El nanisme i les corrides

Avui he llegit una notícia que m'ha fet pensar una mica. Es tracta de la decisió del Consell de Ministres de prohibir els espectacles taurins amb participació de persones amb nanisme. Certament, aprofitar una discapacitat com pot ser el nanisme per fer-ne mofa no s'hauria de permetre, i sancionar-ho si és el cas. La notícia afegeix que el ministeri disposa d'un programa d'inserció laboral per aquestes persones que s'han vist obligades a participar en aquests espectacles, i això és important tenir-ho en compte.

Es tracta de trobar feines per a tothom i que aquestes persones afectades per aquesta discapacitat no hagin de guanyar-se la vida havent de suportar les rialles burlesques dels espectadors. Una altra cosa és que siguin protagonistes de pel·lícules, sempre i quan no serveixin d'escarni.

De totes maneres jo preferiria que la notícia fos més curta i de més gran abast. M'agradaria haver llegit que el Consell de Ministres havia decidit prohibir els espectacles taurins. Gaudir i passar l'estona alegrament tot contemplant el sofriment d'unes bèsties ho trobo una animalada i no s'hauria de permetre. Que no em vinguin a dir que és una festa tradicional i que s'ha fet tota la vida. Aquestes excuses no em serveixen.

Però no siguem hipòcrites i només mirem la palla a l'ull dels altres. Hi ha una bona colla de catalans que gaudeixen fent patir els toros, en un país on les curses de braus estan prohibides, però no els correbous, amb bous embolats o capllaçats. Això sí que és cultura! I la raó que donen els defensors d'aquestes celebracions és la mateixa que els espanyols que defensen les corrides. 

Al final, la meva conclusió ha estat que sovint critiquem les coses de manera molt superficial sense adonar-nos que nosaltres la caguem en moltes coses que ens semblen tan naturals. Els altres ho fan molt malament. Nosaltres, gràcies a Déu, som la perfecció.

La hipocresia dels nostres polítics

Ho he titulat com a hipocresia, però potser hauria de parlar de covardia, incoherència o falta de rigor, o que actuen per interès, mirant de quedar bé amb qui els ha de donar el vot per continuar vivint de la política. Em fa molta ràbia el que passa a Catalunya amb els correbous i l'actitud dels nostres polítics. Entenc que els amants dels toros estiguin enfadats amb els polítics catalans, que els varen prohibir les corrides, però no s'atreveixen amb els correbous. 

No he votat ni simpatitzat mai amb els partits animalistes, i fins i tot he discrepat en alguns termes, però no faria mai res que pogués ferir un animal. Detesto tots els jocs agressius que es fan amb animals, des de la lluita de galls fins als correbous, sigui quina sigui la modalitat. Soc un gran defensor de les tradicions i considero que aquestes s'han de conservar, sempre i quan respectin les persones i les bèsties. Davant la disjuntiva de decidir-me entre tradició i respecte als bous, ho tinc molt clar. No podem molestar i encara menys fer patir els animals!

Què els passa als nostres polítics? Són uns impresentables! Tenen por de rebre la crítica dels amants i seguidors de la tradició que tortura les bèsties, i no s'atreveixen a votar en contra dels correbous. Aquesta és una mostra més que justifica la desafecció política i la poca simpatia cap als polítics. Quan una persona té una responsabilitat ha d'actuar amb rigor i contundència, deixant de banda si agrada més o menys. Amagar el cap sota l'ala és una demostració de covardia, però permetre que els 30 pobles catalans que gaudeixen fent patir els bous per no posar-se la gent en contra, és una demostració de flaquesa que m'enrabia i produeix fàstic.

Sembla ser que aquesta setmana els parlamentaris catalans s'han de decidir, i molts d'ells tenen mal de ventre i cangueli. Si davant d'un fet tan evident els tremolen les cames, què no els passarà el dia que hagin d'enfrontar-se a l'Estat espanyol per defensar la independència de Catalunya? Ah, això ja no passarà, perquè tenim els polítics que tenim. Només s'entretenen amb allò que no els comporta cap risc. Són uns polítics menors, mediocres i sense cap lideratge que ens pugui treure de l'atzucac que no ens deixa avançar des de fa massa anys.

Els polítics i representants municipals dels pobles i ciutats que gaudeixen amb el sofriment dels bous buscaran qualsevol excusa per pressionar els parlamentaris perquè aparquin una normativa que hauria de ser vigent des de fa molts anys, si més no des del dia que es varen prohibir les curses de braus.

Paralitzades les curses a La Mexico

La notícia de la paralització de les curses de braus a la plaça més gran del món, a Mèxic, m'ha sorprès. Segons he llegit, el jutge instructor del cas ha tingut en compte la denúncia d'una ONG que acusa els promotors de les curses de braus de maltractament dels animals, cosa que va en contra de la Constitució. El jutge ha paralitzat la celebració de l'espectacle fins acabar d'analitzar el cas.

Sigui quin sigui el resultat, no deixa de ser sorprenent en un món on sembla que per davant de tot hi ha els interessos del capital, i en el cas dels toros, dels empresaris i persones implicades que en treuen els seus beneficis. Al mateix temps, l'espectacle sovint es posa per davant dels drets dels animals, i acostuma a passar que per més denúncies que hi hagi no s'acostuma a aturar-ho.

No cal dir que m'agradaria que l'ONG aconseguís el seu propòsit i que la prohibició de celebrar-hi les curses en aquesta plaça s'afegís als llocs on està prohibit, que al meu entendre són menys dels que convindria.

No he assistit mai a una cursa de braus ni m'ha passat mai pel cap. La tradició ens diu que antigament la festa estava molt arrelada a casa nostra, també a Catalunya, amb moltes places escampades pel territori. Recordo la plaça de Vic, que ja no funcionava, sinó que s'havia convertit en un magatzem obert de material de construcció, però recordo la imatge, al costat d'on hi havia el camp de futbol. 

Els meus pares sempre m'havien comentat que a Vic hi havia una penya taurina important, i que sovint s'hi celebraven curses, amb molt de ressò, i amb algun protagonista autòcton. Sortosament això ja és història i no voldria que hi retornéssim. Un fet que mai pots descartar, sobretot tenint en compte la pujança de Vox arreu, i quin és el seu discurs.

M'agradarà conèixer què es diu a Espanya sobre aquesta notícia, que de ben segur trenca molts motlles i provoca angúnies a molta gent, alguns per ser uns bons seguidors i fanàtics, i d'altres perquè això els sembla que és ser patriota i defensar els interessos de la nació.

Més arguments per a la desconnexió

A mi no m'han agradat mai les curses de toros o com n'haguem d'anomenar, com tampoc m'agraden els correbous de la Catalunya nova. Considero que el joc sàdic amb animals s'hauria de prohibir, com ha passat també amb el circ. Tot i així no m'indigna el fet que el Tribunal Constitucional permeti que l'espectacle retorni a Catalunya, sinó que una vegada més tregui competències al Parlament català.

En un tuit llegia que seria més senzill que ens diguessin què pot aprovar el Parlament català, i és que no hi ha dia que no llegim una sentència en contra de qualsevol decisió d'ens catalans, sempre amb l'excusa de que envaïm competències de l'Estat.

Jo el que crec és que en el fons desitgen que prenguem la decisió d'abandonar l'Estat espanyol, perquè, sinó no s'entén la tàctica que segueixen prohibint-nos-ho tot. Estem, doncs de ple en el període de la desobediència, com a única arma per poder continuar fent algunes coses, i anar dissenyant l'estratègia de la desconnexió.

A molts catalans els sorprendria veure's amb els seus propis ulls d'ara fa uns quants anys i adonar-se que estan a favor de la independència. Aquest ha estat el gran mèrit del govern del PP i dels seus col·laboradors en els tribunals judicials de tot tipus. Sense ells no hauríem arribat on som, i molts continuaríem pensant que l'encaix de Catalunya amb Espanya és viable. Ara el PP no només té el suport fidel dels jutges, sinó que també compta amb el PSOE, tot sigui per assegurar l'estatus quo dels corruptes i predemòcrates que ens governen.

Ells s'aprofiten de les nostres baralles i pals de cec

Ahir al vespre vaig veure el reportatge de 30 minuts, de TV3, i no el programa d'en Jordi Evole, entrevistant el ministre de l'Interior. Ja us he dit més d'una vegada que no sóc masoquista i prefereixo patir amb un reportatge sobre el jihadisme que no pas haver d'aguantar imbecil·litats del ministre. L'endemà sé que puc llegir els comentaris a la premsa, i m'estalvio el calvari.

Ens trobem en el període quadri-anual de veure qui la diu més grossa. El ministre Jorge Fernández n'és un especialista, però no queda curt el mateix Rajoy, tot i el poc que s'expressa, ni la Sánchez-Camacho o, per canviar de color, el senyor Herrera. Bé, en aquest cas se li perdona perquè el noi fa temps que naufraga i no sap com sortir del llot.

Entretant, i sense que ens n'adonem, el ministre Wert va treballant per deixar sense efecte tot allò que aprova el nostre Parlament que, si no vigilem, ben aviat quedarà com una relíquia, més testimonial que res més. En aquests moments no és només el català com a llengua vehicular, sinó que estem parlant de la taxa per al cinema i els toros. No en tingueu cap dubte, però ben aviat podreu assistir a una corrida de toros a la nostra capital.

I tot això passa mentre els nostres polítics, i nosaltres mateixos, ens estem tirant els trastos al cap, incapaços d'anar amb la veritat per davant passi el que passi. Recordeu Aznar. Es barallen dins de CIU, i aquests amb ERC... per una falta de visió estratègica i massa orgull. Voldria recordar les paraules de l'empresari i escriptor Xavier Roig quan recorda a ERC que sense Mas el trajecte sobiranista no hauria arribat tan lluny. ERC sempre s'ha enganyat a sí mateix, creient-se més potents del que veritablement són. Després els hi arriben els desenganys. Ni amb Junqueres ho podran aconseguir. Que tinguin en compte que no els vol ningú més. Ni tan sols ICV, tot i que està faltat d'amor per totes bandes.

Torna Wert a l'atac

Sembla ser que feia massa temps que Wert no era notícia i ja en tenia ganes. De fet, el ministre Wert només troba sentit en la polèmica i és això el que sempre ha acompanyat les seves actuacions i decisions. Dissortadament les seves decisions, beneïdes pel govern de l'estat, són lleis que ens imposen gràcies a la seva majoria absoluta.

Avui, doncs, es tornava a parlar de Wert per la presentació de la seva llei del patrimoni cultural immaterial. Com tothom sap el govern de l'Estat va traspassar totes les competències en Cultura a totes les comunitats autònomes, però això no va suposar la desaparició del ministeri, sinó que fins i tot amb l'arribada de Wert aquest ministeri ha pres protagonisme, sempre treballant en contra de les autonomies, dictant lleis que regulen matèries traspassades que provoquen retallades a les competències de l'Estatut, en el cas de Catalunya.

Els grups polítics de l'oposició veuen en aquesta llei l'objectiu de protegir la festa dels toros i, en el cas de Catalunya, forçar que es restaurin les 'corrides' que el nostre Parlament va prohibir. No s'ha de ser gaire espavilat per saber que el tema és aquest, sobretot perquè des del primer dia el senyor Wert s'ha dedicat a inventar-se lleis per retallar l'Estatut i desautoritzar el Parlament català, ajudats des de dins pel Partit Popular català i C's. Llavors aquests partits s'estranyen que no se'ls consideri catalans, perquè se'ls en fot les institucions catalanes i signarien ara mateix poder eliminar-les.

De totes maneres la llei del patrimoni cultural immaterial no ha estat l'única polèmica del Congrés de diputats, sinó que l'ha acompanyat la llei de seguretat ciutadana que als ulls de l'oposició representa un retorn a l'estat policial i que s'han compromès a abolir-la quan el PP no governi o no tingui majoria absoluta.