Nit de reis, nit de naps i cols

Un any més i estem a les portes de la nit de reis, la nit de les il·lusions dels més petits, i també dels seus pares, que només esperen veure les cares dels seus fills quan es trobin davant dels obsequis i comencin a obrir els paquets.

A Arenys la nit també és una nit especial per als nostres adolescents. La tradició ha fet que el jovent pengi naps i cols als balcons de la vila, i els més inspirats hi acompanyin algun vers, picant o amorós. Una tradició que tothom la viu a la seva manera, però que hi ha encara qui treballa perquè no es perdi i sigui plaent.

També és una nit de reivindicacions diverses, amb un pes polític, però sobretot, els darrers anys, amb molta força de les nostres joves que encara són víctimes del masclisme predominant a la nostra societat.

La mainada sortirà a rebre els reis mags, amb la il·lusió d'aconseguir alguns dels seus somnis, i que per això han escrit la carta. La generositat d'uns quants farà possible que famílies amb problemes econòmics també puguin veure somriure els seus fills. Aquest voluntarisme és important i trenca una llança a favor d'un món massa egoista i poc altruista.

No tothom veu bé una cosa ni l'altra. Cada vegada hi ha més gent que qüestiona la idoneïtat d'enredar els nostres infants amb el somni dels reis mags. Tampoc hi ha qui consideri la festa dels naps i cols una bona tradició, hi veu incivisme i grolleria. Hi ha d'haver gent per a tot, però el més important és veure en totes les nostres accions i tradicions, la bona voluntat, les ganes de fer feliç els altres, i si això es fa amb tocs reivindicatius, tampoc no fa cap mal. A vegades ens cal rebre alguna sotragada per adonar-nos que potser no ho estem fent prou bé.

Desitjo que fets reprovables que han passat en nits com aquesta, ara ja fa uns quants anys, no es tornin a repetir, i confio en els joves d'avui, que tenen ganes de mantenir aquesta tradició i gaudir de la festa. Hi ha prou circumstàncies adverses com per no desitjar passar-ho bé tots plegats, encara que sigui a base d'il·lusions innocents. Que tinguem tots una bona nit i que el nostre despertar sigui amable i feliç!

Adéu a Angela Merkel

Amb les eleccions d'avui a Alemanya s'acaba una etapa de govern d'Angela Merkel que té molt més recorregut que el propi país, amb una incidència important a Europa i el món en general. Amb els encerts i els errors comesos, entenc que la cancellera ha d'estar orgullosa de la feina feta, i els seus ciutadans, simpatitzants o no del seu partit polític, han de reconèixer-li els mèrits.

És en casos com la de la senyora Merkel que es pot afirmar que la política funciona. Una persona que ha deixat empremta, amb el seu esforç i treball durant tots aquests anys, intentant aplicar allò en què ella creia, però amb la flexibilitat d'analitzar les conseqüències de les seves decisions, mirant més enllà de l'efecte immediat.

Seria un error pensar que ho ha fet tot bé, i de ben segur que hi ha coses que se li poden retreure, però penso que d'un polític se li ha d'exigir coherència, treball i generositat. A la política no s'hi va a aprofitar-se del càrrec, sinó a dur a terme aquelles actuacions que es defensen per principis, de la millor manera possible, posant-se al servei dels seus votants, però també dels que no l'han votat.

El futur d'Alemanya i d'Europa en general és incert, i no sabem si la persona que l'haurà de substituir estarà a la seva alçada. Ningú no és imprescindible i per tant el relleu és la cosa més natural de tot. És bo confiar que no tot s'acaba amb la marxa de la cancellera i que hi ha possibles successors que ho podran fer tant o més bé.

Crec que Europa li ha d'estar agraïda, amb les naturals discrepàncies polítiques, perquè les seva actuació no deixa de ser una opció política, enfrontada a altres, però en tot cas em reitero afirmant que la considero una política honesta i que ha treballat fermament per millorar el país i la Unió Europea.

Més irregularitats del rei emèrit

La sèrie Joan Carles I "el corrupte" continua avançant i van apareixent capítols nous. Avui llegíem a la premsa el pagament de més de quatre milions d'euros per regularitzar una situació il·legal no declarada, i la pregunta que ens fèiem tots era: d'on haurà tret els diners? D'alguna altra estafa?

Sembla ser que el rei emèrit té molts bons amics i li han deixat els diners perquè d'aquesta manera no hagués d'anar a judici, perquè... esclar, encara no li han requerit res, i per tant ho pot anar regularitzant, cosa que una persona normal, de carrer, no ho podria fer. Llavors diu, ell mateix, que la Justícia és igual per a tothom. Ja s'ha vist!

Se m'escapa una cosa. Si a mi em regalen quatre milions per pagar a Hisenda, no hauré de declarar aquest ingrés? I les ànimes caritatives com justificaran aquesta generositat? Suposo que no ho acabo d'entendre perquè ni he tingut ni tindré l'oportunitat d'experimentar-ho, però estaria bé que algú ens ho expliqués.

Ha sorprès el to del president espanyol queixant-se de la manera d'actuar del rei emèrit. No sé si ha exagerat la nota per reforçar el seu suport i confiança en el rei actual, però si més no ha estat un canvi de posicionament, que de totes maneres no ens portarà enlloc. Seria bo que ara donés suport a algun tipus d'investigació, però això ja seria demanar massa. Potser ha estat una picada a l'ullet al seu soci de govern.

Sigui com sigui, és de lamentar la situació que estem vivint i tot el que es de domini públic sobre la manera de fer del monarca espanyol. Fa dos dies que se li feia un reconeixement públic per la seva actuació arran del 23 de febrer de 1981, però alguns creiem que no se sap tota la veritat, sinó que hi ha alguna cosa que se'ns amaga. No tenim tan clar que el rei no jugués un paper més que de salvador de la democràcia, i que no hagués tramat alguna operació política que finalment no va acabar de funcionar. A hores d'ara t'ho pots imaginar tot. No hi ha aigua clara en el rei emèrit.

Joaquim Cassà, cent anys de vida

L'esmentava el passat 2 de novembre, aniversari del meu pare, perquè recordava que es portaven cinc dies de diferència. Efectivament, el dia 7 de novembre el senyor Joaquim Cassà va celebrar el seu centenari. Són cent anys de tot un senyor, que es fa estimar i respectar. Una bona persona, treballadora i intel·ligent, que dona exemple de vida i admiració.

És un honor comptar amb ell dins d'aquesta vila, de nostàlgia cultural, però que ha canviat molt fins al punt de posar en perill tot el seu bagatge. El senyor Cassà ha estat una persona molt activa tota la seva vida, i això és palpable als seus cent anys, amb una brillant contribució a la vida cultural i industrial de la vila.

Avui el meu cor ha fet un salt quan he vist una carta a la bústia, l'adreça escrita a mà, un fet gairebé insòlit avui dia, que gairebé ho rebem tot per correu electrònic, tret de les circulars administratives. A l'interior del sobre, un punt de llibre amb la imatge del senyor Cassà i el seu agraïment als cent anys de vida reeixida.

Benvolgut Joaquim Cassà, no sabeu l'alegria que ens ha fet, a la M. Àngels i a mi, rebre aquest present, per la vostra consideració a unes persones que us tenen amb molta estima i respecte. La vida en societat només té sentit quan t'adones de l'existència de persones com el senyor Cassà. Tot seria molt diferent si existissin més persones de la categoria, generositat i amabilitat del senyor Cassà, i no és estrany que al seu dia fos reconegut com a fill il·lustre de la vila.

Desitjo de tot cor poder continuar molt més anys gaudint de la vostra amistat, aprendre del vostre saber fer, i recordar la vostra trajectòria cultural i humana. Gràcies per pensar en nosaltres a l'hora de celebrar els vostres cent anys de vida, rebeu una forta abraçada de qui us admira i us desitja bé.

El poder acostuma a corrompre

No és la primera vegada que un personatge públic, en aquest cas un càrrec públic, reacciona de la mateixa manera quan la policia l'atura per alguna infracció. "Que no sap qui sóc jo?" Abusant del càrrec, que hauria de ser de servidor públic, per lliurar-se de complir amb les obligacions de qualsevol ciutadà.

De totes maneres, el fet que no sigui un cas inhabitual, no li treu tota la culpabilitat i responsabilitat de creure's superior als altres, com si es tractés del rei, qui pot actuar de manera corrupta i no li passa res. No és estrany que hi hagi tants casos de corrupció entre els polítics, perquè tenen poder i maneres de camuflar les seves accions, encara que moltes, a la llarga s'acaben descobrint. Una altra cosa és les conseqüències que se'n deriven. Malauradament tot acostuma a resultar força lleu i per això no serveix d'escarment.

L'actitud de l'ara exalcalde de Badalona és deplorable. No podem ficar-nos en la malaltia que patia o pateix, perquè això no ho voldries per a ningú, però sí en la manera de reaccionar. No crec que sigui només per culpa de l'alcohol, sinó que ja forma part de la pròpia manera de ser. Hi ha massa polítics que es creuen més que els altres pel fet d'haver guanyat unes eleccions. S'ha demostrat que ser polític, o exercir de polític és molt fàcil. El més complicat és fer-ho bé i, sobretot, amb esperit de servei a la comunitat, és a dir, amb humilitat i generositat.

Les dificultats del guanyador per formar govern

La possibilitat que l’alcalde no sigui el de la llista més votada és, a Arenys, un fet molt usual. Els pactes de tots contra un acostumen a succeir, sobretot quan no hi ha sintonia entre els diferents líders municipals.

Tot faria pensar que, amb la voluntat de tots per millorar els serveis i prestacions als vilatans, la clau de govern seria conformar-ne un d’estable i amb el més gran nombre de regidors i regidores possible. En el cas d’Arenys de Mar, podríem pensar en una aliança de Junts per Arenys i ERC, les dues forces guanyadores.

Per les discrepàncies i picabaralles entre els seus líders, tot indica que el pacte dels dos grups independentistes és inviable i que se’ls ha de considerar antagònics. Llavors el guanyador, Estanis Fors, es veu obligat a pactar amb PSC, CUP o Arenys en comú.

L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que els prejudicis a l’hora de pactar no provenen de Junts per Arenys, sinó dels altres. La CUP ja ha deixat dit que no pactaria amb cap dels partits polítics partidaris de la implantació de l’article 155 de la Constitució, i per l’altra banda Arenys en comú ja ha avançat que no tenia intenció de pactar amb Junts per Arenys.

Els números no sumen, i tot fa pensar que les opcions més clares estan del costat de la segona força d’aquestes eleccions, ERC. Ni la CUP ni Arenys en comú hi tenen res en contra, i fins i tot l’opció del PSC no és descartable, malgrat que se’ls recordi que varen donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tindrem uns dies de negociacions, de generositat per part de tots els partits polítics, de qui està disposat a cedir els vots i de qui els rep a canvi de concessions. Sobretot generositat, que és una virtut que no es conrea gaire darrerament. Generositat per aconseguir la millor vila, la més justa socialment, i també la millor econòmicament i cultural.

Un equip il·lusionat per avançar

Avui Ràdio Arenys ha entrevistat l'alcaldable per Junts per Arenys i déu n'hi do les propostes que ha presentat, que de ben segur necessitarà molts anys de mandat per portar-les a terme. Disculpeu-me que ho posi en dubte, sobretot tenint en compte com acostumen a avançar les promeses electorals a Arenys de Mar.
Voldria pensar que tots els candidats i candidates afronten el repte de les eleccions de diumenge per entrar a governar amb il·lusió i moltes ganes de fer coses per a la vila. Que no ho fan per egoisme i ganes de protagonisme. És per això que durant aquests dies he deixat anar alguns noms de persones que mereixen la nostra confiança.

Vull recordar una persona que es retira de la política activa, en Ramon Vinyes. Amb els seus encerts i els seus errors, ha estat una persona compromesa amb la vila, amb un comportament coherent, i fidel als seus principis, amb lleialtat institucional, i amb un valor que no és fàcil de trobar, que ha consensuat, a través del diàleg i el raonament, les decisions preses. No tots els polítics de casa nostra tenen la virtut d'escoltar i renunciar quan fa falta, i això ens hauria de servir a l'hora de dipositar el nostre vot, la nostra confiança al proper alcalde o alcaldessa.

L'expertesa és important, però la il·lusió, la generositat, la sinceritat, el compromís amb el vilatà ho són encara més. Nosaltres els podem ajudar amb el nostre coneixement, però l'actitud ha de ser d'ells i elles, i quan aquesta és negativa, no hi ha expertesa que faci governable una vila com la nostra.

La CUP diu que ara estan en condicions de governar, i ens ho podem o no creure, però farà falta que en tinguin l'oportunitat, sols o junts amb altres formacions que comparteixin la mateixa il·lusió.

Arenys de Mar viu la festa

Arenys es troba en plenes festes de Sant Roc, amb uns actes que ja han esdevingut tradicionals, com són la passejada nocturna dels gegants i les representacions de la pesta a diferents carrers i places de la vila, i que culminen amb la remullada dels macips el dia de Sant Roc en commemoració del vot de vila, que és el pal de paller de la festa.

Ahir a la nit feia goig de veure la quantitat d'arenyencs i arenyenques acompanyant els gegants de la vila en el circuit dissenyat per la colla gegantera, que sempre és una incògnita fins a darrera hora. Enguany vaig tenir la sort de poder-los veure des del balcó de casa, una posició còmode, però no per això distant de la celebració.

És d'agrair la generositat dels organitzadors d'aquests actes que porten la seva feina de preparació, i una mostra serà aquesta nit amb les diferents representacions de la pesta, i també a totes les persones que formen part del seguici. Haig de confessar-vos que quan els meus fills eren petits i seguíem els gegants en la passejada nocturna, per carrers estrets amb poca visibilitat, els portava a coll i no era fàcil. 

Tots hem viscut experiències com les que ens acompanyen aquests dies, i avui, amb els problemes polítics amb què ens trobem, és d'agrair poder tenir aquests espais de gaudi i relacions humanes, que ens fa més forts per afrontar els entrebancs del dia a dia. 

La corrupció del PP és una anècdota per Rajoy

Nosaltres tan preocupats i escandalitzats per la corrupció que els surt per les orelles als polítics populars, i ara resulta, segons Rajoy, que simplement es tracta d'una anècdota. Quins nassos! No només ens roben, sinó que a més ens prenen per imbècils!

El problema de tot plegat és que malgrat estiguin podrits de corrupció la gent els vota i d'aquesta manera no cal ser honrat. Tot i ser imputats per corrupció la justícia els condona la pena, cosa que no passa amb el pobre desgraciat que roba setanta euros. Els polítics enriquits paguen la llibertat amb els diners robats, un fet que pot succeir amb el cunyat del rei.

M'indigna la cara dura instaurada en el nostre país, i les dificultats per aconseguir fer aflorar les bones intencions, la generositat, l'honestedat... No sé si els polítics que tenim són els que ens mereixem. No sé si són el reflex de la societat, però si fos així, podem preocupar-nos perquè hem arribat molt avall.

Déu no li tindrà en compte al cardenal de València

Fa un temps, quan escoltava o observava segons quines manifestacions i actuacions de bisbes i capellans, em dolia fortament, pel mal que provocaven a la mateixa Església, i corria a deixar clar que es tractava d'unes declaracions i accions d'unes persones que interpretaven erròniament el missatge de Jesús.

La història de l'Església Catòlica té passats foscos, però també de brillants. El missatge de Jesús s'ha interpretat de mil maneres, i no sempre correctament. Cada vegada que l'Església s'ha posat al costat del poder, ha fallat en l'essència del veritable sentit de l'Església, i això ho ha fet sovint. És per això que personatges com l'actual Papa, engresquen multitud de creients que continuen pensant que l'Església veritable és l'Església dels pobres.

Espanya té una tradició molt viva d'utilització de l'Església per manipular les persones. Això ha passat en temps del dictador, però també en democràcia, amb uns bisbes i cardenals polititzats i molt allunyats de la població menys afavorida.

Deia al començament que fa temps, quan escoltava missatges com el del cardenal Cañizares, em dolia fortament. Ara, però, ja no em passa. Les meves creences religioses estan molt per sobre d'aquestes anècdotes absurdes, i confio fermament en la intel·ligència dels catòlics, i la seva bondat i generositat per perdonar aquest pobre cardenal, que un dia s'adonarà de l'error, i Déu també el perdonarà.

La por que genera la victòria de Jeremy Corbyn

Permeteu-me que avui no parli de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre ni de la Diada de divendres passat. Ja sé que són les notícies que obren les portades dels diaris i dels telenotícies, però tenim tot el temps del món per parlar-ne. 

Tampoc us parlaré del drama que es viu al nord d'Àfrica i l'arribada massiva de refugiats, la majoria d'ells sirians. També caldrà parlar-ne molt, i observar quin és el comportament dels països europeus a l'hora d'acollir-los. No desconfio pas de la voluntat i generositat de la gent per acollir-los, sinó en tot cas el problema podrà ser la tria que puguin fer els refugiats del país d'acollida. Està molt clar que els països europeus del nord són els més desitjats.

Avui comento la victòria de Jeremy Corbyn en les eleccions del partit Laborista britànic. Una victòria que no desitjava la classe dirigent del partit, perquè els fa por. Potser més que als partits rivals. És una por, al meu entendre, doble. Per una banda els fa por que ventili i deixi en evidència el trist treball del partit, que ha renunciat als seus principis i l'ha convertit en una ombra del partit conservador del primer ministre.

La segona por és la radicalitat del missatge del nou dirigent que tindrà moltes dificultats per quallar entre els britànics, molt acomodats uns, i desmotivats els altres, per haver oblidat el sentit i les maneres dels partits polítics d'esquerra.

Les dues pors atempten contra els dirigents laboristes perquè d'alguna manera els defenestra i els fa perdre expectatives de guanyar les eleccions. El conformisme laborista els permetia vendre un discurs no massa diferent dels conservadors, i d'aquesta manera podien aspirar a l'alternança política. Més o menys el que ha estat passant a Espanya, amb un partit socialista molt descafeïnat, que no ha aprofitat quan ha governat, per liderar una política veritablement d'esquerres. 

Pablo Iglesias es miralla amb Corbyn i ja somia fer el tomb en les generals del desembre, però ha de tenir en compte que el seu projecte no es converteixi en una flor d'estiu. L'èxit assolit en les eleccions europees poden acabar sent un miratge en el panorama polític espanyol.

La Marató de TV3 és una mostra de la generositat del nostre poble

La Marató de TV3 ha esdevingut el símbol de la generositat i solidaritat del poble català. Un fet que ens enorgulleix i em fem bandera. Tot i que la majoria hi estem a favor i en parlem bé, també hi ha qui ho critica. No es perdona que només siguem solidaris una vegada a l'any, però això no és cert. Jo crec que en el fons sempre demostrem la nostra solidaritat, que evidentment es pot millorar, però que una vegada a l'any ens unim per mostrar aquesta nostra solidaritat a la comunitat.

És important no caure en el derrotisme i criticar-ho tot. S'ha de potenciar totes les iniciatives positives, sense voler anar més enllà. Perfectes no ho serem mai, però sí que necessitem valorar els petits gestos i no deixar que ens aigualeixin la festa.

Un dia com avui, dedicat a les malalties coronàries no puc oblidar-me d'en Jordi Canal, company de feina i que ens va deixar sobtadament a primers d'any. De fet no l'hem oblidat i el tenim molt present cada dia perquè en Jordi era únic. Avui, però se'ns fa més present i ens fa desitjar encara més que avancin en l'estudi d'aquestes malalties per aconseguir evitar morts sobtades com les d'en Jordi.

El nostre món és complex i divers, i és cert que hem perdut valors, que cada vegada anem més a la nostra i ens oblidem dels que tenim al costat, però jo em resisteixo a acceptar que ho hem perdut tot i sóc capaç de veure en les reaccions espontànies la bondat de la majoria, i, en diades com la d'avui, també el saber estar al costat de la gent que no ha tingut la mateixa sort que nosaltres.

Actes com el d'avui són el mirall a què s'hauria d'emmirallar l'administració pública, per adonar-se que és aquest el seu paper a jugar. Vetllar per a la majoria de la població, unir esforços i treballar per créixer en coneixement i ciència, per millorar el nostre futur.

Gràcies a totes les persones que fan possible l'èxit de la Marató de TV3. 

Extremadura 'passa' de les balances fiscals, per què?

El president popular del govern d'Extremadura no vol que es publiquin les balances fiscals, tal com ha anunciat el president Rajoy? per què? potser perquè quedaria en evidència? perquè es descobriria que la rebaixa dels impostos extremenys els paguen els altres? perquè ens adonaríem que el xec bebè de 1.400 euros el pagaríem els mateixos de sempre?

Qui pretén amagar és perquè no té la consciència tranquil·la. Qui no vol que es coneguin formalment les xifres, és perquè sap que tothom veuria qui s'emporta els diners. I si qui en surt afavorit s'ha dedicat a donar lliçons de bona gestió i generositat, les xifres li fan caure la cara de vergonya.

Ja està bé d'aguantar tants enganys i ser cornut i pagar el beure. Ningú no es creu que sigui la bona gestió del govern extremeny el que fa que els seus ciutadans es vegin beneficiats per rebaixa d'impostos i subvencions públiques, però cal poder-ho contrastar amb les xifres perquè se n'adonin i no continuïn mentint més.

Ara, el secret de tot plegat serà comprovar quines balances fiscals ens ensenyarà el president Rajoy, perquè també en això hi pot haver molta demagògia i falsedat de dades. No us amoineu que hi haurà prou foscor i manipulació per continuar acusant-nos d'insolidaris, però no per això ens castigaran fent-nos fora de l'Estat.

Arenys de Mar reconeix la tasca de Carme Parera

Sense desmerèixer els altres candidats i candidates, penso que el resultat de les votacions per a l'elecció de l'Arenyenc de l'any, fa justícia a la tasca que realitza la Carme Parera des de fa tants anys. No és la primera vegada que una persona lligada amb Càritas rep aquest reconeixement, i això dóna credibilitat al premi i als seus impulsors.

Estem farts de veure com es prima l'excèntric per davant de persones que fan una feina de formigueta, sense necessitat de proclamar-ho a bombo i platerets, però a Arenys tenim la sort que els votants a reconèixer el mèrit dels nostres vilatans, es fixen en aquelles persones que, de manera desinteressada, dediquen part del seu temps a treballar per als més febles, els que la societat els ha castigat d'alguna manera i estan en risc d'exclusió social.

Felicito la Carme Parera pel reconeixement dels seus convilatans i, sobretot, per la seva tasca efectiva i generosa del dia a dia. Són moltes les persones que han acudit a la seva porta, sempre oberta, i que han aconseguit sortir del pou en què es trobaven, obrir portes que trobaven tancades i tenir una oportunitat per millorar les seva situació econòmica i familiar.

La Carme no ha regalat res, no es dedica a fer caritat, sinó que dóna l'oportunitat a fer-se un lloc en la societat, aquelles persones que estan disposades a treballar i lluitar per canviar la seva situació personal i familiar. La Carme és, doncs, solidària i ens dóna una lliçó de convivència i generositat. Gràcies.