Potser és cosa de civisme, o d'educació, o millor dit de responsabilitat cívica, però el cert és que compaginar l'espai de lleure amb la tranquil·litat dels veïns resulta molt difícil en qualsevol de les nostres poblacions.
Anys enrere demanàvem bancs als nostres carrers i places per poder gaudir d'una estona de descans. Avui el que procures és que no en col·loquin cap a prop de casa teva. Els bancs esdevenen punts de reunió de joves i no tan joves, que molesten per un mal ús de l'espai públic.
Les entrades a equipaments amb molta concurrència han estat sempre conflictives, encara que no hi hagi voluntat de molestar. Si a tot això hi afegeixes el fet que cada vegada som més mal educats, et trobes amb problemes greus, que només saben els que ho pateixen.
També s'arriba a extrems oposats, quan hi ha veïns que els molesta les campanes de l'església, o bé la pudor de les vaques quan van a pasturar. Entre poc i massa. Conviure no és fàcil, i cal una mica d'esforç per part de tothom. Sovint pensem que és l'altre qui ha de canviar les actituds, i no ens adonem que hi ha molt de la nostra part per aconseguir conviure civilitzadament.
Tot això ho he pensat arran de les obres que es fan a la plaça Mare Paula d'Arenys, un espai interessant per als veïns, però que a més d'un li ha provocat enrenou. Trobar l'equilibri no és fàcil. Hem de trobar la manera que aquestes places que trenquen la monotonia dels blocs de pisos, per fer més agradable l'entorn, no siguin la causa dels nostres mals. Compartir lleure amb descans, és el gran objectiu a assolir. L'èxit és sinònim de civilització. Nosaltres encara ens queda molt de camí per fer.
