diumenge, 29 de maig del 2005

Manifest d'un grup d'intel·lectuals

Aquesta setmana llegia a la premsa que “un grup d’intel·lectuals reclama una força d’esquerres no nacionalista”, i anunciava que el dia 7 de juny tenen previst presentar un manifest de crítica al tripartit i al govern anterior de la Generalitat, “animant als ciutadans a crear un partit polític que doni veu als ciutadans no nacionalistes que no es considerin representats al Parlament” i que d’aquesta manera “s’acabi amb el dèficit de representativitat”.

Segons deia la premsa, el manifest, que no he llegit, critica la “cada vegada més escandalosa pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del Govern català contra tot el que és espanyol”, afegint que “el tripartit continua propiciant el conflicte entre catalans i la resta d’espanyols, que tant va conrear el govern anterior i que des de l’oposició, avui al govern, tant es criticava”.

Permeteu-me que em refereixi a la crítica sobre la representativitat del Parlament.

El model del nostre país és el de democràcia representativa que es basa en la cessió de la gestió pública a uns partits polítics que surten elegits en votació universal. Per això és com a mínim agosarat parlar de dèficit de representativitat. És possible que els resultats electorals no ens satisfacin i que tinguem altres preferències, però si acceptem el joc democràtic actual, hem d’acceptar les conseqüències.

Una altra cosa és que proposem sistemes que considerem millors, com pot ser el model de democràcia participativa. Un model que obre les portes a tota la ciutadania a sentir-se més corresponsable de la gestió pública, i que no es limita a demanar-li el seu vot cada quatre anys.

L’opinió d’aquest grup d’intel·lectuals i la seva crítica al foment de les picabaralles entre catalans i espanyols, i també la seva crida a constituir un nou partit polític que assumeixi els seus principis, ho podem entendre, malgrat tot, però, consideraria més interessant la seva implicació en la vida pública i el seu treball per aconseguir una societat més justa i, si ells ho veuen així, també més representada políticament, i jo hi afegiria més participativa.

Crec en la importància que els diferents sectors de la societat tinguin un esperit crític, perquè és una manera de provocar la reflexió i de no deixar dormir-se qui té assignada la responsabilitat de fer avançar la societat, però és molt important posar cada cosa al seu lloc i, si s’arriba a la conclusió que el ventall polític de la màxima institució política no és complet, potser seria bo prendre partit i saltar a l’escenari polític, o bé demanar el canvi de sistema democràtic i entrar a models més participatius.

Esperarem a llegir el seu manifest.

dimarts, 17 de maig del 2005

Regidoria de Participació Ciutadana

Tothom coneix el nom de les regidories de l'Ajuntament d'Arenys de Mar?

Sabeu que n'hi ha una que s'anomena "Participació Ciutadana"?

A la pàgina web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar podem llegir en relació a la regidoria de Participació Ciutadana:

"El ple de l'Ajuntament del mes de novembre de 1999 va aprovar un nou ROM (Reglament Orgànic Municipal) com a eina reguladora de l’organització i el funcionament de l'Ajuntament d'Arenys de Mar i els seus diferents òrgans. El nou text garanteix la informació i la participació dels ciutadans en la vida municipal.

L'Ajuntament va impulsar conjuntament amb entitats arenyenques un Reglament de Participació Ciutadana que ja està en vigor. El document té com a objectiu agilitar i potenciar la participació dels arenyencs i arenyenques."

Teniu coneixement del nombre de consells de participació, previstos al Reglament de Participació Ciutadana, i que estigui formalment en funcionament?

No n'hi ha cap! (això no vol dir que no hi hagi regidors/es que per iniciativa pròpia facin reunions amb gent i representants de sectors ciutadans, però en tot cas no s'ha seguit el criteri que agrada tant al nostre govern municipal, de fer les coses formalment)

Coneixeu el pressupost destinat a la regidoria de Participació Ciutadana, per aquest any 2005?

El pressupost inicial contemplava 11.000 euros (1.000 euros per publicitat i 10.000 euros per estudis i treballs). El pressupost de 2004 contemplava 1.950 euros (650 euros per conferències i 1.300 euros per estudis). S’ha experimentat un increment important!

Teniu coneixement de l'execució pressupostària de les partides de Participació Ciutadana? I les despeses liquidades de 2004?

Jo no ho sé. Si vosaltres ho sabeu, us agrairé que m'ho digueu.

dimarts, 10 de maig del 2005

"A tocar ratlla" de maig

Aprofitant l'efecte del paracetamol i havent llegit la publicació municipal de maig "A tocar ratlla", només puc concloure que algú no diu la veritat. I no és just que s'estigui jugant amb nosaltres. No és bo que s'arribi a una situació en què els votants de CIU i PP estiguin convençuts que els altres partits menteixen mentre que els simpatitzants d'aquests creguin el contrari.

Si sóc defensor de la participació ciutadana és en part perquè, malgrat acceptar que la gestió política al nostre país segueixi l'estructura de partits polítics, aquests necessiten tenir al costat uns mecanismes de control i seguiment que evitin arribar a situacions com la present en què, si ho mires fredament, no pots entendre res.

La sensació que tens, una vegada llegides les aportacions dels diferents partits polítics representats a l'Ajuntament, és que es tracta d'un ball de bastons, que perjudica el present i futur del nostre poble. Que no es tracta tant de discutir la diferent manera d'entendre l'evolució d'Arenys com d'agafar protagonisme i culpar de tots els mals al contrincant.

La incapacitat de posar-se d'acord d'aquestes 17 persones que diuen estimar i procurar el bé per Arenys, en temes prou importants pel futur del nostre poble, els incapacita per representar a tots els arenyencs i potser valdria la pena que estudiessin la possibilitat de deixar la cadira que amb tant d'orgull defensen, oblidant però que hi són en qualitat de servidors de tota la població.

Sé que la meva posició "emprenya" a tothom per igual però potser seria hora que algú donés un cop de puny a la taula i demostrés a la resta que ja n'hi ha prou de tanta comèdia i que no podem continuar jugant al gat i a la rata. No podem estar dos anys més en aquesta situació, i des d'aquí faig un crit a la responsabilitat als meus representants polítics.

dissabte, 7 de maig del 2005

La gestió municipal

Seria injust afirmar que els nostres polítics municipals no vetllen per l’interès dels ciutadans, encara que a vegades pugui fer aquesta impressió. Una altra cosa és analitzar com es fa i si de veritat ho aconsegueixen.

Quan es parla d’Ajuntament, normalment separem la part política, visualitzada en els representants elegits cada quatre anys entre les diferents forces polítiques que es presenten a les eleccions, de la part administrativa, de caràcter més personalitzat, com poden ser les sol·licituds de certificacions, informes, o bé pagaments de taxes, impostos i sancions... Però no podem oblidar que les dues facetes de l’administració pública local van lligades i no es pot entendre una sense l’altra.

Arenys de Mar ha viscut una alternança política que caldria analitzar si li ha estat favorable o bé ha dificultat la seva gestió. El temps corre de pressa i no sempre es pot posar en pràctica tot allò que es voldria, sobretot pensant que els processos administratius comporten una certa lentitud endèmica, que també hauríem de poder corregir.

A l’hora de valorar la capacitat de treball polític d’un equip de govern em fixo en primer lloc en la manera com s’organitza, és a dir, en la composició de les carteres o regidories i el seu agrupament en àrees temàtiques. No hi ha dubte que una distribució poc encertada pot comportar dificultats a l’hora de posar en pràctica el programa de govern. Un segon detall en què em fixo és en el Programa d’Actuació Municipal (PAM), anual i de la legislatura, més que en les promeses electorals que normalment són massa generoses perquè es puguin aconseguir. Aquest PAM però ha de venir referenciat en el Pressupost Municipal, que és el tercer element que tinc en compte. Tant el Pressupost ordinari, com el d’inversions, ens ajuden a veure com es financen les activitats programades i també l’autonomia financera del nostre poble.

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, determina les competències, obligacions i serveis dels ajuntaments, pels quals rebran els recursos necessaris perquè siguin viables, però hi ha tot un altre conjunt de serveis i activitats que l’Ajuntament porta a terme, de manera voluntària però que el temps ha consolidat i no s’entendria que es deixessin de fer, però que no sempre compten amb els recursos suficients.

L’Ajuntament, com he dit abans, també realitza una activitat administrativa que repercuteix directament en els ciutadans i que valdria la pena analitzar en detall. Són tota una colla de serveis que el ciutadà necessita, no tant per desig personal sinó que li ve donat a petició d’altres administracions o per dur a terme diferents gestions. (penso en molts certificats de residència, de padró... que no tenen un interès per ells mateixos però que serveixen per acreditar-nos a l’hora de realitzar alguna acció com pot ser la matriculació dels nostres fills a un centre escolar...) És en aquesta gestió que, tot i que s’ha avançat força, eliminant passos inútils que només comportaven dificultats al ciutadà i fent un tracte més humà, encara es podria avançar molt més, sobretot ara que disposem de noves tecnologies, que permeten fer més canvis. Uns canvis que no s’han posat en marxa, probablement per una manca d’organització que prioritzi la qualitat del servei als ciutadans.

La impressió que Arenys dóna és que l’organització administrativa no ha estat mai una prioritat dels darrers equips de govern municipal. De la mateixa manera que em costa d’entendre l’actual distribució de regidories, sense una divisió clara per àrees temàtiques, i que no entraré a valorar en aquest article, també crec que s’hauria de fer una important reestructuració administrativa, amb més inversió en noves tecnologies i una concepció més moderna del treball administratiu. S’ha d’adaptar el principi de legalitat a la millora del servei a la ciutadania. És a dir, sense oblidar el compliment de la legalitat vigent, cal donar més facilitats al ciutadà.

Des de fora dóna la sensació que no s’han definit prou bé uns protocols d’actuació ni s’han determinat uns indicadors de gestió que facilitin una valoració, a posteriori, de tot el seu funcionament. Sembla que s’actuï massa de qualsevol manera, solucionant els problemes a mesura que es presenten, i es treballi poc la prevenció.

No pot ser que després de dos anys de promeses es continuïn donant excuses a l’hora d’ampliar l’horari d’atenció al públic, i que per presentar qualsevol sol·licitud o queixa a l’Ajuntament, només es pugui fer al Registre Municipal en horari de matins, coincidint amb la majoria de jornades laborals dels arenyencs. Això també passa en serveis de competència municipal i que han estat externalitzats, com és el cas del servei d’aigües que gestiona Sorea i que només atén durant tres hores al matí, de dilluns a divendres.

L’Ajuntament és una administració pública que es nodreix de diner públic, que paguem entre tots i per tant se li ha d’exigir bona gestió i resultats. En tractar-se d’entitat pública, no li demanarem beneficis sinó inversió i millora del municipi i en el tracte als ciutadans. Volem més transparència en la gestió i no podem acceptar manifestacions com les que ha fet l’actual equip de govern en el sentit de considerar-se incapaços de preparar un pressupost per programes. És per això que ratlla el ridícul recordar la promesa electoral del PP, d’elaborar uns pressupostos participatius, sobretot quan fins ara han estat incapaços de posar en marxa cap procés participatiu ni cap de les figures participatives que consten al Reglament de Participació Ciutadana.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys de Mar", maig de 2005