Mantenir neta la vila

Celebro que el govern municipal hagi decidit canviar el sistema de recollida de l'oli a la via pública. El sistema actual no ajuda a mantenir neta la nostra vila. Ja bé prou que hi ha persones que no tenen cura suficient de no embrutar-la innecessàriament, sigui llençant papers, cigarretes o altres andròmines, o bé no recollint els excrements dels gossos, o permetent que aquests es pixin a les façanes de les cases, mai a la pròpia, i al mobiliari urbà... A tot això només cal afegir que el sistema de recollida de líquids greixosos faci regalims per aquí i allà.

Perquè els olis no es poden llençar per l'aigüera. Potser no s'ha explicat prou, però és de sentit comú. Hem d'estar alerta en com reciclem tot allò que sovint llencem alegrament sense tenir en compte les conseqüències. Si volem gaudir d'un món agradable i sostenible, hi hem de col·laborar tots, i la millor manera és no embrutant-lo.

Permeteu-me un to que pot semblar arrogant. Quan em passejo pels carrers de la meva vila i observo regalims de tota mena, la majoria provocats pels gossos que es treuen a pixar al carrer (per què no ho fan a casa?). O bé les cigarretes, els papers, els mocadors i més coses que s'acostumen a llençar a terra, penso que si tothom fes com jo, no caldria ni tan sols sortir a escombrar els carrers. És això tan difícil?

Segurament, no tothom ha rebut la mateixa educació. Hi haurà persones que a casa seva no els han ensenyat a comportar-se cívicament. Potser fins i tot a dins del seu pis no s'esforcen a mantenir-ho net. Tot i això, crec que sense necessitat que t'ho hagin ensenyat, és prou evident que el comportament incívic no és bo per a ningú. 

Caldria fer molta pedagogia i, la veritat, no sabria per on començar. No et pots estar enfrontant amb tothom que no es comporta cívicament, ni tampoc pots tenir un policia a cada cantonada vigilant que fa la gent. Algú proposa alguna cosa? Potser les escoles hi poden ajudar, però la família és bàsica per encarrilar-ho.

Viatjant s'aprèn

Viatjant s'aprèn allò que podries fer o el que no hauries de fer mai. Et poses en situació observadora, sense implicació personal, i mires que fan els altres de diferent. També t'adones que els humans no som tan diferents i que arreu passes coses semblants. Però n'hi ha que no, sobretot aquelles de tipus organitzatiu. Els costums, les tradicions, allò que s'ha après de petit. Hi ha molt per aprendre.

Una de les coses que més em fixo és en la netedat dels carrers i places. Si els països visitats tenen cura de mantenir net el paisatge o passen una mica de tot, com a casa nostra. El plàstic, per exemple, és el gran enemic de molts països. N'hi ha que estan pràcticament ofegats, sobreeixint plàstics de tot arreu. 

Recordo països com el Marroc, Egipte o Jordània, on la bellesa dels seus paisatges, els seus monuments o les raconades, es veia atacada per la presència de milers i milers de peces de plàstic, voleiant al ritme del vent. Hi ha altres contrades que el plàstic, que bé que hi existeix, està degudament retingut i no es deixa veure. És aquí quan em pregunto per què no podria passar el mateix a casa nostra.

El nostre país no es troba en cap d'aquests dos extrems, però li convindria una netejada seriosa, però sobretot, una estirada d'orelles a la gent poc respectuosa amb el medi ambient i l'espai públic. No és tan difícil. 

I amb el plàstic hi hauríem de sumar les burilles de les cigarretes, els xiclets i les esclòfies de les pipes, per posar tres exemples característics de casa nostra. Tampoc no és tan difícil. Si fumes, no llencis la cendra a terra i encara menys les cigarretes mal apagades. Si t'agraden les pipes, no vagin escopint pel carrer, com no deus fer pel passadís de casa. I els xiclets no els enganxis a la cantonada o llencis per terra. És molt emprenyador trepitjar-los. No es desenganxen fàcilment.

I els gossos, que pixen i defequen per tot arreu. No n'hi ha prou amb recollir la merda, que algú encara no ho fa. Les pixarades, per més que després es reguin, van embrutint els nostres carrers, que al cap de l'any fan fàstic. És qüestió de civisme. Hi ha països, que he visitat recentment, que fa la impressió que no hi ha gossos pels carrers. Potser no en tenen tants com aquí, però en tot cas els seus passejadors són més curosos.

El comerç de moda

La moda ho mou gairebé tot, també el tipus de comerç que apareix als nostres pobles i ciutats. Si fem un repàs dels darrers anys ens vindrà a la memòria tots aquells establiments que han aparegut en massa i que han anat desapareixent. Penso, per exemple, en els comerços de cigarretes electròniques. També a la nostra vila varen aparèixer de cop i amb poc temps desaparèixer. Era purament qüestió de moda, però amb un futur efímer i amb poques garanties d'èxit.

    Hi ha altres negocis que desapareixen amb el temps fruit de la seva obsolescència, per canvis en l'ús dels seus productes. Un cas molt clar de la nostra època són les cases de fotografies. Amb l'entrada del digital, tot i que es va transformar l'oferta, la demanda no va ser prou forta com per mantenir-los vius. La majoria d'aquests establiments han anat tancant. Alguns d'ells s'aguanten per les fotografies dels carnets oficials, que els salva de no haver de tancar, però amb uns ingressos molt disminuïts.

    I en aquests moments tenim com a moda els centres de manicura on ets pots fer arreglar les ungles. Han aparegut com bolets i te'ls trobes a cada cantonada. I el cert és que acostumes a veure-hi clients, i moltes persones atenent-los, la qual cosa et fa pensar fins a quin punt poden ser negocis rendibles, si afluixa la demanda, comptant que només aixecar la persiana ja cauen uns quants calerons, a part dels sous dels treballadors, encara que tinguin uns salaris baixos. Quant temps poden estar en funcionament? Quin cost ha tingut la posada en marxa del negoci?

    Estic convençut que d'aquí a poc temps aquests establiments aniran desapareixent i probablement seran substituïts per altres, provocats per una nova moda. Potser els bars són els únics que se salven d'aquests alts i baixos tan seguits, perquè al nostre país sembla ser que tenim molta tendència a acudir-hi. Si et passeges per la Riera, el centre neuràlgic i comercial de la nostra vila, t'adones de la quantitat de bars i restaurants que hi trobes, i també immobiliàries. Aquestes s'han recuperat, després d'uns anys que havien anat de baixa. El mercat immobiliari té prou incidència com per dedicar-hi un article apart. 

    Admiro les persones que s'apunten a obrir nous establiments, encara que en algun cas ratllin la imprudència. Alguns s'hi enganxen els dits, tot i que la majoria de vegades són producte de cadenes d'establiments que tenen altres fonts de finançament. És una manera d'obtenir uns ingressos, encara que no tenen assegurada la continuïtat, ni la seguretat d'amortitzar la inversió inicial. El món dels negocis no és fàcil, i la competència que tenen els petits establiments, els de caràcter familiar, requeriria que entre tots analitzéssim com ho podem fer perquè no estiguin abocats a la seva desaparició.

Com netejar millor els nostres carrers

No sé si us molesta o ho trobeu poc saludable la manera de netejar els carrers amb aquells bufadors que, a part del soroll que produeixen, i també l’olor a combustible, escampen la brutícia, a vegades llençant-la a clots que difícilment recull la maquina xucladora que ve després. I no diguem quan passa la màquina que ruixa a pressió esquitxant façanes i portes de les cases, sobretot si vius en un carrer amb un mateix nivell per a cotxes i vianants. 

L’altre dia vaig observar, en una ciutat que vaig visitar, un sistema que em va semblar més apropiat sense ser gens sofisticat. Era com un aspirador normal i corrent que tenim a les cases, però adaptat per utilitzar-lo al carrer. Em va semblar una bona idea el fet que en lloc de bufar es xuclés la porqueria, sense que al darrere hi hagués d’anar cap més operari conduint una màquina per enretirar la brossa.

He vist que el nou govern municipal ha planificat una neteja intensiva de tots els nostres carrers i places, la qual cosa és d’agrair ja que la situació a què s’havia arribat, malgrat els esforços de darrera hora per dissimular en campanya com es trobava la vila, era desastrosa. 

Tot i que no podem oblidar que els vilatans tenim l’obligació de respectar l’espai públic i no abocar-hi tot el que ens fa nosa, també les cigarretes mal apagades o xiclets, caldrà que l’esforç de l’equip de govern no duri quatre dies, sinó que sigui una consigna per a tot el mandat. 

Per tot això, potser seria interessant mirar de quin material disposen i millorar, no sé si amb l’aparell que comentava al principi, tot l’instrumental de neteja, perquè aquesta sigui la més practicable, més eficaç i més eficient possible, i d’aquesta manera aconseguim una vila de la qual ens puguem sentir orgullosos d’ensenyar-la als nostres visitants, però sobretot que en puguem gaudir els arenyencs que la trepitgem cada dia.

Alt risc d'incendis

Diuen que la por guarda la vinya, i ara amb l'alt risc d'incendis seria bona la dita i fer-li cas. Hem pogut presenciar imatges per televisió dels incendis de Grècia i Turquia, bàsicament, i no voldríem que aquestes imatges es repetissin a casa nostra. Avui ens han avisat que estiguem atents i siguem més prudents que mai per evitar ser els causants d'uns incendis, que la pròpia temperatura i sequedat del terreny poden causar.

És molt trist, després de tot el que ha passat, encara pots veure conductors llençant les cigarretes enceses a través de la finestra del cotxe. Quan veus que això ho fa el conductor que va davant teu, no saps com reaccionar. Et fa molta ràbia i no acabes d'imaginar si és negligència o maldat. Se'm fa estrany que un fumador pugui no adonar-se de les conseqüències que la seva acció pot provocar, i és per això que em decanto més aviat per la maldat del protagonista. La poca sensibilitat i la mala educació de qui no té un sentit comú ni una estima per la terra que trepitja, encara que només sigui de passada.

Desitjo que tots plegats tinguem seny i siguem capaços de vetllar perquè els incendis no es reprodueixin a casa nostra. Que estiguem atents als avisos que ens arriben sobre el risc que tenim a sobre, i que ens comportem com a persones civilitzades. Al mateix temps, que no ens tallem a l'hora de denunciar qui es comporti de manera incívica i provoqui encara més risc d'incendi per la seva acció.

Vetllar perquè tothom sàpiga actuar correctament no és fàcil, i és una demostració de les dificultat de viure en societat, compartint espai i temps, en un món que no sempre sabem valorar correctament, i amb unes relacions socials que no sempre són fàcils de mantenir. A vegades sembla que les paraules poden semblar cursis o ridícules, però probablement si tothom fos més sensible i respectuós amb el medi ambient, no hi hauria tants problemes a la nostra societat. Fem un esforç i superem aquestes setmanes que encara queden de risc alt per a incendis, amb l'esperança de guanyar la partida.

Els incendis i el Tribunal Constitucional

Mentre el Tribunal Constitucional es dedica a fer política la trista notícia d'aquests dies són els incendis que s'estan produint al nostre país. El darrer que jo sàpiga és el de Llançà i Port de la Selva que ha obligat a desallotjar alguns habitants d'urbanitzacions afectades, en previsió que les flames puguin arribar a les seves cases. 

Sabem que l'incendi de Martorell va ser degut a una negligència i desconec si ja saben l'origen del foc de Llançà. Amb uns boscos tan ressecs, és important estar molt atents a les nostres accions que puguin ocasionar incendis. Malauradament encara hi ha massa persones incíviques que llencen cigarretes per la finestra del cotxe. No fa gaires dies que ho vaig veure en un cotxe que circulava davant meu. Què fer en aquests casos?

Si realment estimem el nostre país, segur que no ens dediquem a posar en perill la vida dels altres i els seus béns. Jo sempre he pensat que les persones que llencen cigarretes des del cotxe no s'estimen el país ni a les altres persones. Són indignes de viure en societat. Com és possible?

Desitjo que els bombers aconsegueixin extingir aviat el foc, i demano seny i actitud cívica de tothom per no col·laborar en uns incendis que ja tenen prou a punt el terreny, mancat de pluges des de fa temps.

I al Tribunal Constitucional els desitjo més enrenou del que ja hi ha, perquè hi hagi més gent que s'adoni del seu funcionament partidista. No podem estar en mans d'unes persones sectàries que tenen més poder que el que determina el poble. D'alguna manera s'ha de resoldre la situació, però ja veiem que la dreta espanyola està ben servida amb els protagonistes actuals i no té cap interès en canviar-los. Cal un posicionament clar de la societat civil per fer arribar a Europa la injustícia del sistema judicial espanyol.

Causar un incendi és negligència o delicte?

Què diu el diccionari sobre negligència? Una de les accepcions diu: "Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència". Si em faig la pregunta és arran dels incendis que cada estiu es produeixen al nostre país. Després de tantes experiències a mi m'agradaria més que s'emprés el mot delicte "Acció prohibida per la llei, segons l'ordenament jurídic de cada estat, sota l'amenaça d'una pena. ".

Tirar cigarretes enceses des de la finestra del cotxe està prohibit per la llei? Com a mínim per sentit comú ho hauria d'estar. Quants de vosaltres no heu vist conductors davant vostre llençant cigarretes enceses per la finestra del cotxe? És cert que en la majoria de les vegades no ocasionen cap incendi, però qui no et diu que aquell mateix conductor en alguna ocasió posi en risc la vegetació i tot el que hi ha a prop?

No es tracta de posar en marxa una campanya de denúncies als automobilistes que posen en perill els nostres boscos, encara que el que només estiguin fent és embrutar les nostres carreteres, però a vegades crec que som poc exigents, primer amb nosaltres mateixos, però després amb els altres. Quan veiem una persona que actua incívicament hauríem d'actuar, sempre i quan no ens exposem a un risc de rebre una garrotada.

Alguna cosa hem de fer, si més no amb els nostres amics que sempre n'hi haurà algú que no ho tindrà tan clar això de les cigarretes per la finestra, i si anem escampant aquesta actitud com si es tractés d'una taca d'oli, segur que podrem reduir el nombre de persones poc curoses que tenen actuacions negligents, però que jo les batejo de delictives.