Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estancats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estancats. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de desembre del 2019

Tots pendents d’ERC i les negociacions amb el PSOE

Els Comuns tenen molta pressa en assegurar el pacte de govern entre PSOE i Podemos, i és per això que demanen a ERC que prioritzi el pacte del progrés atès el perill que la dreta acabi donant suport als socialistes per evitar el pacte d'esquerres.
Els Comuns estan a favor del referèndum, però entenen que ara el que s'ha de fer és donar suport al nomenament de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, i després continuar treballant conjuntament per trobar una solució al conflicte de Catalunya i el seu encaix a Espanya. La seva idea és que mai un govern de dretes serà més favorable a Catalunya que un govern fruit del pacte dels partits progressistes.
ERC no té un paper fàcil, perquè tots hem vist com actua el PSOE amb Pedro Sánchez al davant. El seu discurs s'adapta a les necessitats de suport i va d'un sentit a l'altre, des d'amenaçar-nos amb l'article 155 a voler asseure's a la taula per negociar unes millores en el tracte a Catalunya. Aquest anar d'un cantó a l'altre no és cap garantia que després de cedir en puguem treure cap benefici. ERC té por que un fracàs en els seus moviments serveixi per fer avançar JxCat, que es manté més inflexible.
Com podem veure es tracta d'un joc de partits polítics que prioritzen els seus resultats al benefici que Catalunya en pot treure com a país.
És clar que si juguem el partit amb Espanya, hem de decidir-nos per allò que pot ser menys dolent, conscients que ningú ens estima prou com per donar-nos tot allò que demanem i que hem arribat a exigir. L'altre opció és no jugar i mantenir-nos ferms en els nostres principis i voluntats. En una i altra opció cal tenir les idees molt clares i configurar el camí a seguir. Ja portem massa temps estancats i el nostre país no s'ho pot permetre.

diumenge, 30 de setembre del 2018

Ho recordem, però cal avançar

No podem viure dels records, la qual cosa no significa que els haguem d'oblidar. No oblidarem el que va passar el dia 1 d'octubre de 2017, però hem d'avançar, no ens podem quedar estancats i això és el que a molts ens sembla que està passant. Tenim govern i volem que governi. Estem farcits d'institucions, crides i moviments que no sabem ben bé per a què serveixen, i no notem que avancem en res. 
Un president a Waterloo i un altre a Barcelona. Tenim presos polítics i exiliats que no podem oblidar, sinó que hem de lluitar perquè recuperin la llibertat que els han robat, però el país ha de caminar i no dedicar-se només en commemorar aniversaris. 
L'1 d'octubre d'ara fa un any va ser un pas molt important per demostrar al món que alguna cosa estava passant a Catalunya i, sobretot, l'actitud repressiva de l'Estat espanyol. Des de llavors han passat moltes coses, totes elles en contra del nostre país i els nostres dirigents. També molts errors dels nostres polítics. Hem tingut temps per reflexionar-hi i rectificar en allò que no hem fet prou bé, però sobretot per arrancar i sortir d'aquest atzucac on ens trobem.
Hem d'exigir els nostres polítics que moguin fitxa i no permetin que el temps continuï passant sense que la situació millori, sobretot la de les persones menys afavorides i que més ho estan patint.