa nostra, però que n'estic molt desconnectat. De fet no és una ciutat que em cridi l'atenció, tot i que va durar uns anys, que hi tenia coneguts i podia saber-ne alguna cosa. Ara ho desconec totalment, i ho recalco abans de començar a parlar-ne.

Una de les queixes que em va cridar l'atenció era de l'opinió majoritària sobre el tipus de turisme que predominava a la ciutat. Crec que no m'equivoco si dic que molts pensem que el turisme de Lloret de Mar és un turisme de borratxera, de poca despesa i de molts aldarulls. Un turisme que sincerament no desitjaríem a ningú.

Quan desconeixia encara més la realitat dels pobles del litoral català, hi havia dues poblacions que em sonaven pel turisme indesitjable, però que en canvi sortia a totes les pàgines dels diaris, i s'explicava com una font d'ingressos important per a la nostra economia. Parlaven de Calella i Lloret. Calella dels alemanys, per diferenciar-la de Calella de Palafrugell, i per ressaltar que estava envaïda d'alemanys. 

Han passat els anys i sembla com si Calella hagi millorat la seva situació, i sense deixar de tenir molts turistes en temporada d'estiu, no es parla tant dels problemes que aquests provoquen sobretot les nits de festa i ballarugues.

Algú m'ha comentat que els diferents governs municipals de Calella han transformat la població, treballant per millorar la situació del turisme, intentant que la concentració d'hotels no estigui tan al centre, esponjant-los, i permetent que els habitants de tot l'any no ho passin tan malament. Una actuació que semblaria que Lloret no ha practicat i que per això continua patint tots els problemes de massificació de turisme de nivell econòmic i social baix.

Parlo sense conèixer la realitat i per tant algú hauria de sortir en defensa de la població i explicar bé si realment ha millorat o no respecte el passat. El nostre país necessita un canvi d'imatge en general. No podem carregar totes les tintes només sobre aquestes dues poblacions. Segur que trobaríem altres exemples iguals o pitjors. El turisme és una font d'ingressos, però no sempre s'ha correspost amb un alt nivell de renda dels habitants d'aquests poblacions. Potser ens emportaríem un desengany si coneguéssim a fons on es genera més riquesa i arribaríem a la conclusió que tenim la mamella eixorca, i cal un canvi dràstic de la manera d'enfocar el turisme si volem créixer econòmicament. Els entesos que hi diguin la seva!

El turisme es recupera després de dos anys de pandèmia

Al marge de les notícies habituals d'aquests dies, entre les quals dissortadament hi ha Ucraïna a primera pàgina, ens trobem amb dades sobre turisme i la recuperació després de la pandèmia. Han estat dos anys que han afectat molt el turisme, tant a nivell de viatges com de despesa hotelera, i ara sembla ser que de mica en mica es va tornant a la normalitat.

Avui ens deien que a Barcelona, sense oblidar que hi ha un 17% dels hotels tancats, l'ocupació es calculava de l'ordre del 85%, unes dades força optimistes després d'aquests dos anys de pandèmia, que ha obligat a molta gent a quedar-se a casa. També ens diuen que a altres poblacions de Catalunya l'ocupació fregaria el 100%.

Sense entrar a valorar, de manera exhaustiva, la indústria del turisme a casa nostra, amb totes les mancances i, sobretot, l'especulació i la contractació precària, és bo veure que es recupera una de les fonts d'ingressos de bona part dels nostres empresaris, ja sigui hotelers o residències rurals, càmpings...

Seria bo no defugir la necessitat de reconsiderar com es treballa en el món del turisme, i intentar guanyar en qualitat i tracte, tant al client com al treballador. La poca qualitat de molts dels serveis turístics, fa que el concepte que es té del nostre turisme sigui tan baix. 

Hi ha molt camí a recórrer, i seria bo que ara que torna a haver-hi demanda, els professionals del turisme no es descuidessin d'estudiar la manera de millorar els serveis que ofereixen, aportant més creativitat i qualitat a les seves empreses.

Aquesta Setmana Santa serà probablement reconeguda que la tornada a la normalitat, i permetrà els desplaçaments a molts que no s'han pogut moure de casa durant molts mesos. D'alguna manera és important que la gent recuperi la llibertat de moviments, i que ho pugui fer de la millor manera possible. Seria bo que la situació pandèmica, amb les conseqüències que ha comportat de tot tipus, sigui, en el cas del turisme, motiu de reflexió per millorar l'oferta i afavorir una millora de la qualitat també dels clients que s'acosten al nostre país per gaudir de les seves vacances.

El coronavirus continua marcant el nostre ritme

Avui encara estem consternats per la desgràcia d'ahir a la tarda a Beirut, amb la tremenda explosió que va destruir bona part de la ciutat, amb un balanç provisional de cent víctimes i cent persones més desaparegudes. Una tragèdia que ens ha fet pensar en els perills que vivim sense saber-ho. Segons les primeres investigacions es tracta de l'explosió d'un recinte que des de fa sis anys contenia productes altament inflamables, sense control. Negligència que ha costat la vida de tantes persones innocents. Plou sobre mullat.

Un dia d'incertesa també per l'evolució dels brots del coronavirus, més aviat del que ens esperàvem i que ha provocat un daltabaix al turisme, que intentava recuperar una mica de tot el que aquest any havia perdut. La prohibició o consells de països exteriors a no visitar-nos, agreuja la situació d'hotels, restaurants i tot el comerç que viu majoritàriament del turisme.

I també afecta a la cultura i la tradició, en un període de l'any que se celebren moltes festes majors. A Arenys de Mar ja va afectar la festa de Sant Zenon, i ara hem conegut que també la segona festa de l'estiu, la festa de Sant Roc, molt participativa els darrers anys, es veurà afectada, amb cancel·lació d'alguns actes, com és la passejada nocturna dels gegants, i la modificació d'altres, com serà la dansa d'Arenys o la cercavila dels macips.

Tot això passa quan encara tenim la ressaca de la desaparició del rei emèrit, a un lloc desconegut, i les conseqüències que pot tenir en el procés d'aclariment del grau de corrupció de Juan Carlos I, malgrat la seva injusta inviolabilitat.

Bufetada al turisme

Un dels sectors més perjudicats per l'epidèmia del coronavirus és el turisme. El fet de tenir tancats els hotels, càmpings i hostals, també els restaurants i viatges entre províncies, i l'entrada des de l'estranger, fa que tot estigui parat. Han estat dos mesos d'inactivitat total, però el que és pitjor és que no es veu un futur gaire proper perquè comenci l'activitat.

Tot fa pensar que a mesura que anem passant a fases superiors de la desescalada, ens anirem apropant a la nova normalitat, però hi ha indicacions que ens fan dubtar que siguin favorables a un sector prou important per a l'economia del país, com és el turisme. No s'entén que fa quatre dies que el govern ha instaurat la quarantena de catorze dies per a totes aquelles persones que vinguin de fora. Aquesta mesura és una clara bufetada a les aspiracions del sector.

Costa molt d'entendre que mentre a la resta d'Europa s'estan obrint fronteres i facilitant que la gent pugui anar a l'estranger, a casa nostra s'incrementin les restriccions. S'ho han pensat bé? Com pretenen recuperar l'economia del país amb aquestes noves mesures? Calia?

Sembla que el lema "Spain is different" persisteixi al llarg dels anys. No només passava en temps del franquisme, amb l'aïllament d'Europa per la manca de llibertats, sinó que també ara quan més falta ens fa anar coordinats amb la resta del continent. 

M'imagino que, com ja ha anat fent aquest govern, rectifiqui aviat aquesta decisió i no posi més pals a la roda al sector del turisme que, tots coincidirem que cal reformar i transformar, però que no cal que l'eliminin quan la poca riquesa que ens ve de fora ve d'aquest sector.

Morint d'èxit per una mala planificació

Les notícies sobre turisme cada vegada són més contradictòries. Ens alegrem que vinguin turistes i visitants d'altres poblacions, però hem arribat a un punt que hi ha ciutats i poblacions que estan morint d'èxit.

Barcelona és el cas que tenim més proper i cada dia hi ha notícies sobre els problemes que ocasiona la massificació turística. Està molt bé dir que volem turisme de qualitat, però aquest no el tindrem si no els podem oferir serveis de qualitat, i en això hi estem tots implicats.

Recordo que pocs dies abans de començar les vacances parlàvem amb una companya de Calella i ens explicava com havia canviat el turisme de la seva ciutat. Calella va començar amb molta força i va aconseguir multitud de turistes que venien per poc cèntims a prendre el sol de dia i a emborratxar-se de nit. Ara, segons sembla, s'han anat tancant els hotels conflictius i ja n'hi comença a haver de més qualitat.

Els hotels són importants, però cal oferir bons serveis i en això no puc dir que no es faci res, però sí que cal treballar-ho més. I no ens podem oblidar de les infraestructures i la mobilitat. Si volem acostar els visitants al centre ho hem de posar fàcil. Avui he trigat tres hores per fer seixanta quilòmetres. La visita ha estat molt bonica, però les enrabiades dins del cotxe han estat sonades.