D'aquí a poc temps l'hemeroteca serà espatarrant!

A l'Estat espanyol se li en fot fer el ridícul per Europa, i menysté qui el ridiculitza. Hi ha massa supèrbia com per fer-los posar-se vermells. L'Estat espanyol el que vol és que li lliurin els polítics exiliats, de la manera que sigui, a les bones o a les no tan bones, però que facin el favor d'extradir-li els fugitius.

Els que no hem estudiat dret, o amb prou feines, la cosa que hem entès és com es practica a Espanya la Justícia. Es tracta d'utilitzar la llei de l'embut i fer passar bou per bèstia grossa. Encara que s'hagi demostrat que el jutge Llarena no està preparat per fer bé la feina, ell té molt clares les amenaces. Amenaça a una persona citada, a jutjar-la per allò que li vingui de gust, o a la justícia alemanya, a no comportar-se com la belga. I queda tan ample!

Entretant van caient acusacions contra polítics corruptes o mentiders, i també càrrecs prou importants com el que va ocupar el senyor De Alfonso, a l'Oficina Antifrau. Resulta còmic, però no fa riure, que l'encarregat de l'Oficina Antifrau actués fraudulentament. Això només pot passar en el nostre país, i que no sigui mal vist pel poder polític espanyol.

Passa el mateix amb l'acusació de xenofòbia. El PP acusa Torra de xenòfob i mil coses més, mentre que el senyor Albiol, anima als badalonins a mostrar-se en contra de la construcció d'una nova mesquita. Això no és xenofòbia? Potser quan ve del PP, no ho és.

Hi ha algú que vagi preparant l'hemeroteca? D'aquí a poc temps, quan molts haurem oblidat tot això que estem vivint, hi haurà qui obrirà el calaix i ens cansarem de veure actituds contradictòries, i tot això és perquè hi ha molta demagògia, molt d'engany, i molta irresponsabilitat i maldat. No anem bé!

Gairebé un any després i el govern municipal no arrenca

Passen els mesos i tens la impressió que tot es fa provisionalment, dictant normes i marxa enrere a la més petita protesta. No es pot governar un municipi fent només cas als més cridaners! Respectem que els passejadors de gossos els portin deslligats, sobretot! i no passa res que el poble estigui ple de cagarades no recollides i baixos pixats!

S'ha de ser valent i defensar el programa electoral i no anar sempre a remolc de què diran els afectats. Amb aquesta manera d'obrar els que hi surten perdent són els respectuosos que no es revolten ni surten al carrer a manifestar-se.

Em sap greu, però no sé veure un govern municipal capaç d'aixecar el nostre poble. Tot són pedaços, molts d'ells de cara a la galeria, però no avancem en res. Què passa amb els problemes de mobilitat? Quin futur s'espera del Mercat municipal? Què s'està fent per evitar que Arenys es quedi sense botigues? I a l'antiga llotja? No hi havia un projecte que no permetia que hi vingués un privat?

Ni solucionem el dia a dia, perquè Arenys continua brut, i els cotxes continuen aparcant en segona fila a La Riera, i la gent deixa la brossa el dia i lloc que no toca...

Com que no penso que hi hagi mala voluntat, es tracta d'incapacitat per liderar el govern municipal i això és molt perillós. Arenys no té ja el paper a la Comarca de quan el vaig conèixer per primera vegada. Jo el veia com una petita capital d'una subcomarca que res tenia d'envejar a Mataró. Hem perdut, però en gairebé tot. Ni som el primer port del Maresme, ni tenim influència en els municipis de l'entorn.

Tots tenim la nostra part de culpa, però aquelles persones que es presenten per governar el municipi en són els primers responsables, perquè això és el que li demana la vila. Feina, progrés, convivència... No volem sortir als diaris pel nombre de mendicants, les revoltes de veïns per la mesquita, els robatoris amb violència, o els projectes inaugurats, però sense funcionar.

Solidaritat enganyosa

Les mostres de solidaritat que aquests dies ens mobilitzen a signar en defensa dels refugiats que no deixen entrar, ens humanitzen, competeixen amb la individualitat, la fredor i a vegades menyspreu cap els altres, però malgrat tot sempre tinc els meus recels sobre el veritable sentit, el veritable valor de les nostres signatures i, sobretot, els meus dubtes d'unes contradiccions que intentem dissimular.

A algunes de les persones que aquests dies manifesten aquesta solidaritat als refugiats els preguntaria si saben què representa acceptar que vinguin a casa nostra aquests refugiats, si saben quina cultura tenen i quina religió practiquen, i si no tornarien a mobilitzar-se per tal d'evitar tenir una mesquita al costat de casa.

Perquè això ha passat i encara passa, és més, coincideix en el temps. Probablement persones que hauran signat el manifest a favor dels refugiats hauran assistit a una reunió a l'Ajuntament per pressionar l'alcaldessa perquè no permeti l'establiment d'una mesquita al seu barri.

M'agradaria que hi reflexionéssim i actuéssim d'acord amb els valors que diem defensar, i no fóssim hipòcrites per quedar bé davant dels altres.

Actituds de vilatans que ens avergonyeixen

Ens omplim la boca exigint justícia a les autoritats europees i criticant-los per la situació dels refugiats, però sortim al carrer per evitar que la comunitat musulmana d'Arenys de Mar instal·li una mesquita al nostre barri. Com ho anomenaríeu això? Hipocresia? Racisme dissimulat?

És insultant i que ningú em vingui a explicar històries! Aquelles persones que recullen signatures perquè les campanes de l'Església continuïn sonant, per què no en recullen perquè la comunitat musulmana pugui tenir un nou centre cultural i religiós sense que ningú els posi pals a les rodes?

Què farà l'Ajuntament de la vila? Donarà suport al moviment dels veïns insolidaris que demostren la seva actitud racista més primària? Confio que una de les coses que distingeixi a l'actual govern municipal sigui precisament la seva política social sense excepcions i lluny de posicions xenòfobes que tant critiquem quan ens parlen d'altres indrets, lluny de casa!

És defensable que qualsevol persona vetlli perquè la seva llar estigui en les millors condicions de salubritat, tranquil·litat i amb bons serveis al voltant. Ens pot preocupar que hi tinguem un bar o un supermercat a prop, també una sala de festes i fins i tot una mesquita, però hem de ser coherents i actuar sempre de la mateixa manera. És preocupant que aquestes actituds i mobilitzacions només passin per anar en contra d'una mesquita o un prostíbul. Caldria que tots plegats ens ho féssim mirar i donar la cara quan observem postures xenòfobes entre els nostres veïns.

Més preguntes als candidats d'Arenys de Mar

La cinquena pregunta del qüestionari tornava a ser específica: La comunitat musulmana reclama una nova seu per a la seva mesquita. Què teniu previst realitzar al respecte?

En aquesta pregunta hi ha dos grups de respostes: les candidatures que deixen clar que l'ajuntament n'ha d'estar al marge i les que parlen de diàleg i intentar resoldre el problema, tenint en compte la legislació vigent i les possibilitats de la vila.

Des del nostre grup creiem que algunes de les candidatures ha confós gestionar des de l'ajuntament perquè la comunitat musulmana pugui resoldre el tema amb que l'ajuntament hagi de finançar-los la nova mesquita.

En algun cas la raó per no permetre la ubicació d'una mesquita és l'estretor dels carrers, però no es té en compte, per exemple, que també ho són els carrers del voltant de l'església dels frares.

CIU, SI, C's, Junts x Arenys, i PP es desentenen força del problema, i són la CUP, ICV i ERC els que es mostren més disposats a buscar solucions.

La sisena pregunta es referia a l'aparcament i la circulació viària: L'aparcament i la circulació viària a Arenys és problemàtica. Quines mesures penseu prendre?

Quant als problemes de mobilitat també hi ha dos tipus de respostes; des de les candidatures que consideren que o bé que no és més complicat que en altres ciutats i països o bé que cal tenir paciència (CIU, SI i PP), i les candidatures que es mostren preocupades i consideren que cal estudiar-ho a fons i evitar al màxim l'ús del cotxe particular (CUP, ICV, PSC). Sí que la majoria expressa la necessitat que es posi en marxa la variant de Valldegata per tal de descongestionar la Riera.

En relació a l'aparcament hi ha força unanimitat a exigir una reducció de la zona blava, proposant, alguns, ampliar la zona verda. Es demana revisar la concessió amb COMSA, i SI demana optimitzar l'explotació del pàrquing del Xifré.

La setena pregunta es fixava en la priorització de les obres a realitzar durant aquest nou mandat: Hi ha unes obres pendent de realitzar que es van posposant. Quines creieu que són les prioritàries i que us comprometeu a realitzar durant els quatre propers anys?

Les obres en què coincidien més candidatures són el rial del Bareu i la urbanització del nou tram cobert de la Riera. També es parla del ria de sa Clavella, el rial de les Canalies, el clavegueram i la zona costera. ICV aporta un llistat molt exhaustiu, separant aquelles obres de competència municipal de les que són de competència d'entitats supramunicipals, a qui s'ha d'exigir la seva execució.

En la seva resposta Junts x Arenys es diferencia de la resta destacant obres com la rampa d'accés al Mercat municipal des de la Riera, la reforma del carrer de l'Església, l'eliminació de voreres dels carrers del casc antic, i coincideixen amb el PSC en la millora de l'accés a la zona del Paraiso.

ICV parla també de consensuar el Pla d'Equipaments, elaborar el Pla de carrers i urbanitzacions, i el Pla de manteniment i millora de rials, penyes i platges.

I demà més...

Alberto Fernández Díaz no permetrà la construcció de mesquites

Alberto Fernández Díaz, en aquest cas sí Alberto, diu que mai no permetrà la construcció d'una mesquita a Barcelona. I jo li pregunto per què? ¿La construcció d'una mesquita és el gran problema de la immigració al nostre país? ¿No seria més encertat pensar que el problema de la immigració és la manera com s'ha legislat?

¿El senyor Alberto Fernández Díaz creu que no permetent la construcció de mesquites es resolen tots els problemes derivats d'una mala política en immigració? Si realment s'ho creu, Barcelona no es mereix un polític tan ignorant com l'alcaldable del PP a la capital catalana.

Ni les mesquites, ni les catedrals, ni les seus dels ministeris d'Interior o d'Afers exteriors representen cap problema. En tot cas seran les persones que els gestionen les que poden provocar problemes. Si el senyor Alberto Fernández Díaz vol col·laborar en resoldre els problemes que es produeixen en l'encaix dels immigrants a la nostra societat, que deixi de competir amb Plataforma per Catalunya a veure qui és més xenòfob i, per tant, es pot emportar més vots dels electors que dissimulen la seva xenofòbia.

El paper que està fent el PP en aquesta matèria té delicte i seria motiu suficient per inhabilitar-los per sempre. La política del PP en campanya electoral és clarament xenòfoba, provocant els immigrants perquè caiguin en l'error de reaccionar amb violència i ser acusats d'això, de violents.

Si som tan respectuosos amb les creences religioses de la gent, de la mateixa manera que nosaltres els catòlics tenim esglésies i catedrals per anar a pregar i reunir-nos en comunitat, els creients musulmans també hi tenen dret. Negar-los aquest dret no és cap exemple de caritat cristiana i això li ho hauria de dir molt bé el seu germà Jorge que ens ho ha tirat en cara més d'una vegada.

Iftar a Al Ouahda Mataró

Aquest vespre he assistit a l'Iftar (trencament del dejuni) amb la comunitat islàmica d'Al Ouahda, al barri de Rocafonda de Mataró. L'entitat, amb qui tenim contactes tot l'any, ha convidat a representants d'entitats, associacions de veïns, grups municipals, entitats religioses, cossos policials i tècnics municipals per celebrar l'Iftar en aquest mes del Ramadà, en una jornada de portes obertes de la seva mesquita.

Només amb el diàleg, el coneixement entre diferents col·lectius i les ganes de fer coses junts farà possible la convivència i que la societat civil s'enforteixi i creixi en pau. És precisament el desconeixement mutu el que ens manté distants i perjudica les nostres percepcions de l'altre, i així no es pot fer ciutat, no es pot teixir la ciutat.

Les diferents comunitats islàmiques de Mataró ens han convidat al llarg de la setmana a les seves seus, per compartir un ritual que mantenen estrictament, en un mes de pregària i reflexió que els ha de permetre encarar un nou any, ara ple de dificultats econòmiques.

Un representant de la comunitat musulmana deia no entendre l'expressió 'primer els de casa', perquè ell havia nascut a Mataró i la seva mare hi vivia des dels 18 anys. Qui és de casa i qui no ho és? el president Pujol deia que era català qui viu i treballa a Catalunya. Amb això està tot dit. Són mataronins aquells que viuen i treballen a Mataró, hagin nascut a l'Hospital de Mataró, a Múrcia o a Marràqueix. Aquest grup polític que té tant en compte la cultura, raça i procedència, és la que nega el dret a decidir, com també fa el PP. 

He celebrat que l'arxiprest de Mataró assistís a l'acte d'aquest vespre i defensés tot allò que tenim en comú les diferents confessions religioses, sense oblidar-nos que vivim en un estat laic on es defensa la llibertat de creences i la pràctica religiosa.

La destrucció de les imatges i la història

Arran de la destrossa de l'estàtua de Lenin a Ucraïna, en mans de grups enfrontats amb el seu govern, que ha optat per tornar a mans de Rússia i donar l'esquena a la Unió Europea, reflexionem sobre el significat de les estàtues i el paper que juguen en la història de la humanitat.

Ahir vèiem com a Síria s'enderrocaven mesquites i altres béns patrimonials, o bé tots recordem com els talibans varen destruir els Budes de Bamian, normalment per negar i oblidar períodes de la història que no agraden als dirigents polítics d'aquell moment, o a una part de la població.

Al nostre país això també ha passat amb les imatges i estàtues eqüestres del general Franco, i tots aquells símbols que ens recordaven la dictadura patida, més a Catalunya que a la resta d'Espanya. Llavors em pregunto si això és un encert o es tracta d'un greu error.

Jo puc estar d'acord en que una ciutat retiri condecoracions a un dictador, una vegada recuperada la democràcia, o que restableixi els noms dels carrers i places, anteriors a la dictadura, però eliminar estàtues? Aquí hi tinc els meus dubtes. Segur que no em faria cap gràcia veure una estàtua del dictador cada vegada que sortís de casa, però aquell personatge sinistre forma part de la història i nosaltres també som part i fruit d'aquesta història.

Tots tenim clar que la història l'escriuen els guanyadors, i d'aquí els problemes dels perdedors per recuperar la seva dignitat. Eliminant els símbols de cada època no es fa cap favor a la història ni al patrimoni de la humanitat. Hauríem de trobar la manera d'exaltar l'esperit democràtic i denigrar la dictadura sense negar la història, per respecte i precaució, perquè les èpoques negres no tornin a aparèixer. Cal denunciar, això sí, i amb totes les forces, aquelles persones i institucions que neguen la llibertat de les persones. Desgraciadament, l'Espanya de la transició no ha denunciat suficientment la dictadura, i és per això que el nostre model democràtic és tan feble i es respira contínuament aires d'involució.