Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consells. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de maig del 2026

No ofèn qui vol, sinó qui pot

Aquesta frase sempre l'he tingut molt present, tant en el seu sentit literal com en les adaptacions que puguis fer. Per exemple, no és el mateix que et renyi o critiqui la teva actuació una persona que et mereix confiança i respecte, que qui ho faci no signifiqui res per a tu. Les mateixes paraules poden afectar-te de diferent manera depenent de qui les digui.

I això és important, no només a l'hora de rebre consells o crítiques, sinó també a l'hora d'actuar tu mateix. Si ets una persona honesta i coherent, que tens en compte els valors i els altres, tot allò que diguis o facis serà tingut en compte i ben considerat. Si només parles perquè tens boca, i el teu exemple de vida fa aigües, ja pots anar dient, que els altres no ho tindran en compte.

És per això que no tothom pot influir en els altres. Qui té personalitat, credibilitat i practica allò que predica, té tots els punts del món per ser respectat. Ho pots aplicar a la vida professional, a la política, a les activitats del lleure i a la família. No es tracta de parlar més alt ni tenir molt de poder. Tampoc és qüestió d'anar sentenciant per la vida. Ni posar-te, o pretendre-ho, per sobre dels altres. Els guanyes a partir de la senzillesa, l'honorabilitat, l'empatia, la sinceritat. La resta et pot donar satisfaccions momentànies, però a la llarga no et porta enlloc.

I ho dic en aquests moments en què l'insult i l'ego està molt crescut arreu. Les xarxes socials són un gran exemple de la banalitat de les relacions humanes poc treballades. De l'espontaneïtat irreflexiva i provocadora. 

El dolor provocat per la prepotència d'alguns acostuma a ser efímer. Quan els ulls te'ls fan obrir aquells referents que no t'han fallat mai, la cosa canvia i t'obliga a reflexionar sobre què estàs fent malament.

dilluns, 30 de juny del 2025

Ens falla la memòria

Avui recomanaria llegir l'article de Xavier Bosch al diari ARA, "Felipe, amb efa de fatxa", perquè la nostra memòria ens falla sovint. Tenim lapsus importants que si ho corregíssim entendríem millors les coses i posaríem a moltes persones al seu lloc.

La jubilació de qui fou president del govern espanyol, Felipe González, se'ns fa una eternitat. No és que desitgi que desaparegui, però callat estaria millor i nosaltres més tranquils. No pretenc fer un repàs exhaustiu de la seva trajectòria política, ni tampoc recordar què va passar durant aquells anys del seu govern. Som molts els que sempre hem lamentat que es va perdre una oportunitat política de transitar d'una dictadura a una plena democràcia, però no sempre es fan bé les coses. El pitjor de tot, però és no tenir memòria i criticar allò mateix que es va fer en el passat.

Quan Felipe González critica el seu successor, l'actual president Pedro Sánchez, l'acusa de les mateixes coses que se l'ha acusat a ell, i en va sortir tan tranquil, permetent-se el luxe d'estar donant consells i lliçons de comportament, quan li hauria de caure la cara de vergonya, per no enviar-lo a la presó.

Em sap greu dir-ho, però quan el sento a parlar, si no soc a temps de tancar la ràdio, em venen ganes de vomitar. Com es pot ser tan cínic? No es tracta de defensar l'actuació de l'actual govern, que tenen prou problemes a resoldre i se'ls hi està escapant de les mans. Només es tracta de posar en solfa tot allò que va fer caure el govern socialista de Felipe González, per la corrupció dels seus assessors i alts càrrecs més propers. 

L'article de Xavier Bosch ho diu ben clar i, per tant, no cal reproduir-ho. Sap greu que persones que varen tenir tant poder i que haurien pogut fer tant de bé per a la democràcia d'aquest país, es quedessin a mig fer, i ara tingui la barra de criticar els altres per fets que no difereixen en res, amb el seu historial. 

Si l'extrema dreta progressa a marxes forçades és en gran part per culpa d'uns polítics que varen fer mal ús del seu poder i que, disfressats de progressistes, ens han pervertit la democràcia.

divendres, 25 d’octubre del 2024

L'opacitat del govern local és preocupant!

Sabíem que passaria des del moment que vàrem conèixer els resultats electorals a la nostra vila. Majoria absoluta de la candidatura de Junts. A partir d'aquest moment el nou govern tindria les mans lliures per aprovar tot allò que volgués, sense que l'oposició pogués fer res, més enllà d'opinar i votar-hi en contra o a favor. Teníem la confiança en les promeses de transparència i mà estesa, però tot ha quedat en no res. Des del govern es fa i desfà, sense ordre ni concert. No es compleixen els terminis de presentació de la documentació per portar a aprovació al Ple, dificultant la tasca de fiscalització que té encomanada l'oposició.

Per no tenir, no tenim ni tan sols la tranquil·litat de la feina ben feta. El caos organitzatiu cada vegada és més gran. Les decisions es prenen precipitadament, sense una anàlisi a fons de les conseqüències d'una mala elecció. Els nyaps que han anat succeint en són una bona mostra, sense que ni tècnics ni polítics sàpiguen reaccionar, malbaratant recursos. 

La incapacitat de prendre decisions o asseure en una taula les parts en discòrdia, com és el cas de les obres de la nova biblioteca, és gairebé un escàndol. Després d'un any d'haver sorgit un problema, que va paralitzar l'obra durant uns mesos, ens trobem encara en la mateixa situació.

Els problemes de la neteja i la recollida selectiva de la brossa, no se saben abordar. No és un tema senzill, però cal trobar una solució més enllà de netejar durant més hores, sense que els resultats siguin satisfactoris.

I l'opacitat és el sistema de treballar del govern local. No només s'han negat a elaborar el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que tot i no ser d'obligat compliment, permet observar quin és el recorregut que vol fer el govern municipal, i fer-ne un seguiment des de la ciutadania. Altres elements, que sí que estan contemplats en el Reglament d'Organització Municipal (ROM), com és l'Audiència Pública, no s'està convocant. L'excusa que fa anys que no es convoca, no és raó per no complir la norma establerta. 

La setmana vinent el ple municipal aprovarà les ordenances fiscals, sense que els vilatans n'hàgim estat informats, i ens tocarà les butxaques. Convocar o no l'Audiència Pública no és una deferència cap a l'administrat, sinó una responsabilitat de l'equip de govern que té l'obligació de convocar, com a mínim, una audiència cada any.

El Reglament de Participació Ciutadana, que regula, entre altres coses, la creació i organització dels consells de participació, i que s'havia d'actualitzar, està aturat, sense cap explicació. Però ni tan sols allò que hi figura ara, s'està complint, com és l'obligació dels presidents dels consells d'informar en sessió plenària de l'activitat dels consells, com a mínim un cop l'any.

La informació de la carpeta ciutadana, on figuren els expedients oberts entre els vilatans i l'ajuntament, va desaparèixer fa uns mesos, i encara no s'ha restablert, i no sabem quan estarà disponible. I podria continuar...

Malgrat això, els vilatans, a títol personal o implicats en entitats i col·lectius, no perdem l'esperança de ser escoltats ni renunciem a la voluntat de col·laborar en qualsevol tasca per millorar la vila.  

dilluns, 16 de setembre del 2024

Si no et toquen la butxaca, tira milles!

L'article de Fernando Trias de Bes al diari ARA ens parla d'una ciutat d'Orient, no diu quina, on llançar burilles al carrer es castiga amb 125 euros, i ens fa la pregunta de si ho veiem bé. De seguida he pensat en la meva estimada vila i la brutícia que la colga, no pas perquè no es netegi, sinó perquè els vilatans l'embrutem innecessàriament, o millor dit, incívicament.

Potser trobaríem alguna família fumadora que a casa seva llança les burilles a terra i les aixafa per apagar-les, però temo molt que seria una excepció. A la llar, els fumadors hi tenen uns cendrers per abocar-hi la cendra i apagar les cigarretes. Aquests mateixos fumadors, o bé la majoria d'ells, no fan el mateix quan són al carrer. Allà no tenen cap problema de llançar-los a terra i alguns ni tan sols els apaguen.

Qui diu la cigarreta, diu el xiclet, les pipes o els papers que ens fan nosa a la butxaca. Hi ha persones que no s'entretenen a buscar una paperera per dipositar-ho, i fins i tot n'hi ha que es queixen perquè no hi ha suficients papereres al carrer. És aquesta la raó per llançar-ho a terra?

I podríem anar posant més exemples. Treure la brossa quan no toca, o confondre brossa amb andròmines. Aprofitar els divendres per treure totes les deixalles de casa, encara que no sigui el dia de plàstics ni papers.

Hem de fer molta pedagogia, però, encara que a moltes persones no els agradarà, si no toquem les butxaques de la gent, la informació i consells entren per una orella i surten per l'altra. Si no hi ha perill que ens multin, continuem circulant pel carril del mig, encara que molestem els altres. Primer som nosaltres i després que s'espavilin els altres.

Mentre l'ajuntament es dediqui a recollir tota la brossa mal deixada, els incívics, que n'hi ha força i es fan notar, continuaran deixant allò que els fa nosa, sense tenir en compte cap regla ni normativa. Si els culpables d'incivisme els toqués rascar-se la butxaca, potser s'hi pensarien una mica més. 

Sap greu haver-ho de reconèixer, però quan tornes a la vila, t'adones que la tenim més bruta que mai i que ningú. Si no hi posem remei, la merda ens colgarà!

diumenge, 12 de novembre del 2023

Mostra d'entitats i debat de participació

Perquè m'han avisat, una mica esverats, he escoltat en diferit el debat sobre participació ciutadana del programa El Dominical de Ràdio Arenys, ja que en aquells moments em passejava per la Mostra d'Entitats i no l'estava escoltant. M'han advertit del desori, i realment m'ha preocupat. L'altre dia escrivia que no n'hi ha prou amb bona voluntat. La professionalitat és molt important, i en participació també.

La impressió que n'he tret és que el diàleg entre la tècnica de participació, el regidor, els representants de les entitats, i el propi conductor del programa, no era gaire clarificador sobre participació ciutadana, i no han ajudat a entendre als oients què vol dir participar. Han parlat de consells de participació, pressupostos participatius, de participació al Ple municipal, dels reglaments sectorials i del propi reglament de participació vigent, amb una barreja de conceptes, anant d'un costat a l'altre, que em temo que no ha fet cap bon servei als vilatans que ho han estat escoltant. Llavors s'estranyen de que la gent no participa?

La tècnica de participació ha informat que s'està modificant el reglament de participació, i que hi estava treballant Secretaria de l'Ajuntament. No hi ha voluntat de fer-ho participativament?  M'havia semblat entendre que la voluntat del govern municipal actual era crear una comissió per treballar un nou reglament. Ha canviat d'opinió? Després ha semblat que es deia que sí, que s'obriria a treballar-ho en comissió. Serà a partir d'una proposta de Secretaria? Estarem a l'aguait.

Us haig de confessar que el debat m'ha decebut, per la manca de rigor i de coneixement del tema que s'estava tractant, sobretot de les persones que tenen un càrrec públic, sigui tècnic o polític. Si les persones que han de liderar els canvis per millorar el reglament de participació, totalment obsolet, demostren aquest desmanec d'idees, estem ben arreglats.

Avui volia parlar de l'èxit de la III Mostra d'Entitats, perquè considero molt important la iniciativa i les ganes de les entitats de donar a conèixer als vilatans tota la feina que fan durant l'any. M'he trobat, però, amb aquest debat emès per Ràdio Arenys que em preocupa i em fa témer que no anem per bon camí.

Si volem engrescar la ciutadania a participar de la vida pública, ho hem de fer fàcil. Cal obrir les portes dels consells de participació als vilatans, tant a títol individual com en representació d'entitats, també les veïnals, i s'ha de replantejar l'únic procés participatiu que existeix a la nostra vila, com són els pressupostos participatius, que vàrem iniciar l'any 2008 i que no s'ha sabut adaptar al moment actual.

Vull acabar donant un marge de confiança al nou equip de govern, però també fent constar els meus dubtes sobre la manera com s'està enfocant el tema. 

diumenge, 16 d’abril del 2023

Que no ens enredin amb falses promeses!

Aquests dies preelectorals escoltem molts discursos i proclames que fan referència a la participació ciutadana, probablement perquè ha estat la gran absent d'aquest mandat, on s'han deixat de convocar les audiències públiques, els consells municipals o no han existit o s'han reduït a la mínima expressió, o les poques intervencions al Ple municipal han quedat sense resposta per part de l'alcaldia, i on la participació s'ha limitat al procés de pressupostos participatius, totalment obsolet.

Veient el panorama, més d'un cop m'he plantejat si era honesta la meva insistència sobre la necessitat de promoure realment aquesta participació ciutadana i defensar-la. Contribuiria jo mateix a omplir el sac de promeses electorals que després no es compleixen?

Hi he pensat i he arribat a la conclusió que el meu passat com a regidor de participació ciutadana en el mandat 2007-2011 m'avala i fa que pugui defensar-la, i criticar la poca coherència d'altres formacions polítiques, que només n'han parlat quan convenia atraure vots.

Si feu memòria històrica podreu veure quan es varen constituir els primers consells de participació, quan es va fer el primer procés de pressupostos participatius, quan es varen potenciar les audiències públiques, sobretot a l'hora de presentar el pressupost anual de l'ajuntament. Quan es va crear per primera vegada la regidoria de participació ciutadana. Tot això va passar en aquest mandat 2007-2011 i per iniciativa pròpia, perquè hi creia llavors i continuo creient-hi.

Vaig haver de defensar-ho no només davant dels grups de l'oposició, llavors el PP i CIU, sinó també davant dels representants dels partits amb qui vàrem governar, ERC i ICV. Ells tampoc no hi creien, i hi varen posar molts entrebancs per no crear consells com el de Cultura, que encara és una promesa no realitzada.

Ara, quan sento que es posen a la boca la participació amb tant facilitat, m'és molt difícil no sortir públicament a denunciar aquest engany continuat que només pretén obtenir el vot per després oblidar-se de la participació i de totes les promeses fetes. 

És una llàstima aquesta pràctica tan habitual d'enredar la gent per semblar amables i dialogants. Això és el que provoca la desafecció política i que ens posin al mateix sac a totes les persones que hem decidit dedicar el nostre temps lliure per treballar per a la nostra vila, i per a tots i totes les vilatanes. Que no ens enredin les falses promeses! A la CUP hi creiem i treballarem a fons perquè la participació de tots els vilatans a la vida municipal sigui real i efectiva!

dissabte, 1 d’abril del 2023

El perill de l'abstenció

Quan s'acosten les eleccions els partits polítics treballen per aconseguir el vot dels ciutadans, i per això fan mans i mànigues per engrescar-los, sobretot a base de promeses, i aprofitant les parades a carrers i places per acostar-se als vilatans tot demanant-los què voldrien que prioritzessin en el cas d'aconseguir el govern. Malauradament, la majoria de les promeses no s'acaben complint i les plataformes de participació i mecanismes per acostar la veu de persones i entitats esdevenen estèrils.

Aquesta manera de procedir és el gran causant de la desafecció de la majoria de la població, i provoca un augment de l'abstenció, davant les poques expectatives que tot allò que els han promès s'acabi complint, i el menysteniment patit durant els quatre anys de mandat. L'abstenció, doncs, no és imputable a la població, sinó als polítics i la seva manera de procedir.

Tot i que aquesta actitud és molt general, hi ha partits polítics que ho porten en el seu ADN. Són partits que només es mouen per interessos personals o de partit, buscant el poder i utilitzant el ciutadà en benefici propi. Quan penso en els resultats electorals i el nivell d'abstenció considero que encara hi ha prou persones que es mobilitzen per anar a votar i mai no els ho agrairem prou. 

A la nostra vila, durant aquest mandat, s'ha pogut constatar que el govern no s'ha esforçat gaire per obrir les portes de l'Ajuntament a persones i entitats. S'han limitat a organitzar festes i actes lúdics, sense comptar amb la gent. L'activitat dels consells de participació ha estat mínima, amb algunes excepcions en aquells que els podia donar cert rèdit propagandístic i pocs reptes a superar, com pot ser el consell d'infants. No s'ha creat el consell de Cultura, com s'havia promès, ni tampoc existeix el de Joventut.

El nou govern que es constitueixi el mes de juny no tindrà gaires dificultats per superar el nivell de participació, empatia i capacitat d'escoltar la gent, però ho haurà de fer, i no totes les opcions polítiques que es presenten tenen la voluntat i la garantia d'entomar aquest repte i prioritzar-ho. És cert que gestionar un ajuntament vol dir moltes més coses. El problema que tenim és que al nostre municipi han quedat massa coses al calaix.

Des de la CUP volem demanar la confiança dels arenyencs per canviar la manera de fer política del nostre Ajuntament. Sabem que hi ha motius suficients que emmandreixen a l'hora de sortir de casa per anar a votar, però els animem a fer un esforç per capgirar la situació de la casa de la vila i entrar tots plegats a dins, per aconseguir un govern participatiu de millora i eficiència per sortir del cul-de-sac on ens han deixat.

dilluns, 20 de març del 2023

Molt a millorar, encara

Avui llegia la notícia del reconeixement a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local a través dels canals digitals municipals de l'Ajuntament de la nostra vila, i he pensat que és bo que l'administració pública treballi perquè la informació sigui transparent i arribi a tota la ciutadania, o si més no a les persones que saben moure's per Internet. 

Si mirem uns quants anys enrere ens adonarem que ara tenim moltes més facilitats per poder conèixer el dia a dia del nostre Ajuntament, i d'alguna manera poder fiscalitzar la feina dels nostres representants polítics, que per la seva banda han de procurar no quedar enrere i tenir la informació al corrent. Les dades a mitges o endarrerides no ajuden gaire, i això obliga a actualitzar-les constantment, la qual cosa no sempre és fàcil ni automàtic.

Tot i que celebro el reconeixement al nostre Ajuntament, també haig de dir que hi ha moltes coses a millorar i que m'agradaria que el nostre govern municipal s'hi esmercés una mica més i no s'arrepengés amb aquest premi, pensant que tot funciona correctament.

Les persones que acostumen a consultar el web municipal s'hauran adonat que no hi ha tota la informació, ni aquesta arriba a temps. No hi consten totes les actes de les reunions dels consells de participació, hi ha enllaços que no funcionen des de fa temps, els convenis amb entitats i institucions no estan actualitzats, i hi ha ordenances vigents que no hi figuren o que no contemplen modificacions que s'han fet des de la seva aprovació inicial.

Sempre tot és millorable, i d'això se n'ha de ser conscient. M'agradaria que hi hagués més transparència en les actuacions que justifiquen els assoliments d'objectius referenciats en el Programa d'Actuació Municipal (PAM). I això és important per guanyar credibilitat en la informació que es fa constar al web municipal. Hi ha objectius que fàcilment es pot comprovar si s'han complert o no, però d'altres resulta més difícil, i és aquí on cal entrar més a fons per saber què s'ha fet i què no.

M'imagino que el reconeixement a la transparència no entra a valorar el grau de resposta a les instàncies i escrits que els vilatans adrecen al govern municipal, perquè en aquest cas suspendria. No puc entendre la desídia del nostre govern a l'hora de respondre. És tan difícil? No estem parlant que es trigui molt a respondre, sinó simplement que no es fa. Aquesta és una de les altres coses que caldrà canviar amb el nou govern.


divendres, 24 de febrer del 2023

El govern d'ERC de la nostra vila no es creu la participació ciutadana

Ahir ho comentava en el meu blog i avui insisteixo. El govern d'ERC del nostre municipi, que no ha tingut en compte la població durant més de tres anys de mandat, ara corre per fer-ho tot participatiu. Benvinguts a la participació! Llàstima que només ho posin en pràctica quan s'acosten les eleccions.

Ens hem queixat que no s'ha constituït el Consell de Cultura, ni s'han dinamitzat suficientment els pocs consells participatius de què disposem a la vila. El Consell de Ciutat, que es contempla al Títol IV Capítol III del Reglament de Participació, vigent des de l'any 2001, no s'ha creat ni se l'espera. Tampoc cap consell territorial.

L'Audiència Pública, que també ve regulada al Reglament Orgànic Municipal: "Art. 98è 7) L'alcalde convocarà audiència pública com a mínim un cop a l'any...", i al mateix Reglament de Participació Ciutadana, també és cosa del passat. I ara, que es vol aprovar l'ordenança de mobilitat, com que s'acosten les eleccions, ara s'exposarà públicament perquè els vilatans hi puguin dir la seva, però l'Audiència Pública no es farà, perquè, segons el regidor, és un tema massa tècnic.

A instàncies de l'oposició, potser es desencallarà el Pla de mobilitat, que fa més d'un any es va exposar públicament, es varen presentar al·legacions, que mai s'han contestat, però tot sigui per les properes eleccions, que potser hi posaran solfa. Respondran?

Però la participació també serà present, a darrera hora, en altres activitats programades per abans de les eleccions, com és el cas de l'educació ambiental. Qui pot acusar el govern d'ERC de no ser participatiu? El problema, com deia al començament, és que això només passa ara que necessiten els vots per continuar governant, i deixa en evidència que la participació no se la creuen, o fins i tot els molesta, però queda bé, i potser els farà guanyar alguns vots.

No es pot jugar amb la gent, i és ben lícit no defensar la participació ciutadana i preferir governar únicament a partir dels vots aconseguits a les eleccions. El que no és correcte és fer veure que tens en compte la gent, disfressant les accions amb una falsa participació, o obrint-la a quatre dies de les eleccions.

Els consells de participació, com ho seria el de Cultura si existís, són una bona manera de practicar la participació, implicant les persones en la gestió pública, escoltant-les i decidint conjuntament les actuacions a realitzar. Per això calen uns bons reglaments, consensuats i actualitzats, una convocatòria periòdica dels consells, i poder veure'n resultats. En tot això hem pogut constatar que el govern d'ERC de la nostra vila no hi creu, i per això, per més mostres de participació que ens vulguin presentar aquests dies, no ens convenceran.

dijous, 23 de febrer del 2023

Compliments de darrera hora

Allò que no s'aconsegueix durant tres anys i mig és possible aconseguir-ho l'últim mig any abans de les eleccions. Acostuma a passar perquè interessa quedar bé, sobretot si pretens continuar governant, i encara més quan els primers anys de mandat has passat olímpicament de la gent. A darrera hora tot són corredisses i bones cares. Passarà amb tot?

Avui llegia que el govern d'ERC d'Arenys de Mar organitzarà una consulta pública perquè els vilatans puguem opinar i, si fa el cas, presentar al·legacions a la proposta d'ordenança de mobilitat que es vol aprovar. Això és el que es reclama des de fa anys sense que el govern d'ERC ho tingués mai en compte. Ara, gràcies a trobar-nos a tres mesos de les eleccions municipals, i que algú ha picat la cresta al regidor de torn, tindrem consulta pública.

És cert que també es va presentar públicament la proposta de Pla de mobilitat, i la gent va poder presentar-hi al·legacions. El problema està que el procés va acabar en no-res, i mai més hem sabut què ha passat amb les al·legacions i amb el Pla de mobilitat. No ens agradaria que aquesta vegada, amb l'ordenança, passés el mateix. Està molt bé consultar l'opinió de la gent, però després se n'ha de fer cas, o si més no respondre per què no s'accepten les propostes.

El problema de fons és no creure's això de la participació i escoltar l'opinió de la gent. Queda molt bé dir que tenim projectes participatius, però quedar-nos amb un de sol, i ser incapaços de dinamitzar els consells de participació, convocar l'Audiència Pública, tot i estar regulada al Reglament Orgànic Municipal (ROM), i no respondre les instàncies que es presenten a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC).

Per què serveix una OAC si quan demanes una cosa no et responen? Entenc que a vegades les coses se les troben a sobre i no saben com despistar. Algun govern defenestrat ja va intentar carregar-se l'Oficina, i si més no va aconseguir que no avancés en tràmits i atenció ciutadana. També va fer desaparèixer la regidoria de Participació Ciutadana, encara que després es va recuperar. L'actual govern, potser no ha paralitzat l'OAC, però si no es dona resposta a la preguntes que es presenten, ja em direu de què serveix?

Pensant en la immediatesa de les eleccions, animo a tots els arenyencs a sol·licitar la participació en la gestió pública, i a veure si d'aquesta manera s'aconsegueix el que s'ha negat durant més de tres anys.

dimecres, 28 de desembre del 2022

Participar en l'elaboració del pressupost municipal

Ens agrada participar o simplement reaccionem davant de fets, paraules o accions? No és el mateix, ni comporta la mateixa dedicació. Normalment reaccionem davant de qualsevol cosa que ens afecta o ens molesta, o també quan és en positiu, però no sempre estem disposats a comprometre'ns a participar, ja sigui per construir plegats alguna cosa, o implicar-nos en l'obtenció d'algun objectiu.

En política també parlem molt de participació i no sempre encertem en el concepte, o bé ens quedem en l'aparença, sense gaires ganes d'anar a fons, tant des de la ciutadania com dels governs de torn. Només cal analitzar les diferents administracions públiques per veure que parlem de democràcia participativa i ens adonem que la participació és molt minsa, molt acotada i que fa nosa als que, legalment, ostenten la representativitat democràtica.

Són molts els ajuntaments que tenen regulada la participació ciutadana, ja sigui amb algun reglament específic, o bé en el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Es creen consells de participació als diferents àmbits de competència municipal, tenint en compte les entitats ciutadanes o els mateixos ciutadans a títol individual. El resultat, però, acostuma a ser pobre, ja sigui perquè els ciutadans no hi mostren suficient interès, o bé perquè els polítics que ens governen no ho potencien suficientment.

Culpar els polítics de la manca de participació no és del tot correcte. Ens falta més cultura de la participació, que vol dir esforç i dedicació, més enllà de les nostres reaccions espontànies, i que sovint no porten enlloc. Caldria, doncs, treballar per aconseguir que tots nosaltres participéssim més de les decisions que ens afecten, i això ho hem de fer des de les pròpies institucions, però també des dels moviments ciutadans i entitats organitzades.

El nostre Ajuntament té previst un model de participació, amb un projecte de pressupost participatiu anual, uns consells de participació, i un reglament que ho regula i que permet, entre altres coses, la intervenció en els plens municipals. Malgrat això, la pràctica participativa és molt minsa. La majoria de consells o bé no estan constituïts o amb prou feines es convoquen. El Reglament de Participació, com el mateix ROM, s'haurien d'actualitzar i fer més fàcil aquesta participació, i al mateix temps hauríem de demanar al nostre govern municipal més interès en la participació ciutadana, desencallant la majoria de consells i reformant el procés dels pressupostos participatius. 

Avui s'ha aprovat inicialment el pressupost per a l'any 2023, però en aquest procés hi he trobat a faltar l'Audiència Pública, que anys enrere tenia lloc, amb més o menys participació ciutadana. Si realment l'aprovació dels pressupostos és un dels fets més importants de cada exercici, seria desitjable que en aquest tràmit hi hagués més participació dels vilatans, més enllà d'escoltar durant cinc minuts a una entitat que ha volgut ser-hi present.

M'agradaria pensar que aquesta altra manera de fer política, molt més participativa i propera a la gent, és possible, i que en un futur pròxim això pugui arribar a ser una realitat. Aquí hi tenim molt a dir tots els vilatans, tenint en compte que el mes de maig podrem escollir els nostres nous representants polítics.

divendres, 23 de desembre del 2022

Una altra manera de gestionar el nostre Ajuntament

Només escoltant a la gent serem capaços d'entendre i conèixer quines són les seves necessitats, els seus problemes, les seves inquietuds, els seus projectes, les seves idees. Només parant l'orella i trepitjant el carrer, obrint els despatxos i oferint diàleg, aconseguirem acostar-nos a la realitat de la vila. I això ara, demà i sempre. No només quan necessitem que ens facin costat, quan els demanem el seu vot per poder representar-los en el govern municipal.

Els partits polítics s'omplen la boca parlant de la participació i quan és hora no es veu per enlloc. Diuen estar al servei de les persones i quan aquestes truquen a la porta dels ajuntaments, no reben resposta. Aproven reglaments de consells de participació i després no els convoquen. Aproven mocions de tot tipus i aquestes es queden als calaixos.

Llavors volem que la gent respongui, que valori la feina dels polítics, que participi activament i es comporti cívicament, però fem tard. Ja els hem desencisat!

A tots ens agraden els grans projectes, les grans transformacions, les innovacions, però també ens agrada que se'ns tingui en compte. Desitgem opinar sobre les actuacions que ens afecten, aquelles obres dels nostres carrers que tenen una incidència directa a casa nostra. És en els petits detalls, en l'actitud dels governants vers els administrats que es demostra la veritat. No volem promeses que no es compleixen, volem fets, i per sobre de tot, transparència, diàleg i atenció.

Sense una voluntat clara de donar resposta a totes les qüestions que ens plantegen els vilatans, encara que aquesta no sigui la volguda, no farem res més que enredar-los i augmentar la seva desconfiança. 

I cal fer autocrítica de la feina que no s'ha fet prou bé, d'aquelles promeses que no s'han dut a terme, sense donar la culpa sempre als altres, o a les circumstàncies. És tan important elaborar propostes, com després realitzar-les i retre comptes. Estem massa acostumats que els nostres polítics es quedin en la primera etapa. S'obliden de retre comptes. 

Si bé és cert que comptem amb eines com el Pla d'Actuació Municipal (PAM), a l'hora de valorar l'estat d'execució de totes les actuacions previstes, se'ns ensenyen uns percentatges que ningú no explica d'on surten, sense detallar-ne les actuacions concretes que realment s'han fet. Falta transparència real de tota la feina que fa el govern, i trobar els canals participatius perquè els vilatans s'acostin a valorar-ho.

Només amb un canvi d'actitud dels nosters governants podem aconseguir caminar junts tota la vila. I si aquests governants no canvien la seva manera de treballar, els haurem de substituir. És per tot això que hi ha persones que es presentaran amb ganes de canviar l'actitud, el respecte i l'atenció a tota la ciutadania. 

dimecres, 21 de desembre del 2022

Escoltar i servir a la gent

Estem massa acostumats a les grans promeses, els grans projectes i les paraules amables que acaben sent buides de contingut i amb resultats nuls. Són precisament els compromisos incomplerts els que provoquen el desengany i la desafecció de les persones cap als polítics. Governar no és fàcil, sobretot quan els recursos són escassos i hi ha poca capacitat de resposta davant de problemes imprevistos, però les coses parlant-les s'entenen i s'acaben acceptant. El que no té perdó és l'engany, la inacció sense explicacions i l'afany de poder oblidant el més important de tot, com és l'esperit de servei a la ciutadania.

Assumir el repte de dirigir una comunitat és lloable i cal entendre que hi ha bona fe i veritable interès en facilitar la vida als altres. És per això que és tan important estar al costat de la gent, donar resposta a les dificultats que es presenten i explicar bé perquè es fan les coses o perquè se'n deixen de fer d'altres.

Posar traves a la informació o deixar de respondre les preguntes que la població formula als seus governants no pot ajudar de cap manera a acostar uns i altres i evitar l'enfrontament inútil o la manca de col·laboració, sabent que uns i altres són imprescindibles perquè la vila o el país funcioni.

És per tot això que les petites coses, els petits detalles, les atencions, l'empatia i el saber escoltar la gent, és tan important i necessari. Un ajuntament ha d'estar obert als seus ciutadans en tot moment, i disposat a escoltar la seva veu, tant si són elogis com crítiques, però sobretot, per resoldre els dubtes.

Acostuma a fallar aquesta proximitat tan necessària entre uns i altres, i la ciutadania arriba a desconfiar dels seus governants, més per desconeixement que pel que puguin arribar a fer o deixar de fer per a la població. D'aquí que hi hagi intents d'incloure models de participació, on es demana la col·laboració ciutadana i la seva implicació a l'hora de decidir i aportar idees i opinions. Però aquesta participació ha de ser real i volguda, i en tot cas general i gens acotada.

El nostre model de funcionament polític és representatiu, i això ve regulat per unes eleccions periòdiques en què la població escull els seus representants. Aquest model no treu que els elegits busquin la manera d'escoltar l'opinió dels ciutadans en moments concrets de la gestió pública. És per això que existeixen els consells de participació, que amb unes funcions determinades, permeten el diàleg més proper i efectiu per part de tots els seus participants. Hi ha poblacions on els consells són molt participatius i els polítics se'ls creuen. N'hi ha d'altres que són pràcticament obsolets i l'equip de govern no els té en compte ni té cap interès per dinamitzar-los. 

De cara a les properes eleccions municipals és important que ens fixem amb qui només fa grans promeses, i només busca el vot del dia de les eleccions, d'aquells que realment plantegen una participació i col·laboració ciutadana continuada durant els quatre anys de mandat. Si només tenim en compte les grans promeses, quan al final del trajecte es constati que moltes d'elles han quedat en un calaix, no tindrem capacitat de resposta, i haurem perdut quatre anys de vida participativa de tota la comunitat.

dimecres, 24 de juliol del 2019

El difícil camí cap al consens i els acords

Després dels pactes del PSC amb ERC o JxCat, per a governar ajuntaments, consells comarcals i la mateixa Diputació de Barcelona, sembla que els socialistes s'han animat i ara s'ofereixen al govern de la Generalitat per a l'aprovació dels pressupostos de 2020. De fet, el paper que més li correspon a un PSC sorgit de les cendres és intentar guanyar protagonisme a través dels pactes i diferenciar-se de C's, que li havia guanyat la partida, però que la seva actitud conflictiva, sense propostes constructives, els tornarà a la marginalitat.
Com ja he dit en alguna altra ocasió, si una cosa ha funcionat en les darreres eleccions ha estat la recuperació de vots del PSC a costa de C's. Molts independentistes els posarien en el mateix sac, però a la meva manera de veure-ho no és just. Malgrat els canvis soferts dins del socialisme català, que no té res a veure amb l'època de Maragall, el PSC sempre ha presentat propostes, que agradaran més o menys, però que volen construir. Tot el contrari de C's que només viu per atacar sense contrapropostes.
Entretant a Madrid el candidat socialista a la presidència del govern espanyol es manté fort davant de Podemos i no cedeix a les seves exigències. Si això acaba així, ens portarà a unes noves eleccions, on Pedro Sánchez sembla tenir clar que li seran més favorables. El que no està tan clar és si aquest possible augment de vots serà en detriment de Podemos, ni quin paper jugarà la dreta, ara dividida en tres i amb moltes ganes de sumar, al marge de posicions ètiques i morals.

divendres, 26 de maig del 2017

El govern municipal arenyenc i la participació ciutadana

A la sessió plenària d'ahir el vespre en el nostre Ajuntament va quedar palès que tothom s'omple la boca de participació, perquè sempre queda bé, però en el fons ben pocs s'ho creuen i alguns fins i tot fan mans i mànigues per evitar-la.
El punt de la consulta sobre la ubicació de la biblioteca va reproduir escenes patètiques i indignes d'uns electes municipals. Potser no se n'adonen, però als vilatans no se'ns enreda tan fàcilment. La manera d'actuar els delata i no cal que dissimulin i es mostrin tan participatius. Tenim l'exemple dels consells municipals de participació per ensenyar-nos quina voluntat participativa hi ha realment. Senyors i senyores representants municipals siguin sincers i honestos i deixin d'enganyar-nos.
La moció presentada per Junts per Arenys demanava la consulta sobre la nova ubicació de la biblioteca, tal com s'havia aprovat anteriorment. Les excuses dels portaveus dels partits polítics que estan al govern varen ser penoses. La moció no plantejava si es comprava el convent de les Clarisses o no, sinó que demanava que es convoqués una consulta als vilatans sobre el lloc on ubicar la biblioteca.
Personalment sempre he pensat que no totes les decisions polítiques han de prendre's a través de processos participatius, o si més no cal analitzar-los molt bé, per decidir la millor manera de plantejar-los perquè el treball sigui efectiu. En aquest cas no veia gaire clara la consulta, com tampoc vaig veure bé la consulta que es va fer fa uns anys sobre l'ús del Xifré, i el resultat ho va evidenciar. Dit això, si el Ple municipal va acordar convocar la consulta, s'ha d'argumentar molt bé els motius per ara no convocar-la, i aquests no varen existir.
La Llei 10/2014 de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana especifica que una manera d'aprovar la seva convocatòria és en sessió plenària, per majoria simple, proposada per almenys dues cinquenes parts dels regidors del Ple, la qual cosa ahir es va complir.

dijous, 5 de gener del 2017

Reis Mags, centreu-vos en la mirada i il·lusió dels petits

Els adults sovint tirem molt de la demagògia. Ens agrada donar consells i exigir actituds que potser nosaltres mateixos som incapaços d'observar. Ens justifiquem i auto-perdonem, i a l'hora d'escriure la carta als reis mags demanem que canviïn moltes coses, però potser no fem el propòsit de canviar nosaltres també. Si es tracta de reflexionar en veu alta estarà bé, sempre i quan intentem posar-hi remei o una mica d'esforç de la nostra part.
Als reis mags d'enguany algú els demanarà la república catalana i d'altres que s'acabi el procés d'una vegada. Els reis, per més mags que siguin, no sé si ens podran satisfer, però en tot cas no ho podran fer a tothom a l'hora.
Perquè el sistema polític que ens governa no és una joguina per entretenir-nos dia rere dia sense pensar en gairebé res més. És una eina per aconseguir avançar com a societat justa, en defensa dels menys afavorits, i ho podem fer des d'un estat o una autonomia, però s'ha de fer seriosament i respectuosament.
La manera d'organitzar-nos és massa important per deixar-ho en mans de corruptes, il·lusos o mediocres, i el problema és trobar les persones que puguin exercir els càrrecs de responsabilitat pensant en els altres i no en ells mateixos. L'egoisme de tots plegats ens ha portat a un cul-de-sac del qual només en sortirem si fem algun pas enrere i agafem el camí correcte.
Segur que els reis mags d'enguany es sorprendran de com actuem i què els demanem. S'adonaran, però que des de l'any passat no hem avançat gaire. En algun poble es trobaran amb un alcalde canviat, o alcaldessa, però sense que es noti en res a la vila. Potser hi haurà més estelades en mans de nens i nenes que no entenen el significat ni els ho podran explicar. Sortosament la il·lusió dels petits amagarà aquesta grisor que des de fa temps impera al nostre país i que ens pot deixar molt tocats, si no ens ho agafem tot més seriosament.

dimecres, 4 de gener del 2017

Consells municipals de participació a Arenys de Mar

El 16 de març de l’any passat vaig escriure un post sobre l’activitat dels consells municipals de participació d’Arenys de Mar. De fet, més que parlar de l’activitat comentava les dificultats per saber quants consells existien i quins funcionaven.
En l’escrit manifestava els problemes que vaig tenir per trobar els consells existents i quedava en evidència que l’organització del web era inapropiada i que l’activitat dels consells, que d’allí es desprenia, era ridícula.
Deu mesos després ho intentat de nou, suposant que amb l’entrada en vigor de la nova llei de Transparència i Bon Govern, la situació hauria canviat i no em resultaria tan difícil localitzar els consells. Anava errat.
El web municipal continua essent un caos, si més no pel que fa als consells municipals de participació. A l’apartat de consells només n’hi surten tres: el Consell de les Dones i el de Cultura, sense cap tipus informació d’activitats, i el Consell Sectorial de la Residència Geriàtrica, on la darrera acta és del 28 de setembre de 2015.
Imaginant que n’hi havia d’haver més i també més actius, he accedit a “Govern Obert”, a l’”Agenda dels Consells Municipals”, que deixa clar que es tracta d’un espai on pots consultar el llistat de consells municipals de participació.  En aquest apartat, però, només hi ha el Consell Municipal de la Gent Gran, que no figurava a l’apartat anterior, però no hi ha cap activitat, i el Consell Municipal de les Dones, amb un parell d’intervencions sense resposta dels anys 2013 i 2015.
No m’he donat per vençut i he intentat trobar consells en alguna altra secció del web municipal, i ho he aconseguit. He buscat servei a servei si tenien cap consell i quina era l’activitat que realitzaven.
El Servei d’Igualtat té el Consell Municipal de les Dones, l’únic que he trobat a tot arreu, i a més hi ha l’acta de la sessió del 19 de setembre de 2013.
El Servei de Cooperació Internacional i Solidaritat també té un consell, el de Cooperació, però no hi ha cap convocatòria.
El Servei d’Educació parla del Consell Escolar Municipal, que no es constitueix per iniciativa municipal, sinó que ve determinat pel Departament d’Ensenyament, però no hi ha cap informació de convocatòries ni actes.
El Servei d’Esports, en l’apartat d’activitats, hi figura el Consell d’Esports que té com a darrera acta la de la sessió del 14 de juliol de 2015.
El Servei de Gent Gran disposa del Consell de la Gent Gran, que ja havia trobat abans, i en aquest cas la darrera acta és la del 12 de setembre de 2013, i una convocatòria per al 20 de març de 2014.

No he sabut trobar res més. Aquest és el panorama de la participació ciutadana a través dels consells de participació, previstos en el Reglament de Participació Ciutadana vigent del nostre Ajuntament, i també del desmanec del web municipal.

dimarts, 15 de novembre del 2016

L'equip de govern no convoca els consells

Junts per Arenys, a l'oposició, denuncia el fet que l'equip de govern no convoqui els consells municipals de Benestar Social i del Geriàtric, i es demana per què. Serà potser perquè l'equip de govern no es creu això de la Participació?
Queda molt bé dir que creus en la participació, encara que en el fons t'emprenyi i desitjaries que aquesta conya no existís. Això passa a molts polítics, que després es pensen que ho dissimulen prou bé, però no. Són polítics que a l'oposició fan grans arengues sobre la participació, però quan arriben a governar ja no se'n recorden. Ho recuperen, això sí, quan s'acosten les eleccions.
A Arenys en tenim d'aquests polítics, i en tenim a les dues bandes. Cal recordar que l'any 2011, amb el canvi de mandat municipal la regidoria de Participació Ciutadana va desaparèixer i no es va recuperar fins que el PSC va entrar al govern municipal que presidia Estanis Fors. Algú em podria dir que no cal tenir una regidoria de participació per demostrar que creus en la implicació de la ciutadania, sinó que ho practiques transversalment, però... tampoc som tan ingenus.
Al cantó del govern actual també n'hi ha que mentre governaven mai es varen acabar de creure això de la participació, ni dels consells municipals de participació, i en canvi quan varen ser a l'oposició no es treien la participació de la boca.
No sabria dir si és qüestió de tenir penques, ser un desmemoriat, o un oportunista, però en tot cas és una evidència que una cosa és predicar i l'altra exercir. Si realment els 17 regidors i regidores del nostre ajuntament creguessin en la participació, tindrien molt clar el text del Reglament de Participació i el poc desenvolupat que està. 
La participació com la gestió municipal en general, a la nostra vila funciona a mata-degolla, pressionats per la pròpia normativa, i buscant la manera de trampejar-la de la millor manera possible sense que es noti gaire. Ara es convocaran els consells i quina periodicitat tindran? Just fins que no puguin allargar més la següent convocatòria. I el contingut?

dimecres, 16 de març del 2016

Els consells municipals de participació a Arenys de Mar

Estava encuriosit per saber quants consells municipals de participació eren actius en aquests moments i saber què estaven debatent. És per això que he anat al web de l'ajuntament a la secció "Activitat municipal", que per cert encara parla del mandat 2012-15, i he seleccionat l'apartat "Consells municipals".
N'hi ha tres, però només en un d'ells pots entrar a veure l'activitat. Són els consells del Geriàtric, el de les Dones i el de Cultura. He clicat per veure l'activitat del consell del Geriàtric i he comprovat que la darrera entrada era l'acta de la reunió celebrada el 23 de març de 2015. Les anteriors eren 3 actes del 2014, i dues actes del mandat 2007-2011, dels anys 2009 i 2010. En aquesta darrera hi consto com a regidor d'Acció Social.
Veient que la informació estava desfasada he pensat que no ho estava buscant en el lloc apropiat, i he anat a "Govern obert". No he sabut trobar res que parlés de consells, tret de "Agenda dels Consells Municipals". Allà hi consta el Consell Municipal de la Gent Gran, que curiosament no figura en la secció de consells municipals que havia visitat abans.
En aquesta secció de l'agenda diu: "Espai on pots consultar el llistat de Consells Municipals de Participació. Cada Consell té un espai propi per poder participar on line o crear grups de treball". Clicant sobre el consell vas a una pàgina on diu: "Aquest debat encara no té cap tema, proposa'n un clicant el botó 'Proposa un nou tema de debat'."
Després he vist que a sota hi havia el Consell Municipal de les Dones, que en aquest cas té dues entrades de debat, de l'octubre de 2015 i del mateix mes de 2013. Res més.
Conclusió: m'he quedat amb les ganes de saber quants consells municipals hi ha en actiu, si és que n'hi ha cap, i com puc saber què debaten. M'he preguntat: És un problema meu de no saber trobar el lloc que hi ha la informació? És un problema del web que no deixa clar on s'ha d'anar a buscar la informació? O bé, no serà que els consells no funcionen? Espero que no sigui això darrer, ja que l'alcalde té tants plans participatius a posar en marxa, que no voldria pensar que tot es fa de cara la galeria, però que al darrere no hi ha res.

dilluns, 27 d’abril del 2015

El PSC s'apunta a les llistes fantasmes

Diuen que el PSC s'ha afegit al carro del PP en la seva pràctica habitual de confeccionar llistes fantasmes en les eleccions municipals (parlen d'un centenar de municipis). Fins ara havíem vist com les llistes del PP de petits municipis perduts a la muntanya o al pla de Lleida estaven formats per persones de la capital o zona d'influència. Eren municipis on no hi havia candidats, però convenia presentar-se a les eleccions per sumar vots, i d'aquesta manera beneficiar-se de la subvenció i del repartiment de consellers als consells comarcals i diputats a les diputacions.
Aquest pràctica legal, però poc ètica, ja no és una exclusiva del PP, sinó que el PSC també l'ha posat en pràctica, per evitar una davallada encara més dramàtica en el nombre de candidatures. No n'ha tingut prou en amagar la marca, que en molts casos ni l'ensenyen, sinó que ha corregut a confeccionar llistes en pobles sense candidats.
És molt trist comprovar com en alguna població hi ha llistes que obtenen menys vots que el nombre de persones de la llista, o fins i tot on ningú els vota. Serà molt legal i s'entendrà molt bé la intencionalitat del partit polític que ho practica, però des del punt de vista ètic és una vergonya i penso que els ha de fer mal. Qui pot confiar en un partit que utilitza aquesta estratègia? Ens prenem seriosament les eleccions municipals? Quina manca de respecte!
Sens dubte que hi trobaríem altres pràctiques criticables a l'hora de confeccionar les llistes, però la que comento, al meu entendre, supera els límits de la tolerància. Ara que s'està elaborant una llei electoral catalana (portem més de 30 anys sense), potser seria bo tenir-ho en compte i evitar aquests excessos. Potser no cal residir en el mateix municipi, però com a mínim s'ha de conèixer, treballar-hi i viure-hi a prop. Jo preferiria que la residència al municipi fos una condició indispensable, sobretot pel cap de llista, però si això és demanar massa, com a mínim evitar els extrems d'avui que avergonyeixen al més tranquil.