Arran del confinament municipal

Avui pensava que som massa condescendents amb els polítics, o bé no tenim memòria del que ens han dit en el passat, i no parlo de gaire temps. Recordeu que el govern català es queixava de les decisions que es prenien a Madrid, sobre la COVID, i es reclamava poder-ho gestionar des de Catalunya, perquè coneixíem millor el terreny? Es parlava de la divisió, que no havia de ser provincial, perquè no era el mateix parlar de Barcelona que d'una capital de comarca del Pirineu o de les Terres de l'Ebre.

Jo considerava que era cert, que la proximitat t'ajuda a veure que no sempre les coses passen de la mateixa manera en un lloc que en un altre, i que per això s'havia d'acostar la presa de decisions al territori. Per això penso que són tan importants els ajuntaments, i que estan massa deixats de la mà de Déu.

Ara, moltes coses es decideixen des de Catalunya, i es prenen decisions diferents a Madrid, València o Barcelona, però mirem si s'aprofita la proximitat per ser més conseqüents, o no. A Catalunya s'ha dictat el confinament municipal, per la qual cosa la gent de Barcelona no pot anar a l'Hospitalet de Llobregat. Encara que sigui a l'altra vorera del carrer, i la gent de Gisclareny tampoc pot anar a Berga, i la pregunta que em faig és si els dos casos són similars, o bé caldria fer diferenciacions.

Si realment exigim el poder per proximitat, per què som incapaços de prendre mesures diferents quan es tracta de Tavertet o Mataró? Els habitants de les dues poblacions esmentades tenen cobertes totes les necessitats, sense sortir del municipi? Si la gent de Tavertet no les té cobertes, per què ha d'estar confinada com la gent de Mataró?

Ja sé que els controls s'han de regir pel sentit comú, però les normes també han de tenir sentit comú, i no es pot deixar tot en mans de la policia de torn a l'hora de decidir com s'ha d'interpretar un cas o un altre. Pot semblar una bajanada, però jo li dono molta importància, perquè és molt fàcil exigir i reclamar a les altes instàncies, però llavors actuar de la mateixa manera al territori propi. La conclusió a la que arribo és que la mediocritat del nostre govern és de pes, i costarà molt haver d'aguantar-los tres o quatre mesos més!

Llegint i interpretant les enquestes electorals

Encara que no ho vulguis, et llegeixes les enquestes electorals que van sortint. S'observa una certa fluctuació dels resultats, però amb alguns elements en comú. El triple empat entre JxCat, ERC i C's, surt a força llocs, amb diferent ordre. També hi ha força coincidències en l'element buscat d'equilibri entre els dos blocs, l'independentista i l'unionista, i la possibilitat o no que els independentistes perdin la majoria parlamentària. Estic d'acord, però, que encara hi ha massa indecís, i jo mateix en sóc un d'ells.

Hi ha unes similituds en els resultats dels partits que no juguen a primera fila, que es repeteixen força. Per una banda sembla ser que el PP caurà estrepitosament en benefici de C's, com si la dreta espanyolista de Catalunya veiés en C's el vot útil per evitar una majoria independentista, als quals s'hi afegeixen exvotants socialistes que volen assegurar aquest objectiu.

El PP arriba a obtenir previsions d'una pèrdua de més del 50% del nombre d'escons. Un gran fracàs per al polèmic Xavier García Albiol, que crec que es mereixeria. Per altra banda Iceta no aconseguiria aixecar suficientment el vol, potser perquè no és garantia ni per als socialistes catalanistes ni per als socialistes clarament unionistes. És l'aigua de marduix, que no diu clarament què farà i quan ho diu es contradiu força amb actuacions actuals o d'un passat recent.

Aquests dubtes a l'hora de dipositar el vot qui més els tenen són els comuns. En aquesta ocasió Xavier Domènech no aconseguiria convèncer una minoria sòlida per ser alguna cosa dins del Parlament, tot i l'ajuda de Colau, o potser seria millor dir, per culpa de l'ajuda de Colau. En totes les enquestes surten més malparats que ara, però tot i així és probable que els resultats electorals els brindin l'oportunitat de fer decantar la balança entre els dos blocs, encara que sigui el partit polític amb menys representació parlamentària.

La Constitució obliga o no sotmetre's a la investidura?

Ahir ho esmentava quan parlava de Rajoy, i avui veig que la polèmica segueix. Segons el PP, Rajoy no estaria obligat a presentar-se per a la investidura de president del govern espanyol, encara que hagi acceptat la proposta del Rei. El PSOE té molt clar que la Constitució hi obliga, tot i no utilitzar aquesta expressió.

Jo també crec que llegint la Constitució se sobreentén que una vegada acceptada la proposta el candidat es presenta al Ple de la investidura, encara que no tingui suficient suport, tal com li va passar a Pedro Sánchez en la darrera ocasió.

De totes maneres ja sabem que la Constitució es pot interpretar de moltes maneres. A vegades és inamovible, o necessites molt de suport i tramitacions, però quan convé es modifica d'un dia per l'altre i no passa res.

Entenc que anar a unes terceres eleccions seria un desastre, però no podem ignorar el que ha passat fins ara, i al PP li ha anat molt bé. Qui no diu que unes terceres eleccions no el portarien gairebé a la majoria absoluta?

No crec que al PSOE li interessi forçar aquestes terceres eleccions perquè l'esperança de millorar resultats deu estar sota mínims. Segurament que el més coherent és permetre la investidura de Rajoy perquè governi durant quatre anys més, i intentar fer un bon paper d'oposició, per tal de recuperar els vots que li han marxat cap a Podemos i al mateix PP o C's. 

En quatre anys poden passar moltes coses, fins i tot que Catalunya es proclami independent. A hores d'ara el suport que el PSOE rep de Catalunya (PSC) tampoc és tan important, i potser li caldria recuperar tot el que ha perdut a Andalusia i sobretot a Extremadura, sense oblidar-se de les grans capitals espanyoles. 

La moda de les preguntes enrevessades

Sembla ser que s'ha posat de moda formular preguntes complexes, que no acaben d'entendre ningú, no sé si per després interpretar el que li interessa qui les formula. Va ser primer Unió Democràtica qui ho va fer, i mireu com han acabat! Ara és el torn de l'ANC que presenta la següent pregunta: Vols que l'ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat, per garantir el caràcter plebiscitari del 27-S que ens porti a la independència de Catalunya?"; veurem com acaben aquests també!

Penso que la pregunta que els va plantejar el president Mas era prou clara i concreta. Entenc, però que la resposta no era gens fàcil. Dir sí o no entranyava prou problemes a les entitats interpel·lades. La proposta dels dirigents de l'ANC és la de passar la pilota als seus socis i militants, i es pot entendre que no els demanessin un sí massa compromès. Amb això anirem passant els dies, entretinguts i mig enganyats, sense parlar del que realment interessa, si no només de les formes, que ens porten a perdre.

L'esquerra no independentista s'està organitzant, i per més que digui en Junqueras, que no esperi cap tipus de regal. Només podrà refiar-se de la seva capacitat de recollir vots el dia 27 de setembre. 

El corrent independentista d'ICV -desconec de quants militants estem parlant- sembla ser que també s'organitza, probablement per evitar ser engolits per Podemos, veient com actuen en Joan Herrera i la Dolors Camats. Des de fora se'm fa difícil veure quina estratègia pensen seguir, i encara més les possibilitats d'èxit que tenen i en què consistiran.

Avui, escrit des de Vic, a 35 graus de temperatura i esperant que el sol se'n vagi a la posta i puguem sortir a prendre una mica d'aire, el mateix que desitgen molts simpatitzants dels partits i moviments polítics esmentats.

Estanis Fors, el gran guanyador de les eleccions a Arenys de Mar

Opinar dels resultats després de l'escrutini és molt fàcil, res a veure amb endevinar què passarà a la jornada electoral abans d'iniciar-se la votació. El que resulta més difícil és interpretar els resultats i no  caure en el perill de simplificar-ho i pensar que els electors s'han equivocat, que no han entès bé el missatge de tal candidat. Si algú s'equivoca és el polític a l'hora de treballar per als vilatans i a l'hora d'enfocar la campanya.

Hi ha molts factors que s'han de tenir en compte a l'analitzar uns resultats, tot i que en el cas d'Arenys de Mar no hi ha dubte que les primàries d'Unió Democràtica han jugat un paper clau en els resultats obtinguts per Junts x Arenys. Què hauria passat si l'actual alcalde s'hagués presentat amb CIU? Què hauria passat si l'Estanis Fors no hagués creat el nou partit? No ho sabrem mai, però el fet és que l'actual alcalde no va rebre el suport d'Unió i va organitzar el seu propi partit, i ha estat el gran guanyador de les eleccions municipals a la nostra vila.

Els resultats a la nostra vila han estat singulars perquè el nombre de candidatures era singular. 10 opcions per a 17 llocs al Consistori comportava deixar candidats al carrer o bé repartir misèries. Finalment han estat 3 les candidatures que no han obtingut suficients vots per entrar a l'ajuntament, mentre que dues forces polítiques s'han endut la majoria dels vots.

Al marge de CIU, víctima de la decisió d'UDC, són ICV, PSC i SI, al meu entendre, els grans perdedors de la jornada electoral i m'atreveixo a trobar-hi possibles raons. Deixant de banda el pes de la marca dels partits polítics a nivell nacional, que expliquen coincidències en la resposta electoral en altres poblacions comparables, hi ha errors de campanya que els vilatans no perdonen. 

ICV ha fet una bona campanya, però s'ha oblidat que la valoració que es fa d'un partit és dels quatre anys de mandat i no només del darrer. Probablement la CUP ha convençut més en el seu discurs de transparència i participació, i això ha perjudicat a ICV.

El PSC no ha sabut vendre l'esforç i generositat del pacte de govern amb CIU, i a hores d'ara encara no saben si pactar va ser una decisió encertada, però al mateix temps el PSC local, a diferència d'altres municipis, està poc arrelat a la vila, no ha crescut ni engrescat noves generacions i a Arenys hi ha ICV i la CUP que mouen molts joves actius i participatius a la vila durant tot l'any.

Per acabar aquesta primera valoració d'avui, parlant dels perdedors, dir que l'agressivitat de SI i l'acusació de corrupció i favoritismes del govern actual, no ha agradat als electors que els han girat l'esquena, essent la candidatura menys votada, molt per sota d'ara fa quatre anys.

Auge dels moviments alternatius als partits polítics

En un dia sense gaires notícies noves m'ha cridat l'atenció la marca "Ganemos" de la plataforma a imatge de "Guanyem" a Barcelona, liderada per Ada Colau. Sembla que s'ha escampat com un virus que, segons el diari ARA, consistiria en crear candidatures a les eleccions municipals de l'any vinent. 

Camats, d'ICV, deia ahir que estaven fent moltes concessions a Guanyem per anar junts. Jo ho interpretava com que ICV feia mans i mànigues per aconseguir que Guanyem no fos una candidatura que els fes la competència a l'ajuntament de Barcelona. Suposo que es pot interpretar de moltes maneres, aquesta seria la més interessada.

Podemos i ara Guanyem, són dos exemples d'iniciatives al marge dels partits polítics tradicionals, pel cansament dels ciutadans de que els polítics de sempre els menystinguin. Aquella distància que tant criticàvem entre els polítics i la gent ara es traduiria en la creació i auge d'aquests moviments polítics i socials.

Les respostes i comentaris de líders polítics fan riure una mica. La por que tenen els fa dir que són moviments efímers que desapareixeran en breu. Jo preferiria que parlessin de com s'organitzen aquests moviments, com canalitzem els principis que els han de regir i de quina manera garantiran que no es convertiran en partits polítics com els de sempre, i per tant no haurem solucionat res.

Em preocupa més la utilització de la gent que puguin fer aquests moviments, més que no pas la competència que puguin suposar per als partits tradicionals. La verbalització de les idees, projectes i objectius està molt bé, però cal analitzar com es pensen dur a terme, per no caure en el parany de sempre.