A punt d'una catàstrofe

L'episodi d'aquesta setmana en què un copilot d'avió va intentar estavellar l'avió que volava en destinació a Tel-Aviv, atacant, sembla ser amb una destral, el capità, ens ha fet recordar l'accident de fa onze anys, del vol 9525 de la companyia Germanwings, on varen morir cent cinquanta persones. En aquella ocasió el copilot va aconseguir el seu objectiu, aprofitant que el seu capità havia sortit de la cabina i es va quedar sol.

Sortosament, per a tots els passatgers del vol de dimecres, l'aventura va acabar bé, i el capità va poder obrir la cabina i uns pilots que viatjaven com a passatgers van reduir l'agressor i fer aterrar l'avió. L'espant devia ser majúscul i segur que ho recordaran tota la vida.

Davant d'aquests casos sempre em pregunto si no s'hauria d'evitar que la cabina dels tripulants quedi bloquejada per dins. Entenc que és una mesura per evitar que qualsevol persona hi pugui accedir i provocar un accident, però els dos fets esmentats fan pensar que el bloqueig intern tampoc no evita tràgics esdeveniments.

Desconec si a partir d'aquests casos s'ha estudiat la manera de facilitar l'accés amb les degudes precaucions. Potser ni ens ho han de dir, per evitar que alguna malèfica persona ho utilitzés per entrar-hi, però en tot cas seria bo saber que han trobat la manera d'evitar escenes com aquestes, pel risc que els passatgers i personal de servei puguin perdre la vida per culpa d'un criminal embogit.

Recordo que, tot i no tenir cap conegut ni familiar implicat en l'accident del març de 2015, em va afectar i, per això, penso en tot el que s'han estalviat els familiars dels passatgers que, després de tot, varen poder arribar a casa. Són episodis de la vida que ens fan pensar i reflexionar, i tant de bo que aprenguem la lliçó i trobem maneres d'evitar-los.

Els perills de la democràcia

Hi va haver un temps que somiàvem en assolir un sistema democràtic al nostre país. Vivíem sota la dictadura del franquisme i el nostre anhel era entrar a Europa com a país democràtic, on se'ns respectessin els nostres drets usurpats en el cop d'estat del dictador Franco. Encara som moltes les persones que vàrem patir la dictadura i que al cap de quaranta anys de la mort del dictador constatem que les coses han canviat, però que els franquistes continuen dominant el país.

Pensàvem que la democràcia ho resolia tot i que era la panacea de la felicitat i la justícia. No podíem imaginar que els sistemes democràtics tenen perills importants que posen en qüestió la pròpia definició i principis bàsics. Avui hem comprovat que un sistema democràtic avançat pot arribar a escollir president un personatge sinistre i embogit com Trump als Estats Units, o bé permetre un govern com el del PP a Espanya, farcit de militants i dirigents polítics condemnats i acusats de corrupció.

La democràcia, doncs no és garantia absoluta de res. Fa difícil els comportaments dels sistemes dictatorials, però no els elimina i es dóna el cas, com als Estats Units i a Espanya, per posar dos exemples, que són governats per uns polítics sense garantia democràtica, uns polítics a imatge de dictadors, en un món que encara dóna massa facilitats per continuar fent i desfent al marge de la voluntat popular i dels principis bàsics de convivència, llibertat i justícia.

Observar la presidència de Trump és una vergonya per als defensors de la democràcia al món. El seu menyspreu i racisme hauria de ser jutjat per les altes institucions judicials i desposseir-lo del seu poder. Malgrat haver guanyat les eleccions i, per tant, tenir un suport majoritari de la població nord-americana, el seu comportament no pot quedar legitimitat.

A nivell espanyol, amb tot el que està passant amb la justícia, és una altra demostració dels problemes no resolts d'un sistema que es considera democràtic, però no es regeix pels cànons que caldria esperar-ne.