Enric Millo, també arraconat

Si ahir us parlava de Dolors Montserrat, exministra i portaveu del PP al Congrés, que Casado li ha negat la primera posició per Barcelona a les llistes del 28A, avui esmento l'exdelegat del govern a Catalunya, Enric Millo, que tampoc li paguen els favors i el deixen arraconat a Girona.

No m'he cansat de dir que la política és desagraïda i de la mateixa manera que un puja, l'endemà l'ensorren sense contemplacions. Millo va jugar l'opció que li semblà més rendible i s'ha trobat que el temps ha canviat, més de pressa del que es podia imaginar i l'han aparcat, ha quedat amortitzat abans d'hora.

No entraré a valorar-lo personalment, sinó com a polític, i penso que és una bona lliçó per a qui no ha estat ni sincer ni honest, políticament parlant. No només ha mentit en seu judicial, com a testimoni, com s'ha pogut veure amb les imatges contrastades, sinó que la mentida ha estat present tot el temps mentre ha durat com a delegat a Catalunya. I, com diu la dita que s'atrapa abans un mentider que un coix, Millo ha estat molt poc intel·ligent a l'hora de mentir, i ja no se'l creu ningú.

A Millo ni el volen els seus opositors durant aquests anys, ni el seu partit, ara que ha fet el canvi cap a la radicalització. Les seves simpaties i absoluta lleialtat a M. Rajoy i a Sáenz de Santamaría, l'ha acabat enfonsant políticament. És massa jove per jubilar-se i haurà de buscar una sortida airosa, que, a títol personal, li desitjo sincerament.

Des de casa molts ànims a la Marta Pascal

Sempre s'ha dit que la política és desagraïda i, si se'm permet, encara més quan s'actua de bona fe. En política tot són retrets i no sempre merescuts. Només pot justificar l'interès a entrar-hi, les ganes de servir la ciutadania, el teu poble o país. Les ganes de ser partícip de la gestió pública. Descarto aquelles persones que només esperen enriquir-s'hi, o no els fa cap fàstic fer-ho.

Avui m'ha agradat la columna de Xavier Bosch a la contraportada de l'ARA, parlant de la Marta Pascal. Crec que és de les poques paraules amables que he pogut llegir aquests dies sobre la Marta, i em sap greu que sigui així.

D'alguna manera la Marta Pascal a casa sempre l'hem mirat amb bons ulls. És vigatana, però a més coneixem la seva família. El seu germà petit va estudiar amb el nostre fill, encara que només fos un any, i la Marta, juntament amb la seva germana, va ser alumna de la M. Àngels. A part de tot això, anecdòtic, no ens ha semblat que ho fes tan malament, sinó tot el contrari. Podem pensar diferent d'ella, però crec que ha afrontat molt bé la difícil època que li ha tocat viure. M'agrada l'article d'en Xavier Bosch.

Fa un parell de dies, en aquest mateix bloc, parlava del PDECat. Què els ha passat? Em costa d'entendre la seva situació, i no ho tenen fàcil en aquests moments. ERC no ha acabat de trobar la persona que substitueixi Junqueras mentre estigui a la presó, però el PDCAT no ha pas fet millor. La bicefàlia Torra-Puigdemont no és fàcil de portar, i ja se sap tants caps, tants barrets.

Desitgem que la Marta es sobreposi de la situació viscuda i continuï treballant des d'on ho consideri millor, per fer avançar aquest nostre país que en aquests moments es troba en un atzucac.

L'alcaldessa torna amb la variant sota el braç

Avui hem sabut que en la reunió que ha mantingut l'alcaldessa de la vila amb el director general de carreteres i el de mobilitat, li han comunicat que és molt probable que abans d'acabar aquest any la variant de Valldegata sigui una realitat. Ara, sembla ser que no tenen els diners, però que esperen poder fer una modificació del pressupost i poder disposar-ne.

La història de la construcció d'aquesta carretera donaria prou material per escriure'n un llibre. Ja ho vaig comentar en una ocasió, que de la variant ja se'n parlava en el primer ajuntament democràtic, i es donava per un fet. Han passat quaranta anys i encara ho estem esperant. Ara sembla ser que la cosa és seriosa. Confiem que aquesta sigui la darrera temptativa.

No tothom està d'acord amb la variant. La CUP considera que avui la variant no és necessària i que amb l'accés pel mig de la zona industrial ja n'hi hauria prou, perquè cada vegada queda més clar que la N-II es convertirà en una via interior del municipi i no hi haurà necessitat d'accedir-hi des de l'autopista. Recordem que en tres anys podria arribar a ser gratuïta.

La posició de la CUP va en línia amb la seva política de defensa de la terra i en contra de la urbanització innecessària del sòl. El debat en aquests moments, però es troba un xic obsolet. La decisió presa en el seu moment i els anys d'espera perquè fos executada, semblen massa forts com per engegar-ho tot a rodar. El govern municipal vol apuntar-se la jugada com a mèrit propi, encara que hagin estat molts els governs que hi han anat al darrera. La política és molt desagraïda, i per això hem d'entendre que una vegada aconseguit un objectiu, se'n vulgui treure rèdit. Amb insistència i coordinació s'aconsegueixen les coses. Si fóssim capaços de consensuar més les decisions que beneficien la vila, podríem sortir-hi guanyant tots.

Josep Manel Nogueras candidat a l'alcaldia per UDC

Tal com avançava dimarts passat, aquest diumenge l'Assemblea local d'UDC ha celebrat les eleccions primàries per escollir el seu candidat a liderar la coalició de CIU en les eleccions del mes de maig. De manera insòlita, tal com ho batejava dimarts, l'actual alcalde s'ha vist obligat a presentar-se en unes primàries. No es tractava de defensar l'alcaldia, sinó la representativitat dels seus companys de partit.

Estanis Fors, a diferència d'ara fa quatre anys, ha perdut les primàries i no serà el candidat que Unió proposi a Convergència perquè encapçali la llista de CIU a les eleccions municipals a Arenys de Mar. Fors era el candidat que CDC defensava per encapçalar la llista, però no UDC, el seu partit. Ara caldrà veure si Convergència Democràtica accepta el nou candidat i configuren la llista electoral amb Josep Manel Nogueras d'alcaldable.

Nogueras ja va ser temptat anteriorment per entrar a l'Ajuntament, però ha estat ara, després de la seva experiència al capdavant de l'Ateneu, primer en una comissió gestora i després encapçalant una candidatura guanyadora, que s'ha decidit acceptar la proposta d'Unió, i a diferència del que va passar l'any 2011 amb Francesc Fonayet, enguany Josep Manel Nogueras ha guanyat a Fors.

Estanis Fors somiava des de fa molts anys poder ser l'alcalde d'Arenys i, tot i les moltes dificultats que va haver d'afrontar, ho va aconseguir. Recordo com seguia el compte enrere de mesos i setmanes que li faltaven per ser nomenat alcalde de la vila. La voluntat de continuar quatre anys més amb la màxima responsabilitat municipal s'ha vist estroncada i desconec si aquest serà el punt i final a la seva incursió en la política.

La política és desagraïda i a vegades cruel. Sovint sembla que tot són flors i violes i només apreciem la part positiva, però en el rerefons hi ha situacions desagradables que costen de pair. De ben segur que avui és un mal dia per a Estanis Fors, a qui li envio el meu suport i ànims per continuar exercint d'alcalde de la vila que em va acollir.