I ara què? Doncs, una mica més del mateix. No he sortit a manifestar-me, perquè no em sembla bé la jugada dels presidents Torra i Pugidemont. Aquesta inhabilitació era buscada no sé ben bé per a què, probablement per entretenir-se amb el victimisme.
No m'agrada que el meu president sigui inhabilitat, i encara menys per no treure a temps una pancarta demanant l'alliberament dels presos polítics. Una pancarta que al final la va acabar traient. Per què?
Jo també vull eleccions, i les vull perquè fa massa temps que estem bloquejats amb una manca de lideratge, i de bons polítics, competents i capaços de fer avançar el país. No he sortit, encara que em dol la situació, i crec fermament que només políticament podem sortir d'aquest atzucac
Però Espanya es troba judicialitzada. Qualsevol actuació política és observada a través del prisma de la justícia, per desgràcia esbiaixada, i no és culpa només dels jutges, sinó dels mateixos polítics que no troben cal altre recurs que presentar denúncies judicials a tot allò que no poden lluitar-hi políticament.
És clar que contra l'independentisme tot s'hi val i en una situació diferent, amb altres protagonistes, probablement s'hauria actuat d'una altra manera i no s'hauria inhabilitat el desobedient, però això no treu que deixem de fer l'enza, i treballem per no haver de penedir-nos per tot el que haurem perdut. Eleccions ja!
