Xalant amb Edvard Grieg!

Ahir vaig passar una estona molt agradable a l'Ateneu Arenyenc. Era la tercera sessió d'aquest curs de les conferències musicalitzades a càrrec d'en Rafael Esteve Alemany. El compositor d'ahir era Edvard Grieg, amb l'obra Peer Gynt, obra literària de Henrik Ibsen.

Haig de confessar que soc un enamorat de Grieg i em conec força bé l'obra Peer Gynt. Vaig tenir la sort de navegar pels fiords noruecs amb la seva música i visitar la casa museu de Troldhaugen, molt a prop de Bergen, ciutat on va néixer l'any 1843. 

És per això que, d'entrada, tenia tots els números per gaudir de les explicacions del conferenciant, una persona que els arenyencs coneixem molt bé, atès que ja fa una colla d'anys que ens ve a l'Ateneu. L'obra d'ahir també ho posava fàcil, la qual cosa no li lleva mèrits. Tal com li vaig dir a l'acabament de la sessió, va estar brillant.

En Rafael ens va explicar l'obra Peer Gynt i va intercalar fragments de les dues suites, que coneixem molt bé, amb fragments de l'obra de teatre, alguns dels quals no figura en aquestes suites, i ho va fer, com és costum en ell, d'una manera molt pedagògica i fàcil d'entendre. Estic convençut que tots vàrem sortir de la conferència amb moltes ganes d'escoltar l'obra sencera.

Vull agrair a la Junta de l'Ateneu l'oportunitat que ens dona d'assistir en aquestes conferències que han esdevingut tradició, i animar-los a no defallir. Ahir no érem gaires, probablement perquè Arenys bull d'activitats els caps de setmana i no tenim el do de la ubiqüitat.

I una recomanació: si teniu l'oportunitat d'escoltar la peça, no us ho perdeu! Encara que no sigueu grans amants de la música clàssica, estic segur que us delectarà. No us perdeu la cançó de Solveig. Que passeu una bona estona!

Estimulem la nostra sensibilitat

Avui he tingut ganes d'escoltar, després de molt temps, l'obra Vespro della Beata Vergine, de Claudio Monteverdi. És una meravella! Segur que la coneixeu, i si no és així, us recomano que hi dediqueu l'hora i mitja que pot durar. Estic segur que us encantarà.

Quan m'emociono escoltant segons quina peça musical penso que si hi dediquéssim més temps, el món potser aniria d'una altra manera. Desenvolupar la sensibilitat ajuda a veure diferent les coses, també les altres persones, i potser això és el que més falta ens fa.

Una bona part del temps que dediquem a llegir els comentaris de les xarxes, i ja no dic a escriure-hi segons què, el podríem destinar a escoltar música. Jo escolliria música clàssica, que és la que em motiva més, però hi ha molts estils musicals capaços d'engrescar a uns o als altres. N'hi ha per a tothom. Per què no ens ho proposem?

Ara que més aviat el que s'estila és la crítica fàcil, però sobretot l'insult, seria el millor moment per posar-ho en pràctica. Hi ha moltes persones que es dediquen professionalment a la música. Hi dediquen moltes hores, d'aprenentatge i assaig. El resultat el podem constatar si assistim a un concert, o el baixem per Internet.

I insisteixo en el tema de la sensibilitat. Probablement, la manca de sensibilitat és l'esca del pecat de molts mals que podem presenciar al voltant nostre. Des de l'actitud a l'hora de celebrar una tradició, que se'ns escapa de les mans, fins a l'extrem de provocar una guerra, per no parlar de genocidi.

En els petits detalls es demostra com és una persona i endevines com actuarà davant de qualsevol circumstància. Hem de confiar més en els altres, però sobretot respectar-los. I ho deixo aquí, animant-vos a posar el disc, o a comprar les entrades per al pròxim concert!

Tenim dret a queixar-nos?

Em pregunto si els espectadors o radiooients tenim dret a queixar-nos de les anomalies dels serveis públics de televisió o ràdio. Si estem parlant d'emissores públiques vol dir que el cost de funcionament i les inversions que s'hi destinen les paguem tots. Potser, doncs, que hi diguem alguna cosa.

Aquests dies la televisió catalana ha canviat d'imatge i continguts. No en puc parlar gaire, ja que fa temps que gairebé no la miro. Sí que he pogut llegir algunes crítiques on es diu que el resultat no és prou satisfactori. També és cert que el més important és el contingut i aquí caldria veure si ha millorat o s'ha quedat amb les ganes.

Acostumo a escoltar l'emissora de música clàssica de la mateixa corporació i en aquest cas sí que he patit, si ho puc dir d'aquesta manera, canvis en un dels programes que segueixo habitualment. Em refereixo a Tots els matins del món, que fins al curs passat conduïen en Joan Vives i l'Esther Pinart. Ara en Joan ha deixat el programa, si més no la seva conducció, i han canviat força el seu contingut.

Contra gustos no hi ha res escrit, però haig de dir que el nou format no m'agrada. Puc presentar una queixa o simplement haig de sintonitzar una altra emissora? Aquesta qüestió no és menor, ja que els costos de la seva realització també els pago amb els meus impostos, encara que apagui l'aparell de ràdio.

La pregunta que em faig és si els canvis, en el disseny i format de la televisió catalana, o d'aquest programa de ràdio, es pensen prou, o bé s'improvisen? Haig de suposar que al darrere hi ha un conjunt de professionals que ho han estudiat a fons. Sobretot pel que fa a la televisió. Quant al programa de ràdio esmentat, m'imagino que també s'ha treballat el canvi, potser amb no tant deteniment i, estic segur, sense consultar els radiooients. Esclar que, potser només soc jo que no m'agraden els canvis, però en tot cas sí que deixo la pregunta a l'aire: En què s'ha millorat quant a propostes musicals? No hi ha un excés de xerrameca de temes poc relacionats amb una emissora de música clàssica? 

Tant de bo que ho vagin polint, a mesura que s'adonin de la reacció de la gent. En tot cas, considero que els contribuents hi tenim alguna cosa a dir.