On són les oficines bancàries?

Avui m'he aturat a la notícia del diari ARA on diu que Catalunya ha perdut 6.000 oficines bancàries des de l'any 2008. Les persones de la meva edat tindran molt present el canvi sofert durant els darrers anys. Vàrem viure una època que ens preocupava l'excés d'oficines bancàries als carrers i places cèntriques de la nostra ciutat, perquè les tardes i els caps de setmana tot eren persianes abaixades. Fins i tot ens vàrem inventar uns reglaments municipals que limitaven les seves obertures. Uns reglaments que varen ser declarats il·legals.

La desaparició de les caixes d'estalvi catalanes, absorbides per uns pocs bancs, la gran concentració bancària, i l'augment dels moviments en línia han estat elements claus pel tancament d'oficines i estalvi de llocs de treball. La pregunta que ens fem és si això va en detriment de la qualitat del servei que la banca ofereix als seus clients.

Perquè, tal com ja he dit més d'una vegada, encara que la banca sigui privada, ofereix un servei que podem considerar públic. El fet que les nostres nòmines, les pensions, les transaccions econòmiques s'hagin de fer a través d'un banc, t'obliguen a tenir un compte obert. No esdevens un client voluntari, sinó obligat, i per això caldria qüestionar moltes coses, entre elles les comissions.

Puc entendre la reducció d'oficines. Segur que si ho analitzem ens adonarem que cada vegada en podem prescindir més. La majoria de tràmits els fem per Internet, sense necessitat d'anar a l'oficina, i alguns de nosaltres amb prou feines utilitzem diners en metàl·lic, per la qual cosa ni els caixers automàtics necessitem.

Tot això pot estar molt bé, però ens hem d'assegurar que tothom està ben atès i no hi ha perdut amb els canvis. La banca mòbil que ha posat en marxa la Generalitat, per aquelles poblacions que no disposen d'oficina bancària és un pas important en la línia de donar un bon servei, però no ens podem adormir i si hi veiem especulació i menysteniment a la clientela, ho hem de denunciar.

Més sobre la balisa V16

El dia 4 de desembre escrivia un post parlant de la nova balisa que serà obligatori portar al cotxe a partir del dia 1 de gener del nou any. Comentava aquell dia que la decisió em semblava improvisada i destacava el fet que només serà obligatori al nostre país, per als nostres cotxes, però si sortim a l'estranger haurem de continuar col·locant els triangles.

Llegia un dia d'aquests que probablement també al nostre país haurem de continuar utilitzant els triangles perquè sembla que la balisa no fa prou llum i pot ocasionar accidents. No sé si aquestes declaracions són contrastades per experts, i desconec si els impulsors de l'ús del nou aparell en són conscients i hi estan d'acord.

Em queixo sovint que a Espanya no es legisla bé. Es redacten i aproven lleis que grinyolen i que de seguida s'han de portar a modificar. Decisions com aquesta d'obligar a tots els conductors a comprar una balisa que potser no acaba de fer el servei que es pretén, no és només un bunyol, sinó que a més és un despropòsit que probablement hauria d'acabar amb una indemnització i potser també dimissions.

M'agradaria equivocar-me i que quedés demostrat que l'eina és efectiva i que evitarà accidents i facilitarà la informació sobre vehicles aturats a la vorera. Permeteu-me que em situï al lloc dels dubtosos, reconeixent que no tinc ni prou coneixement al respecte, ni tampoc cap evidència que pugui ser un error a esmenar ben aviat. Simplement són impressions.

Sigui com sigui, durant els darrers mesos, el tema de la balisa ha estat present a moltes tertúlies, a les xarxes socials i diaris. És cert que els humans, i potser en aquest país de manera especial, som molt propensos a criticar allò que els governants decideixen, però no és menys cert que moltes vegades hi ha motius per malfiar-se de decisions preses, probablement massa a la lleugera. I no dic res sobre possibles interessos comercials, errors a l'hora d'homologar i controlar la seva venda, o poca sensibilitat vers els administrats. Tant de bo que m'equivoqui, i que l'eina, que ja tinc al meu cotxe, si mai l'haig de fer servir, que Déu no ho vulgui, em sigui d'utilitat.

Trobar el moment i la manera idònia

L'altre dia llegia a VilaWeb que el dia 1 de gener de 2026 serà obligatori, a l'estat espanyol, substituir els triangles d'emergències que portem al cotxe per si ens hem de parar al mig de la carretera, per un dispositiu lumínic (V-16) que caldrà col·locar a sobre del cotxe. La mesura pretén evitar que el conductor o acompanyant hagi de sortir de cotxe i caminar per la carretera per col·locar els triangles per evitar una col·lisió, amb el perill de ser atropellat. La intenció és bona, però seria interessant analitzar a fons i assegurar-nos que és una bona solució, sobretot si ens hi obliguen.

Aquest dispositiu disposarà d'un geolocalitzador perquè la Direcció General de Trànsit espanyola el detecti i pugui advertir als altres conductors de la presència del vehicle avariat. Segons deia el diari, moltes de les persones que varen córrer a comprar el dispositiu, ara n'hauran de comprar un altre perquè inicialment no incorporava aquest geolocalitzador. Primer error.

El dispositiu va amb piles, per la qual cosa haurem d'estar pendents que aquestes no estiguin esgotades, quan avui hi ha sistemes molt millors per funcionar. Segon error.

La notícia comentava també que, malgrat que la llum pugui ser vista de molt més lluny que no pas els triangles actuals, si el cotxe s'atura després d'un revolt els cotxes que s'hi acostaran no el veuran fins que s'hi trobaran a sobre. Tercer error.

També es deia que Espanya serà el primer pis europeu en obligar l'ús d'aquest dispositiu, tant per als cotxes nacionals com per aquells que venen de l'estranger. Això fa que, sense estar-ne obligats pel seu país, quan entrin al nostre país hauran de proveir-se de l'aparell. Quart error.

Com que als altres països europeus no serà obligatori ni regulat l'ús d'aquest dispositiu, si ens desplacem a fora del país, haurem de continuar utilitzant els triangles, perquè tampoc ens funcionaria el geolocalitzador. Cinquè error.

No sé si hi ha més inconvenients, però en tot cas, amb aquests que he enumerat, n'hi ha prou per pensar que no és una bona idea posar en marxa un mecanisme que no té totes les garanties de funcionar correctament, i més que ajudar-nos ens pot encara comportar més problemes. Aquest és un exemple més d'aquells que a vegades comento que s'ha de legislar bé, i que els nostres dirigents han de ser molt curosos amb tot el que dictaminen.

Sabrem anar sense mascareta?

S'ha convertit en una cosa tan normal i habitual que em pregunto si sabrem sortir de casa sense la mascareta. Aquests dies ja es comença a rumorejar que es podria eliminar l'obligatorietat de portar la mascareta en llocs oberts. Avui llegia que el contacte entre persones vacunades podria fer-se sense necessitat de portar posada la mascareta. 

Em pregunto, però, si el Procicat que és tan lent a l'hora de promoure la desescalada, veurà bé aquesta mesura, si permetrà que aviat puguem sortir al carrer sense portar la mascareta posada, només per entrar en llocs tancats, amb acumulació de persones.

De fet, d'alguna manera s'haurà de notar que la situació va millorant. Aquest dia comentàvem que els resultats després de Setmana Santa havien estat satisfactoris, ja sigui perquè la cosa va de baixa, o bé perquè som molt respectuosos en la proximitat i en l'intercanvi entre diferents bombolles.

No sé si us passa a vosaltres, però quan agafo les claus de casa per sortir, de manera inconscient em poso la mà a la cara, per assegurar-me que porto la mascareta. Ja ens hi hem acostumat, i fa riure pensar en les imatges que teníem, sobretot de ciutadans japonesos, circulant pel carrer amb mascareta, molt abans de la pandèmia que ens ha portat a tots posar-nos-la.

Avui han anunciat que a partir de dilluns ja podrem tornar a sortir de la comarca i que les classes de batxillerat seran totes presencials, però encara no ens deixen tornar a casa més enllà de les 10h de la nit, i els bars i restaurants només poden treballar fins a les 5h de la tarda. Aquesta normalitat es fa esperar molt, i cada vegada resulta més complicat ser obedient, sobretot els joves que no s'havien imaginat mai que algú, més enllà dels pares, els obligaria a arribar a casa tan aviat, fins i tot els caps de setmana.