Atenció amb les rebaixes!

Aquests dies et trobes anuncis del Black Friday arreu. Aparadors de botigues, correus electrònics, als diaris i a la televisió... Avui, però, quan he anat a pagar la visita del dentista m'ha dit que ells no ho celebraven i m'ha fet pagar el preu de sempre, actualitat, evidentment.

També hem llegit que han sancionat unes quantes empreses per haver enganyat els seus clients l'any 2023. La trampa és apujar els preus abans de la campanya de rebaixes i llavors fer veure que et fan un descompte. I la gent, vinga a comprar... És tan fàcil! Ho pots fer des de la butaca de casa.

No acostumem a comparar preus. Confiem en els botiguers que ens venen la moto i tots contents i il·lusionats ens deixem ensarronar. No ho fan tots, però... Es controla prou? Diuen que sí que ho fan, però després, quan els enganxen, els sancionen amb uns imports que passa allò de sempre: els surt més a compte enganyar els clients i pagar la multa que no pas rebaixar el marge de benefici.

Ens hauríem d'acostumar d'elaborar una taula comparativa de preus al llarg del temps, si més no d'aquells productes que comprem sovint. Segur que ens sorprendria la variació dels preus. Al mateix temps caldria anotar els grams. S'ha dit prou vegades que hi ha empreses que redueixen el pes per mantenir el preu, o apujar-lo lleugerament. Una altra manera d'enredar-nos.

Hem de tenir en compte que en aquestes campanyes de rebaixa de preus, els establiments fan el seu agost. La venda dels seus productes representa un percentatge molt elevat de tota la venda anual. És per això que s'aboquen en la publicitat i, com que tothom s'hi apunta, ja no els cal invertir-hi gaire.

Cal, doncs, tenir en compte dues coses importants. La primera és analitzar bé si allò que comprarem ho necessitem realment o bé podríem passar sense. I després, comparem preus i fixem-nos si aquests estan rebaixats o ens ho fan creure i piquem com a babaus. 

Divendres negre!

Un any més hauré acabat el dia sense anar a comprar res. I això que des de fa setmanes m'estan bombardejant dia i nit perquè compri, i no se m'ha acudit què podia comprar per beneficiar-me de les grans rebaixes i oportunitats!

Entenc que les empreses comercials necessitin incentivar els ciutadans perquè facin despesa. Les grans empreses comercials ho lideren i les petites van a remolc. És una demostració clara de la societat del consum, que quan érem joves en parlàvem sovint, i ens queixàvem perquè estàvem arrossegats per l'afany comercial. Ara ja ho hem deixat córrer. Tot ha canviat molt! Alguns, però, continuem renunciant a seguir la moda i no ens acostem a cap superfície comercial ni web.

Com cada any, també, la polèmica està servida: realment els preus d'avui, o d'aquesta setmana, o d'aquest mes, que bategem com a divendres negre, són més baixos que ahir, o la setmana passada, o el mes passat?

Hi ha qui diu que pocs dies abans de la rebaixa els comerços augmenten els preus per poder deixar-los igual. On està l'engany i on el negoci? Girar més és una manera de millorar els ingressos, encara que el percentatge de guany sigui menor, i aquesta seria una mica la raó de ser de les rebaixes, però feta la llei, feta la trampa.

Recupero un exemple de frau descarat que ens fan i no podem fer res més que pagar i callar. Em refereixo a la supressió de l'IVA de productes de primera necessitat, com el pa, que el govern espanyol va decretar fa uns mesos. Algú va anar al forn i va poder comprar el pa més barat? I ara que s'ha recuperat l'IVA, què ha passat amb el preu del pa? S'ha apujat? Val el mateix que abans de suprimir temporalment l'impost?

Hi ha decisions polítiques que si no es controlen i no se'n fa un seguiment acurat, són més perjudicials que beneficioses. Passa el mateix amb les subvencions d'una quantitat fixa, la mateixa per a tothom, que no tenen en compte les rendes familiars. I això ho fan governs progressistes, que representa que vetllen pels més vulnerables. 

Potser no ens hem de queixar tant de les polítiques comercials de les empreses privades, que al final podem evitar-les, i denunciar les actuacions públiques que no tenen una lògica i ens enreden com a uns babaus.

Tot allò que ha quedat aturat

Un dels articles d'opinió que llegia avui comentava tot allò que Pedro Sánchez ha deixat penjat en el moment de decidir convocar eleccions generals avançades el mes de juliol. No sé si les lleis que estaven pendents d'aprovar-se i els decrets i decisions governamentals que hi havia sobre la taula haurien acabat sortint abans de finals d'any, o si ha estat l'avançament el que les ha aturat.

M'he queixat sovint de la lentitud en la tramitació de lleis i canvis organitzatius quan són els socialistes els que governen a Madrid. La impressió que sempre he tingut és que la dreta és més expeditiva i va més per feina, malauradament perjudicant la classe treballadora i defensant els interessos dels poderosos, dels seus. Ara, doncs, sembla ser que hi ha tot una sèrie de lleis que s'estaven tramitant i que podien arribar a bon port, i que hauran quedat en un calaix, i en funció de qui governi a partir de l'agost, aniran a parar a la brossa directament.

A tot això cal afegir aquelles noves lleis o modificació de les vigents, que no agraden al PP, i encara menys a Vox, i que si entren a governar patiran una retallada, si no és una derogació automàtica. I també podrem observar que això es farà de manera diligent i sense perdre temps. Estem prou escamats, amb el poc recorregut democràtic que hem viscut.

Penso en la llei d'Educació, que ja no sé quantes se n'ha aprovat des de la sortida del dictador, i que cada nou govern s'encarrega d'abolir i elaborar-ne una de nova a la seva conveniència. Aquesta llei segur que serà de les primeres a rebre, quan m'imagino que encara no s'ha acabat d'aplicar, degut a la lentitud que es pateix per costum.

I n'hi ha més, la majoria de les quals perjudicaran als seus propis votants. És aquí quan em pregunto com pot ser que siguem tan babaus i ens deixem enredar tan fàcilment. Llegia, en una entrevista periodística, quins eren els votants de l'extrema dreta, i la resposta era que hi havia els extrems, és a dir, la gent rica i la gent treballadora, cadascú amb una motivació diferent. És evident que als rics ja els va bé l'opció extremista, però... i a la classe treballadora? És, sembla ser, l'enuig i desencís per la manca de resultats beneficiosos de l'establishment. Votar l'extrema dreta és revel·lar-se contra una situació que fa massa temps que dura i que no beneficia els més humils. És per això que fa pocs dies comentava que calia reflexionar al respecte i fer entendre als nostres polítics que han de canviar el xip si volen fer alguna cosa en positiu. No puc ser més pessimista.

Cada vegada hi ha menys espai per a la política

La revista satírica El Jueves diu que Cifuentes és una cutre perquè no sap que els regals no es tornen. Digueu-me en què m'equivoco si dic que la presidenta de la Comunitat de Madrid ens pren per ximples i babaus. Si el Màster era correcte, tal com ha defensat fins ara, per què el torna? No hauria de defensar-se fins al final? Si no l'havia obtingut legalment, i per això el retorna, vol dir que ens ha mentit fins ara i per tant ha mentit en sessió plenària del seu Parlament, oi? Arribats a aquest punt, no considereu que hauria de dimitir? Quina confiança genera aquesta persona?

Malauradament tenim massa polítics que ens han enganyat i continuen en el poder. A Espanya la corrupció, que està tan generalitzada, no és motiu de vergonya i per això ningú no dimiteix. Per què ho han de fer si tothom roba el que pot?

La corrupció dels polítics i tots els seus enganys, i l'actuació dels jutges prevaricant i actuant de manera parcial i interessada, col·loca Espanya fora del sentit democràtic que tant havíem anhelat en temps del dictador. El govern del PP, amb el beneplàcit dels jutges, ha aconseguit crear un sistema predemocràtic, on podem votar els nostres representants polítics, però només poden governar els que interessen als jutges i al poder de l'Estat.

No ho hem vist tot, encara que puguem pensar que res més gros se'ns pot presentar. Rajoy i companyia s'han col·locat en un carreró sense sortida i ens hi ha entaforat a tots, als que volem marxar de les seves urpes i als que li riuen les gràcies, però se'ls hi ha acabat els arguments, si és que mai n'han tingut.

L'afany pel diàleg del PP

El nou govern espanyol, del mateix color polític dels darrers cinc anys, ens vol fer creure que de cop i volta els ha vingut la dèria per dialogar amb Catalunya. Fins i tot la seva vicepresidenta, la mateixa d'abans, però amb funcions una mica diferents, s'ha muntat un despatx a Barcelona per representar una voluntat negociadora sense límits, encara que de moment només hagi parlat amb els representants polítics que l'han fet vicepresidenta, oposició a Catalunya.

A vegades crec fermament que el govern del PP ens considera uns babaus que ens ho creiem tot. Potser fins i tot tenen part de raó, però a mi em resulta insultant i una cosa encara més interessant, em reafirma en el meu rebuig a tot el que faci olor de partits polítics espanyols. Res a dir en contra de la societat civil espanyola que prou pena tenen d'haver-los d'aguantar.

Sents el ministre Rafael Catalá parlant del diàleg i se't remouen els budells. Com podrà tenir tanta cara! És que potser ho diu perquè ara no tenen majoria absoluta? Però si no els caldria canviar perquè C's i PSOE li donaran tot el suport quan es tracti d'anar en contra de Catalunya, i el PSC...

Si realment creuen que han de dialogar, perquè han trigat tants anys a decidir-se? Realment volen dialogar o fer-nos desistir del referèndum? Podem confiar en les promeses que ens faran? Parlaran de la revisió del finançament autonòmic, quan està pendent des de fa dos anys? Diran alguna cosa del corredor del Mediterrani? 

Permeteu-me que em mostri molt escèptic. Fa molt temps que vaig perdre la fe en aquesta gent i no els veig gens honestos a l'hora d'actuar. Ni em crec que vulguin dialogar ni que ens ofereixin res més del que ens han donat fins ara.

Els americans no ho tenen gaire més fàcil que nosaltres

No m'agrada gaire parlar dels Estats Units d'Amèrica perquè ho conec molt poc. Tot el que sé ho llegeixo als diaris i avui dia comences a tenir certs recels per la informació que t'arriba i com ho fa. De totes maneres el candidat republicà Trump bé es mereix quatre ratlles, si més no per dir que no ho puc entendre.

Avui a les notícies parlaven dels discursos que ha fet als Estats Units i a Mèxic, totalment diferents, com si fóssim una pila d'anys enrere i no tinguéssim la possibilitat de conèixer què diu en el mateix moment que ho fa. 

Al meu entendre és una manera evident de riure's dels ciutadans, tractant-los de babaus. Els demana el vot mentre els enganya. Em costa d'entendre que això pugui passar a la primera potència mundial, que són primers gairebé en tot. Que ens passi a nosaltres amb el Rajoy ho podem entendre, però ells!

El problema que tenen els americans en aquest moment és que l'alternativa tampoc és massa atraient. La senyora Clinton va tenir el seu moment i ara sembla que ens vulguin enviar al passat. 

Utilitzar el fet que és dona resulta una mica trist. Penso que és bo que una dona sigui presidenta, com també va semblar bé que un home de pell negre arribés a la presidència, però és important que tinguin la capacitat per ser-ne.

Des de la distància i amb la meva absoluta ignorància de la realitat dels Estats Units, em seria molt difícil donar una opinió o fer decantar el vot, però mal per mal, crec que l'opció Trump és negativa per a ells i, tenint en compte el pes del país, per a tots nosaltres.

A Espanya ens queixem d'haver d'escollir entre Rajoy-Rivera o Pedro Sánchez, però els americans avui no ho tenen pas més fàcil.

Ja fa dies que no parlem de la variant de Valldegata

He fet una lectura ràpida de tot el que ha passat aquest divendres i he arribat a la conclusió que la política està més viva que mai. En el cas del procés català no hi ha cap dubte i tampoc en relació a la investidura del president del govern espanyol. 

Probablement no sóc prou objectiu, però em permetreu que us confessi que l'actitud de Rajoy m'avergonyeix i algunes de les seves declaracions em fan riure, de penoses que les trobo. Mireu el titular d'una notícia de La Vanguardia digital: "El PP adverteix a C's que ara el seu no a Mariano Rajoy seria un no al Rey". Impressionant!

Si algú encara no s'ha adonat que molts líders polítics ens tracten de babaus, que faci el favor de llegir més els diaris i escoltar els telenotícies. Segur que llavors s'adonarà del nivell dels seus comentaris, explicacions i/o justificacions.

Però és que el PP, i concretament Rajoy, en diu més. Tot i haver acceptat la proposta del Rei de ser candidat a la presidència, si no ho veu clar no es presentarà al debat d'investidura. Això no és estratègia, sinó un mal ús del sistema democràtic. Què passa? No vol quedar en ridícul? Però, si no fa res més que fer el ridícul en tot moment! però guanya les eleccions...

A casa nostra el Rial del Bareu continua essent el culebrón de moda, amb més capítols que 'La Riera'. Els arenyencs desconeixem què hi ha de cert i quina és l'última opinió dels experts de l'ACA. Hem fet del cas un serial d'aficionats, mentre els veïns en continuen rebent les conseqüències. Ah, i l'altre tema que està resultant més llarg que un dia sense pa és el desviament del clavegueram d'Arenys de Munt, perquè no passi per la nostra vila.

En cap cas, però superen el tema estrella: La variant de Valldegata per accedir des de la N-II a la C-32, i alliberar la C-61. Seria interessant que algú ho proposés per al rècord Guinness. Ni el corredor del Mediterrani el podrà superar!

Primer és Adif, després Vueling, qui vindrà després?

De ben segur que no us ve de nou, perquè ja fa massa temps que passa el mateix, i el cas és que, sempre que hi ha problemes, qui els pateix són els mateixos. Som els pobres 'pringats' que ens hem de refiar de tothom, sense poder evitar que les companyies privades o públiques ens deixin amb el cul a l'aire.

Vueling va planificar malament l'estiu i va oferir uns serveis que no pot atendre per manca d'avions i tripulants. Una companyia del volum i responsabilitat de Vueling no pot ser dirigida per quatre inexperts, o potser hauríem de nomenar-los irresponsables.

Resulta que vivim en un món on els dirigents i el capital posen pegues a la gestió pública i ens valem d'unes empreses super protegides per l'Estat i les diferents administracions, però que són incapaces de gestionar correctament els serveis encomanats. Al final tenim que ens quedem amb els problemes de l'administració pública i els problemes de l'empresa privada.

Què podem esperar d'un país on la classe política és tan mediocre i les empreses subvencionades i protegides són tan negligents? Per què no hi ha res a fer? Ens queixem d'Adif, amb raó, ens queixem de Vueling, també amb raó, i podria anar donant exemples. La banca ens ha enganyat, però l'Estat els ha solucionat els problemes.

És evident que el país ha de canviar d'estratègia i de dirigents, però sembla ser que no en sabem prou, i que fins i tot donem suport als corruptes perquè res canviï. És allò de pensar que mal per mal quedem-nos igual. Ja no confiem en ningú i per tant no veiem alternatives al que existeix ara.

Unes quantes enrabiades, alguns càstigs monetaris menors... i d'aquí un temps ningú no se'n recordarà. Som així de babaus i per això sempre ens tocarà el rebre.

Què farà canviar el vot i a qui?

Davant la més que probable convocatòria d'eleccions generals em pregunto què farà canviar el vot i a qui li farà canviar. Què hi ha de diferent ara perquè unes persones canviïn les seves intencions de vot? Els nous casos de corrupció del PP? La incapacitat dels quatre partits més grans d'arribar a cap acord?

Seria sa que la ciutadania castigués la corrupció, sobretot perquè encara és hora que ningú torni allò que ha robat, excepte el senyor Aznar, que l'única cosa que li sap greu és que s'hagi filtrat el seu incompliment amb l'obligació tributària de tota persona honrada.

Malauradament això no passarà i fins i tot és possible que el PP guanyi vots respecte a les darreres eleccions. És trist, però és així! Som tan babaus que se'ns pixen a la cara i no els castiguem, sinó que fins i tot millorem els seus resultats.

Tampoc hauria de sortir ben parat el PSOE. El seu pacte amb C's no té cap tipus de justificació als ulls dels simpatitzants d'esquerra, siguin socialistes o no. Aquesta renúncia a un front d'esquerres hauria de ser motiu suficient perquè les persones progressistes els deixessin de banda i busquessin una alternativa d'esquerres de veritat.

A C's, com que són tan ambigus i l'ambigüitat no ha castigat mai els nostres partits polítics, poden obtenir millors resultats, encara que dubto que sigui massa la diferència. I a Podemos que els pot passar? No crec que les baralles internes els castiguin, a no ser que facin una campanya electoral desastrosa. Tenen el dilema de si van sols o s'ajunten amb IU. Aquest canvi d'estratègia de ben segur que alteraria els resultats. 

Ben mirat, però, tot fa pensar que les noves eleccions, si es confirmen, poca varietat produiran i si es confirma que PP i C's no sumen majoria absoluta, la necessitat de dialogar i pactar apareixerà novament.

El cas Rita Barberá cada vegada més fastigós

No només la corrupció empastifa la política, sinó també els tripijocs que els polítics fan per defensar-se mútuament i no haver de donar la cara, o si més no, que això resulti el més complicat possible. El cas de l'ex-alcaldessa de València Rita Barberá és realment fastigós. Com ja sabeu el PP la va escollir com a senadora en representació de les corts valencianes i ara, davant la possibilitat que es convoquin noves eleccions, i per tal de conservar-li l'aforament, l'ha situat a la Diputació Permanent del Senat. 

El PP té la barra de deixar-la sense la presidència de cap comissió del Senat, però la protegeix al màxim, li assegura que continuï vivint de la política i en dificulta la seva judicialització. De què tenen por? D'entrada no ha estat ni imputada ni investigada. Si no és culpable ningú no hauria de tenir por de res, i deixar que la Justícia treballi més còmodament. 

Aquesta actitud del PP és la clara demostració que hi ha una bona colla de polítics, molts d'ells dins del seu partit, que són a la política per enriquir-se a costa de tota la ciutadania. D'això en són responsables tots els seus dirigents, amb Mariano Rajoy al capdavant.

El que encara és més trist és que a sobre que ens roben, ens prenen per babaus, i si ens queixem, ens reprimeixen. Certament el sistema polític espanyol està en crisi pel mal fer dels polítics que han governat els darrers anys. La societat es troba malament, però els seus líders, els que vàrem votar perquè tiressin el país endavant, no fan més que procurar per ells mateixos i ens deixen a l'estacada, amb un somriure sota el nas.

Cada vegada em produeix més fàstic la política

Ho diu una persona que sempre he manifestat que m'agradava la política i no n'he estat al marge. No es tracta d'una persona que no li hagi interessat mai, però hem arribat a un nivell que resulta fastigosament repugnant.

Mireu com es reparteixen els càrrecs! Wert ja té feina, tant és la seva vàlua pels càrrecs. Mireu els comentaris dels diferents polítics, ja en precampanya electoral! Qui és l'Albiol per criticar a altres partits (els independentistes) de considerar persones de segona categoria? Si tota la seva política ha anat dirigida a degradar uns col·lectius de persones que ni de tercera categoria ha considerat!

Mireu les decisions dels diferents tribunals de justícia! estan totalment polititzats! O el cas Millet i Montull en què han trigat sis anys per decidir que s'ha d'anar a judici! Escolteu les declaracions i decisions preses pel president del govern espanyol a pocs mesos de les eleccions! Ens prenen per babaus i potser en som massa!!!

Ens hem acostumat a tot i ja ni ens estranya que el nostre ajuntament no ens respongui els escrits. No sé si és a tot arreu, però a Arenys de Mar és així. Només trobaves els regidors en campanya, ara s'amaguen davant dels problemes!

El més trist de tot, però, és que totes aquestes actituds de menyspreu a la ciutadania en general o als vilatans en particular no condiciona el nostre vot, i els continuem donant suport quan el que caldria seria girar-los l'esquena, tal com ells ens fan a nosaltres.

Feu l'exercici de seguir tot el que fa l'equip de govern en aquest mandat municipal i també què fa l'oposició, que en el cas d'Arenys de Mar és majoria. Tant de bo m'equivoqués, però poca cosa veurem, això sí amb moltes excuses. 

No llanço la tovallola, seguiré creient que alguna cosa bona encara es pot fer, que potser sortirà un partit polític que canviarà de veritat la manera de fer política. De moment ho veig complicat i molta hipocresia en segons quins partits que es diuen d'esquerres i participatius...