Ahir va ser un dia tràgic per una part del nostre país, però de rebot per a tots nosaltres. Quan es produeixen incendis com el d’aquest divendres tots ho lamentem encara que hi ha els afectats directes que ho pateixen, per la intensitat que viuen durant tot el procés per apagar les flames o ja per la pèrdua de l’habitatge i propietats.
Hi ha, bàsicament, tres causes que originen els incendis i al nostre país les hem patit de totes maneres. Hi ha les causes naturals, com podria ser un llamp; per distracció o inconsciència, quan es realitza una activitat de risc, i les accions volgudament incendiàries, que només poden ser causades per una persona malalta, per un desgraciat.
Fa poc dies varen enxampar un incendiari al Maresme, que va ser detingut. En aquestes circumstàncies, ja em perdonareu, jo seria molt contundent. Ahir, tot fa pensar que va ser culpa d’una negligència d’un treballador d’una empresa concessionària del manteniment de carreteres. Això no és el mateix, però realitzar una activitat prohibida precisament pel risc de causar un incendi és una temeritat. No estem parlant d’un incendiari, però sí d’un inconscient.
Mentre escric aquest post la informació que tinc és que els bombers han estabilitzat el foc, però els veïns segueixen confinats. S’han cremat més de 2.300 hectàrees i han cremat habitatges. Espero i desitjo que ben aviat les persones que ho han viscut de prop vagin recuperant la normalitat, encara que no puc pensar que aquells que han perdut l’habitatge es recuperin fàcilment. No és qüestió només de diners, que té molta importància, sinó també de sentiments, de records, de moments viscuts que de cop i volta s’alteren tràgicament.
De tot n’hem d’aprendre la lliçó i en aquest cas hauríem de ser més conscients de les conseqüències d’una acció desafortunada en el pitjor moment.
