De la representativitat política i la identificació de l'elector

De la meva lectura de premsa d'avui destacaria dues informacions o textos, que voldria animar a reflexionar-hi. En primer lloc l'article d'aquest dijous a l'ARA, del filòsof Àngel Castiñeira, "No ens representen" i en segon lloc la composició de la candidatura "Catalunya sí que es pot".

L'article de Castiñeira és interessant perquè descriu molt bé la relació entre representants i representats, i els problemes de relació que s'han derivat sobretot arran de la crisi econòmica, però també territorial.

Castiñeira planteja dos models per entendre la noció de representació política, que alhora es complementen. En primer lloc la representació com una delegació de poder i de funcions, i per altra banda, la representació com a representativitat, de manera que l'elector se sent identificat amb l'elegit, per acabar afirmant que la legitimitat i la credibilitat del poder polític depèn del fet que els dos models siguin percebuts com a vàlids en el seu funcionament. A partir d'aquí l'autor ens convida a reflexionar-hi a través d'alguns exemples del que està passant avui.

Considero també molt interessant quan afirma: "La burocratització dels partits, convertits en òrgans de l'Estat més que en part de la societat civil, els ha anat distanciant de la gent". Una realitat que no sé si les noves formacions polítiques seran capaces de canviar.

Quant a la composició de la candidatura Catalunya sí que es pot, com molt bé diu l'ARA, no segueix el patró de Barcelona en Comú, sinó que en aquest cas es tracta d'ICV reforçada amb membres d'altres moviments, com Podemos. Això, doncs, em fa pensar que els resultats que ens pot oferir aquesta candidatura, en cas que tingués algun paper a jugar després del 27S, no diferirien de l'oferta que ens pot brindar ICV, i que tots tenim prou identificada.

Amb aquest panorama queda més clar que mai el que ja avançava en l'escrit d'ahir, si no ho recordo malament, donant més protagonisme a la CUP per aquelles persones d'esquerres i que vulguin un futur nou per a Catalunya.

ICV es debat entre Podemos o el dret a decidir

Diuen que a l'oposició fa molt fred. No sé si és així, però el cas és que a Rússia els maten i a Veneçuela els empresonen. Sigui com sigui a Espanya simplement els arraconen durant quatre anys a l'espera de tenir més sort en les següents eleccions.

Aquest cap de setmana ICV treballa per decidir quina és la millor manera de no fer llàstima. Es tracta de decidir si pacten amb Podemos per no fer el ridícul o bé retornen al bloc pel dret a decidir. Malauradament no es tracta d'un treball ideològic, sinó tan sols d'estratègia, de no desaparèixer i malbaratar tants anys d'història política i social.

Tot això em fa pensar que, seguint els patrons de les direccions dels partits, si les properes eleccions municipals es visualitzen com a primàries de les plebiscitàries del mes de setembre, a Arenys ens podem trobar que només tinguem tres opcions sobiranistes, ara representades tan sols amb tres regidors. El fet que CDC d'Arenys estigui en un segon pla i el sobiranista d'UCD, l'actual alcalde, no es presenti, deixa el sobiranisme en mans dels partits minoritaris -CUP, BLOC i ERC.

De totes maneres confio que, almenys a Arenys, a les municipals es tinguin en compte les persones i no tant els partits polítics que representen, tot i que puc entendre que votar una llista amb els símbols de PP, PSOE o C's, puguin condicionar perfectament l'elector, i em sap greu per en Ramon i la Rosa.