Governança i independència

Cada vegada hi ha més escrits i comentaris sobre la necessitat de convocar eleccions al Parlament, i poder tenir un govern que governi, i sortir d'aquesta manera d'aquest atzucac en què ens trobem. I no em refereixo a polítics i partits polítics de l'oposició, sinó de ciutadans amb més o menys ressò als mitjans de comunicació.

Avui podia llegir l'article de l'Albert Pla Nualart, a l'ARA, amb un títol que cridava l'atenció: Per què no soc independentista, en què deixava clar que prioritzava la governança a la independència, i fa una crítica als polítics que la seva priorització és al revés.

Té sentit el que diu, i probablement el títol és una provocació que facilita que els lectors s'hi aturin. Estic d'acord, i ho he vingut dient des de fa temps, que cal que el govern, sigui aquest o un altre, es posi a treballar i en tot cas encari la governança cap a la independència, però no ho deixi tot aturat pensant només en la independència.

Artur Mas no és clar en les seves respostes a l'entrevista que li fa l'ARA, sobre la conveniència o no de la convocatòria de les eleccions, i es centra més en la polèmica entre el PDECat i JxCat. Penso que en el seu cas hauria prioritzat les eleccions i que l'actitud de Torra és una mostra de la rebecaria de Puigdemont, i probablement d'una estratègia que busca tornar a liderar unes llistes amb possibilitats de guanyar.

Resulta tot plegat molt cansat, i no sé si s'adonen que cada vegada som més els que els hi demanem un canvi d'estratègia, perquè no veiem que anem enlloc, i la pandèmia del coronavirus és una excusa si es col·loca com a motiu per no convocar eleccions. Sempre he respectat el president del meu país, l'hagi votat o no, m'agradi més o menys, però avui se'm fa molt difícil mantenir aquesta coherència amb el president Torra.

Insistint demanant eleccions

Tal com comentava ahir, avui han continuat les baixes de militants del PDECat, de persones que havien format part del govern, diputats, regidors i regidores. La jugada de Bonvehí no sembla haver tingut èxit, i el que ha fet ha estat accelerar el trencament entre les dues formacions. Pel que sembla, els actuals membres del govern es queden a JxCat i per tant no es crea divisió entre ells. L'altra cosa és fins quan durarà aquest govern.

Iceta ha insistit molt en la necessitat d'unes eleccions al Parlament català, que com he vingut dient darrerament, es fan més necessàries que mai. Estem passant uns mesos que no es fa res de bo i aquesta pèrdua de temps no és bona per a ningú. L'excusa que dona el president és que cal concentrar-se en resoldre els problemes derivats per la COVID-19, però és realment això, una excusa, perquè una cosa no treu l'altra. 

No sabem quan podrem deixar enrere l'epidèmia i els efectes que té sobre la nostra salut, i per tant no podem esperar eternament per convocar les eleccions. Un dia o altre s'hauran de convocar, doncs no esperem més!

Ahir llegia un article interessant de qui fou conseller de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que us recomanaria que llegíssiu. S'ha de ser molt pràctic i deixar de somiar. El problema és que no sembla que el govern actual i les formacions que el composen ho tinguin clar, i el perill és eternitzar-nos en la situació actual.

La unitat d'Espanya és condició 'sine qua non' de l'Estat i la sagrada Constitució. Si no ho entenem, tenim un problema de difícil solució. La CUP té unes idees i els altres dos partits independentistes pensen diferent, però sense tocar de peus a terra. A mitges tintes no es pot anar enlloc, i aquest ha estat el problema des del primer dia. No ho tenien tot planificat? Eleccions i canvi de gent!

Necessitem les eleccions al Parlament català

 És responsabilitat del president del govern català convocar les eleccions al Parlament, doncs el trobo un irresponsable que encara no les hagi convocat. No entenc a què espera. Suposo que és conscient que no ho està fent bé. Ja fa temps que va dir que la legislatura estava esgotada, doncs a què espera?

Som molts els que estem cansats d'aquesta música que sona i tenim ganes de veure altres persones que vulguin liderar el país, i tenim el dret de poder dir-hi la nostra. Aquest impàs tan llarg és una manca de respecte als catalans. No ens mereixem ser desatesos d'aquesta manera, i no hi ha epidèmies que hi valguin.

Ja sé que tenim un problema greu i és que les estadístiques no són gaire afalagadores i tot fa pensar que no hi haurà grans canvis, però si més no podem creure que canviaran algunes persones, entre elles el mateix president, i podem esperar i desitjar que no ho facin tan malament.

La desídia a l'hora de prendre decisions no és bona i encomana una apatia greu entre la gent. No sé si hauríem d'aprofitar la jornada de l'onze de setembre per sortir a demanar les eleccions i un canvi d'actitud dels nostres polítics. Estem cansats del govern actual i també de les baralles entre ERC i JxCat. Exigim més seriositat i responsabilitat als càrrecs electes, i volem dir-hi la nostra tot exercint el dret a vot.

El dret a vot, en perill

Aquests dies ha sorgit la polèmica a les comunitats gallegues i basques que tenen convocades les eleccions al seu Parlament aquest diumenge dia 12 de juliol, arran dels rebrots del coronavirus. Hi ha qui defensa que es pot impedir votar qui estigui contagiat, perquè podria contagiar altres persones, però també hi ha qui diu que s'ha de fer qualsevol cosa per permetre exercir el dret a vot, que defensa la nostra estimada Constitució.

Entenc que hi ha declaracions fetes molt a la lleugera. No és tan fàcil dir que tu no pots votar perquè estàs contagiat. Aquesta era una possibilitat que havien de preveure quan varen decidir convocar les eleccions, el mateix que podria passar a Catalunya si s'acaben convocant a la tardor. Si som tan primmirats, val la pena ser més previsors i trobar la manera perquè tothom pugui votar.

Avui la premsa se'n feia ressò i aportava diferents declaracions de consellers gallecs i també del govern basc. Hi ha alcaldes, amb població confinada, que demanen ajornar les votacions al seu municipi, però sembla ser que els respectius governs no ho veuen bé. També hi ha les opinions de tot tipus de la part judicial. Què passaria si a alguna persona se li negués el dret a vot, i ho recorregués al Tribunal Constitucional? Es podrien declarar nul·les les eleccions i, per tant, els resultats?

Queden dos dies i convindria que quedés clar quines són les possibilitats i, sobretot, les repercussions que poden tenir unes o altres decisions. El govern de Madrid se'n renta les mans i es posa a xiular. Són els governs de Galícia i el País Basc, i les seves Juntes Electorals les que hauran de decidir què fan. Sigui el que sigui, segur que comportarà polèmica, ja sigui per no haver deixat votar a algun elector, o bé per posar en risc la salut de la resta de ciutadans. El plat està servit!

Pedro Sánchez s'ha aixecat amb mal peu

A casa diríem que Pedro Sánchez ha trepitjat merda, d'altres parlarien de la disposició dels astres. El cas és que des de que va decidir convocar les eleccions en lloc de pactar amb Podemos, sembla que les coses se li han posat en contra, i ell encara ho embolica més fort.

De moment els sondejos electorals li atorguen els mateixos escons o potser fins i tot algun menys. El seu posicionament sobre el Procés, Catalunya i el president a l'exili, Carles Puigdemont, es troba més en la línia de M. Rajoy que no pas del que caldria esperar d'un partit autoanomenat progressista.

Avui, només faltaven les declaracions sobre la dependència de la fiscalia, per acabar-ho d'espatllar. La seva obsessió per empresonar Puigdemont, avui s'ha trobat amb la primera resposta del Regne Unit, que consideren l'euroordre contra Ponsatí de desproporcionada. En aquests moments el respecte i consideració de jutges i fiscals espanyols està per terra, i la separació de poders cada vegada més qüestionada, no només des de dins, sinó també dels estats europeus.

Segons diu l'advocat de Ponsatí, el document de l'euroordre és "caòtic i arrogant". L'arrogància és un tret característic espanyol i el fet que sigui caòtic caldria preguntar-li al jutge Llarena, que ja en porta tres.

Si no fos que els perjudicats som nosaltres, els contribuents, tot això faria riure, però és més seriós del que sembla. Tenim un país aturat i les perspectives de després de les eleccions no auguren res gaire millor. Demà mirarem els sondejos de El Periódico d'Andorra per si la relliscada i clatellada a Pedro Sánchez provoquen conseqüències.

Amb aquest Sánchez no es pot parlar

Ho diu Rufián, el candidat d'ERC, per Barcelona, al Congrés de Diputats. Les eleccions les va convocar el candidat del PSOE i president en funcions perquè considerava que Podemos li bloquejava la presidència. Pedro Sánchez no volia quedar lligat als capricis de Pablo Iglesias i va trobar bona l'opció d'anar a eleccions i sortir més ben parat.

Les estadístiques que han anat sortint aquests dies no li atorguen millors resultats, si fa o no fa li assignen els mateixos escons, mentre el PP i Vox pugen gràcies a la pèrdua de vots de C's. Caldrà veure si aquests resultats es confirmen i quina és la reacció de l'agosarat president en funcions.

Espanya no sap pactar i ha viscut molts anys gràcies a les majories absolutes de PP i PSOE, alternativament, o el suport de Minoria catalana, quan encara no era independentista. En aquests moments la possibilitat de governar passa pel pacte que fins ara no ha reeixit. El dia 11 de novembre ens trobarem en la mateixa situació que ara? Quan trigarem a tenir nou govern?

Si es confirmen les previsions publicades, Pedro Sánchez només tindrà l'opció del gran pacte PP-PSOE, o bé dirigir-se a Podemos amb un altre estil, amb unes altres maneres, amb menys orgull i més capacitat estratègica per aconseguir el pacte que forçosament s'ha de produir.

I les eleccions al Parlament quan?

Té raó Miquel Iceta quan parla de la hipocresia d'ERC i JxCat a l'hora de fer pactes, cadascú pel seu compte. Realment el plantejament dels dos partits independentistes és per fer-nos reflexionar i, com a mesura més lògica, trencar el govern de la Generalitat i convocar noves eleccions. Si, com han demostrat des de fa temps, ERC i JxCat són incapaços d'anar junts, el millor que poden fer és partir peres i anar a unes noves eleccions.

Aparquem el procés i ja en parlarem quan tinguem les coses clares, i anem per resoldre la inestabilitat del govern, la paràlisi que Torra i tot el seu equip han provocat a la gestió governamental. No podem estar més temps aturats, necessitem un govern fort i que treballi, que deixi de mirar-se el melic i somiar despert.

Els pactes amb els socialistes, vist el panorama actual, han demostrat la hipocresia d'uns i altres. No es pot estar argumentant la defensa de l'aplicació de l'article 155 per després acabar-hi pactant. No vull pas dir que no siguin bons pactes i puguin comportar un desencallament de la situació actual, però llavors que callin i no xerrin segons els convingui.

Tot plegat demostra la manca de polítics seriosos, de bons polítics capaços de dirigir les nostres institucions. Fa vergonya veure segons quines majories, amb una incapacitat manifesta per tirar endavant les polítiques públiques. Ja va sent hora de clavar un cop de puny a la taula i començar de nou. Senyor Torra, convoqui eleccions!

Els plats pel cap entre partits per haver forçat les eleccions

Els plats pel cap entre partits polítics d'un i altre signe per la decisió d'ERC i PDECat de presentar unes esmenes a la totalitat en el Pressupost del govern de Pedro Sánchez per aquest 2019. Una decisió que ha vingut seguida per l'anunci de la convocatòria d'eleccions generals el 28 d'abril, un mes abans de les eleccions municipals i europees. No ha interessat fer-les coincidir tot i que hauria estat un estalvi important de les despeses de l'administració pública. Per què no s'ha fet?

Ja fa temps que hem perdut la innocència i sabem que tot té una explicació política. Qui té el poder per decidir quan es convoquen unes eleccions té molt estudiat quan l'interessa convocar-les perquè en tregui més profit. Probablement el PSOE no hi sortiria guanyant amb la coincidència amb la resta d'eleccions. És això un bon criteri?

Penso que té sentit des d'un punt de vista partidista, però no té lògica ni cap argument a favor si ens fixem en el cost econòmic d'unes eleccions. Mobilitzar tanta gent amb tants preparatius dos mesos seguits és una despesa inútil. Es podria haver fet coincidir, perquè estem parlant de poques setmanes, però ja sabem que quan ets tu que no pagues, els diners importen molt poc. Així va el país.

Quant a la decisió dels partits independentistes només s'explica perquè no hi ha confiança en les inversions promeses des de Madrid, vinguin del partit en el govern que vinguin. Tenim una llarga experiència en l'incompliment de les promeses i dels pressupostos inicials, que mai s'acaben de complir. Els percentatges d'execució sobre el total aprovat i promès són miserables. Aquesta experiència fa que no es consideri haver desaprofitat una arribada de milions a Catalunya, sinó un convenciment que no arribarien i per això no calia cedir el vot. El perill del retorn de la dreta, encara més extrema hi és, però hi serà sempre. Què vull dir amb això? No cal carregar les culpes a uns partits en concret, sinó que tots plegats som responsables del transcurs de la història.

Per a l'alcaldessa, abans els arbres que les persones

No vaig poder escoltar el Ple d'ahir dijous perquè a la mateixa hora estava treballant, però he llegit al web de Ràdio Arenys que durant el Ple es va parlar dels arbres del Rial de Sa Clavella, i que l'alcaldessa va continuar mentint com ho ha vingut fent fins ara.

Diu que hi ha hagut diàleg amb els veïns i no és cert, a no ser que consideri dialogar el fet de convocar una reunió informativa, cinc dies abans de començar l'obra, i no voler baixar de burro. Aquest és el diàleg que tant es critica des d'ERC, el partit de l'alcaldessa, quan es refereix a Madrid.

També diu que les arrels dels arbres són profundes i que no entren dins de les cases. Que tothom sàpiga que fins ara només porten tres arbres descoberts, un dels quals s'ha talat, i que aquesta afirmació generalitzada només podria afectar a aquests arbres si fos certa, però no ho és. Sisplau que algú parli amb els treballadors de l'obra i els diran si es troben o no amb arrels que han de tallar.

Continua l'alcaldessa afirmant que les arrels no entren dins de les cases, però ignora les proves que evidencien que l'alcaldessa menteix. Tenim fotografies d'uns baixos d'una de les cases on les arrels s'enfilaven per les parets. En una altra casa es va haver d'avisar el camió cuba per desembussar el clavegueram que estava ple d'arrels.

Per acabar continua dient que el PEPPA protegeix aquests arbres, la qual cosa és mentida. El que recomana el PEPPA és que es protegeixi aquest tram perquè hi hagi llambordes, la banqueta i els arbres. Això no vol dir que hagin de ser precisament aquests arbres.

L'orgull excessiu de l'alcaldessa la fa actuar amb prepotència i manca de diàleg. Només pretén fer obres a sis mesos de les eleccions per guanyar vots, però amb la seva actitud en perdrà més dels que es pensa. Als arenyencs no se'ns compra a base de mentides i enlluernades.

Ara volen reformar la Constitució, per canviar què?

Demanar la reforma de la Constitució en aquests moments és molt fàcil, queda molt bé, però cal ser seriosos i analitzar qui ho demana i per què. Demanar-ho ara és una manera de criticar aquest eixelebrats que es mobilitzen per la independència saltant-se totes les lleis i l’ordre establert, però jo em pregunto quants d’aquests estarien demanant la reforma sense aquest moviment en pro del referèndum?

Segur que una bona colla de socialistes ens demostrarien que des de fa molt temps que ho defensen, però, què han fet per aconseguir aquesta reforma? No és cert que ara es troben més valents? ¿Que potser fins i tot la moguda independentista ha fet obrir els ulls dels seus socis de la resta d’Espanya?

També hi ha qui surt dient que el referèndum no té prou garanties, però, com es pot convocar en la situació política actual? Si no tenen alternativa, que no xerrin! Sí, el referèndum ha d’estar pactat. Amb qui? ¿El govern de l’Estat i el mateix PSOE han obert cap tipus d’escletxa perquè el referèndum es pogués consensuar?

Perquè és seriós i transcendent no em poso a riure, sinó que arribo a la conclusió que hi ha moltes persones que es comporten d’una manera prepotent que resulta patètica i fins i tot menyspreable. Diguem la veritat, aquí només hi ha persones que volen independitzar-se d’Espanya, i demanen el referèndum, i persones que no volen independitzar-se ni deixar-nos-ho fer, i per això no volen posar-ho en perill permetent el referèndum. Tota la resta és una farsa que no porta en lloc.

L'exalcalde d'Arenys defensa la bona situació financera de l'ajuntament

Ahir la tarda el grup municipal Junts per Arenys va convocar els vilatans per explicar la seva visió de la situació financera de l'ajuntament i defensar la seva bona gestió durant els darrers cinc anys. La convocatòria era la rèplica a la trobada de la setmana passada en què l'actual equip de govern va presentar el PAM i va aprofitar per explicar com havien trobat l'ajuntament després de la moció de censura, i el perquè en aquest exercici 2016 no es podrien realitzar inversions.

La sala Josep M. Arnau del Calisay, estava més plena que la setmana anterior, demostrant la capacitat de convocatòria de l'exalcalde. Érem molt pocs els que repetíem, un parell o tres que jo identifiqués, i això no és bo perquè demostra que estem en una situació de dos bàndols antagònics amb el perill de dedicar més esforços a buscar els defectes de l'altre que no pas a treballar per a Arenys.

L'exposició de l'exalcalde va ser clara i ben gestionada i, tot i la llarga durada, no es va fer carregosa. Va ser molt pedagògic, tenint en compte l'audiència que tenia, i crec que molt entenedor per a la gran majoria dels presents. És cert que la predisposició dels convocats era clarament favorable al ponent i això li donava forces per brodar la seva intervenció.

Després de les dues xerrades és difícil poder arribar a alguna conclusió. Els fets denunciats per l'actual equip de govern no varen ser rebatuts, sinó explicats i raonats per l'exalcalde. En la sessió de la setmana passada es va posar èmfasi en el trencament de la regla de la despesa, i ahir es va treure importància a aquest fet i es va ressaltar l'increment de romanent i dels diners ingressats al banc, comparant la situació de 2011, quan l'exalcalde va arribar a l'alcaldia, i aquest 2016 quan n'ha estat expulsat per una moció de censura.

És per això que m'agradaria poder assistir a una tercera sessió, però aquesta vegada amb l'alcaldessa i l'exalcalde com a ponents i procurant respondre els dubtes que ens han creat les dues intervencions per separat. De moment dóna la impressió que cadascú s'ha cregut els seus i ningú n'ha tret l'entrellat. Ahir, una de les conclusions de l'exalcalde fou que sempre són els mateixos que s'ajunten per tombar la llista més votada i s'intercanvien els llocs de polítics a càrrecs de confiança, per anar vivint de la rifeta. I la segona conclusió fou que tot el que faria l'actual govern seria el que ja havia programat el seu equip. Només és qüestió de comparar els dos PAM. De ben segur que la cosa continuarà.

Qui pot opinar sobre el rial del Bareu?

Segons he pogut veure s'ha constituït una junta representativa dels veïns i comerciants del rial del Bareu, que parlarà o negociarà amb l'Ajuntament sobre la consulta pública que es vol convocar per decidir la urbanització del rial.

Per als arenyencs, la història del rial del Bareu és una llosa que s'arrossega des de fa molts anys. Tothom ha pogut veure en directe o en imatges els efectes de les rierades, i els que hi viuen o hi transiten us poden explicar la mà de problemes i danys que han patit.

Els que vivim al rial de sa Clavella també veiem baixar l'aigua, però sortosament els efectes no tenen res a veure amb els del Bareu. És evident, doncs, que els perjudicats són els que han de tenir preferència a l'hora de ser escoltats, perquè de ben segur que, encara que no en siguin experts, saben què els fa més mal i com els sembla que s'hauria de resoldre.

Dit tot això també voldria recordar que la resolució dels problemes dels veïns del Bareu, sigui quina sigui, comportarà una despesa considerable de diner públic, de diner de la caixa de l'Ajuntament, probablement amb ajuts d'institucions supramunicipals. Això vol dir que una part dels diners que es recapten a la resta d'arenyencs, també s'hauran de destinar a aquesta obra. 

Reconeixent la necessitat de la implicació dels veïns més afectats, no podem oblidar que la resta d'Arenys també hi pot dir la seva, perquè tots plegats formem part del meu mateix municipi i compartim el mateix pressupost.

Es clar que també hauríem de poder opinar sobre la necessitat d'escollir l'opció més cara per obtenir una nova pista esportiva coberta, o de prioritzar o no la urbanització del nou tram cobert de la Riera, o...

Això, senyors regidors i alcalde, també és participació, amb més contingut i repercussió que el procés que ja s'està duent cada any amb una part del pressupost d'inversions. Seria desitjable que si es vol jugar la carta de la participació, hi hagués coherència global i encert a l'hora de prendre decisions i no ens quedem només en l'anècdota. I això va per al govern, però també per als grups municipals de l'oposició, que en són majoria.

Tot apunta a unes noves eleccions el mes de març

Els greus atemptats de París, el divendres passat, han deixat en segon pla la notícia permanent des de fa molts mesos, del procés sobiranista, ara en l'estira i arronsa entre Junts pel sí i les CUP. Sembla ser que la impressió inicial que el març tornaríem a anar a votar, ha retornat, després d'unes setmanes en què s'havia albirat una possible entesa entre les dues forces independentistes. Llegint, avui, els diaris, sembla com si CDC tingués clar que l'actitud de les CUP és inamovible, i que l'opció de convocar noves eleccions el mes de març és cada vegada més evident.

Amb tot això caldrà veure quina és l'actitud d'ERC. Tot i que hem estat parlant de les negociacions entre Junts pel sí i les CUP, de fet hauríem de parlar de CDC, perquè fins ara ERC s'ha situat una mica al marge, amb alguna discreta intervenció quan les possibilitats de trencament agafaven més força.

Una vegada més els partits polítics no hauran estat a l'alçada que se'ls demanava, i la societat catalana, una bona part de catalans i catalanes, hauran experimentat la humiliació de sentir-se traïts i enganyats per les forces polítiques, que no els han tingut en compte a l'hora de prendre les seves decisions.

Fins ara no havia sortit l'estat de setge

He convocat una reunió per aquest divendres, però de seguida m'ha entrat el dubte. I si declaren l'estat de setge a Catalunya? No podrem assistir-hi, o millor dit, si ho fem, no en podrem sortir fins a l'endemà, ja que les reunions acaben més enllà de mitjanit.

No sé si són moments d'histèria col·lectiva o bé què passa. El grup del PP al Parlament no s'ha constituït per allargar l'inici de les sessions plenàries. La presidenta del Parlament vol convocar els portaveus dels grups, sense que hi siguin tots. Uns fan comèdia, però l'altra per què té tanta pressa? No podem esperar que hi siguin tots i llavors començar? No hi entenc, però no hi sé veure el problema.

M'imagino que la presidenta, amb el visca la república catalana li va sort d'ella, però ara la convocatòria amb presses suposo que no, oi? que ve d'un dia?

He intentat entendre el PSC i C's amb la claudicació al PP, i no ho veig. Els feia més intel·ligents. Pensava que el ruc era el Rajoy, i ara resultarà que no ho és tant, si més no comparat amb els altres dos.

Quant al joc que tenen muntat les dues candidatures independentistes, començo a veure-hi l'entrellat. Es tracta de fer posar nerviosos a tothom. Per una banda fer creure al govern espanyol que tot això acaba amb una picabaralla i en un no-res, i al seus votants els mantenen vius i amatents a tots els seus passos, per acabar amb una rialla general. Esclar!

Es tracta d'anar passant els dies i les setmanes, demanant de tant en tant si hi ha alguna novetat, però sense tenir l'orella a la ràdio, que no ens deixa fer res! Per cert, diuen que hi ha judici per l'atemptat a l'Aznar, d'ara fa uns catorze anys? Realment la Justícia està al dia. Bé, a l'hora de suspendre lleis catalanes sí que hi ha pressa, però ja hi estem acostumats.