Jugar amb foc

No recordo quin any era que Catalunya central va patir un greu incendi a l’estiu i alguns ajuntaments varen decidir suspendre el castell de foc. Vic, que celebra la festa major el dia 5 de juliol va ser una de les ciutats que el va anul·lar. Arenys de Mar, el dia 9 de juliol els va encendre.

Em resulta estrany parlar de festes tradicionals on el foc és present. Tinc al cap tots els incendis que tant mal han ocasionat i se’m remou l’estómac.

Tenim castell de foc, traca i correfoc, per posar tres exemples prou nostrats, i aquests dies Arenys de Mar celebra la festa del seu Sant patró, Sant Zenon.

Voldria demanar molta prudència. Si els focs han de continuar essent presents a les nostres festes, extremem les precaucions per evitar qualsevol ensurt.

Independentisme d'esquerres

Puc entendre que una persona que pretén ser president de la Generalitat necessiti ser notícia i poder sortir cada dia als diaris, però al mateix temps l’aconsellaria prudència a l’hora de fer segons quines declaracions i, sobretot, recordar que les paraules queden enregistrades i surten a l’hora menys pensada i a vegades de manera inoportuna.

Avui Salvador Illa afirmava que no era possible ser independentista i d’esquerres, una manera de voler titllar Aragonès de contradictori. Crec que és una afirmació que no s’aguanta i de ben segur que trobaríem exemples de persones que han estat fidels a ambdós posicionaments.

El problema de Salvador Illa és la necessitat de protagonisme i voler demostrar que només ell és coherent i és l’alternativa necessària al govern català.

La realitat catalana no l’acompanya i una gran majoria dels catalans es manifesta independentista, o si més no amb el dret a poder-ho decidir, a través d’un referèndum legal i pactat. Els socialistes catalans també ho havien defensat, però el gir ideològic per persones molt afins a ell els ha portat a anar-hi en contra. 

Quan Iceta ens va presentar Illa com el seu successor vàrem tenir molt clar que culminava aquesta manera de pensar, molt propera al PSOE i contrària al dret a l’autodeterminació. Crec que trobaríem exemples molt més fidels a la contradicció entre socialisme i actitud de l’actual direcció del PSC.

Síria, la veu de la consciència d'Occident

Síria és la veu de la consciència d'aquest món boig i injust. Ja no es tracta de danys col·laterals, sinó que s'ataca directament la població civil. És la cruesa de la guerra situada en l'extrem, que et fueteja impotència i ràbia. La por i extrema prudència dels països occidentals, escarmentats amb Tunísia, Líbia i Egipte, fa que la guerra a Síria s'eternitzi i les morts sumin dia rere dia.

No saps si donar suport a una intervenció dels exèrcits occidentals, amb la qual cosa pot augmentar el nombre de víctimes, o esperar que els sirians reflexionin i aturin aquesta guerra fratricida. Com deia abans, els resultats obtinguts a Líbia, posen en dubte l'eficàcia d'intervenir en aquests països, però en canvi fot molta ràbia observar com moren dones i nens i determinen el futur d'una generació que ha tingut la dissort de viure la guerra.

Des del meu bloc, un record a tots els sirians que pateixen la guerra i una reflexió per a tots nosaltres, que sovint som molt imprudents, es queixem per qualsevol cosa i som injustos amb els que tenen dificultats per continuar vivint.

Fernández Díaz, com aquella persona gran que t'avergonyeix

En política continuen funcionant els amiguismes. Aquelles persones que han destacat perquè no t'han portat mai problemes, que sempre t'han fet costat i a qui deus mil favors. Quan els hi pots agrair, va i li dones un càrrec. El que menys importa és la seva capacitat. El que s'ha de premiar és la seva actitud i amistat. 

Tot això és aplicable a l'actual ministre d'Interior, 'la quota catalana', el senyor Jorge Fernández Díaz. Un ministre que fa cara de ser molt bona persona, però que no té res a veure amb la seva capacitat per estar al davant del ministeri. De fet Rajoy li va donar aquest ministeri com li podia haver donat qualsevol altre. Preparat, allò que se'n diu preparat no ho estava, però és tan bona persona... 

No sé si a vosaltres us passa, però a mi, cada vegada li sento alguna declaració, o seguint tot allò que va fent, em provoca vergonya aliena. És aquella sensació que tens quan una persona s'equivoca, o no sap com sortir-se'n d'alguna complicació. Te'l mires i penses... Pobre home, és gran. 

Doncs això passa amb el ministre català. Quan parla d'ETA, o dels dimonis que no volen pagar els peatges de les autopistes i els considera la kale borroka catalana. Uns violents sense entranyes que no volen saber res dels seus deures. Al ministre ja li veus bona voluntat. És com si estrenés vestit i actués encarcarat. S'hi ha d'acostumar, i per això faria molt bé de parlar poc, d'actuar poc i deixar-se assessorar. 

Rajoy li ha premiat la seva fidelitat durant molts anys, no per mèrits propis, i ara hauria de ser intel·ligent i no posar-lo en cap compromís. Tindrà sort que els temes de moda són els econòmics, i la seva feina passa una mica desapercebuda. Però que no la cagui gaire que tot se sap!

Són els polítics que ens calen?

No crec que el paper que ha jugat el subgrup parlamentari amb l'assentada davant el Parlament, sigui la millor manera d'avançar cap a la independència. Tothom és lliure de fer el que cregui millor per defensar les seves idees, sempre respectant els altres, però actuacions com aquesta més aviat provoquen enuig i rebuig. I el que ens cal ara és sumar i no pas dividir.

L'anècdota no sempre fa mal, si som capaços d'entendre que és això, una anècdota, però la feina l'ha de fer l'altra gent, la que creu en la necessitat d'arribar a més persones perquè siguem més els que defensem els nostres ideals, els nostres objectius. L'enfrontament no és bo, si més no és arriscat i pot portar moltes decepcions.

Els diputats han volgut donar la nota. No ha estat la primera ni serà l'última. Tothom deixarà que vagin experimentant, fins i tot molestant, la qual cosa no és del tot negatiu. També se li pot veure la part positiva. Però el treball per aconseguir que la independència no sigui una quimera, estarà en mans de la majoria del Parlament, i el partit o partits que han estat cridats a jugar aquest paper, convé que en siguin conscients i no s'adormin.

Però l'actitud dels parlamentaris del SI no ha estat l'única que ha merescut pàgines de diaris, sinó que hi ha altres polítics que també han donat la nota. Em refereixo al líder d'Unió Democràtica desvetllant el vot de la vicepresidenta del Govern. I sobretot la manera que ha utilitzat per justificar-se. Jo encara no he entès què pretén amb això. Fer veure que domina qualsevol moviment d'UDC? que ningú li porta la contrària? De fet Duran està fent molts esforços per caure bé a Madrid. En tota la seva carrera política se l'ha acusat de voler tenir un paper rellevant al govern de Madrid. No sé què hi ha de veritat, però és evident que ha deixat molt clar que no està per la independència, i això no agrada als sobiranistes del seu soci. 

I també Ferrussola hi ha dit la seva. S'ha jugat la mà dreta que la vicepresidenta havia votat Si a la consulta. Duran li ha recordat que ell no menteix. Encara que a l'ex primera dama se li pot perdonar. Ara veurem com continua el seu marit, que ja animava a Mas a convocar una consulta sobre el Pacte Fiscal. Aquesta legislatura, amb tants galls podem estar ben distrets (penso amb el conseller Boi Ruiz i les retallades sanitàries, la consellera Rigau i la sisena hora, l'uniforme...). Ben distrets.

Pitjor el remei que la malaltia

Arran de la filtració de 35.000 imatges dels escàners de persones on es veu el seu cos nu, ha sorgit més controvèrsia sobre la idoneïtat del seu ús per al control dels viatgers dels vols als EUA. Sembla ser que s'havia assegurat que les imatges no quedaven guardades, però ara s'ha demostrat que alguna cosa falla i per això s'han pogut veure aquestes imatges.

Una vegada més ens trobem davant la disjuntiva entre volar segur i ser violentat amb els controls excessius abans d'embarcar. Volem que s'eviti que els terroristes puguin pujar a l'avió, però ens molesta que ens facin passar per aquests controls.

Al mateix temps, la polèmica s'ha agreujat quan s'ha dit que la radiació d'aquests escàners era perjudicial per a la salut, i que la probabilitat de morir arran d'un escàner de tot el cos era la mateixa que fer-ho per un atac terrorista.

Sens dubte que arran dels fets de l'11 de setembre de 2001 als EUA, la por s'ha fet més evident entre la població i les autoritats civils intenten assegurar la vida dels seus ciutadans amb mesures que no sempre són ben vistes. No ha d'estranyar a ningú que pugui molestar que la teva imatge, nua completament, sigui visionada per una persona, per més policia que sigui, i encara més si després saps que aquesta imatge queda guardada i la poden veure més persones, al marge dels motius per als quals s'ha procedit a l'escàner.

No sé si el pudor pot fer canviar la pràctica d'aquest escàner, o bé ha de ser el risc que comporten les radiacions al teu cos, el que ha de ser determinant per deixar d'emprar aquest sistema. No tindria sentit que per evitar la mort per causes terroristes, posessis en perill la teva vida amb les radiacions dels escàners dels aeroports. Sense pretendre donar consells a ningú, crec que fora bo trobar altres maneres de controlar els viatgers dels vols d'alt risc, que no incomodessin tant ni esdevinguessin cap risc per a la salut de la ciutadania.

Se'n diu prudència

Acabem d'arribar de Vic, més aviat del previst, però condicionats per la previsió de tempestes d'aquesta nit. No volíem apurar massa i trobar-nos amb un xàfec. M'agrada veure com plou, però sempre que estiguis a cobert. No sé si acabarà plovent tal com ens han anunciat, però és de les vegades que no podem dir que no ens ho hagin advertit. Després, si hi ha desgràcies, no podrem pas dir que no ens havien avisat.

Ha estat un dia familiar i m'ha servit per desconnectar de la pilota d'Arenys de Mar. Una pilota que es deurà desinflar, però que amb pocs dies s'ha fet gegant. De fet és el que passa amb la relació entre persones diverses que han de compartir espai i temps. A vegades s'infla sense sentit i de la mateixa manera que es fa gran de cop, també es desinfla sense adonar-te'n. En alguna ocasió, però la inflada té delicte i la desinflada no ve tan fàcilment. Haurem de mirar si aquesta vegada es tracta més d'una falsa alarma que no pas d'un problema real.

Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, hi ha molts actes programats a Arenys, i aconsello als de fora que consultin la web municipal per conèixer quina és l'oferta. La coincidència amb la presència del nostre grup municipal al programa de ràdio dels diumenges al matí, farà que em perdi alguns actes, que espero es puguin celebrar i tinguin l'assistència que es mereixen.

Demà probablement em mossegaré la llengua més d'una vegada, però és una acció que amb el temps he après a fer, malgrat algú es pugui pensar que ho trec tot per la gola sense contemplacions. La vida i la política en concret, t'ensenyen a pensar dues vegades abans de dir el que penses. Sempre procuro no mentir, sinó, en tot cas, deixar de dir la veritat. Hi ha, però, qui t'ho posa difícil i llavors el somriure complaent et delata, encara que mai et podran dir que ho has dit. Compartir és difícil i aguantar estoicament allò que no t'agrada, encara més. Sempre arriba, però, el dia que tot surt i s'explica. No pas per venjança, sinó per a la teva pròpia salut, bàsicament mental.