Quan el nom no diu el que és!

Trobar el nom d'una entitat o organització no sempre resulta fàcil, o potser el que es pretén és confondre a la gent (?). Semblaria la cosa més senzilla del món. Analitzes qui conforma l'entitat i quins són els objectius i ja tens pràcticament resolt el misteri. Què passa quan t'adones que allò que fan no és el que sembla?

Em venen al cap dos exemples que són, per a mi, molt clars. Segur que n'hi ha d'altres. Només es tracta de gratar una mica i n'apareixeran més. Hi ha noms que expressen ben bé el contrari dels objectius que persegueixen, però amb tota la intencionalitat de confondre els altres. Fer passar bou per bèstia grossa.

El primer exemple seria el "Sindicato Manos Límpias" que no té res a veure amb la idea que tenim dels sindicats i és evident que les mans no les tenen pas netes. Es tracta d'una organització d'extrema dreta, que vol imposar la seva ideologia i interessos per sobre dels altres, amb especial fixació amb el pensament progressista i democràtic. 

Un segon exemple és l'entitat "Abogados Cristianos", una organització d'ideologia d'extrema dreta que potser sí que són advocats, però que utilitzen els sentiments religiosos per atacar els seus adversaris, confonent els més innocents.

Avui llegia que aquesta entitat, de creences suposadament cristianes, havia enviat una carta al Vaticà, demanant que rectifiquen la decisió de celebrar l'eucaristia en un recinte, l'Estadi Lluís Companys, que porta el nom d'un assassí, i, en canvi, visiti el Valle de los Caidos, el mausoleu construït pel dictador Francisco Franco, que al seus ulls deu seu un exemple de moralitat cristiana.

Ja sé que el millor que podríem fer és no tenir-ho en compte ni fer cap comentari al respecte, per no donar-los més importància del compte, però és tanta la indignació que provoquen que no puc deixar de comentar-ho i denunciar una manipulació que considero hauria de rebre la reprovació corresponent. Confio que no rebin cap mena de subvenció que l'estiguem pagant entre tots.

Quarantena a la tornada d'Espanya

Si divendres era França qui recomanava els francesos a no viatjar a Catalunya, avui és el Regne Unit qui imposarà quarantena als viatgers que arribin des d'Espanya, una mesura que frena les ganes de venir a casa nostra a passar les vacances. Per alguns es tracta d'una mesura innecessària i que ataca l'economia del nostre país. Hi ha qui diu que es fa més bondat a casa nostra que no pas a les illes britàniques, i troben la mesura desproporcionada.

Què hi ha de cert i d'amagat en tot això? No és aquesta l'única picabaralla que avui es podia llegir a la premsa. També l'arquebisbat de Barcelona vol portar als tribunals les mesures contra els rebrots del coronavirus. Avui diumenge hi ha programada una celebració litúrgica, a la Sagrada Família, en memòria de les víctimes del COVID-19, sense l'autorització del govern. L'arquebisbat diu que respecten totes les mesures de seguretat i aforament, i es queixa que se'ls va demanar obrir el temple als turistes i ara se'ls posa impediments per celebrar l'eucaristia.

Són aquest conjunt de contradiccions i mesures d'aplicació dubtosa les que fan posar nerviosa la gent, i que es judicialitzi tot, per la poca confiança en les autoritats públiques. En situacions de risc cal ser molt curós, i no deixar-se portar per la improvisació ni les diferències de criteri.

Està vist i comprovat que cal transparència en totes les decisions i actuacions del govern, però que aquesta no surt gratuïta. Si es dona a conèixer els rebrots i persones infectades facilita que els altres prenguin mesures de contenció, no sempre encertades, sinó probablement exagerades, però ningú no vol haver de penedir-se de no haver actuat. Malgrat tot cal aquesta transparència si no es vol perdre la confiança. En aquests moments el govern català té molts dubtes a sobre i això no li fa cap bé. Asserenem-nos tots plegats.

Uns altres indignats a la gruta

Benvinguts a la gruta! amb aquesta salutació començàvem el dia. Un diumenge d'agost sense cap programa previst, però amb les ganes de trencar la rutina. Ahir a la tarda vàrem decidir que assistiríem a la missa "clandestina" de la gruta de Lourdes. És la primera vegada que hi anàvem i l'experiència ha estat interessant. La impressió que tens és que et trobes entre una colla d'amics, on tothom té el seu paper per tal que es pugui dur a terme la celebració de l'eucaristia. Un treball conjunt amb ganes de demostrar que hi ha voluntat de conservar aquesta celebració d'estiu. Un corrent crític dins la vida parroquial?

I la tarda, fins a Sant Pol. Una població veïna que té el seu encant. He recordat la notícia que sortia l'altre dia, de la lluita entre la població, amb l'ajuntament al capdavant, i Adif. L'adaptació de les estacions i el seu tancament, que s'està fent a la línia del Maresme, pot enlletgir l'encantadora estació de Sant Pol, que es troba integrada en el poble. Lluitar contra administracions supramunicipals és molt pesat, i acostumes a tenir les de perdre. A Espanya, l'administració pública no contempla el sentit comú. Tot es fa per reial decret, sense tenir en compte la realitat.

És per això que parlar d'administració única és una utopia. Només uns quants il·lusos podíem estar pensant en la possibilitat d'aplicar l'administració única. Al nostre país existeix una lluita entre administracions, i la local és la que sempre perd. No us penseu que sigui un problema estatal només. A Catalunya hem adoptat el mateix criteri, i encara l'hem exagerat. 

No sé si els vilatans de Sant Pol aconseguiran aturar les intencions d'Adif. Desitjo que així sigui, i des d'aquí tot el meu suport, encara que només sigui virtual. Quan els indignats formin part de les institucions públiques, amb capacitat de decidir, encara que sigui a un nivell molt bàsic, començarem a fer bé les coses i potser aconseguirem el canvi tan desitjat.

Els amics de la gruta, d'aquest matí, són uns indignats que no s'han assegut davant la parròquia, sinó que s'han unit per celebrar l'eucaristia davant la verge de Lourdes.