Necessitem esbargir-nos

L'aglomeració de cotxes de Barcelona s'ha traslladat al Montseny i a diferents contrades del nostre país. La ciutadania necessita sortir de la gran ciutat i veure paisatge, respirar l'aire pur de les muntanyes, però es troba que tothom pensa el mateix, i es queda respirant els gasos dels mateixos cotxes, ara al mig del bosc.

Aquests dies s'ha constatat que els catalans, sobretot els que viuen a l'àrea metropolitana de Barcelona, han decidit fer una sortida a la muntanya, per canviar d'aires, però s'han trobat que no només ho han pensat ells, sinó també tots els altres, i allò que havia de ser un dia de pau i tranquil·litat s'ha convertit en una rua de cotxes buscant una raconada per aparcar i sortir a estirar les cames. 

El coronavirus en té la culpa, ja que en altres circumstàncies l'aeroport hauria acumulat molts viatgers per aprofitar aquests tres dies lluny de casa nostra. Paris, Londres o Roma serien ciutats a visitar si les restriccions no ho impedissin. L'alternativa és visitar el país, i es deixa en evidència que som molts a fer el mateix pensament.

Els que tenim la sort de viure en zones més tranquil·les i sense tanta concentració de gent, ens podem permetre el luxe de mantenir el cotxe al garatge i com a molt sortir a fer una passejada per la vila. Alguns ens acontentem a quedar-nos a casa, gaudint del silenci i la claror d'un dia assolellat. Davant la sortida massiva de cotxes de la capital, tot això que ens estalviem.

Avui estem, però pendents de si la setmana vinent haurem de canviar el xip, i tornar a fer teletreball. Sembla ser que augmenten els casos d'infectats, i que ens voldran reduir els desplaçaments. Confiem que la sortida al camp, no hagi comportat una escampada del virus pels pobles i ciutats del nostre país.

Arribem a Bergen

L'objectiu de la jornada era tenir el primer contacte amb la ciutat de Bergen, una ciutat d'uns dos-cents vuitanta mil habitants repartits en una gran extensió, la qual cosa fa que no es vegi aglomeració de cases, però sí de persones, gràcies als estudiants universitaris, que varen començar el curs la setmana passada, i els turistes que la ciutat atrau.

Un dia més les previsions meteorològiques s'han complert, i el dia ha estat esplèndid, amb un cel ben blau i un sol que ens ha acompanyat fins a la posta, un fet que pocs visitants aconsegueixen, atès que és una situació anormal. Segons ens han explicat, a Bergen pot estar-hi plovent sense parar, nit i dia, ni un segon durant setmanes i setmanes. El rècord és de 85 dies sense parar de ploure, l'any 2007.

El trajecte fins arribar a Bergen ha estat una altra demostració de la bellesa natural d'aquest país. Més cascades espectaculars, llacs i fiords, i la visita a una església medieval a la ciutat de Vik, que no és Vic.

En arribar a la ciutat de Bergen hem fet un tour de reconeixement, en autocar, per ajudar-nos a decidir les principals curiositats i centres d'interès a visitar durant aquest dia i mig que hi serem. Després hem pujat en funicular a un de les set turons que voregen la ciutat, i gaudit d'una panoràmica de la ciutat que pocs visitants han pogut veure per la pluviositat de la ciutat.

Havent sopat, una passejada nocturna i cap a l'hotel a escriure el post. Demà visitarem la casa-museu d'Edvard Grieg i els principals carrers del Bergen antic, i al captard volarem cap a Estocolm on acabarem la nostra experiència als països bàltics.

El model totalitari del PP es manifesta diàriament

Voldria creure que el sentit comú i l'honestedat està per sobre de qualsevol llei i de qualsevol majoria política. Voldria pensar que tots els esforços del PP per imposar qualsevol decisió interessada gràcies a la seva majoria absoluta, no aconseguiran derrotar la legitimitat de la veu del poble.

M'agradaria que el PSOE es centrés, no estigués tan pendent dels escons i defensés els drets dels ciutadans davant les amenaces i prevaricacions del PP. Sembla que de la mà de Pedro Sánchez, el partit socialista es pren seriosament el paper d'oposició valenta contra la perversió de la política del PP.

És bo que Catalunya no sigui l'única comunitat que posi traves a la política sectària i provocadora del PP. Andalusia i el País Basc també s'hi enfronten per la Llei Wert, i Canàries també planteja un litigi per les prospeccions petrolieres davant de les seves costes. El PSOE es manifesta contrari a la modificació que vol fer el PP de la llei electoral, una pretensió rebutjable perquè només busca defensar alcaldies en mans del PP. El PSOE, que podria també beneficiar-se'n, sembla ser més honest i no vol entrar en un joc totalment criticable per abús de poder.

Independentistes i unionistes cal que anem junts per protestar i fer impossible aquesta mala praxis política del PP, que té més semblança a un sistema totalitari que no pas a un sistema democràtic de sufragi universal.

Una finestra al Montseny

Tot esperant els resultats de les eleccions europees d'aquest diumenge, us volia parlar del Montseny. Tot això perquè avui, quan era a Vic he sentit per la ràdio que hi havia un tap a la C-17, a l'alçada del Figaró i hem decidit tornar a Arenys per Collformic.

Hi he passat moltes vegades, encara que últimament no ho acostumo a fer, però tot i així cada vegada que segueixo el trajecte m'enamora el paisatge. És ben bé que no sabem valorar allò que tenim i sempre envegem els altres. Sense caure en el parany de només mirar-nos el melic, és bo que reconeguem allò que molts voldrien per a casa seva. El Montseny és únic.

A més, a l'hora que hi he passat no hi veies a ningú. Sovint l'aglomeració de visitants desllueix el paisatge i et fan nosa, sense adonar-te que tu també els en fas. La sequera que veus a través de la finestra del cotxe, que vèiem aquest matí entre Arenys i Vic, al Montseny desapareix i, sense llençar les campanes al vol, t'atrau i d'alguna manera t'assossega. A vosaltres no ho sé, però a mi em preocupa quan veig aquesta manca d'aigua. És sinònim de pobresa.

D'alguna manera enyoro les passejades pel Montseny sota el guiatge d'en Ramon Verdaguer. Ara potser no podria seguir de la mateixa manera que ho feia, però agafant-ho amb més calma...

Per ara només sabem el grau de participació, que dóna a Catalunya 10 punts per sobre respecte a les eleccions de fa cinc anys, però d'aquí a un parell de minuts ens donaran dades des del Ministerio. Les valoracions les farem en el post de demà dilluns.