Què en pensa el poble rus?

De l'anàlisi que s'està fent de la invasió russa a Ucraïna hi ha un element important a tenir en compte, i que d'alguna manera pot condicionar el futur, el desenllaç final. Està molt clar que la diferència entre les forces russes i les ucraïneses és molt gran i per tant no hi ha color a l'hora de pensar en qui pot guanyar la guerra. El fet a tenir en compte és l'opinió de la gent, sobretot dels russos.

Hi ha qui assegura que la guerra no és entre Rússia i Ucraïna, sinó entre Putin i els ucraïnesos. És, doncs, important tenir en compte què en pensa la majoria de la població russa. Realment els russos volen la guerra contra els seus veïns? És cert que Putin té el control absolut de la població, i la repressió a la ciutadania russa està a l'ordre del dia. Això no treu, però que els russos puguin pensar que el seu president s'equivoca.

La immediatesa porta a pensar en la rendició, voluntària o no, del govern ucraïnès. El suport que pot rebre del món occidental no li permetrà guanyar la guerra, sinó que es tracta d'un suport moral, que davant d'una guerra poca cosa pot aconseguir. A la llarga, però, sí que és important saber què en pensa el poble rus. Un cop destruït l'estat ucraïnès, caldrà veure com evoluciona tot plegat. Desapareixerà el país, o bé Putin hi instal·larà un govern titella que li riurà les gràcies?

La resistència de la població ucraïnesa pot estar molt condicionada per l'opinió de la població russa. Les sancions europees i dels EUA contra Putin i la població russa, pot condicionar l'opinió del poble rus respecte a la invasió provocada pel seu president. A la llarga podríem pensar que Putin ha errat en la seva decisió d'envair Ucraïna, encara que a curt termini sigui un èxit militar i d'objectius. 

Davant la impotència occidental, només podem pensar en aquesta possibilitat de futur. Que el temps acabi donant la raó a qui pensa que la guerra ha estat un greu error del president rus, en les seves ànsies de potència mundial. Xina també hi tindrà un paper a jugar important, ja que podrà condicionar la resistència de Rússia després de la dominació d'Ucraïna. Són moltes les hipòtesis i incògnites obertes. El pitjor de tot és que afecta directament a una població civil, la ucraïnesa, que perdrà moltes víctimes innocents, per una decisió impresentable i cruel del president rus.

Menys inscripcions a la manifestació de la Diada

Carrizosa (C's) diu que les inscripcions a la manifestació de l'onze de setembre han baixat un 25% perquè la gent està farta del procés. Jo penso que té raó. Som molts que n'estem farts, però potser no de la manera que Carrizosa ho pressuposa.

Molts catalans estem farts del govern, dels partits polítics, de l'ANC, de... estem una mica farts de tot i tothom, perquè la impressió que tenim és que no hi ha ningú que lideri res. El govern no funciona, els partits independentistes estan barallats, l'ANC convoca la ciutadania al marge dels partits polítics, i la gent no sap a qui ha de creure.

Tens la sensació que arriba el dia onze de setembre i toca manifestar-se. No sabem gaire quin és el lema, ni què pretenem demostrar. Volem sumar més gent? Això no serà possible, perquè no estem prou motivats. Volem avisar que en funció de la sentència actuarem d'una manera o altra? Doncs no sabem què farem, ni com ho decidirem.

El senyor Carrizosa, doncs, té raó quan diu que n'estem farts, i el dia onze de setembre segur que es farà un tip de repetir-ho, però això no vol dir que les ganes de ser independents hagin afluixat. Probablement les expectatives són més baixes, les forces s'han reduït, però les ganes de fer un salt i marxar de qui no ens estima, sinó que simplement ens utilitza, hi continuen sent.

Atrapats en la injustícia i immoralitat

Continuen els problemes en el vaixell Open Arms que no pot desembarcar els immigrants que continuen a coberta. Una situació immoral que hauria d'haver estat resolta fa molts dies. És una situació desagradable haver d'estar comentant tot el que està passant amb aquest vaixell i tot fa pensar que encara en tenim per alguns dies més.

Si l'Europa que construïm és aquesta que permet que persones mal visquin en un vaixell, no ens interessa. No la volem! Si per alguna cosa hem de lluitar és perquè hi hagi justícia al món i que els estats que s'ho poden permetre obrin les portes a les persones que han hagut de fugir dels seus països per poder sobreviure.

És injusta la situació i hem de ser solidaris amb les persones que estan lluitant perquè es resolgui el més aviat possible, i amb les persones que varen ser salvades del mar i que encara no han pogut posar els peus en terra ferma.

Cal denunciar la situació de l'Open Arms, encomanar-los moltes forces i no callar fins aconseguir que les persones migrants puguin baixar del vaixell.

Contraban d'urnes

Diuen que la Guàrdia Civil, que a Catalunya té competències en control de duanes i la lluita contra el contraban, ha visitat les fàbriques d'urnes que en principi haurien d'haver concursat per subministrar urnes a la Generalitat, però que al final no han acabat el procés. Per què?

Tot plegat ratlla el ridícul, però que ningú no s'espolsi la culpa, més aviat que ningú no rigui abans d'hora ni faci burla de l'altre, perquè al final haurem de veure qui riu l'últim. No està tant clar!

Aquest frec a frec entre els governs català i espanyol és penós, no és digne de gent seriosa, i tot fa pensar que continuarà, perquè ambdós són tossuts en els seus plantejaments i no es veu cap possibilitat de diàleg.

Deixant de banda el dubte sobre la legitimitat i també la legalitat de la pressió per part de les forces policials de l'Estat als fabricants, és absurd que es vulgui impedir un referèndum d'aquesta manera. Ningú de fora s'ho pot creure i això ens manté a la part baixa del rànquing mundial de nacions. El que havíem vist en vida del dictador continua vigent: Spain is different!

Deures per al Consell Escolar Municipal

Llegint la notícia que treu Ràdio Arenys sobre l'atur del mes de juliol a la nostra vila, que a diferència de la mitjana del Maresme i Catalunya, a casa nostra ha augmentat, em fa pensar que més que mai hem de fer alguna cosa per canviar la tendència.

Seria interessant poder conèixer quants llocs de treball hi ha actualment en el mercat d'Arenys de Mar, i comparar-ho amb el nombre de persones en edat i situació de treball, estiguin o no treballant, ho facin o no a la nostra vila. Amb aquestes dades sabríem si la nostra vila està ofertant suficients llocs de treball per ser coberts pels nostres vilatans.

És evident que una cosa és la quantitat de llocs de treball i l'altra la tipologia. És molt fàcil entendre que hi pugui ver una mancança de llocs de treball amb un nivell de formació per cobrir la demanda dels nostres universitaris, per exemple, però crec que l'indicador seria interessant. Deixaríem per a una segona anàlisi quins llocs de treball s'ofereixen i quines retribucions.

En les darreres eleccions municipals totes les forces polítiques que es presentaven defensaven la necessitat de treballar per a crear nous llocs de treball. La paraula emprenedor sortia arreu, i ara caldrà vigilar de prop què s'està fent per aconseguir aquest propòsit. 

Caldria, per altra banda, que l'escola pública de la nostra vila, i també la concertada, estudiés la creació de mòduls formatius per als nostres joves, que tinguessin una fàcil sortida a la població de manera que tractaríem dos temes simultàniament. Per una banda la creació de nous llocs de treball i per l'altra evitar que els nostres joves hagin de marxar d'Arenys per trobar feina. 

El Consell Escolar Municipal podria liderar aquest objectiu i esmerçar-hi esforços i recursos per fer-ho possible. Miracles no se'n poden fer, però treball de formigueta, que a la llarga obté els seus fruits, sí que és possible.  Passa sovint que disposem de comissions i juntes que realitzen moltes reunions, però no en traiem tot el profit que seria desitjable.

S'ha parlat de llocs on fer-ho, com pot ser l'antic edifici del Cassà, o de mòduls a potenciar, com els que tenen a veure amb el mar... Per què no ens hi posem ja?

El posicionament d'ICV sobre el 9N a debat intern

Una tarda d'agost en què ja es comença a notar que el dia s'escurça, si més no aquesta és la impressió. Una tarda mirant el flight tracker del vol US754, de Los Angeles a Philadelphia, en aquests moments a una hora d'arribar a terra, i també fent la caminada habitual fins a Canet de Mar, a un bon pas, per cremar calories i mantenir-nos una mica més en forma.

Les notícies avorreixen: nous atacs a Gaza i més informacions sobre les finances de la família Pujol Ferrusola. Els atacs un vergonya per tota la humanitat, i el frau o delicte de la família Pujol Ferrusola, una vergonya pel nostre país que havia arribat a idolatrar el megapresident.

Ahir o abans d'ahir deplorava la incapacitat de NNUU d'aturar els atacs d'Israel als palestins de Gaza i per tant no cal parlar-ne més. No pas perquè no sigui tràgic i denunciable fins a l'extenuació, sinó perquè ja no hi ha pitjors adjectius per denunciar la situació.

Avui m'he fixat amb la discussió que es viu dins d'ICV sobre la posició a prendre davant la convocatòria del 9N. Hi ha corrents internes que volen que la direcció es posicioni més clarament a favor del dret a decidir i fins i tot a votar sí-sí. La cúpula del partit no ho té tan clar. Per què?

La resposta és la de sempre: els partits polítics volen assegurar vots i això els provoca por a l'hora de prendre decisions. Ja ho sabem: quan prens partit per alguna opció, guanyes adeptes i perds els que pensen diferent. El mal del sistema polític del nostre entorn és precisament aquest: es pensa massa en els vots i poc en la coherència del missatge que es vol defensar. Això fa que els partits siguin poc coherents. ICV no s'escapa d'aquest vici i ara l'està vivint a fons. Per què? doncs perquè ha aparegut Podemos, i la CUP també li fa ombra. El discurs de Podemos i la CUP hauria de ser el discurs d'ICV, però els anys i l'experiència de govern els ha portat a convertir-se en un partit cansat i amb poca iniciativa, malgrat el nom.

Crec que era ahir que parlava del paper de Podemos i el seu futur. Penso que ICV és força la víctima del naixement de Podemos, i com a ciutadans no podem esperar que Podemos desaparegui de seguida, sinó que agafi força i s'hi apuntin altres forces, entre elles ICV. Es parla molt d'esquerres, però tot queda en paraules. Els fets demostren que l'esquerra al nostre país fa molts anys que no existeix com a tal, i això no és bo.