Gòspel al Calisay

Mentre el sol va baixant alçada i potència, gaudim de la música, avui a càrrec de Mar de Gòspel, que condueix la Memi Sillah, tot un referent musical a la vila.

S’agraeix assistir a actes com el d’aquest capvespre d’estiu, en plena onada de calor. I pensar en la il·lusió i les hores d’assaig dels i de les cantaires. Desenvolupar la sensibilitat, en aquest cas musical, és un exercici de bona pràctica poc habitual, però molt necessari.

I la Memi presenta cada peça, amb unes explicacions ben documentades i pedagògiques, i això és interessant perquè no es tracta només de tenir les orelles atentes, sinó també la ment perquè sapiguem d’on ve tot. Les coses, i en aquest cas les cançons, no neixen per generació espontània, sinó que formen part de la història i és bo conèixer-la. Neixen i es transformen fins a arribar als nostres dies.

El pati del Calisay, que acostuma a jugar el paper de lloc de pas per anar a algunes de les sales de l'equipament cultural arenyenc, avui és protagonista de la vetllada musical, i us haig de dir que fa goig de veure. 

Gaudim, doncs, de la música. Moltes gràcies per la bona estona que estem passant!

Estimulem la nostra sensibilitat

Avui he tingut ganes d'escoltar, després de molt temps, l'obra Vespro della Beata Vergine, de Claudio Monteverdi. És una meravella! Segur que la coneixeu, i si no és així, us recomano que hi dediqueu l'hora i mitja que pot durar. Estic segur que us encantarà.

Quan m'emociono escoltant segons quina peça musical penso que si hi dediquéssim més temps, el món potser aniria d'una altra manera. Desenvolupar la sensibilitat ajuda a veure diferent les coses, també les altres persones, i potser això és el que més falta ens fa.

Una bona part del temps que dediquem a llegir els comentaris de les xarxes, i ja no dic a escriure-hi segons què, el podríem destinar a escoltar música. Jo escolliria música clàssica, que és la que em motiva més, però hi ha molts estils musicals capaços d'engrescar a uns o als altres. N'hi ha per a tothom. Per què no ens ho proposem?

Ara que més aviat el que s'estila és la crítica fàcil, però sobretot l'insult, seria el millor moment per posar-ho en pràctica. Hi ha moltes persones que es dediquen professionalment a la música. Hi dediquen moltes hores, d'aprenentatge i assaig. El resultat el podem constatar si assistim a un concert, o el baixem per Internet.

I insisteixo en el tema de la sensibilitat. Probablement, la manca de sensibilitat és l'esca del pecat de molts mals que podem presenciar al voltant nostre. Des de l'actitud a l'hora de celebrar una tradició, que se'ns escapa de les mans, fins a l'extrem de provocar una guerra, per no parlar de genocidi.

En els petits detalls es demostra com és una persona i endevines com actuarà davant de qualsevol circumstància. Hem de confiar més en els altres, però sobretot respectar-los. I ho deixo aquí, animant-vos a posar el disc, o a comprar les entrades per al pròxim concert!

Arriba Sant Roc

Arriba Sant Roc i la vila d’Arenys es mobilitza. Si una festa a Arenys és participativa aquesta és la de Sant Roc, amb un conjunt d’actes que han esdevingut tradició amb més o menys anys d’història, però tots ells amb molta participació de la gent, amb moltes hores d’assaig a l’esquena i molta il·lusió. Els macips, els gegants i la pesta s’emporten la palma i ens conviden a gaudir d’una festa alegre i diversa.

La calor d’aquests dies no ha de ser obstacle perquè tothom surti al carrer i viure la festa, ja sigui remullats pels macips, seguint la passejada nocturna dels gegants o el muntatge de la pesta, cada vegada més treballat i sorprenent.

L’estiu no s’ha acabat, però aquesta festa d’alguna manera tanca el parèntesi festiu que vam iniciar amb Sant Joan. Després vindrà l’Onze de setembre, però és tota una altra cosa.

És bo que les entitats també participin de la festa. Algunes ja ho fan, però hauríem d’engrescar-ne unes quantes més i fer-la més gran. Bon Sant Roc! Gaudiu de la festa!

Les conseqüències municipals de les eleccions generals

Les urnes han parlat i aquesta vegada, més que mai, hi ha partits polítics clarament guanyadors i d'altres de perdedors. Qui no ho vulgui acceptar caurà en l'error de voler tapar les pròpies mancances, un excés de supèrbia, cap gest d'humilitat. Els socialistes han aconseguit aixecar el cap, i ho han fet de la mà de qui varen defenestrar, gràcies a la força que encara tenen els barons, aquells que viuen de renda, deixant de banda els principis que havien defensat de joves.

Cayetana ho ha tingut fàcil per acceptar la derrota, ha quedat sola en terreny enemic, però el seu candidat, el senyor Casado, només fa que buscar excuses i culpabilitats a tercers. No accepta que el seu discurs era un fracàs d'entrada, que Aznar el va utilitzar i ara s'amaga darrera el bigoti (no me l'imagino sense).

L'assaig general ha funcionat per al PSC i ERC a Catalunya, i ha enfonsat el PP i els comuns, deixant en standby C's. Les conseqüències d'això serà que les marques PSC i ERC seran valuoses per als aspirants a l'alcaldia d'aquests partits, i les hauran d'amagar la resta de partits, procurant fer sobresortir la persona, sobretot en poblacions on encara ens coneixem una mica tots.

La nostra alcaldessa, malgrat una pèssima experiència quant a tracte, humilitat i eficàcia, ha rebut una gran empenta que la farà competitiva respecte el seu gran adversari, el senyor Estanis Fors. Uns adversaris que dijous es trobaran als jutjats d'Arenys per intentar solucionar els problemes que s'originen quan l'orgull personal pesa més que l'esperit de servei a la població.

Fa un parell o tres de setmanes que em preguntava en aquest racó virtual si a Arenys era cosa de dos. Molts som els que ens agradaria que hi entressin alternatives, algunes d'elles prou vàlides com per ostentar l'alcaldia de la nostra vila. Alguns d'aquests confiarem en aquestes altres propostes.
La il·lustració em serveix per recordar que en qüestió de línia de tren, estem més a prop del segle XIX que no pas del XXI.

25 anys del Cor l'Aixa

Aquest dissabte tindrà lloc un concert d'aniversari del Cor l'Aixa, un dels actes que configuren la celebració dels 25 anys del Cor. Totes les persones que en un moment o altre hi vàrem participar hi hem estat convidats i ho he acceptat amb goig per recordar bells i vells temps. Vaig ser-hi als seus inicis i en vaig marxar molt aviat, arran del meu trasllat a Vic per qüestió professional. D'això ja en fa vint-i-dos anys, que aviat és dit. 

El Cor l'Aixa ha estat la darrera entitat coral on he participat. Si la memòria no em falla, vaig començar a la Coral Canigó de Vic, el 1972, un any abans que celebréssim els 10 anys de la seva fundació i, amb més o menys participació m'hi vaig estar fins a l'any 2000, quan tornàvem a viure a Arenys de Mar. Ja dic que ho vaig fer amb més o menys dedicació, perquè paral·lelament vaig cantar en dos cors de Barcelona i en el cor universitari de Palma de Mallorca, aprofitant estades en aquestes ciutats, i en la Coral A/3 i el mateix Cor l'Aixa. Un nucli important de l'A/3 va ser la llavor del Cor actual. Varen ser, doncs, uns quants anys en què compartia més d'una coral.

El món coral ha presidit una bona part de la meva vida, que m'ha permès gaudir de la música, aprendre'n i viatjar. Vaig assistir a setmanes cantants a Europa i en cinc edicions de la trobada 'Europa Cantat', que es celebrava cada tres anys. Va arribar un dia, però, en què vaig decidir que la meva etapa com a membre d'una agrupació coral havia acabat i d'això ja en fa vint-i-dos anys. 

Aquests dies d'assaig m'han servit per recordar el que havia estat habitual en mi quan cantava i m'ha agradat, però al mateix temps he vist clar que es tractava d'una etapa superada, de molts bons records, i que el concert d'aquest vespre era un regal que agraïa haver-hi estat convidat. Qui sap si d'aquí a vint-i-cinc anys més, tindré l'ocasió de compartir nou aniversari. Felicitats Cor l'Aixa!!!

Quatre anys més per a què?

Passejant per Arenys m'he trobat un parell d'amigues un xic abatudes i mig emprenyades. No s'acabaven de creure què havia passat ara fa 10 dies en les eleccions locals. Com podia ser que guanyés l'alcalde actual? Ens tocaria passar quatre anys més sense pena ni glòria...

Certament m'he perdut el balanç d'aquests quatre anys. Penso que som una vila afortunada, perquè el nostre ajuntament es troba força sanejat econòmicament, però no acabem de veure quin rèdit n'hem tret. És per això que les meves amigues estan tan neguitoses. Han perdut les esperances del canvi a la nostra vila. Passarem quatre anys més sense cap millora.

Perquè... els nostres carrers continuen sense arreglar i el clavegueram està que peta. Només s'ha cobert una part de la Riera, per evitar in extremis no perdre una segona subvenció. Ningú més n'ha parlat de la subvenció que no ens varen concedir perquè la varen demanar tard.

Perquè... la Biblioteca continua al carrer Bonaire, i el suport a Mercadona va deixar sense opció l'operació de les Clarisses. L'hotel del passeig Xifré encara és un projecte i la Caserna de la Guàrdia Civil continua tapiada. L'edifici de La Raureta continua tancat i qui sap si saquejat, sense cap utilitat. I els bucs d'assaig?...

De les altres administracions tampoc no se n'ha tret res. No s'ha aconseguit tirar endavant la variant d'Arenys, ni l'ampliació del CAP, ni res de res de la zona costanera, cap a Canet o cap a Caldetes. Tampoc sento parlar de la desviació del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt.

Hem convertit, això sí, la Riera en una fira constant els diumenges i al Mercat municipal, un tastet mensual, però els efectes econòmics són nuls. El problema de l'aparcament continua igual i tampoc ha millorat el transport públic. 

L'empenta que es va donar en la gestió administrativa de cara als vilatans també es va estroncar. No es pot anar a l'ajuntament a la tarda i l'Oficina d'Atenció Ciutadana ha disminuït en personal i no ha augmentat en serveis, per la qual cosa s'ha de continuar circulant de finestreta en finestreta.

Entenc que les meves amigues estiguessin tan entristides i desanimades. L'única cosa que se m'ha acudit dir per animar-les un xic, ha estat que confiessin en l'oposició que és l'arma que ens queda per fer un treball de gota malaia insistint en millorar la gestió pública del nostre ajuntament, i evitar que es converteixi en una institució desconeguda i allunyada de la realitat dels vilatans. 

El PP i el PSOE incapaços de mantenir el bipartidisme

Tot fa pensar que Espanya està evolucionant del bipartidisme al multipartidisme, o si més no rebaixant d'una manera important el pes dels dos grans partits espanyols. Aquesta transició no és fruit de cap tipus de reflexió premeditada, sinó que és totalment circumstancial. El desastre del funcionament de les dues grans formacions, fa que cada vegada hi hagi més persones que desconfiïn de la seva capacitat de liderar la gestió política espanyola i busqui alternatives.

A Catalunya molts hem valorat positivament el fet que no hi hagués un bipartidisme, sinó que el Parlament fos viu amb la participació de diferents formacions polítiques, amb la necessitat de consensuar i pactar. Tot té els seus avantatges i inconvenients. Jo sempre he pensat que les majories absolutes no són bones, encara que pugui semblar que comporten més estabilitat. El mal ús que s'acostuma a fer de la majoria absoluta fa que no la persegueixi i em satisfaci aquesta necessitat del pacte i el consens.

Pactar no és fàcil i els nostres polítics no en saben prou. Això d'haver de cedir en algunes coses no agrada, però és completament sa per al país.

Tot i que les primeres eleccions que tenim a sobre són les europees, no hi ha dubte que tots els partits tenen els ulls posats en les eleccions de 2015, les municipals i autonòmiques, i les generals. Les d'aquest mes de maig, encara que no es vulgui reconèixer, són vistes com unes primàries i un assaig pensant en l'any vinent.

És per això que ja es comença a tenir clar quins seran els caps de llista de les municipals, i ja s'entrenen per a la gran cursa electoral. Les primàries del PSC han resultat en general força depriments, però això no treu que no sigui important el fet de consolidar-les. Esperem que en altres ocasions es presentin alternatives al candidat de l'aparell del partit, perquè ens acabem de creure que les primàries serveixen per a alguna cosa.

Aquest 25 de maig ens haurem de fixar en les conseqüències que pot patir el PP pel fet de presentar-se VOX i C's a les europees, i en el cas de Catalunya, la repercussió per al PSC de la crisi en què està immers, amb la desfilada de militants, crítics amb la seva direcció. Tot això farà que puguem viure unes eleccions europees molt més expectants del que acostumen a ser.