Què passa a estapassanttv3?

No sé si se m'ha escapat, però no he sabut trobar queixes o comentaris sobre el canvi sobtat del programa "Està passant" de TV3, quan després del monòleg inicial en Toni Soler ens recordava que teníem quatre presos i cinc exiliats a Brussel·les. Se n'ha dit res que jo no hagi escoltat?

No es tracta d'un detall perquè només recordant les pressions actuals podem aspirar a aconseguir alguna cosa més que tornar on érem com si res no hagués passat, amb una colla d'imputats que els hi va la llibertat dels propers anys.

Per la trajectòria d'en Toni Soler, puc imaginar-me que es tracta, com en tantes altres coses, de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que no ha tancat TV3, però l'ha censurat. Tampoc podria imaginar-me que fos una autocensura.

Si tot això és cert, trobo que se n'hauria de fer més ressò, per evitar que es normalitzi aquesta pràctica i perdem la sensibilitat. Ja hem vist que si no ets independentista o simpatitizant dels partits polítics que la propugnen, el fet que hi hagi persones empresonades sense judici, per raons polítiques, no commou. Tanta insensibilitat hi ha? O es tracta que si són els altres, que els fotin?

Sense entrar, que ho podríem fer, a comparar situacions de condemnats en llibertat i presos sense sentència, aquest fet és totalment injust i il·legal. Queda demostrat que la Justícia a Espanya s'imposa en lloc de practicar-se. Si estàs a favor del govern de torn, no tens els mateixos problemes judicials que si hi estàs en contra. Això no és un estat democràtic, sinó un sistema autoritari sense garantia de drets. No és estrany que molts tinguem ganes de marxar-ne. En lloc de convèncer-nos que val la pena quedar-s'hi, ens apallissen i obliguen a creure.

No hi ha cap persona il·legal

Avui ens hem manifestat a Barcelona per reclamar justícia i una solució per a les persones que anomenem refugiats, però que fins ara només es tracta de persones retingudes a les fronteres d'Europa, malvivint i patint la insensibilitat dels nostres governs, la inacció sense escrúpols que ens avergonyeix.

No sé quants érem, perquè el nombre sempre oscil·la en funció de qui ho calcula, però us haig de dir que érem molts i teníem molt clar que el nostre govern, l'espanyol, és un irresponsable i no es mereix cap tipus de consideració ni respecte. No és l'únic govern d'un Estat europeu que negui l'entrada de les persones que han fugit de la guerra, però això no és excusa i tenim l'obligació de criticar-lo i exigir-li el compliment de la promesa feta d'asil als refugiats.

No només demanàvem l'acollida d'aquestes persones, sinó també s'han sentit crits en contra de la llei d'estrangeria que maltracta moltes persones que fa anys varen arribar al nostre país i no gaudeixen del respecte i drets més elementals. 

S'ha cridat contra un Estat que parla de persones il·legals i que nega el dret al treball, a l'habitatge, a la salut, posant tota mena de traves per dificultar la vida de cada dia dels immigrants. Tots hem caminat a pas lent donant suport a totes les reivindicacions dels menys afavorits, dels menyspreats per uns governants que incompleixen sistemàticament els seus compromisos.

Una crisi política europea que s'eternitza

A l'espera de l'onada de fred siberià que ens han anunciat per aquesta setmana no puc deixar de pensar en el fred que pateixen les persones bloquejades als camps de refugiats, i la insensibilitat manifesta dels polítics dels estats europeus. És vergonyós viure en aquesta Europa insolidària i responsable de la mort de víctimes innocents que han sortit de casa seva fugint de la guerra i la mort, per trobar-la, alguns d'ells, a l'Europa somiada.

Fa mal escriure tot això perquè et fa sentir fals i demagog, explicant-ho des de casa al costat del radiador, i arribes a entendre sortides desesperades de persones que varen intentar endur-se a casa refugiats, de manera il·legal. També les persones que responen a crides poc intel·ligents, però ben humanes, de recollida de roba per pal·liar el fred dels refugiats.

I fa ràbia reviure l'atac de la policia espanyola contra desesperats subsaharians quan intentaven arribar a la costa per salvar-se. Quinze d'ells varen morir i ningú va assumir-ne la responsabilitat, ni els policies que els varen disparar les pilotes de gomes ni el llavors ministre de l'Interior, el senyor Jorge Fernández, que devia ser a missa pregant per la seva salvació.

Les autoritats europees no poden al·legar imprevisió quan fa molts mesos que sabien que això podia passar, si no es buscava una solució abans de l'arribada del fred. La por als moviments xenòfobs i a perdre la cadira del poder ha fet que els refugiats morin de fred i els partits xenòfobs continuïn creixent amb una expectativa de vots superior més que mai.

No és just que la ciutadania hagi de lluitar per salvar vides mentre els seus representants polítics se'n renten les mans i només procuren fer una bona campanya electoral per mantenir-se en el govern. Per què els necessitem si no són capaços de resoldre els problemes que causen víctimes humanes? Podem criticar el futur president nord-americà, però tenim molt feina a netejar la política europea que des de fa molt està en crisi.