A qui interessa la visita de Rajoy a Catalunya?

El problema de Rajoy en les seves visites a Catalunya és que només el van a veure els quatre militants i simpatitzants del PP català. El fet que a Catalunya sigui un partit residual, menor, no fa possible que les seves arengues siguin multitudinàries. Per això no val la pena tant d'esforç i ho podria continuar fent darrere una pantalla de plasma.

Ara diu que vindrà a Catalunya a explicar-se millor, però ja ens avisen que el seu discurs no canviarà res, simplement utilitzarà altres paraules. És per això que el que ens pugui venir a dir no ens interessa gens i s'ho podria estalviar. Rajoy està acabat i durarà el que allargui la legislatura, i això ho sap.

Patètic tot el que està passant amb el PP i el fiscal general, que no troben la manera de presentar la querella. Tots sabem que poden imposar allò que vulguin, però fins i tot en això no estan de sort, no ho poden dissimular: la seva actuació sempre és a base d'imposicions i de valer-se de la majoria absoluta. Després s'afarten de proclamar que estan oberts al diàleg, però tenen els conceptes equivocats, per al PP diàleg és monòleg. Estan disposat a escoltar tothom amb una única condició, i és que parlin d'allò que el president vol, i demanin allò que el president està disposat a donar. Aquest és el diàleg del PP i del senyor Rajoy.

Sumant corrupció, incompetència i trets dictatorials, obtenim el sistema polític espanyol, i llavors es lamenten que arribin veus crítiques com les de Podemos, i que a més la gent se'ls cregui. Al PP i al PSOE se'ls està acabant el viure de la rifeta. Ja hi ha qui busca amistats dins de Podemos, simplement per continuar vivint de la política, encara que no es tinguin capacitats ni ganes de treballar. El futur d'Espanya no és gens clar, mantinguin o no Catalunya subjectada.

Records del rei Joan Carles II

L'avantatge de fer declaracions darrere de plasma i enregistrat és que es poden corregir tots els errors i quan s'emet el vídeo queden uns discursos endreçats. El que no pot evitar el president Rajoy és que els seus ulls es desenfoquin intentant llegir el teleprompter. Avui a la Xina, però, es tractava de llegir l'escrit que li havien preparat i, tot i així, s'ha equivocat en la numeració del càrrec del monarca anterior.

Quan Joan Carles I va anunciar que abdicava a favor del seu fill Felip, molts varen pensar que ja feia massa temps que s'entrebancava en els seus discursos, al marge de ficar la pota en moltes situacions, algunes de les quals eren prou greus. Ara estem veient que potser Rajoy comença a seguir els mateixos passos i caldrà que dimiteixi abans no la faci massa grossa.

El nerviosisme del govern del PP és prou explícit i, malgrat tinguin tota la maquinària de l'estat a punt per tombar la llei de consultes, i totes les institucions ben ensenyades, no se'ls veu prou tranquils. La tensió en què el president de la Generalitat els fa viure els produeix la intranquil·litat que voldrien haver evitat.

La situació que vivim també ajuda a que les persones i els partits polítics es vagin posicionant i ensenyin el que porten a dins. En el cas català, ICV i UDC es veuen obligats a sortir de l'ambigüitat a què ens tenen acostumats i hagin de dir d'una vegada quina és la seva posició davant la consulta. Herrera i Duran han estat marejant la perdiu durant massa temps i ja és hora que s'enfrontin a la realitat i diguin què pensen.

Per les espanyes cada dia sentim diferents declaracions que també confirmen el que molts sempre hem pensat d'ells, i mentre el PSOE ens bombardeja amb discursos a favor del model federal, el candidat a l'alcaldia de Madrid deixa ben clar que no tenen cap intenció de millorar la situació financera catalana i molt menys les competències reclamades. Aquest és un clar exemple que tampoc no podem esperar res dels socialistes espanyols i deixa en una posició molt compromesa al PSC.

Montoro ja avança que la inversió prevista en el pressupost 2015 no complirà el que diu el retallat Estatut, més motius, doncs, per agafar la porta i fotre el camp.