Una transició permissiva amb el feixisme

Moltes persones defensores de la unitat d'Espanya es queixen que es parli d'ells com a unionistes, i encara més que se'ls titlli de feixistes o fatxes. Molts d'ells tenen raó, perquè defensar una Catalunya dins de l'Estat espanyol no pot ser considerat feixisme, com tampoc s'hauria de titllar de nazis els independentistes, però ja sabem que el més fàcil és posar noms i adjectius, sobretot malsonants, encara que no s'adeqüin a la realitat.

De totes maneres les persones que s'han mogut pels carrers de Barcelona i alguna altra ciutat catalana defensant la unitat d'Espanya, han tingut la desgràcia d'anar de la mà d'uns impresentables preconstitucionals que s'han dedicat a agredir qui trobaven pel camí que aparentment pensava diferent d'ells. Esclar que si la policia pot fer ús de la força contra la ciutadania pacífica, per què no ho poden fer també ells?

La consigna repetida en les manifestacions en pro del referèndum ha estat de comportar-se pacíficament i no donar peu a què els altres els titllessin de violents i provoquessin les forces de l'ordre públic. La resposta ha estat immaculada i no s'ha produït cap acte de violència. Després mires què ha passat amb els altres i t'adones que una minoria ha provocat aldarulls i insults, i la policia s'ha mantingut al marge, deixant fer, excepte a la batalla campal de dijous a la terrassa del Zurich.

Les conclusions són les mateixes de sempre. Des de l'any 2010 s'han organitzat actes multitudinaris de reivindicació de l'autogovern sense que es produïssin accions violentes, entre tant, però, cada any a Barcelona pots veure cremes d'estelades i insults al govern català i el nostre Parlament, sense que ningú faci res per evitar que a la via pública es defensin propostes i símbols feixistes. Aquesta és la transició que tant ens vanagloriem.

Fernández Díaz, el ministre en blanc i negre

El senyor Jorge Fernández Díaz deu ser una bona persona, però com a ministre és un inútil i un irresponsable. Avui l'ha tornat a embolicar amb unes declaracions que no són ni intel·ligents ni honestes. Com alguns comentaristes diuen, la consigna del PP de donar totes les culpes al sobiranisme és evident en qualsevol declaració de ministres i responsables del partit, però n'hi ha de més intel·ligents. Les del ministre de l'Interior són com les d'avui.

És indignant que els ministres populars no actuïn com a ministres, sinó com a militants del PP. És una vergonya tenir un govern que només defensa el seu partit polític. No només el poder judicial és la veu del seu amo, el poder executiu, sinó que aquest no actua com a tal, sinó com a portaveu del PP.

Potser se m'ha escapat, però no he sabut trobar cap agraïment del ministre al cos dels Mossos d'Esquadra. Podria ser que la culpa sigui dels mitjans de comunicació, que hagin ocultat els elogis i només comentin la crítica al sobiranisme. En tot cas el senyor ministre té molt poca mà esquerra, però el fet és que no l'ha hagut d'assajar ja que les majories absolutes ho amaguen tot.

Esperant els resultats d'Escòcia

Desconeixem com acabarà aquest enfrontament entre els governs català i espanyol, però una cosa sí que hem pogut veure: l'entorn és molt més favorable a la consulta que no pas fa un temps enrere. L'immobilisme de Rajoy cada vegada és més patètic i anima els sobiranistes a arribar fins al fons per aconseguir votar el dia 9-N.

Avui el PSC ha vist com una vegada més unes diputades desobeïen la consigna del partit i votaven de manera contrària, donant suport a la resolució conjunta de la consulta. El PSC està a favor de la consulta, però no de la manera que els partits sobiranistes la plantegen, sinó pactada amb el govern de l'Estat.

El calendari va avançant i es confirma que divendres hi haurà el Ple del Parlament per aprovar la Llei de consultes, la que té tots els números per ser recorreguda al Tribunal Constitucional i, per tant, ser suspesa fins a conèixer la sentència. Després continuarà el camí cap al 9-N.

Els ajuntaments adherits a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) convocaran els seus plens municipals per aprovar la moció en defensa de la llei de consultes i la convocatòria del 9-N. Tots els passos preparats aquí, i també a l'altra banda de l'Ebre. És la competició per veure qui aguanta més i millor. És una llàstima haver de perdre tantes energies per poder exercir el dret a decidir, i no dedicar-les a defensar la independència o la unió amb Espanya, que tindria molt més sentit. Demà els escocesos voten. El resultat sembla molt igualat. Tots estarem a l'espera de conèixer el resultat i cadascú en farà la seva lectura i imaginarà la repercussió a casa nostra.