El nyap del Servei Català de la Salut

Ahir a alguns vilatans d'Arenys de Mar, suposo que els que ja tenim una edat, ens varen sorprendre amb un missatge del Servei Català de la Salut que ens citaven al CAP de Sant Andreu de Llavaneres per anar a vacunar-nos contra la grip i la covid. Hem pogut veure la reacció d'alguns que varen penjar la notícia a les xarxes, tot protestant. Abans, però, innocent de mi!, vaig pensar que es tractava d'un error i vaig córrer a escriure al CAP d'Arenys de Mar, a través del portal de la meva salut, informant de l'error i demanant per què a l'app no hi figurava la cita.

Després hem vist que no es tractava d'un error, sinó d'una proposta, no sé si molt ben pensada, de desviar-nos cap a la població veïna, que tampoc és fàcil d'arribar-hi amb mitjà públic.

L'equip de govern municipal s'ha manifestat contrari a la mesura, com no podia ser d'una altra manera, i m'agradaria pensar que faran una denúncia per la iniciativa que no ajuda gens a què la ciutadania confiï en els serveis públics. Què està passant? En mans de qui estem? Qui és el cervell que se les pensa totes?

Fa temps que em barallo amb els responsables de la Generalitat de la implantació de l'app la meva cartera, on hi han de penjar diferents targetes, la primera de les quals és la targeta sanitària. Aquest sistema, que no difereix en res amb el que s'utilitza per a la Visa, no acaba de funcionar, ja que la targeta en qüestió no es manté permanentment a l'app, sinó que desapareix i l'has de tornar a baixar. Sempre passa quan la necessites.

El nostre país té un problema de funcionament, tant de l'àrea pública com la privada. No es fan les coses pensant correctament. Tot s'improvisa i es van solucionar, molt lentament, a partir de les queixes i les molèsties dels usuaris. Veient, doncs, el panorama, et venen ganes de plegar i ja s'ho faran. Hi ha qui creu que sols ens organitzaríem millor. Permeteu-me que ho posi en dubte. Estem lluny de l'eficiència mínima per considerar-nos un país organitzat i competent. 

Tot plegat et fa adonar que necessitem queixar-nos, però ho hem de fer organitzats, argumentant els motius i no limitar-nos a comentar-ho a les xarxes. Hem de tenir la paciència de denunciar les anomalies a través dels canals que tenim a disposició, i perseverar. A veure si aconseguim que el responsable d'aquest nyap, reconegui l'error i ho esmeni. Jo ja tinc hora per anar al meu centre d'atenció primària de referència!

No agrada Qatar, però... jugarem el Mundial

Qatar no agrada, però el mundial s'hi celebrarà i a l'hora de la veritat tot haurà quedat en comentaris i crítiques sense cap resolució al respecte. Això demostra que a l'hora de criticar i reaccionar som els primers, però després és molt difícil actuar amb coherència i ser conseqüents.

El diner ho amaga tot, i l'ètica i els principis queden en un segon pla. La reivindicació sobre el poc respecte als drets humans queda apagada davant la força del diner. I per això no és estrany trobar-nos dia rere dia que els diferents països del món giren la cara quan no els agrada haver-se d'enfrontar al gran capital. 

És cert que no hi podem fer gran cosa. Potser deixar de mirar els partits de futbol, encara que si ja no els hem seguit en altres mundials, no hi haurà gaire diferència, i si hi fos, fins a quin punt tindria cap efecte. Els que s'han embutxacat les comissions i els beneficis ja van tips, fem el que fem ara nosaltres.

I demanar coherència als nostres governants. Exigir, per exemple, deixar de participar-hi, ratlla la utopia. A l'hora de signar un manifest de protesta per no respectar els drets humans, no hi ha gaires problemes, tot i que es fa amb la boca petita, però rebutjar explícitament a participar d'uns esdeveniments perquè no ens agrada com tracten la gent al seu país, ja és una altra cosa.

El mundial de Qatar passarà a la història com un dels més criticats, però els països participants no tindran mai cap mala consciència, i el guanyador ho recordarà com una gran efemèride. Esperar que els estats del món es tanquin en banda, és d'il·lusos, i això ho hem vist molt de prop. També a la Unió Europea, que té feines i treballs per tirar endavant fent front a totes les qüestions que se li presenten. Ser coherent no és fàcil, ni a títol individual, ni col·lectiu.

Són molts els països que no respecten els drets més elementals de les persones, però només ens encarem amb aquells que poca ombra ens poder fer. La història és testimoni de l'actitud dels països forts en front dels febles. 

Què són els desordres públics agreujats?

Un dia més parlo de lleis amb el perill de no acabar d'encertar-ho, atès que no soc un expert en elles, però crec que el gran problema sempre serà la interpretació de la llei, que es pot fer amb bona voluntat o de manera interessada i totalment subjectiva.

Avui ens anuncien que derogaran el delicte de sedició i modificaran el de desordres públics, amb l'adjectiu d'agreujats. Potser el text serà prou precís com per no comportar cap dubte a l'hora d'aplicar la llei i sentenciar els casos jutjats, però molt em temo que amb el canvi que es proposa hi hagi actuacions ciutadanes de protesta contra el poder vigent que es puguin catalogar a la lleugera com a desordres públics agreujats, i que al final encara hi sortim perdent.

És cert que, tal com ho tenim ara, s'ha pogut acusar de sedició uns actes que no ho varen ser mai, i que varen originar unes penes desmesurades que només s'entenien com a voluntat de venjança per l'atreviment dels independentistes de convocar un referèndum d'autodeterminació amb tan d'èxit. El nou delicte de desordres públics té el perill que hi facin entrar manifestacions de rebuig que en una situació normal no serien més que això: una demostració de descontentament de la ciutadania.

Puc entendre la crítica que alguns partits polítics i entitats sobiranistes estan fent a la proposta de modificació dels delictes, sobretot tenint en compte com funciona la Justícia a casa nostra i quins personatges tenim sota les togues. A partir d'ara veurem que partits com Vox o el mateix PP, es dedicaran a intoxicar el món judicial sempre que hi hagi alguna protesta que no els sembli bé, pressionant perquè siguin considerats com a desordres públics greus, i es puguin castigar amb penes de presó de fins a 5 anys.

Algú podrà dir que no estem mai contents. En aquest grup hi haurà la gent d'ERC que es considera els promotors del canvi i ho veuen com un gran èxit que els ha de portar a guanyar vots en unes hipotètiques eleccions, i entretant poder-ho manifestar en sessió plenària. És cert que som difícils d'acontentar, però el que més em preocupa és que les lleis es puguin interpretar d'una manera tan diferent segons qui sigui la persona a jutjar. Sempre són els mateixos els que en surten victoriosos, encara que el seu historial sigui prou greu com per rebre una condemna. 

No sé si la proposta arribarà al final, perquè ja hi ha barons socialistes que estan fent la seva guerra per tal de frenar-ho. Qualsevol cosa que faci pensar que és una concessió als catalans, sempre serà mal vista des de l'Espanya profunda i conservadora, de dretes i d'esquerres.

Dispara a matar!

Amb aquestes paraules el president del Kazakhstan s'ha dirigit a la població, ja que segons ell els manifestants són terroristes i assassins, i s'ha d'acabar amb ells. Unes manifestacions que varen començar com a protesta pel preu del gas, molt utilitzat pels cotxes en aquell país, però que ha derivat en una protesta contra la corrupció dels seus dirigents.

Malgrat ens quedi una mica lluny, considero que no podem deixar de parlar, una mica esgarrifats, de tot el que està passant en aquell país de l'òrbita soviètica, que va tenir un president a qui s'acusa de corrupte, que venia de l'època de la URSS i que va pujar al poder amb la seva desintegració. Un poder autoritari que ha tingut subjectats tots els seus habitants.

Disparar a matar és molt greu. A casa nostra es posa en dubte la legalitat de les pilotes de foam, pels danys que poden provocar als manifestants, però al Kazakhstan es dispara amb armes de foc, que causa la seva mort, i el seu responsable queda tan ample.

No sé si la Unió Europea es manifestarà d'alguna manera, però en tot cas ens té acostumats a ser lenta i poc efectiva. Putin, en canvi, ha actuat amb molta precipitació, per assegurar l'estabilitat governamental d'un país que el vol amic i tranquil. No vol que l'exemple pugui fer trontollar la seva gent, que viu en una situació també d'autoritarisme, on l'oposició política està totalment relegada, sense possibilitats de parlar clar i fer realment d'oposició al règim.

El govern balear i el turisme desenfrenat

Llegia les mesures del govern balear sobre la prevenció de rebrots del coronavirus, i concretament a la zona de turisme més desenfrenada que corre el risc de veure's afectada per aquests rebrots. És molt difícil aconseguir que la gent es comporti i prengui precaucions, potser perquè en anar beguts el descontrol és total, o potser simplement perquè es tracta de persones inconscients.

Davant la decisió de tancar uns dels carrers més problemàtics de Palma, ja han sortit empresaris afectats a protestar. Diuen que és la decisió més fàcil, i que caldria no ser tan dràstic. Jo els entenc, però també penso que ells no fan la seva feina. Si el govern balear no tanca aquests locals, què faran ells per controlar els seus clients? S'encarregaran de que respectin les mesures de seguretat?

Arribo a la conclusió que només es busca el benefici fàcil, i es pensa poc en la salut i conseqüències de no respectar les mesures que se'ns dicten des de Salut. És clar que tothom es preocupa pels seus negocis, però no s'hi val a fer trampes. És clar que s'ha de donar una imatge a l'exterior que aquí està tot controlat, però qui ho fa? 

Ja fa massa anys que el turisme que arriba a poblacions com Lloret i potser ara no tant, a Calella, s'havia d'haver reeducat. El cas de Palma és un altre exemple de mal aprofitament del turisme. S'ha buscat un turisme de masses, amb pocs diners a sobre i que comporten molts mal de caps. Canviar això no és fàcil i fer-ho gaire ràpid encara menys, però hem d'intentar millorar el tipus de turisme, per evitar que en situacions com l'actual, s'hagi de procedir amb mesures dràstiques de tancament dels negocis i fer fora el turista. No sé si amb l'experiència d'ara n'aprendrem, però valdria la pena reflexionar-hi una mica i dedicar-hi una mica d'esforços.

Reclamen que l'ANC lideri, que lideri què?

Comentava un dia d'aquests que l'ANC estava en contra del pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona, i avui hem conegut que un sector crític a la direcció de l'entitat protesta pel seguidisme que fa als partits independentistes. Jo més aviat parlaria de paràlisi, perquè així estan els partits independentistes i només s'ha mogut per fer els pactes que tant s'han criticat.

Aquest sector crític demana a la direcció de l'ANC que prengui el lideratge de la mobilització, ja que els partits no fan res. Critica la seva actitud i hi veu massa militants infiltrats entre la direcció, que només posen pals a les rodes. 

El tema es fa interessant, i em pregunto com s'ha de mobilitzar l'ANC, com ha de prendre el lideratge per fer què? Si els partits independentistes estan perduts barallant-se per veure qui té més cadires a les institucions, què podrà fer l'ANC per avançar en el procés? Demanaran que la gent tornem a sortir al carrer? A reclamar què? 

La meva humil opinió és que mentre tinguem els polítics que tenim, difícilment aconseguirem avançar en gairebé res. Ara estan parats, potser amb l'excusa de conèixer la sentència judicial del procés, però els mesos van passant i només portem una llei aprovada al Parlament. I quan coneguem la sentència, què? Ja hi han pensat, o llavors s'hi posaran a pensar-la. Hem de tornar a ser els ciutadans els que movem fitxa? I els polítics continuaran sense reaccionar?

No sé què passarà demà dissabte a Girona, a la reunió del plenari del secretariat nacional de l'ANC, però el paper a jugar, en aquests moments, tampoc és clar, i la ciutadania que porta molts mesos recollint consignes, començar a estar cansada, no tant per sortir al carrer, com per comprovar que no serveix per a res.

Hipocresia i maldat de molts polítics

Fets com els que estem vivint aquests dies et demostren la vergonyant realitat d’uns polítics que per justificar el seu posicionament fan el possible perquè passin incidents, els més greus possibles, o si més no desitgen que succeeixin.

La hipocresia d’unes persones que manifesten estar a favor del poble, quan el que volen és viure a costa del poble, defensant allò que més els plau. Hipocresia i maldat, perquè no tenen sentiments, ni els commou el dolor dels altres.

Què passarà divendres? No ho sap gaire ningú, però sí sabem què volen que passi C‘s i el PP. Els dos partits polítics estan esperant i desitjant violència per part dels CDR i, a ser possible, passivitat per part dels Mossos d’Esquadra. Els agradaria veure aldarulls, gent lesionada i, a ser possible, fins i tot algun mort.

Les persones que ens estimem el país desitgem que sigui una jornada de protesta contra tanta injustícia, però pacífica; amb enrenou, però sense violència. Som uns quants, una gran majoria, que volem que Europa s’adoni de quins dirigents polítics té Espanya, que els catalans no ens mereixem, però tampoc la resta de l’Estat. Volem que s’adonin també que la Justícia a Espanya està corrompuda, que la separació de poders és una quimera, que els són nomenats no pas per mèrits, sinó per amistat i familiaritat.

Desitjo que divendres la ciutadania es comporti de manera més intel·ligent que no pas els polítics que tenim ara. Que no caiguin en la trampa orquestrada des de Madrid. Que sortim al carrer de la mateixa manera que ho hem fet els darrers onze de setembre.

#VolemAcollir

Demà tindrà lloc a Barcelona la manifestació de suport a les persones retingudes a les fronteres d'Europa i de protesta a les actituds dels governs europeus insensibles a la situació dramàtica que pateixen des de fa mesos. Els de casa hi serem, perquè ens solidaritzem amb la causa que ens fa avergonyir com a ciutadans europeus que som.

Conscients que la nostra actitud difícilment farà canviar el comportament aberrant de l'Estat espanyol, però que il·lustrarà les moltes persones que ens revelem contra aquesta actitud passiva i de menyspreu cap a persones humanes desplaçades per la guerra de la qual en som corresponsables.

Hi serem convençuts que tenen dret a ser acollits perquè no tenen cap altra alternativa, i que som prou  capaços de compartir el nostre país amb persones d'altres cultures, llengües i religions, com ja hem demostrat fins ara amb les persones arribades de lluny, malgrat la xenofòbia i racisme d'una part de la nostra població que també ens avergonyeix.

De la mateixa manera que defensem que les persones de creença musulmana puguin disposar d'uns equipaments religiosos en condicions, també obrim els nostres pobles i ciutats a aquelles persones que han hagut de deixar les seves cases, els seus pobles, la seva feina, la seva vida.

A la manifestació de demà no hi podem faltar, no hi pots faltar!

Hi ha vida més enllà de la Unió Europea

El resultat del referèndum a la Gran Bretanya estableix una data històrica per a Europa i, d'una manera especial, de la Unió Europea. Ara, coneixent què han votat els britànics és molt fàcil opinar i repartir responsabilitats, però no deixa de ser interessant comentar-ne alguna.

D'entrada ningú pot negar que la decisió dels britànics és un fracàs dels dirigents europeus per aconseguir una unitat real i positiva per a tots els seus membres. Els catalans, que vam somiar durant tants anys obscurs del franquisme, per unir-nos a l'Europa democràtica, ja fa temps que començàvem a desconfiar de la bondat d'aquesta Unió.

La darrera crisi econòmica ha estat un element clau de descontentament de les classes treballadores, i s'ha vist clar que els britànics que més fervorosament han votat per sortir de la Unió són els que configuren les classes baixes de la societat, on hi ha més depressió i es consideren menystinguts per les lleis que emanen de Brussel·les.

Sortir d'Europa no serà necessàriament la solució per aquestes persones amb problemes d'atur i competència europea sense límits, però sí que el seu vot ha estat una manera de manifestar la seva protesta i desacord.

Escòcia ja reclama un nou referèndum d'independència per la significació totalment diferent de la majoria britànica sobre la sortida de la Unió. I la principal temença és el suport de l'extrema dreta xenòfoba a la sortida de la Gran Bretanya. No podem confondre la bondat o no de decidir sortir de la Unió amb la bondat del discurs xenòfob d'una extrema dreta envalentida i que pot marcar el futur de molts estats europeus, a dins o a fora de la Unió.

Caldrà veure l'acord bilateral que establiran la Gran Bretanya i la Unió Europea, si és el model suís, noruec o canadenc, però en tot cas de ben segur que quedarà demostrat que hi ha vida més enllà de la Unió. 

El PP de Catalunya no és com el del País Basc, aquí mai ens ha defensat

Acabo d'arribar de viatge i només engegar el 3/24 tot són referències a decisions del govern espanyol que van en contra del català. Veig que la vida continua com sempre i que cada vegada tenim més arguments per marxar d'Espanya.

El PP del País Basc és PP, però sempre ha defensat els interessos del seu territori davant qualsevol decisió de les institucions espanyoles. A Catalunya mai hem tingut un PP que ens defensés. Sempre s'ha posat a favor d'Espanya, quan ha governat el PP, i fins i tot quan el govern espanyol estava a les mans del PSOE. En aquest cas actuaven amb més cautela, però ara no. 

Del PP català no en podem esperar res que ens pugui beneficiar com a país, ni que defensem un model federalista ni tan sols autonomista. Per al Partit Popular català el primer de tot és Espanya, després, si queda res, ja parlarem de Catalunya.

Sí, era al municipi de Pasai de San Pedro (governat per Bildu) on protestaven contra la implantació de la recollida de la brossa, porta per porta. Eren pobles com Legutiano (governat per EA-Alternatiba), on podies veure contenidors selectius soterrats, i els carrers endreçats. No sé el nivell de reciclatge d'un i altre lloc, però en tot cas els carrers no feien el fàstic dels nostres. Això no és culpa o gràcies als respectius ajuntaments, sinó a l'actitud dels respectius ciutadans.

Si em deixen escollir, demanaria un PP com al País Basc, però ens ha tocat les senyores Alicia Sánchez-Camacho, de los Llanos de Luna... ja no parlo de Vidal Quadras.

En contra de la recollida porta a porta

Com molt bé sabeu, hi ha una forta polèmica sobre els sistemes de recollida diària de la brossa. Unes discussions que acostumen a ser molt viscerals. Es confon, normalment, els objectius amb els sistemes per aconseguir-los, i es pensa que només hi ha una bona manera de fer-ho. Totes les altres són errònies. Això passa arreu, també a Arenys.

Avui he visitat una població que m'ha cridat l'atenció perquè a tots els balcons hi havia una o dues bosses de la brossa, penjades. M'he acostat a un que estava en un primer pis i he vist que hi havia papers de diari, però què hi embolicaven?

He estat pensant quin producte de la terra podia esta penjat a sol i serena per madurar, o assecar-se. La M. Àngels m'ha recordat que estàvem en una vila marinera i que podia ser alguna classe de peix o bèstia marina.

Quan ja érem al cotxe per sortir del poble, la curiositat ha pogut més i ho hem demanat. Les bosses les penjaven com a protesta per la implantació del porta a porta que els havien anunciat. No el volien. Per què? Això ja no ho sé, i segur que tindrien els seus motius, com també els deu tenir el govern del seu poble. Es tracta de reciclar bé, reduint costos i fins i tot estalviant algun calerot per al municipi.

Probablement el porta a porta és el sistema més fàcil perquè la gent recicli bé, però també el més costós. Si fóssim més solidaris i sociables, a part de responsables, ens desplaçaríem cada dia amb la bossa per posar-la al contenidor corresponent i no haver d'esperar a que l'ajuntament m'ho vingui a buscar a casa. També embrutem els carrers i esperem que sigui l'ajuntament qui ens els netegi. Senyors, no anem bé!