Feixuc aguantar l'actualitat de país i de la vila

És tan indignant tot el que està passant que perds les ganes de comentar-ho per no avorrir qui té la paciència de llegir-te. L'atac de PP i C's al català és mesquí i barroer. Si s'ho creuen són uns ignorants, i sinó són malèvols i amb ganes d'enfrontar-nos. La immersió lingüística ha estat la millor solució perquè tots els catalans escolaritzats puguin parlar les dues llengües oficials, i preservar la llengua dèbil, la que és pròpia de Catalunya.

Quin mal fa acceptar això? S'ha de ser hipòcrita o inconscient, vivint a Catalunya i mentint descaradament. Només el rèdit electoral que té, els fa ser tan deshonestos, falsos i provocadors. Llavors es queixen que sortim al carrer. És l'única alternativa que ens donen, perquè nosaltres no manipulem les lleis, ni els jutges. Nosaltres tenim sempre les de perdre i només podem manifestar públicament allò que és raonable, allò que és just, que no necessàriament és tractat justament.

Avui també hi ha enrenou a la nostra vila pel procés participatiu que ha de servir per decidir on traslladar-hi la biblioteca municipal. També se'm fa feixuc referir-m'hi. Ja ho he fet. En un primer moment demanant un procés impecable per la dificultat d'executar-lo correctament. En un segon post gairebé demanant que no es faci la consulta, davant la impossibilitat que s'aconsegueixi un procés apropiat per la seva tipologia.

Permeteu-me que acabi amb García Albiol, el senador català que menys ha treballat al Senat, i que ara demana poder participar a la mesa del Parlament, amb veu, però sense vot. Ara no li correspon, perquè així ho ha decidit el poble convocat a les urnes de manera autoritària pel seu president. Ara és l'hora de quedar-se al grup mixt, treballar des d'allà i fer-se sentir en sessions plenàries. Quan era senador hauria pogut treballar un mica més. 

La participació ciutadana entre espasa i paret

A la trobada de divendres del Grup de Debat i Tertúlia vàrem parlar de la biblioteca d'Arenys de Mar i de la consulta que convocarà els vilatans perquè decidim on volem que es traslladi. Les opcions que el Consistori plantejarà són tres edificis municipals, en què només un és buit perquè l'acaben de comprar. 

Les Clarisses, el Xifré o el Calisay, són les tres opcions, totes elles defensades, inicialment, per diferents grups municipals. El govern actual, format per quatre partits polítics, defensa les Clarisses; el govern dimitit, amb moció de censura, defensa o defensava el Calisay, i la CUP vol el Xifré.

A la trobada de divendres, amb la participació de dues persones que han tingut contacte molt directe amb la biblioteca i amb tota la gestió per a la compra de les Clarisses, ens va resultar força senzill arribar a la conclusió que la consulta era innecessària o fins i tot un error convocar-la.

En el cap m'ha vingut més d'una vegada l'experiència del procés participatiu per decidir què volíem els arenyencs per al Xifré. El procés va ser un fracàs, en primer lloc per ser mal plantejat, també mal assessorat per una empresa que no va estar a l'alçada, i probablement també pels mateixos motius que podríem col·locar en aquesta nova consulta.

Qui em coneix sap que porto l'etiqueta de la participació penjada a l'esquena, per això si mai em posiciono en contra es podrà entendre que tinc raons per pensar que no és adequat un procés participatiu, que lògicament em puc equivocar.

No fa gaires dies que en aquest mateix blog parlava de la consulta i venia a dir que s'havia de convocar un procés impecable perquè sortís bé. Avui aniria més enllà i veient com pensa enfocar-ho el govern local, m'atreviria a demanar-los que no convoquin la consulta i ho consensuïn amb les altres forces polítiques. Tinc la impressió que només hi ha una opció i si aquesta no és l'escollida pels vilatans, es podria qüestionar la consulta i la participació, un element que considero bàsic en la gestió pública.

Joc d'estratègies

Si en algun moment les estratègies són importants i tenen transcendència és ara a mesura que s'acosta la data del referèndum. Els grups que no hi van a favor, veient que sembla imparable la resposta a la convocatòria, ja no parlen que no es farà, sinó que ja li atorguen el caràcter de procés participatiu, com el 9-N. La qüestió és no quedar en ridícul.

Afirmar en aquests moments que els catalans no acudiran en massa a votar el referèndum ja no és cap garantia d'èxit, i és per això que es carreguen el caràcter de referèndum perquè d'aquesta manera, encara que siguin molts els participants, mai acceptaran la seva validesa com a referèndum.

Jo ho puc entendre, sobretot quan els partits han de fer tants equilibris per nedar i guardar la roba. Quan han de treballar tant a la gent perquè els siguin fidels i els donin el seu vot. No s'adonen molts d'ells que a les persones no ens agraden els cagadubtes, sinó que volem posicions fermes i coherents. Tampoc suïcides, però sí una mica utòpics.

Continuen les picabaralles entre govern i oposició

A través de la pàgina web de Ràdio Arenys m'acabo d'assabentar de l'acte d'ahir al Calisay, convocat per Junts per Arenys, en què l'exalcalde Estanis Fors va manifestar que s'estava plantejant la possibilitat de presentar una denúncia per injúries i calúmnies. Estanis Fors està cansat d'haver de justificar tot el dia els rumors i acusacions per part de l'actual govern, i va fer una repàs a tota la feina feta durant aquest darrer any que ha estat a l'oposició per la moció de censura que va patir el seu govern. Al costat de la notícia, al web de Ràdio Arenys, hi ha la contra a càrrec de l'actual equip de govern, que fins ara no han fet res, però que a partir d'aquest mes d'abril, sembla ser que no pararan i ens farem un tip de veure actuacions promeses per aquest 2017. 

Suposo que uns i altres s'adonen que comencem a estar-ne una mica farts; que no volem estar dos anys més amb la picabaralla continuada i sense que es visibilitzi res a la nostra vila, més enllà d'anar solucionant els problemes que es presenten a mata-degolla, però no tots. Estic d'acord amb Fors que Arenys cada vegada és més brut, però això no només és culpa del govern que no ho sap netejar prou bé, sinó que els vilatans som els que ho embrutem. No té cap justificació que els divendres a la nit, faci vergonya passejar pels carrers d'Arenys, però tampoc no té gaire lògica que hi hagi bosses etiquetades des del dimecres i no es recullin fins al divendres.

Recordo que una vegada vaig criticar l'exregidor Àlex Acero per voler judicialitzar els problemes i la mala gestió municipal, i continuo pensant que aquesta no és la millor manera de resoldre els temes de la casa gran, però els nostres representants polítics han de ser honestos i transparents, i si hi ha temes a denunciar públicament, no s'ho poden callar a dins. Si l'actual govern municipal té proves i queixes sobre l'actuació de l'anterior govern, que ens ho expliqui i que el senyor Fors ho pugui raonar o rebatre amb proves. Crec que no cal anar als jutjats, però si no en saben més que li portin i tanquin aquest període lamentable de govern local.

Entremig surt la compra de les Clarisses i la cancel·lació del procés participatiu per conèixer on volem els arenyencs que s'ubiqui la Biblioteca. Segons diu la notícia de Ràdio Arenys, Fors no donarà suport a la compra de les Clarisses si no es convoca el procés participatiu promès. Ja vaig manifestar en el meu blog què en pensava jo sobre el tema, però defensaré sempre el compliment dels compromisos assumits, a no ser que hi hagi arguments prou forts per canviar d'opinió. Si no vaig errat la CUP no dóna suport a la compra de les Clarisses, i si Junts per Arenys tampoc ho avalen, el PP seria qui podria decantar la balança. Què en pensa la regidora?

El missatge del cardenal Cañizares no surt a l’Evangeli

Ja sé que avui tocaria parlar de la manifestació en suport al president del govern català en el moment de declarar com a imputat pel procés participatiu del 9N, i de la reacció de la Fiscalia General de l'Estat defensant la independència de la Justícia. Em fa tanta vergonya i al mateix temps fàstic, que prefereixo deixar-ho per a un altre dia.

No menys vergonya sento, com a catòlic, quan escolto del cardenal de València les seves declaracions contràries a l'Evangeli. Em refereixo quan parla de l'acollida de refugiats. Només se m'acut pensar que Déu ens ho posa difícil perquè realment creguem amb fe i convenciment. Les mateixes dificultats que procura al Papa davant d'una resistència retrògrada a la seva voluntat d'obrir al món la institució caduca que s'arrossega des de fa tants segles.

Que ningú menystingui les dificultats ni els problemes que suposa rebre els refugiats sirians i d'altres països en guerra. No és un conte de fades, ni les solucions vénen rodades. Això, però, no té res a veure amb el discurs de la màxima autoritat de l'Església a València, que actua com un Rouco Varela qualsevol.

No puc dir que el debat del sínode d'aquests dies no em deixi dormir, però sí que m'agradaria que servís per normalitzar una situació que molts vivim en total naturalitat, bàsicament perquè mirem més enllà d'unes normes fetes pels homes, encara que portin birret i solideu. Res del que ens puguin dir ens podrà distanciar del veritable camí, però sí que s'agrairia més estimació i no tant rancor.

L'anècdota feixista del PP català

A les portes de veure com el Tribunal Constitucional admet a tràmit la nova impugnació del govern de l'Estat i paralitza cautelarment el procés participatiu del 9N, llegim com disculpa Alícia Sánchez-Camacho els feixistes que el seu partit polític, el PP, va convidar al Parlament català. 

A hores d'ara ja no ens pot escandalitzar res. En qüestió de censura, autoritarisme i atacs a la democràcia crec que ja ho hem vist gairebé tot, o si més no se'ns fa difícil pensar que encara ho puguin empitjorar més.

Podem entendre que per a la líder catalana del PP el gest feixista del seu convidat ho consideri com una anècdota. Sociològicament i políticament el seu partit és l'herència directa del dictador, i per això no hi troba cap mal en que això s'escenifiqui al Parlament català. El poble espanyol ho pateix prou, i llavors s'estranya i es queixa de les escridassades que rep el seu partit i els seus membres. Quin altre recurs ens deixen?

El Consell d'Estat deia avui que l'alternativa a la consulta al 9N tenia encara menys garanties constitucionals. Però qui es pensa que ho provoca això? els partits sobiranistes? no pensen que és el mateix Tribunal Constitucional, a instàncies del govern de l'Estat, qui redueix aquestes garanties?

Els catalans tenim un repte aquest 9 de novembre, al marge de què sigui el que desitgem per a la Catalunya del futur. Entenc que el PSC s'hauria de mobilitzar, de la manera que cregui més adient, per protestar contra un govern estatal que limita la sobirania, que incompleix tots els compromisos amb Catalunya, en inversions i respecte a la legislació catalana. No es pot convertir en còmplice de la ràbia del PP contra tot allò que fa olor de català, ni esdevenir insensible als anhels dels catalans, vulguin o no continuar al costat dels espanyols. A veure si els partits polítics catalans ens demostren que podem continuar confiant en ells, o ja ho deixem córrer.