diumenge, 15 d’abril del 2007

Trobada de puntaires a Arenys de Mar

Aquest matí, a la plaça de l’Església, s’han retrobat una bona colla de puntaires, amb ganes de passar una estona agradable, treballant en allò que estimen i saben, i deixar-se veure pels tafaners que voltàvem per allà.
Haig de dir que no hi anava perquè sí, ja que entre mig de les puntaires hi havia la meva filla Clara, que hi té bona afició, al costat de la seva àvia Rosa. Durant l’hivern no hi treballa gaire, tot i que de tant en tant fan una escapada, àvia i neta, en alguna d’aquestes trobades que els diferents pobles organitzen.
Tinc la satisfacció de dir que a Vic també hi ha trobades de puntaires, perquè tot i no ser molt conegut, hi ha persones que des de fa molts anys, aprenen i practiquen l’art de la punta. En la meva estada a la ciutat, com a responsable tècnic de Cultura, i a petició d’una associació puntaire vigatana, vàrem iniciar el costum de la trobada anual, i us haig de dir que va ser tot un èxit.
Aquest matí podies escoltar la remor dels boixets a les mans de les puntaires, barrejada amb les veus enjogassades de les artistes de la punta. També molta quitxalla, de l’escola Maragall, que segons sembla, tenen una bona professora. Que la canalla practiqui l’art de la punta, és una garantia perquè no es perdi el costum. Seria una llàstima perdre aquest valor cultural, que a Arenys té un significat especial, per la història i el llegat, que podem trobar a la majoria de cases de la vila i, evidentment, al Museu de la Punta.