Cop d'efecte de Rodolfo Martín Villa

Aquests dies ha estat notícia l'exministre i exgovernador de Barcelona, franquista, el senyor Rodolfo Martín Villa, perquè va presentar recurs contra la decisió del ple municipal de Barcelona, de retirar-li la medalla d'or de la ciutat, i el TSJC li ha donat raó. Una vegada coneguda la notícia, ha decidit renunciar a la medalla. És això una demostració del poder que encara té el franquisme a casa nostra. Li importa un rave la medalla, però no vol que li prenguin, ell hi renuncia per vergonya de qui ha lluitat per retirar-li.

Una vegada més hem pogut constatar que la transició democràtica del nostre país és una pantomima. Els mateixos que manaven amb el franquisme, ho continuen fent ara, ja sigui des dels tribunals de justícia, les forces de seguretat o les grans empreses. Els que varen perdre la guerra, continuen a sota, i sense possibilitats que es faci justícia.

Personalment no crec gens en aquestes medalles i condecoracions, perquè no són representatives de res. Estem farts de veure nominacions de premis Nobel de la pau, de persones tacades per la sang. No cal que relacioni els noms, prou coneguts per a tothom. En el cas del senyor Martín Villa, va ser un ajuntament franquista, predemocràtic, qui li va atorgar la medalla, i amb això està tot dit.

Per diferents raons el senyor Martín Villa ha esdevingut la imatge del franquista que ha fet la transició sense que se'l jutgés ni recriminés per tot el que va fer i va permetre, però no és ell l'única persona que podríem portar al banc dels acusats. Com ell són molts més els que varen canviar de camisa sense necessitat d'amagar-se'n gaire. Han tingut totes les forces i poders de l'Estat defensant-los. La mateixa esquerra progressista, de què fa gala el president Pedro Sánchez, s'ha posicionat en la seva defensa, incapaç de fer sortir a la llum tot el seu passat. Aquesta por a remoure el passat ha portat que Espanya sigui un país de dretes, amb els poders judicial i econòmic tapant les vergonyes dels que continuen manant, encara que al davant hi pugui haver esquerranosos, que no els fan cap mica de por.

Aquesta és la història passada, present i del futur. Podem exclamar-nos i criticar la realitat, però sabem que tot plegat no passarà d'una rebequeria que no fa trontollar les estructures corruptes i autoritàries d'un Estat gens democràtic, encara que ens ho vulguin fer creure.

Les comoditats de la dreta a Espanya

L'Alejandro Fernández, el líder del PP català és el que és, i si no tenen ningú millor han de tirar amb el que tenen. Aquest no és només un problema del PP, sinó que s'hi troben tots els partits polítics. En l'entrevista que avui li fa l'Antoni Bassas o en les declaracions que acostuma a fer, sembla que acabi de sortir de l'ou i que no tingui memòria històrica. Ningú no diria que és del PP, quan parla d'estar alerta amb el que fan els altres partits i sobretot amb els pactes, com si el PP tingués un passat immaculat. No sap o no recorda que el PP ha estat el partit polític més corrupte de la democràcia espanyola? També hi ha corrupció en altres partits, catalans i espanyols, però ningú no els supera.

Ho dic perquè sentint-lo parlar fa l'efecte que et ve a donar lliçons de pulcritud, de transparència política i de no haver trencat mai cap plat. No ho sé a nivell personal, però si que ho sabem del partit a qui representa.

En l'entrevista ja amenaça. La qual cosa és molt típic del PP, i del PSOE en campanya. Si es pacta canvis al marge del PP llavors passarà el mateix que amb l'Estatut. Ho recordem, oi? I aquí ho podria enllaçar amb el que comentava ahir en el meu post. Potser sí que per avançar necessitem la conxorxa del PP, ja que l'estructura de l'Estat és prou conservadora com per contrarestar tot allò que puguin pactar les esquerres. 

Les institucions estatals són del bàndol conservador, amb molts membres afins a discursos propers a Vox. Llavors no ens ha d'estranyar que els pactes progressistes se'ls endugui el vent. Espanya no se n'acaba de sortir. L'esquerra és molt feble i disgregada. La dreta acostuma a ser corrupta, però emparada pel poder judicial.

Ves que la pastisseria dels pares no sigui una tapadora!

Mireu si tenen poca imaginació que tornen a insistir en acusacions gratuïtes als polítics catalans, en aquest cas el president Carles Puigdemont, per debilitar l'independentisme. Què es pensen aquesta gent? Realment es creuen que estem abduïts i ens volen fer obrir els ulls? Per què fer? Per posar-nos al costat de l'Espanya del PP, l'Espanya corrupta que s'alia amb el C's, un partit que no ha complert els seus objectius de lluitar contra la corrupció?

Cada dia fa més vergonya veure la reacció del govern espanyol i l'actitud del PSOE i els seus socis del PSC. Creieu que no els farà vergonya d'aquí a un temps repassar com han afrontat la situació actual? 

Molts catalans, o sinó uns quants, esperem que el PSC aixequi la veu per protestar contra l'actuació del govern espanyol, els seus fiscals i policies. No demanem, ni confiem que reclamin el dret a decidir, sinó simplement que no s'atempti il·legalment contra els drets dels ciutadans. És això demanar massa?

El més curiós de tot és que un govern com el del PP, el partit més corrupte en democràcia, insisteixi en acusar els altres de corrupció. Quina dèria! Han de saber que els catalans que volen anar a votar no faran cas d'aquestes acusacions, no deixaran d'anar-hi, i en certa manera és perquè ja ens han escarmentat més d'una vegada. Encara recordem les acusacions a l'ex-alcalde Trias. Vergonya!

Com podem sentir-nos units a Espanya, amb els partits polítics que hi governen, amb els jutges polititzats, amb la premsa més casposa del món occidental... No, hauria de canviar molt perquè ens sentíssim atrets. 

Premsa mentidera i política corrupta

Se m'ha acumulat la feina i encara no m'he pogut posar al dia sobre la situació de Catalunya després dels atacs terroristes de Barcelona i Cambrils, i amb prou feines sé com va anar la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona, amb la presència del Rei i del president del govern espanyol. Sí que m'han xiulat les orelles que la premsa espanyola és la més mentidera del planeta i que en lloc d'informar el que fa és desinformar.

És molt trist que al segle XXI tinguem una televisió pública espanyola que manipula imatges i so, i una premsa escrita que diu allò que vol que la gent es cregui i no la realitat que passa. És molt trist que això no sigui denunciat per tots els partits polítics catalans, al marge de la seva defensa o no del sobiranisme, perquè si els polítics són corruptes i la premsa menteix, la societat no podrà avançar en cap sentit.

Qui vegi bé que la premsa amagui la realitat catalana per aigualir la febre independentista està molt equivocat i valora molt poc les persones. Aquí rau el problema de molts dels nostres polítics, que ens consideren uns éssers sense opinió ni capacitat de decisió, i per això temen que puguem votar el dia 1 d'octubre.

Em sap greu el posicionament del PSC, perquè no li fa cap bé, ni al partit ni a la societat catalana que creu en la bondat de l'esquerra per fer més justa la nostra societat. Sap greu, però és el que tenim.

Ara és el torn del ministre de Sanitat

L'acumulació d'acusacions de corrupció i gestió indeguda de càrrecs públics del PP els deixarà sense candidats honestos per a les properes eleccions. Cada dia que passa ens anem assabentant de més personatges que han jugat amb el càrrec per treure'n beneficis personals o dels seus amics. Llavors ens demanen la nostra confiança i, sobretot, el vot.

Segons llegeixo a la premsa, l'actual ministre, en funcions, de Sanitat, el senyor Alfons Alonso, quan era alcalde de Vitòria va signar un contracte de lloguer d'un edifici per un preu desorbitat que provocava un perjudici a l'Ajuntament. Com podeu veure, hi ha moltes maneres d'actuar de manera corrupta, algunes d'elles dissimulades, però corruptes al cap i a la fi.

El pitjor de tot és que ja s'ha convertit en un costum i no ens sorprenem com caldria. Això fa que no exigim responsabilitats i al final de tot plegat no saps mai què ha acabat passant. Qui serà el següent?

Arran de la mort d'en Peret

Ahir es va morir en Peret, no massa temps després que es conegués públicament que patia un càncer, i fins i tot va sorprendre perquè tot feia pensar que la malaltia no estava tan avançada. La mort de Peret és una d'aquelles que no passen desapercebudes en el món cultural i social de casa nostra, i de més enllà. A Mataró, on va néixer, era tot un orgull pensar que en Peret era un mataroní, però a casa meva, a Vic, també se'n parlava.

Com ja s'ha dit, el pare d'en Peret era un venedor de mercats a pobles i ciutats, i en Peret també li acompanyava. Una de les rutes que feia el seu pare era la plana de Vic, i era molt conegut. Quan en Peret va compondre la cançó del mig amic, tal com anomenaven al seu pare, jo em vaig assabentar de la seva història i a casa en parlàrem.

Avui, doncs, ha estat un dia de declaracions i manifestacions de dol, una cosa típica en aquests casos, però que en el cas d'en Peret m'atreviria a dir que hi ha molta més sinceritat en totes les paraules i gestos observats, que no pas en la majoria d'ocasions. En Peret era estimat per tothom, des del començament i sobretot quan va tornar al món de la cançó, després d'una època de religiositat que el va mantenir apartat.

Peret és al mateix temps una mostra de la persona que ha crescut gràcies al treball. Estem farts de tantes persones que o bé han nascut en l'abundància, o bé s'han enriquit de manera corrupta, explotant els altres. És de lloar quan veus que una persona ha triomfat perquè hi ha posat el coll, i ho ha sabut fer. Als nostres fills, que no els podem deixar riquesa, els hem ensenyat i insistim, que només l'esforç i el treball els podrà permetre una vida digna en un món difícil. Per sobre de tot, però, la honestedat i el respecte als altres. Avui en Peret ens serveix per reflexionar sobre la vida.

Madrid protegeix judicialment la família reial

Avui no toca parlar de l'Esperanza Aguirre, però esclar... acusar de masclistes els municipals que la varen denunciar per una infracció de trànsit, complint la seva obligació al marge de la personalitat de la denunciada. Diuen que la millor defensa és un bon atac, i davant de falta d'arguments, Esperanza Aguirre passa a l'atac per veure si d'aquesta manera se'n surt. Si, com diu la notícia, és cert que l'alcaldessa de Madrid ha defensat l'actitud dels municipals, és lloable perquè la credibilitat dels polítics no passa pel seu millors moment.

El cap de setmana a Arenys comença amb dos actes polítics: la presentació de la cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de 2015, l'Annabel Moreno, a càrrec del diputat Joan Tardà, i l'Assemblea comarcal de CDC, amb la participació del conseller de Presidència, Francesc Homs. No són, però aquests dos actes els únics d'aquest vespre, sinó que podem anar a la Biblioteca a descobrir de la mà d'en Ramon Verdaguer, una mica d'història de la vila. La xerrada, com es pot suposar, es presenta interessant.

Nosaltres, el Grup de Debat i Tertúlia, ens trobarem a les 22h per parlar de l'actualitat de la vila, del país i d'aquesta Europa que algú ens amenaça en fer-nos fora. Jo ho aprofitaré per conèixer més detalls del fabricant de llonganisses Casa Sendra, de Vic, després que comuniqués que es jubilava i tancava la fàbrica.

Per cert, fa vergonya com el govern protegeix reina i príncep en uns moments en què està demostrat que la família real també pot ser corrupta. Tot sigui posar dificultats per protegir unes persones pel simple fet de ser membres de la família real.

Espanya cada vegada és més casposa i menys atractiva per viure-hi per a les persones que creiem en la democràcia, creiem que la sobirania resideix en el poble, i volem i desitgem una política transparent on no hi hagi favoritismes i encara menys es potenciï la corrupció entre amistats.