Amb Beethoven desitjant l'entrada d'un millor any

El 16 de desembre de l'any 1770 va néixer a la ciutat alemanya de Bonn el gran compositor Ludwig van Beethoven, i per això l'any que entrarem celebrarem el seu 250è aniversari amb multitud de concerts arreu del món. A casa, per no ser menys, ja he instal·lat les nou simfonies que m'acompanyaran molts moments de repòs i d'escriptura dels meus posts.

Recordo que a casa dels meus pares teníem un tocadiscs que es plegava com una maleta, i uns quants discs, al començament no gaires, però entre ells hi havia algunes de les més famoses simfonies de Beethoven. Vaig començar, doncs, molt aviat a escoltar la seva música. Amb el temps m'he dedicat a escoltar més música coral i compositors anteriors, de l'època barroca i més matinera. Tot i així no he deixat de considerar Beethoven com el que ha estat, un dels millors compositors de la història de la música.

Avui, doncs, he iniciat el meu homenatge al compositor alemany i sense esperar l'inici de l'any commemoratiu he començat a escoltar les seves simfonies, que m'acompanyen en la redacció del meu post de Nadal.

Tot paint el menjà de Nadal, us desitjo unes bones festes i en cosa de vuit dies, una bona entrada d'any, que sigui millor que el que està acabant i que els nostres presos polítics puguin sortir de la injusta presó, i s'avancin les eleccions per poder aconseguir un govern i un president millor del que tenim ara.

Trobada als jardinets de Gràcia

Impressionant resposta de la ciutadania en les cinc marxes cap a Barcelona. L'entrada a la capital catalana ha estat massiva i pacífica, que d'això es tracta. En el moment d'escriure aquest post, els manifestants s'estan acostant a l'encreuament entre Diagonal i Passeig de Gràcia, lloc des d'on hauria de començar la manifestació, però que tot fa pensar que quedarà en una concentració de persones sense possibilitats de moure's.

Desconec què passarà el vespre-nit, si es repetiran els aldarulls incívics i violents dels darrers dies, o bé si l'exemple del pacifisme de les manifestacions diürnes dels independentistes acaben per convèncer els provocadors que la resposta a la injustícia només pot passar per l'actitud no-violent.

Tal com apuntava ahir, i davant l'actitud d'una gran majoria de catalans, el nostre país es mereix un govern fort, actiu i segur, cosa que no està passant amb el govern actual, que presideix Torra, qui continua amb una actitud ambigua i, al meu entendre, equivocada i perillosa. No és el comportament que s'espera d'un president de govern, i és per això que li demanava que dimitís, ja sigui convocant eleccions o deixant el càrrec.

On som ara?

Avui tenia la possibilitat d'escriure el post a primera hora de la tarda o bé a darrera hora del dia, quan arribés a casa. He descartat la primera opció perquè en aquells moments no hi havia cap certesa d'on érem. Per uns moments tots pensàvem que el president català havia convocat eleccions i la dissolució del Parlament, però després semblava que no hi havia cap decret signat ni cap decisió presa... tot eren rumors i especulacions.

He decidit, doncs, escriure el post al final del dia amb la possibilitat que tinguéssim clar quina era la situació del país i les perspectives per als propers dos o tres dies. He arribat a casa i m'he posat a buscar les darreres notícies. Sabia que s'havia convocat el Ple del Parlament i que el president ho deixava tot a les seves mans.

Si no ho he vist malament, sembla ser que Junts pel Sí proposaran al Parlament de fer efectiu el mandat del referèndum del dia 1 d'octubre, i si bé a primera hora de la tarda hi havia un parell de diputats del PDeCat que presentaven la dimissió, ara ha estat el conseller d'Empresa Santi Vila qui ha presentat la seva dimissió al president.

Tota l'oposició demana que Puigdemont decideixi finalment la convocatòria d'eleccions per evitar el 155. Tothom? Ningú pot garantir que la convocatòria d'eleccions freni al PP i C's l'aplicació del 155, i això és el que ha planat tot el dia i per això no hi ha res decidit.

Veurem si el coixí de Puigdemont l'inspira i demà té menys dubtes que avui a l'hora de prendre decisions. 

Primer dia a Escandinàvia

A mig matí hem arribat a la ciutat de Stavanger, la quarta ciutat de Noruega, en nombre d'habitants. Han estat, doncs, les primeres imatges del país que acabem de descobrir i es fa difícil una descripció perquè necessitem més referents, tot i així les primeres impressions són positives.

Ha estat un dia plujós fins a les 9h del vespre, però també us haig de dir que ho he agraït després de tants dies de calor i xafogor a casa nostra. Entens que als noruecs els pugui agradar el nostre sol, però jo no el trobo a faltar.

 

Tal com acostuma a passar, sobretot si t'has llevat aviat, el primer dia dóna per a molt i a mitja tarda tens la impressió que fa més d'un dia que viatges. La temuda sortida de l'aeroport del Prat ha anat com una seda, no sé si gràcies a la Guàrdia Civil. El tema de la vaga, l'externalització del servei i les condicions laborals dels treballadors dóna per a més d'un post. És vergonyós el que està passant i la manera com el govern espanyol, culpable, es treu la responsabilitat de sobre.
La gran tristesa i ràbia ha estat l'atemptat terrorista al cor de Barcelona. La notícia ens ha arribat quan ens disposàvem a sopar, poc abans de les set del vespre, a través de les xarxes socials. Ha estat dolorós i al mateix temps ens ha provocat ràbia i impotència. Mai entendrem una acció com aquesta que afecta a persones innocents sense cap tipus de justificació. 

El que havia de ser un post alegre i interessant, perquè no sempre tens l'oportunitat de viatjar als països escandinaus, s'ha tenyit de sang, per l'odi vessat injustament contra uns ciutadans que passejaven tranquil·lament per les Rambles barcelonines, de la mateixa manera que nosaltres ho fèiem pels carrers de Stavanger. 

El meu condol i suport als familiars de les víctimes, a tots els catalans i a les persones racionals del món sencer. Hem d'aconseguir que fets macabres com el d'avui no es tornin a repetir mai més.

Consells municipals de participació a Arenys de Mar

El 16 de març de l’any passat vaig escriure un post sobre l’activitat dels consells municipals de participació d’Arenys de Mar. De fet, més que parlar de l’activitat comentava les dificultats per saber quants consells existien i quins funcionaven.

En l’escrit manifestava els problemes que vaig tenir per trobar els consells existents i quedava en evidència que l’organització del web era inapropiada i que l’activitat dels consells, que d’allí es desprenia, era ridícula.

Deu mesos després ho intentat de nou, suposant que amb l’entrada en vigor de la nova llei de Transparència i Bon Govern, la situació hauria canviat i no em resultaria tan difícil localitzar els consells. Anava errat.

El web municipal continua essent un caos, si més no pel que fa als consells municipals de participació. A l’apartat de consells només n’hi surten tres: el Consell de les Dones i el de Cultura, sense cap tipus informació d’activitats, i el Consell Sectorial de la Residència Geriàtrica, on la darrera acta és del 28 de setembre de 2015.

Imaginant que n’hi havia d’haver més i també més actius, he accedit a “Govern Obert”, a l’”Agenda dels Consells Municipals”, que deixa clar que es tracta d’un espai on pots consultar el llistat de consells municipals de participació.  En aquest apartat, però, només hi ha el Consell Municipal de la Gent Gran, que no figurava a l’apartat anterior, però no hi ha cap activitat, i el Consell Municipal de les Dones, amb un parell d’intervencions sense resposta dels anys 2013 i 2015.

No m’he donat per vençut i he intentat trobar consells en alguna altra secció del web municipal, i ho he aconseguit. He buscat servei a servei si tenien cap consell i quina era l’activitat que realitzaven.

El Servei d’Igualtat té el Consell Municipal de les Dones, l’únic que he trobat a tot arreu, i a més hi ha l’acta de la sessió del 19 de setembre de 2013.

El Servei de Cooperació Internacional i Solidaritat també té un consell, el de Cooperació, però no hi ha cap convocatòria.

El Servei d’Educació parla del Consell Escolar Municipal, que no es constitueix per iniciativa municipal, sinó que ve determinat pel Departament d’Ensenyament, però no hi ha cap informació de convocatòries ni actes.

El Servei d’Esports, en l’apartat d’activitats, hi figura el Consell d’Esports que té com a darrera acta la de la sessió del 14 de juliol de 2015.

El Servei de Gent Gran disposa del Consell de la Gent Gran, que ja havia trobat abans, i en aquest cas la darrera acta és la del 12 de setembre de 2013, i una convocatòria per al 20 de març de 2014.

No he sabut trobar res més. Aquest és el panorama de la participació ciutadana a través dels consells de participació, previstos en el Reglament de Participació Ciutadana vigent del nostre Ajuntament, i també del desmanec del web municipal.

El post número 4.001 al gran estratega Albert Rivera

Ahir vaig publicar el meu escrit número 4.000 d'aquest blog, i precisament no vaig tractar un tema polític, tot i ser el més tractat. Això no vol dir que ara canviï d'estil, precisament avui volia comentar un fet que m'estranyava des de feia setmanes i que finalment m'ha quadrat.

Dedico el meu post número 4.001 a C's que finalment s'han decidit a incloure el tema "català" en el plec de condicions per donar suport a Rajoy per aquesta nova legislatura que ja triga en arribar.

M'estranyava molt que un partit com C's que va néixer per fer la vida impossible als catalans que estimem la nostra terra, pensem el que pensem i haguem nascut on ho hàgim fet, no aprofités l'avinentesa per aguditzar la tasca constant del PP per atacar la nostra pàtria.

Estic convençut que el PSC, tot i haver perdut molts militants i dirigents històrics, continua defensant, per exemple, la immersió lingüística. N'estic segur! M'agradaria estar segur que ICV també està en el mateix cantó encara que darrerament hagi adoptat mesures poc clarificadores de què vol per al nostre futur.

¿Encara hi ha algú que dubti del mal que ens podrien fer el PP i C's junts si obtinguessin la majoria absoluta en unes hipotètiques terceres eleccions? No estic parlant d'independència, sinó de respecte a Catalunya en la modalitat que vostès prefereixin.

¿Encara hi ha algú, alguna formació política que es cregui que formant part d'Espanya podem arribar a tenir un sistema polític que sigui més just i respectuós amb la nostra llengua i cultura? El Federal? i qui el defensa a part del PSC? 

Somiar amb la independència és una utopia, ho entenc, però algú em pot convèncer que no ho sigui somiar en un estat federal al regne d'Espanya?

Que cadascú defensi el que cregui més convenient per a Catalunya, però sisplau tingueu els ulls oberts i no us deixeu enredar pel PP o C's, perquè amb ells el nostre país mai podrà avançar. 

La normalitat d'una tarda poc habitual del mes d'agost

Aquesta tarda he passat una bona estona al CAP, de fet començo a escriure el post des d'una cadira de la sala d'espera, que més aviat sembla un passadís. Com que sabia que aniria per llarg m'he dedicat a fixar-me en la reacció de les persones que acudeixen a un lloc on no voldrien ser.

La persona gran que només entén que li han de solucionar el problema burocràtic i que al matí li han dit que passés per la tarda, discutint-se amb l'administrativa que li vol fer entendre que aquell no és el protocol que ha de seguir. Que ha d'anar a Barcelona...

Aquella mare i filla, la mare bastant gran, que surten de la consulta i la filla li recorda que la doctora li ha dit que havia de sortir cada dia, una estona a la tarda, els diumenges també. Aquell vailet que és massa xic per entendre que aquí no es pot xisclar perquè ressona molt i els pares tampoc s'hi esforcen gaire en fer-li entendre. La parella amb criatura, una mica més gran i l'únic que no va tatuat. La dona amb un tatuatge al llarg de les cames, al lateral, com si se les hagués cordat amb cuir, i l'home tota una artesania a totes les parts del cos (no ho entendré mai!).

La infermera que et fa passar abans perquè li ha fallat un pacient, i intenta descongestionar la sala i parar el cop a la doctora, encara que no sempre se'n surt. La doctora que es troba desbordada, perquè hi ha qui està de vacances i no l'han substituït, però que tot i això t'atén amb molta tranquil·litat i sense preocupar-se per saber quants en vénen al darrere.

M'hi he trobat un conegut que fa pocs dies vàrem coincidir a l'hospital de Mataró, i la veïna que no fa gaire l'he saludat pel carrer. La puntaire que l'altre dia estava endreçant els coixins amb els seus boixets, mentre jo buscava la gent de l'Observatori.

Tot un món que només et trobes quan et fa mal la panxa o t'has torçat un peu, o bé simplement t'han d'actualitzar el llistat de medicaments que amb els anys es fa més llarg. Un món senzill, sense grans anècdotes, però que consumeix part del temps que un dia veuràs llunyà, i ni tan sols recordaràs haver-lo viscut. 

Més que una moció, calen idees de futur

És el post número 3.839 d'aquest blog i ho comento encara que no sigui cap xifra especial, simplement perquè avui ha sortit en la conversa amb la Teresa. I, sí, acostumo a parlar de política. Jo diria que política en sentit ampli, encara que la majoria dels meus escrits són molt centrats als partits polítics i a les institucions.

M'agrada tenir motius per parlar de la vila que em va acollir fa més de 30 anys, però no sempre trobo temes que em resultin interessants, probablement perquè durant la setmana no hi faig molta vida. Treballo a fora, com molts arenyencs, i molt em temo que cada vegada n'hi haurà més que hauran d'anar a buscar-se la vida en una altra ciutat.

Responsabilitzo els polítics locals pel poc interès en parlar del futur de la nostra vila i que es dediquin massa en l'anècdota. No vull semblar una persona que ho veu tot negatiu. Arenys té moltes qualitats que cal conrear bé, però necessitem un lideratge que eviti que cada vegada anem perdent pes específic en relació al nostre entorn.

Però el que és pitjor és que la nostra gent no es pugui guanyar la vida a la vila i que arribem, entre tots, a convertir-la en una vila dormitori. Fa molt temps que parlem del comerç, plaça del mercat inclosa, de la indústria escassa, de les dificultats de mobilitat, de solucionar els problemes elementals com el clavegueram, el manteniment dels carrers, la neteja...

Tenim un govern superat per la realitat diària, que desconeix el funcionament de l'administració pública i que va a remolc d'altres administracions i interessos, i una oposició incapaç d'organitzar-se i prioritzar les polítiques a dur a terme. Hi ha massa desconfiança entre tots i poca claredat d'idees. I això ho venim patint des de fa temps i, malauradament, si continuo escrivint el meu post diari, no trigaré a tornar-ne a parlar, no pas per anunciar canvis en l'actitud dels nostres polítics locals, sinó de la immobilitat i persistent rutina.

Ho trobem al web de Ràdio Arenys

Tinc el costum abans d'escriure el meu post diari, llegir la pàgina d'Internet de Ràdio Arenys i d'aquesta manera assabentar-me de les darreres notícies. A vegades les aprofito per comentar-les al meu bloc i si no les trobo suficientment rellevants em dirigeixo a diaris d'abast nacional.

Ho he dit en alguna altra ocasió i aquesta vegada ho escric expressament. El redactat de les notícies no sempre és suficientment comprensible. Normalment, amb una segona lectura, el redactor s'adonaria que hi ha problemes en la narració de la notícia. No em refereixo a faltes ortogràfiques, que n'hi ha, sinó a errors en la construcció de les frases, que a vegades dificulten la comprensió, o la repetició de frases en diferents paràgrafs.

M'agradaria que s'entengués el meu escrit com un toc d'atenció perquè qui redacta les notícies, abans de donar-ho per bo, ho llegeixi una segona vegada i evitar errors totalment esmenables. Transcric dos exemples d'una mateixa notícia d'avui, en relació al judici suspès pel cas de Finques Synera:

"La fiscalia i l’advocat de Francesc Sánchez hagin arribat a un acord poc abans de la vista a l’Audiència Provincial de Barcelona on s’havia de celebrar el judici a finals de març". Probablement en aquest cas només calia afegir "després que".

"El cas Finques Synera es remunta al mes d’agost quan l’administrador Francesc Sánchez va desaparèixer presumptament amb els diners d’una quarantena de comunitats de veïns. Se l’acusa de presumpta apropiació indeguda de diners, entre 250.000 i 300.000 euros. Els afectats porten més de 7 anys a l’espera que es faci justícia". Quan comences a llegir aquest paràgraf dóna la impressió que t'està parlant de l'estiu passat, però al final veus que és de fa més de 7 anys. 

No considero que sigui buscar cinc potes al gat, sinó ajudar a fer més comprensibles les notícies. No sóc ningú per donar lliçons, ja que en els meus escrits s'hi poden trobar errors de tot tipus, però crec que és interessant treballar per fer-ho cada vegada millor. Jo ho intento, i no sé si ho aconsegueixo.

Amb el meu post 3.400 inicio aquest 2015

Començo l'any amb el meu escrit número 3.400 des que el dia 9 de gener de 2005 vaig iniciar el meu blog parlant del Tractat per a la Constitució Europea. La setmana vinent, doncs, farà 10 anys que escric un comentari al blog, que des del 2006 faig diàriament.

En aquests escrits he reflectit el meu pensament sobre les notícies del dia, tant a nivell local, de país o de l'Estat. El tema que m'ha ocupat més dies és la política, però en sentit ampli. Si bé és cert que he parlat molt de partits polítics i governs de tot tipus, també he parlat d'aspectes que podríem considerar socials, però amb un fort component polític, i és que la convivència, el civisme, les manifestacions de tot tipus, no es poden considerar en cap cas apolítiques.

També he parlat de religió, i de la cúpula jeràrquica, tant espanyola com del Vaticà. En aquest cas és lloable el canvi que s'ha produït durant aquests deu anys. L'arribada del Papa Francesc l'any passat ha estat una revolució democràtica al Vaticà, i de retruc a tota l'Església. Espanya, amb una Conferència Episcopal en mans de Rouco Varela, va protagonitzar una de les etapes més grises de l'Església espanyola. Ara, amb el nou president, i amb la substitució de Rouco Varela a Madrid, tot fa pensar que vindrà una millor època per a l'Església.

La revolució democràtica del Papa Francesc és el que predica Ada Colau per aquest 2015, i ho vol posar en pràctica en les eleccions municipals d'aquest mes de maig a l'alcaldia de Barcelona. El que no m'agrada d'aquest anunci és que parli de la "gent normal". No sé on està la normalitat. El que sí és important és fer veure als partits polítics tradicionals, que la seva gestió no ha estat encertada, perquè s'ha realitzat d'esquena a la població, fins i tot per part dels partits que es consideren d'esquerres.

Ada Colau parla de fer un front comú amb les esquerres, però caldrà que estigui alerta amb qui s'alia, ja que fins ara no hi ha cap partit que hagi estat a l'alçada del que ens predica Colau en la seva felicitació per al nou any.