Desconcert

Aquesta seria la millor definició de la sensació en què vivim la majoria de catalans, haguem defensat o no el dret d'autodeterminació, haguem participat o no en el referèndum, estiguem o no cansats de tants maltractes per part dels successius governs espanyols. És una sensació estranya que ens manté vius esperant poder conèixer el minut després de l'actual.

Ahir diumenge vàrem observar com quedaven ben definits els tres grups polítics que es mouen per Catalunya, amb les seves pròpies particularitats. Per una banda tenim els partits sobiranistes, que han defensat la proclamació de la República catalana, la qual encara està per veure. El segon grup és dels unionistes amb un posicionament molt clar del PSC, malgrat tot el que s'ha arribat a dir des de dins i fora. El tercer lloc és la dels Comuns, que tenen per norma no acabar de definir-se i mirar, d'aquesta manera, d'anar arreplegant vots. La Colau n'és tota una especialista.

Avui ens ha sorprès la notícia que el president cessat es trobava a Brussel·les, a fer què? No hi ha anat sol i he arribat a llegir que hi són per demanar asil polític? Serà una d'aquelles decisions que Junqueras ens va avançar que potser no entendríem? L'asil polític del govern català és l'estratègia per assolir la independència?

Estem molt acostumats a estudiar la història del passat que simplifiquem en poques paraules, i probablement no som conscients que tot allò que va succeir no va ser de la nit al dia, sinó que va trigar el seu temps, amb alts i baixos, amb petits triomfs i severes derrotes, per acabar passant allò que ja coneixíem d'antuvi. Ara ho estem vivint i és per això que ens trobem tan intrigats i en certa manera desconcertats.

Rajoy i Rivera es retroben donant l’esquena al PSOE

No em direu que els espanyols no han d’estar desconcertats amb tot el que estan fent els partits polítics. Ni sentit comú, ni lògica, ni compromís ideològic, ni res de res. El senyor Rivera que en les anteriors negociacions pactava amb Pedro Sánchez la presidència del govern espanyol, ara ho farà amb el PP. Què ha canviat?

A mi que no em vinguin a dir que ara és més lògic que es doni suport a Rajoy que abans, sobretot quan s’ha passat tota la campanya electoral i més, negant qualsevol tipus de suport a la persona de Rajoy. És que ara ja no és corrupte? És que ara ja no és un ninot que no desencalla les coses?

Que ningú es pensi que jo trobava més lògica la combinació C’s – PSOE que no pas l’actual C’s – PP, res de tot això ans el contrari. Trobo que té molt més sentit que Ciudadanos pactin amb el PP perquè són molt similars i probablement els primers varen fer perdre la majoria absoluta del PP. Amb aquest gest es fan perdonar.

En una situació normal diríem que Ciudadanos ha mort com a opció política a Espanya i retorna als braços del PP d’on, per a molta gent, no havia d’haver-ne sortit mai.

El gest, però, de C’s té també un component de càstig al PSOE per no haver estat capaç d’aconseguir el pacte a tres en les anteriors negociacions. Ara Rivera li diu a Pedro Sánchez que es quedi a l’oposició, que és el lloc que li correspon com a polític fracassat.

A nosaltres els catalans, ni fa ni fu. Ja sabíem que d’aquestes eleccions, passés el que passés, no en trauríem res de bo. Nosaltres ja tenim prou feina per organitzar-nos i deixar de fer el ridícul. Si us haig de ser franc, no sé on som, i em fa l’efecte que no sóc l’únic. Fins i tot diria que la gent de l’ANC ja voldria ser l’endemà de l’onze de setembre, perquè a hores d’ara no tenen cap ganes d’organitzar res.