Hem sentit el xot

Cada vegada és més difícil que des de casa puguem sentir la veu d'alguna de les bèsties que encara tenim a prop de la nostra vila. El soroll de les motos, sobretot, però també d'alguns vehicles que potser caldria portar a revisar, fa que la vida a ciutat, fins i tot a petits pobles, no tingui res a veure al que havíem experimentat fa uns anys.

Tampoc és cert que no hi hagi animals domèstics que se'ns facin presents dia i nit. Hi ha moltes famílies que tenen un o dos gossos, en espais ben reduïts, i que no tenen gaires escrúpols en permetre que bordin durant una bona estona sense adonar-se que potser estan molestant els veïns, i probablement tampoc passen una bona estona els seus animals.

Hi ha altres animalons que es deixen sentir. Les aus encara circulen lliurement pels nostres teulats i alguna d'elles té el cant ben afinat. Hi ha temporades que les merles ens alegren el matí, i aquests dies, pels nostres verals hem pogut escoltar un xot, de la família dels mussols, que ens ha cridat l'atenció. Potser no ho hem perdut tot.

Seria bo que les famílies tinguéssim les orelles atentes per gaudir, encara que sigui només uns instants, del cant dels animalons que ens envolten. Pensar que, malgrat haver destrossat una bona part del territori, encara hi ha lloc perquè puguin viure i fer-se sentir.

Dedicar una estona a escoltar la veu de la natura, i passejar per l'entorn verd que encara ens queda, pot ajudar-nos a sortir d'aquest bucle on ens trobem, ple de desgràcies i notícies desagradables. Ens han ferit la sensibilitat fins al punt de tornar-nos insensibles a la bellesa i a la bondat. Hem de procurar que aquesta força destructiva que no valora les persones, ni els animals ni les plantes no ens faci sucumbir. 

T'adones que hem descuidat la sensibilitat en pro d'un progrés que no sabem ben bé on ens ha portat. Si el menjar no ens falta a taula, que no tothom ho pot dir, dediquem uns moments al dia per valorar tot allò que la naturalesa ens brinda i que sovint oblidem.

Atenció a les onades!

Aquest estiu vaig passejar-me per una platja islandesa, la platja de sorra negra de Reynisfjara, que no sempre té la bandera verda atès el perill de cops de mar descontrolats. Hi vaig ser precisament deu dies després que una nena alemanya, de només nou anys, desaparegués dins del mar, enduta per unes onades traïdores. Hi vaig pensar mentre m'hi passejava. Molt atent a no aproximar-m'hi massa, tot i que el dia estava encalmat i les onades no inspiraven desconfiança.

El record de la desaparició de la menor em va fer pensar en les persones que cada any s'ofeguen a les nostres platges. Unes platges que, en un principi, no presenten cap mena de perill, però no cal anar desprevingut i s'ha d'estar sempre vigilant.

Ahir escoltava les notícies i deien que enguany ja hem superat el nombre de víctimes de l'any passat, i la temporada encara no s'ha acabat. Les morts, segons s'explicava, són majoritàriament persones grans, quan la bandera està en verd, i joves quan és vermella. S'interpretava que les morts dels adults podien tenir causes naturals, i les dels joves eren més aviat fruit de l'atreviment i de no respectar l'avís de perill.

Com a persona de terra endins, no soc un assidu de les platges, encara que la tinc a deu minuts de casa. Potser per això quan hi vaig, soc molt curós i respectuós. No m'allunyo de la vora i malfio de les fortes onades. Quan està massa esvalotada no m'hi fico, sense necessitat de mirar quina bandera hi ha penjada.

Segurament les morts a les nostres platges continuaran augmentant, com també passa amb les morts per accident de trànsit, on cada vegada hi ha més motos implicades. Tot i això, seria bo que s'advertís d'alguna manera del risc de no obeir els avisos de perill, i recordar què està passant quan un passa de tot i s'aventura a ficar-se a l'aigua. El perill és arreu, però hi ha llocs on tens més números per rebre.

Molts diners per continuar bruta

M'agradaria conèixer el cost anual de l'Ajuntament de la nostra vila en tasques de neteja i manteniment de l'espai públic. Estic convençut, i així ho comentàvem aquesta tarda a casa, que el govern municipal no s'ho pren a la lleugera i hi dedica diners, encara que el resultat és desastrós. Teniu la impressió com jo que Arenys és brut?

Portar un control de les despeses del nostre Ajuntament és complicat, sobretot quan tenim més modificacions de crèdit que no pas sessions plenàries per aprovar-les. És un costum històric dels nostres governs que he criticat i no me n'he sortit mai. De totes maneres, segur que el regidor d'Hisenda em podrà donar quatre xifres més o menys fiables.

Per què és brut Arenys de Mar? Fa ràbia veure tants esforços per tenir cura de les plantes i els arbres, que són sagrats, i les facilitats que es donen als passejadors de gossos, que no tenen cap mania en no recollir les defecacions ni netejar les façanes on s'hi orinen els seus gossos. 

Ara s'aprovarà una nova llei de tinença de gossos que caldrà seguir de prop el seu compliment, i una cosa encara més difícil, el control policial que se'n farà. Si la policia local no té temps ni gaire voluntat de multar les motos aparcades a la vorera, ni circulant a tota velocitat, creieu que s'entretindran a multar els passejadors de gossos que incompleixin la normativa?

Si al govern local li interessa més els arbres que malmeten els murs i carrers de la vila que no pas les persones, penseu que estarà disposat a perseguir els passejadors de gossos que no siguin respectuosos amb el mobiliari urbà?

Segur que són molts els diners abocats a mantenir neta la vila, però els vilatans no hi col·laborem suficientment.