Eliminant toxines amb la mirada fixa al mar

Avui m'ha passat que tot caminant pel costat de la platja, d'Arenys cap a Canet, he configurat el tema a parlar en el post i fins i tot alguns comentaris al voltant dels quals desenvolupar l'escrit. Recordo que ho tenia clar i que només calia arribar a casa i posar-m'hi. Em creureu si us dic que no recordo de què volia parlar? Hi estat donant-li voltes i mirant a Internet per si em venia a la memòria, i res, no hi ha manera. Confio a recuperar-ho i que ho pugui explicar un altre dia.

Amb la M. Àngels hem aprofitat que aquest matí era radiant per fer la nostra ruta fins a Canet. Acostumem a caminar a pas lleuger per suar la samarreta i aconseguir eliminar toxines i per la meva banda abaixar una mica el sucre, que l'haig de controlar. Avancem les persones que aprofiten el dia per passejar tranquil·lament i no tenen pressa. Nosaltres anem com si algú ens empaités. Només els corredors passen rabent que gairebé no els veus. Jo em vaig creure un metge que deia que això de córrer no era saludable, perquè masegava els genolls. Sempre és bo tenir un as a la màniga per justificar el que fas.

Arribes a casa content, però cansat. Dius que has fet exercici i que això és molt saludable, però tens ganes d'ajaure't al llit i un altre dia repensar-t'ho. És salut sí, però a casa s'hi està tan bé!

Comencem una setmana que serà dura, o si més no això és el que es preveu, però animats per la feina feta aquests darrers dies. Un bon equip, amb ganes d'avançar i trobar el canvi que desllorigui l'embolic on ens trobem. No sempre anem al ritme dels canvis o no els sabem veure a temps. Aquesta ha de ser la nostra primera reacció.

Ple d'investidura i un record per a en Pepín

Molts deuen estar seguint el Ple extraordinari d'investidura del nou president del govern català, però jo he optat per anar a fer la meva passejada, m'agradaria poder dir diària, fins a Canet. A bon pas per rebaixar calories, sucre... i potser panxa.

Del pacte in extremis hem d'agrair l'estalvi de noves eleccions el mes de març, pel que suposa de despesa pública i avorriment de la campanya electoral. De la resta no sé si em podrem donar gràcies o maleirem el gest del president en funcions de donar un pas al costat i permetre el pacte entre les CUP i Junts pel sí.

D'Arenys vull destacar la mort d'en Josep Martín, conegut per 'Pepín'. Durant els meus anys de regidor a la vila vaig compartir estones amb ell, com a treballador municipal, però també com a persona implicada en la participació ciutadana.

No li conec la seva joventut, perquè com a persona que vaig arribar a Arenys de gran, he anat coneixent a les persones a través del contacte i la coincidència en actes, activitats i treball. En Josep el tenia per una persona molt inquieta i preocupada pel seu entorn. És potser per això que l'interessava els processos participatius que endegàvem des del govern municipal, i també formava part dels representants de la seva comunitat de veïns.

Voldria, doncs, enviar el meu condol a tots els seus familiars i amics, en un moment dolorós per a tots, i demanar-los que el tinguin present i li segueixin les seves inquietuds de convivència i implicació a la vida social de la nostra vila.