Desconnectar!

No vull parlar de Trump, perquè és un impresentable i no s'ho mereix, i encara menys reproduir les imatges que s'ha encarregat de difondre. Per altra banda, aquests dies tothom parla d'energies renovables i hi ha qui s'encarrega de donar-li totes les culpes de l'apagada del passat dilluns. I Junts amenaça amb no permetre el debat sobre la reducció de la jornada laboral. I quina és la meva reacció?

Estic de cap de setmana i tinc ganes de desconnectar de tot, però no és fàcil. Caminar al costat del mar, contemplant les onades. Aprofitant aquest sol espantat d'avui, que no escalfa ni t'engresca a ficar-te a l'aigua. Qualsevol cosa menys estar pendent de què està passant!

És curiós pensar que el dia de l'apagada hi va haver tantes persones que varen córrer a comprar ràdios analògiques, amb piles, per poder estar al cas de tot el que passava, atès que estàvem sense Internet. No us sembla que ho hauríem de fer més sovint? No vull dir tallar el corrent elèctric, sinó desconnectar. Oblidar-te de què passa durant unes hores. 

Si tenim ximples governant països, com podem educar els nostres fills i demanar que es comportin com a persones civilitzades? Si quan se'n va la llum, en lloc de preocupar-nos de les causes i mirar de trobar solucions, ens dediquem a criticar allò que ens interessa comprometre, què es pot esperar de nosaltres?

La gent que viu a les grans ciutats aprofita els ponts i caps de setmana llargs per desaparèixer i canviar d'aires, però temo que no són capaços de desconnectar. Segueixen les notícies des d'una altra banda, però no se'n desenganxen. Veient el panorama, i sense pretendre que la gent es descomprometi de res, us animo a practicar la desconnexió. Podem començar per unes hores i potser serem capaços d'allargar-ho fins al dilluns. Com si estiguéssim de vacances!

Les energies renovables que cal implantar

Catalunya va molt endarrerida en la producció d'energies renovables. Nosaltres, que ens creiem tan llestos, si ens comparem amb Espanya ens adonem que ens porten un gran avantatge. Què farem per posar-nos al dia? La iniciativa pública es troba molt paralitzada per la manca d'inversions i els entrebancs amb què es troba quan intenta crear un parc eòlic o fotovoltaic. Tenim un sentit de l'estètica que va en detriment de l'avenç en energia renovable.

En l'àmbit local s'estan iniciant projectes d'instal·lació de plaques fotovoltaiques per aprofitament públic i privat. És una cosa molt incipient, però de mica en mica van apareixent propostes a petits municipis, que cal tenir en compte i valorar positivament. El govern municipal de la nostra vila d'Arenys de Mar va aprovar recentment quatre projectes d'instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de quatre equipaments públics. La inversió supera els quatre-cents mil euros i s'està buscant subvencions de les entitats supramunicipals.

A Arenys tenim l'associació de veïns del carrer de la Torre que fa temps que treballa per constituir-se en una Comunitat Energètica Local (CEL), per aconseguir la instal·lació de plaques fotovoltaiques que subministrin energia als seus afiliats. L'objectiu és aconseguir signar un conveni amb l'ajuntament, l'aprofitament de la teulada del col·legi Maragall, i obtenir una part de l'energia que s'hi pugui produir. 

També hi ha algun moviment incipient per engrescar els vilatans a apostar per l'energia fotovoltaica, sigui amb iniciatives particulars o comunitàries. Cooperatives com Som Energia potencien la creació d'aquestes comunitats energètiques, donant-los suport.

Tot plegat encara està molt verd, però s'ha de valorar la importància de posar la primera pedra per aconseguir millorar el planeta. L'autoconsum ens beneficia econòmicament, però sobretot té un impacte positiu vers la sostenibilitat del territori. D'alguna manera estem obligats a col·laborar en aquesta empresa. De manera individual no sempre és fàcil, però la possibilitat de fer-ho de manera col·lectiva, simplifica les coses i permet avançar amb més força. 

Confiem que els projectes aprovats pel Ple municipal es puguin tirar endavant, i siguin l'inici d'un procés més ampli i engrescador, que faci més agradable la nostra existència, en un món cada vegada més degradat, i moltes vegades per culpa de la nostra poca sensibilitat. 

Els efectes del temporal

Els desastres produïts aquest cap de setmana al litoral català ens haurien de mobilitzar per trobar una solució, tenint en compte que tot fa pensar que això anirà a més. És cert que no es tracta de cap novetat, i tots recordem fets semblants al llarg de la història, però no ens podem permetre viure sempre amb el neguit de què pot passar. Som conscients que no s'ha obrat correctament i que s'ha construït on no tocava. Fer marxa enrere no és fàcil, sobretot quan t'adones que encara avui dia s'està malmetent la costa, per culpa d'uns governs locals que juguen amb l'especulació i tenen un concepte del medi ambient molt atrotinat.

    A la nostra vila l'afectació s'ha produït en dues platges, amb una edificació que ha quedat descalçada, en un espai on fa uns anys es va obrir l'espigó que protegia l'entrada d'aigua. No soc un entès en la matèria, però m'agradaria saber qui va decidir fer-ho i els motius que tenia. Aparentment era una decisió errònia, però aquí ho deixo.

    Davant d'aquests fets és quan m'adono que els nostres governs no trepitgen el territori i només reaccionen quan es produeixen els desastres, just per tapar forats, a l'espera de quan torni a passar, que probablement ja hi haurà altres persones al capdavant. Aquesta manera de fer és la que ens enfonsa i ens deixa a la cua en molts aspectes. Ahir parlava de les energies renovables i també podríem recuperar l'exemple de l'habitatge social i els lloguers protegits. 

    I per això em fa tanta ràbia les promeses electorals que no aborden els problemes més immediats, i anem vivint d'una il·lusió que ha esdevingut malaltissa. Una mica de culpa la tenim nosaltres perquè ens agrada que ens parlin de grans projectes, i la cosa menuda, però que és tant o més necessària, no genera prou expectatives i... els polítics volen vots, i aquests acostumen a arribar tot enlluernant la ciutadania.

    Potser hauríem de començar al revés, i fer veure als polítics que estem cansats de grans promeses i que preferim la feina ben feta, la feina del dia a dia, la feina que ens permet avançar com a país pròsper, amb els serveis més elementals resolts i ben resolts.

    Haurem d'esperar que passi la febre de la campanya electoral per poder tocar de peus a terra, encara que no tenim cap garantia que els resultats permetin la constitució d'un govern fort per desencallar-ho tot.

Es fa llarg

Mentre els polítics catalans estan fent mans i mànigues per quedar bé davant la ciutadania i retenir el seu vot, la majoria dels ciutadans ens manifestem enganyats i cansats de tantes promeses incomplertes. Què faran de diferent que ara ens ho puguem creure? El final precipitat de la legislatura ha vingut per culpa d'un projecte de casino, com si no tinguéssim prou maldecaps en què pensar i intentar resoldre. En tenen la culpa els que l'han defensat i posat com a condició per pactar els pressupostos, com aquells que l'han fet servir d'excusa per votar-hi en contra, provocant l'avançament de les eleccions.

    Intento passar de llarg de les informacions electoralistes, perquè d'alguna manera considero que ens prenen el pèl. Ens volen comprar el vot a canvi de promeses, la majoria de les quals sabem que no ens portaran enlloc. Avui el president es treia de la màniga una proposta de referèndum que no li comprarà ningú, la darrera cosa que podíem esperar en un moment de paràlisi política que s'arrossega de fa anys. 

    Ahir podíem llegir un article on es comparava la situació de les energies renovables a Catalunya i Espanya, i ens queia la cara de vergonya. No es tracta d'estar per sota, sinó anys llum. Què ha fet el govern al respecte? Si fem memòria del passat, veurem que no només no hem avançat, sinó que ens han passat al davant i ens han deixat a la cua. Si en algun moment érem motiu d'exemple, avui més aviat ho som d'escarni. I amb aquests líders, que no hi ha manera de rellevar, les expectatives són funestes. 

    Ara seria l'hora de fer un repàs de tot el que s'ha fet i el que ha quedat pendent, i presentar projectes concrets que ens facin avançar. En lloc d'això ens fan viure de la nostàlgia, de somnis que s'han esfumat i que pretenen reactivar sense tenir cap estratègia ni possibilitats de fer-ho realitat. Aquest engany permanent resulta cansat i avorrit, i propicia un augment de la desafecció i molt poques ganes d'anar a votar.

    Anem a unes eleccions on ningú aconseguirà la majoria absoluta, i ens trobarem novament amb grans dificultats per arribar a qualsevol pacte, sobretot per rivalitats personals. Ens podem trobar que passin uns quants mesos de desgovern amb el que això representa per a l'economia del país. Si fins ara hem anat enrere què no passarà sense un canvi de timó i empenta? 

Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables

Catalunya es troba a la cua quant a desenvolupament de les energies renovables i això ho pagarem car. Sigui de qui sigui la culpa, el cas és que no hem avançat gens i si ho comparem, no ja amb altres països europeus, sinó amb altres comunitats autònomes, ens adonem que anem molt endarrerits. És cert que el govern del PP havia posat moltes traves perquè les famílies instal·lessin plaques fotovoltaiques, però d'això ja fa uns quants anys. El més greu, però, és que el govern de la Generalitat ha estat paralitzat en aquest tema, i en d'altres, i li costa molt d'arrencar.

A la vila d'Arenys de Mar tampoc s'ha fet gaire res per implantar les energies renovables, tret de l'elaboració d'algun projecte tècnic. Els equipaments municipals continuen utilitzant l'energia que es compra a la xarxa, de la mà d'una multinacional, amb un sistema de compra agregada del Consell Comarcal del Maresme, i no estem aprofitant el sol ni reduint el consum de l'energia que s'ha arribat a pagar a preu d'or.

Sí que vull destacar que l'Ajuntament de la vila té previst la bonificació del 50% de l'IBI, durant cinc anys, a les famílies que decideixen instal·lar les plaques fotovoltaiques a la seva llar, i això s'ha de dir, perquè encara hi ha molts ajuntaments catalans que no ho han previst a les seves bases d'execució pressupostàries, o bé la bonificació és inferior i per un període de temps més limitat.

Tot i així, entenc que el nou govern municipal ha d'afrontar el repte d'entrar de ple amb les energies renovables. Cal estudiar la situació actual de tots els equipaments municipals, de l'enllumenat públic i la dependència de les multinacionals elèctriques que tenen grans beneficis a costa dels seus clients.

La CUP ho té en cartera, i treballarà per revertir la situació. No pot ser que estiguem a la cua en tants temes, i el cas de l'energia, no només per la situació amb què ens hem trobat des de la guerra d'Ucraïna, ha de ser una prioritat. Cal engrescar la població a invertir en energies renovables, en la mesura que ho puguin fer, aprofitant les subvencions previstes, però sobretot prendre la iniciativa per a tots els equipaments públics de la vila.

La ineficiència de la Generalitat

Llegint el diari ARA he trobat dos articles o informacions que d'alguna manera tractaven la burocràcia i ho feien en sentit negatiu, considerant-la causant de desencís als administrats, i en el cas de la notícia sobre les renovables, la culpable que les empreses es dirigissin a Madrid per saltar-se la Generalitat, per ineficient i gens resolutiva.

En el cas de l'article de Sira Vilardell, "L'excés burocràtic ofega les entitats socials", es fa una crítica per les dificultats que l'administració pública posa davant de qualsevol tràmit administratiu, sobretot tenint en compte que hi ha persones que tenen dificultats per dirigir-se a l'administració, i el suport que reben de les entitats del tercer sector es veu molt complicat per una manca d'agilitat en els tràmits.

Quant a la notícia de les renovables, que eviten la Generalitat i tramiten els permisos a Madrid, explicava com empreses energètiques decidien tramitar els seus projectes a Catalunya davant del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic, esquivant la tramitació davant la Generalitat atesa la manca de resposta durant molt de temps.

Penso que ambdues notícies són preocupants i demostren una vegada més la ineficiència de la nostra administració autonòmica. No pot ser que el nostre govern posi tantes traves administratives que perjudiquen la ciutadania, però també el futur econòmic del nostre país.

Tot això passa mentre els nostres polítics s'omplen la boca de propostes i bones intencions, i critiquen les altres administracions d'usurpar-nos competències. Si les competències que tenim delegades som incapaços de gestionar-les, per què tant d'interès en conservar-les? 

Fa molt temps que denunciem la incompetència dels nostres polítics, i en l'agilitat dels tràmits administratius hi ha una demostració clara del saber fer. Estem cansats de moltes picabaralles i crítiques a Madrid, però en temes com les renovables, estem a la cua d'Espanya. Què més ha de passar perquè el nostre govern, els nostres polítics, obrin els ulls i busquin solucions a tanta ineficiència?

Em sap greu que passi tot això, que falti tanta sensibilitat vers les persones, però també s'actuï amb tanta incompetència a l'hora de fer avançar el nostre país. Estem perdent uns anys molt importants per al nostre futur com a país, i no sé veure la sortida d'aquest atzucac on ens hem quedat des de fa anys.

Èxit de l'Escola de Som Energia a Mataró

Avui ha acabat l'Escola de Som Energia que durant aquest cap de setmana ha tingut lloc a Mataró, i ho ha fet amb dues conferències interessants: "Comunicar la transició Energètica" i "Comunitats energètiques: reptes per a una mirada cooperativista".

Les dues conferències han resultat molt interessants perquè a part d'adquirir nous coneixements, et serveix per adonar-te de les dificultats per aconseguir una actitud clara i coherent cap a l'ús de les energies renovables. 

Les persones que com jo no tenim molt coneixement de tot plegat, però que estem convençuts que hem de lluitar per eradicar l'excés de consum d'energies fòssils i encaminar-nos cap a les energies renovables, ens resulta interessant rebre aquestes lliçons, de professionals que han cregut i optat per a un canvi en les energies a utilitzar.

La primera sessió pretenia donar-te arguments per comunicar la teva elecció per a les energies renovables, cercant adjectius pejoratius per a les fòssils, i positius per a les energies renovables. En general ha servit per adonar-te del poder de la paraula.

A la segona sessió hem descobert treballs interessants en comunitats en termes de valors, participació i governança. Tot plegat unes xerrades clarificadores del perquè de l'ús de les energies renovables.

Estic content d'haver participat en aquesta Escola de la cooperativa Som Energia, de la qual en sóc soci, els felicito per l'organització, i en tot cas em sap greu no ser més capaç de fer de pont per animar més persones a implicar-se en el tema.

Les tres darreres preguntes als candidats a l'alcaldia d'Arenys de Mar

La vuitena pregunta que vàrem plantejar als deu candidats, nou dels quals ens varen enviar resposta, es referia a l'atur: L'atur és un greu problema per a la població. Què penseu fer des de l'Ajuntament per reduir l'atur?

En aquest cas la resposta estrella és el viver d'empreses. Tothom en parla, però també surten les polítiques d'ocupació, la contractació de plans d'ocupació i la formació als aturats. SI es manifesta molt crítica amb les traves que segons diuen l'ajuntament posa als emprenedors, i C's demana la reimplantació de l'Escola d'Arts i Oficis.

La CUP parla de recuperar les zones agrícoles i també de la municipalització de serveis. ERC vol facilitar la instal·lació d'empreses, amb incentius fiscals, i Junts x Arenys i la CUP parlen de fomentar el cooperativisme.

Les persones del nostre grup presents el dia d'analitzar les respostes dels nou candidats (Arenys Sí Pot no va respondre) enteníem la complexitat a l'hora de pretendre reduir la taxa de l'atur, i no acabàvem de veure prou solucions en la majoria de les respostes, i en canvi hi ha molta feina, sense oblidar quines són les competències de l'administració local en aquest tema.

La penúltima pregunta pretenia copsar l'opinió de les diferents formacions en el sector de la indústria: La indústria a Arenys és molt residual. És una prioritat per a la vostra formació política? Què fareu en el proper mandat?

En la formulació de la pregunta hi ha qui ens ha donat la raó, però d'altres han manifestat que tenim una gran indústria, destacant Aretex, les diferents drassanes i les naus a Valldegata. Precisament Valldegata Ponent és la gran prioritat de la majoria de candidatures, buscant la manera d'incentivar la instal·lació de noves empreses. Per altra banda, SI parla de la gran oportunitat de l'aqüicultura, i ICV parla de donar suport a les empreses que apostin per les energies renovables i del rebuig a col·laborar amb les ETT.

Per acabar plantejàvem una altra pregunta específica que darrerament se'n parla molt: S'ha dit que la Biblioteca en el seu emplaçament al carrer Bonaire va néixer petita. Hi havia una proposta de traslladar-la a les Clarisses que no va reeixir. Què en penseu? Teniu previst fer alguna actuació? Quina?

A l'hora de donar-hi solució hi ha candidatures que aposten per les Clarisses, encara que algunes d'elles, entenent que el cost és massa elevat, demana trobar alternatives viables. Junts x Arenys proposa traslladar la Biblioteca al Calisay i ubicar l'Arxiu històric al lloc actual de la Biblioteca, al carrer Bonaire. C's considera que encara es pot negociar bé la propietat de les Clarisses, i també proposa traslladar l'Arxiu històric a Bonaire.

La CUP manifesta que mai ha vist bé el trasllat de la Biblioteca a les Clarisses i proposa traslladar-la al Xifré. Al mateix temps proposa negociar directament amb les monges propietàries la compra de l'equipament per convertir-lo en un espai social: menjador, casa d'acollida temporal, casa de la tecnologia, espai per dur a terme el Pla Educatiu d'Entorn... La CUP també proposa traslladar l'Arxiu històric a l'actual equipament de la Biblioteca.

SI considera que l'edifici de les Clarisses és l'equipament ideal per instal·lar-hi un hotel de qualitat, la qual cosa faria que no li costés ni cinc a l'ajuntament.

I demà la cloenda.