dimecres, 22 de novembre de 2017

En què es basen els 300 acadèmics espanyols?

Llegeixo que uns 300 acadèmics espanyols han escrit als presidents Juncker i Tusk afirmant que la manifestació del dia 20 de setembre va ser violenta i que el govern de l'Estat ha fet bé de reprimir el poble català. I qui els hi ha explicat? El delegat al govern a Catalunya? El senyor Rivera, que tant ens estima? Els policies que varen actuar el dia 1 d'octubre convidant els catalans a sortir dels col·legis electorals? Qui són aquests acadèmics? Es tracta de corporativisme de magistrats? 
Permeteu-me que m'indigni per aquesta mostra de nacionalisme espanyol arrogant. Ho he dit aquests dies, perquè ho penso, no hi tenim res a fer. Probablement en som els primers responsables, però hi ha un fet que és simptomàtic: és des de dins on rebem més atacs a les nostres institucions, a la nostra llengua i cultura. Ho és el PP català, C's, i una bona part del PSC. Per a la majoria de militants, però sobretot líders, d'aquests tres partits, viurem més contents si el català fos residual, parlat en família, i desaparegués qualsevol signe identitari català. Si a casa no hem estat capaços d'il·lusionar-los, com podem pensar que convencerem a la resta de l'Estat!
A l'entorn europeu tampoc no ens ho posen fàcil. Els estats es protegeixen mútuament per defensar l'statu quo. Temen els canvis i els reprimeixen, i llavors no entenen per què sorgeixen partits d'extrema dreta, i es posen a tremolar. Les raons no els preocupen, les esclafen amb la força que ostenten, però es mostren dèbils davant la violència dels radicals. Heu vist quin paper juga el Tribunal Constitucional amb els ultres de Blanquerna? On és la Justícia? Per què la corrupció i la prevaricació aconseguir sotmetre la ciutadania tan fàcilment?

dimarts, 21 de novembre de 2017

Estem perdent el respecte a la diversitat

Em preocupa que cada dia hi hagi més actes, comentaris o mobilitzacions de caire xenòfob, racista i intransigent contra les persones que no són com nosaltres. Crec que tots plegats hem estat massa benèvols i despreocupats per aquesta creixent fòbia cap a la diversitat. Ho hem considerat potser unes anècdotes sense importància, però el problema pot arribar quan sigui irreversible.
Atacs contra immigrants, verbals o físics, per part de ciutadans o fins i tot policies, ens hauria de preocupar més, i treballar per trobar la manera de frenar aquesta tendència que només pot provocar la pròpia destrucció de la societat on vivim.
Hem observat el creixement de partits europeus xenòfobs que no sorgeixen del no-res, sinó que són fruit dels vots d'uns ciutadans, cada cop més, que creuen en el missatge xenòfob de la por cap allò que desconeixem, cap a les persones que vénen de fora i ens poden treure la feina, i fer-nos la vida impossible. Això està passant a altres països europeus, però no tenim cap garantia que no ens hi trobem també nosaltres.
És cert que projectes com Plataforma per Catalunya, que varen néixer pels mateixos motius que a França, Alemanya o Holanda tenen partits d'extrema dreta, no han reeixit, però no sabem què pot passar en un futur. Probablement el fet de tenir un PP molt a la dreta, més que la majoria de partits conservadors europeus, que aglutina una línia extremista, pot ajudar a què no sorgeixin altres intents, més enllà de C's, que amb una voluntat inicial d'anar en contra de Catalunya, cada vegada se situa, a nivell espanyol, més a la dreta del propi Partit Popular.
Siguem curosos amb els nostres comentaris, que no ens habituem en un context massa frívol i poc respectuós amb els que són diferents, i denunciem sense por tot allò que sigui perjudicial per a la pau social d'un món cada vegada més canviant i divers.

dilluns, 20 de novembre de 2017

Buscar culpables quan ha passat és un absurd

Entrar a discutir de qui és la culpa que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) no vingui a Barcelona és un absurd perquè no ens posarem d'acord. Els constitucionalistes del 155 diran que és culpa dels independentistes i aquests donaran la culpa a l'actuació policial del dia 1 d'octubre. Qui té la raó? Probablement la situació política d'aquests mesos hagi condicionat la votació, però en tot cas si fos així, tots plegats en seriem els responsables. El que cal ara és fer millor les coses, sense que això vulgui dir que haguem de donar la raó als defensors de l'statu quo. Algun dia es podrà canviar alguna cosa?
Em preocupa més tenir la certesa que serem capaços de sortir de l'atzucac actual que tot allò que haguem pogut perdre fins ara, perquè lamentar-nos-en no ens servirà de res. Les eleccions del dia 21 de desembre, que algun dia es reconeixerà que es varen convocar sense cap cobertura legal, han de servir per començar a endreçar les coses, però si tothom manté la mateixa posició, no anirem enlloc.
Tenim polítics a la presó per haver complert l'encàrrec de la majoria de catalans, amb encert o no, amb suficient representativitat o no, que haurien de sortir-ne fins que no siguin jutjats i condemnats, si aquest és el cas. La dissortada mort del fiscal general pot servir d'excusa per canviar les formes, sense que això vulgui dir que no ha passat res. Seria interessant que la campanya electoral es presentés sense candidats presoners ni exiliats. Algú podrà pensar que beneficia una part i perjudica l'altra, però personalment crec que és un perjudici per a la democràcia que tant ens posem a la boca.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Sobtada mort del Fiscal General de l'Estat

Mentre repassem els noms a les diferents candidatures electorals, aquest cap de setmana ha tingut com a notícia destacada la mort sobtada del Fiscal General de l'Estat, el senyor José Manuel Maza, el fiscal que volia empresonar el president Puigdemont.
La mort d'una persona no pot ser mai motiu de burla, i per més que haguem criticat la seva manera d'obrar, hem de ser capaços de diferenciar l'ofici, de la persona, i en aquest cas el fiscal de l'Estat i la seva família es mereixen tot el respecte i ningú té dret a fer cap tipus de comentari despectiu. Una altra cosa és si considerem que va fer bé la seva feina o no, i a partir d'aquí fer la crítica que considerem oportuna. És cert que la seva tasca i formació ha estat reconeguda per la majoria dels professionals del dret. 
Se l'ha acusat de partidista, però aquesta era la seva feina, qui no ho pot ser és un jutge. Esclar que podem pensar que es va obsessionar contra Catalunya i les seves institucions i sembla ser que no tot el que va fer és correcte. Ni els motius de les querelles ni la competència de l'Audiència Nacional serien decisions encertades, però ja se sap que qui ostenta el poder se salta tots els límits sense problemes. Si això ho fa la part contrària, llavors els cau tot el pes de la Llei.
He vist que algun ministre, per twitter, amenaçava qui es burlés de la seva mort per les xarxes socials. Crec que no calia perquè és de sentit comú i de gent civilitzada i no hauria de passar ni en aquest cas ni en tots els altres que hem pogut llegir més d'una vegada a les xarxes i que no s'han pres mesures. El problema del nostre país és que no s'actua de la mateixa manera en tots els casos. La llei no s'aplica de la mateixa manera i la repressió de l'Estat no és la mateixa si es tracta d'un independentista passiu que d'un ultranacionalista espanyol que agredeix, i això els treu credibilitat.

dissabte, 18 de novembre de 2017

Què se n'ha fet d'ICV?

Coneguda la composició de les diferents candidatures per a les eleccions del 21 de desembre hi trobem a faltar el partit hereu del PSUC, ICV. Entre els noms que figuren a la llista de Catalunya en Comú hi podem veure algun militant d'ICV, però l'efecte que dóna és que es tracte d'un fet testimonial, sense capacitat per fer-se notar. 
Després de les actuacions de Rabell, independent, i Joan Coscubiela al Parlament català, ovacionat pel PP i C's, no ens ve de nou, però sap greu la pràctica desaparició d'un partit que va tenir tan protagonisme al nostre país. Dos històrics, PSC i ICV, que avui estan en hores baixes, o molt baixes, i que en perilla la seva continuïtat, si més no en el contingut ideològic.
Preciso que si això succeís amb el PP o C's no hi dedicaria ni cinc minuts, però en el cas d'ICV em sap greu i més que fer-ne llenya m'agradaria que es veiés com una reflexió a com es pot acabar si no es treballa el fons de les coses i només es dedica a assegurar poltrones. A ICV hi ha hagut moltes persones sacrificades per l'oportunisme d'alguns dirigents, probablement no tantes com en el PSC, però tampoc tenien la força ni el suport estatal amb què ha comptat el PSC, encara que en alguns moments els hi hagi pogut fer més mal que bé.
No sé si ICV se'n podrà refer, però en aquests moments qui ocupa el seu lloc polític són els comuns i EUiA, que de companys de viatge ha esdevingut un fort competidor, potser per la coherència i saber fer del seu líder Joan Josep Nuet.

divendres, 17 de novembre de 2017

Fastigosament parcials

Hi ha moments en què envejo les persones que són capaces de viure al marge de la política, al marge de les notícies que ens ofereix la política, sobretot en aquests moments en què la trobo fastigosament injusta. A vegades penso que vivim un càstig diví. Ens hem comportat tan malament que ens mereixem els polítics que tenim!
Quan parlo ara de política, penso també en totes les institucions de l'Estat, del poder judicial i també de el legislatiu, perquè ningú seriosament i honradament pot estar defensant la separació de poders a Espanya, ni tampoc la imparcialitat de la Justícia, que no existeix.
He llegit que el TC ha suspès, un dia més tard del termini legal, l'entrada a presó del grup de fatxes que va entrar al local de Blanquerna ja fa uns anys, no és d'ahir mateix. Hi ha una cosa que se'n diu moralitat que a Espanya s'ha perdut, i això provoca que tot allò que fa la dreta i l'extrema dreta sigui permès, i només s'estigui a l'aguait de què pretén fer el moviment sobiranista català i la majoria del nostre poble. Això ens fa ser independentistes als que en un principi n'hauríem tingut prou amb un tracte just per part de l'Estat espanyol.
És realment fastigós llegir un dia rere l'altre la porqueria que amaguen les estores del PP, i de quina manera se'n surten per no ser culpats, tret d'algun cap de turc que paga per tota la resta. En un país realment demòcrata i amb polítics honrats, molts dels nostres haurien dimitit, començant pel mateix president del govern espanyol. Ho llegíem en temps de Franco, però continua vigent: Spain is different!

dijous, 16 de novembre de 2017

Els comicis de les candidatures transversals

A punt de tancar-se el termini per presentar les candidatures que volen participar a les eleccions del proper 21 de desembre, hem pogut observar que les candidatures amb opcions d'entrar a formar part del nou Parlament català s'estan confeccionant amb una gran dosi de transversalitat, totes elles excepte PP i C's que actuen sempre de manera molt compacta i sense opció a discrepar de la direcció dels seus partits.
Començant pel PSC, que ha incorporat exmilitants d'UDC (si els fundadors del partit aixequessin el cap!), i també membres significats de la plataforma SCC, que consideren que els professors a Catalunya adoctrinen i inciten l'odi contra Espanya; ERC també incorpora polítics que varen sortir d'UDC o del PSC; els Comuns, que han deixat clar que els seus vots no donaran suport a la independència, també han acceptat independentistes a la llista, la CUP, amb la pròpia diversitat que la caracteritza, també presenta diferents corrents ruptoristes, i la candidatura del President Puigdemont, que ha treballat fins a darrera hora per presentar una llistà unitària.
Aquesta transversalitat té un objectiu clar, ja sigui a favor o en contra, que és la independència. No sabem si el PSC, en funció dels resultats, s'aliarà amb C's i PP per oposar-se a qualsevol majoria independentista, ni tampoc si les tres candidatures independentistes, en cas de conservar la majoria absoluta, actuaran unides per tornar-ho a intentar. La pregunta que em faig és: I al marge de la independència o la unitat d'Espanya, hi ha alguna cosa a treballar?
Si ens creiem que hi ha vida més enllà de la discussió sobre la independència, aquesta transversalitat ajudarà a avançar en l'elaboració de lleis que permetin arrencar novament el país? Ens trobarem amb un jeroglífic amb pronòstics difícils? Tindran llibertat de vot els membres d'un grup parlamentari?
Si en tot moment es tracta d'elaborar la llista dels millors, s'ha tingut en compte a l'hora de confeccionar aquestes candidatures transversals? No creieu que hi ha el risc que s'hagin deixat dur més per les aparences que no pas per la capacitat de treball dels seus personatges? S'haurà d'anar seguint.

dimecres, 15 de novembre de 2017

Justícia en singular o plural i arbitrària?

Haig de confessar que estic una mica verd en tot el tema judicial, i se m'escapen coses com ara les competències d'una institució o una altra i, per tant, saber si l'Audiència Nacional té o no competència per jutjar els presos polítics que en aquests moments tenim a les presons de Madrid i que, si es confirma trasllat dels casos dels nostres consellers empresonats, i també els jordis, de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem, sigui més fàcil la sortida de la presó, sempre sense judici.
Si la Justícia és la mateixa per a tothom, no tindria sentit que amb el canvi d'institució els consellers ara empresonats poguessin sortir de la garjola, simplement per decisió del jutge del Suprem, contrària a la decisió de la jutgessa de l'Audiència. 
Esclar que tots ho agrairíem, bé, totes les persones amb sentiments i voluntat de justícia, que entenem que la presó incondicional és fruit d'un esperit de venjança, res a veure amb la justícia.
Sigui com sigui, m'apunto al trasllat per aconseguir veure els nostres presoners polítics de nou en llibertat per defensar els seus principis i, sobretot, els seus drets.
D'aquest embolic, i convençut que no totes les persones són jutjades de la mateixa manera, també tindríem que en funció del jutge el resultat seria totalment diferent, és a dir, es tracta d'uns criteris arbitraris. Si és així, queda encara més qüestionat el Tribunal Constitucional, on dotze persones tenen més poder de decisió que tot un poble (recordeu allò de l'Estatut d'Autonomia, oi?).
Tinc molt present les paraules de l'alcalde de Jerez, el senyor Pedro Pacheco, quan l'any 1985 deia que "la justicia es un cachondeo". Sempre he pensat quanta raó tenia!

dimarts, 14 de novembre de 2017

Preparats? Un, dos, tres... 21D

A poc més d'un mes de les eleccions catalanes i encara no iniciada la campanya electoral, ja sabem a qui podem votar i a qui no, si ens movem en clau sobiranista o unionista. La llista del president Puigdemont, ERC i la CUP, per aquelles persones que busquen la independència; PSC, PP, C's i En Comú Podem, per aquelles que no es considerin independentistes.
Si la classificació la fem entre dretes i esquerres potser no tots coincidirem. Hi ha alguns partits clarament definits, però d'altres la seva classificació és més opinable. La meva proposta seria la CUP i En Comú Podem, a l'esquerra; ERC al centre, i PP i C's a la dreta. Em quedarien fora la llista del president i el PSC. Quant a la llista del president s'haurà de mirar qui la conformen, i el PSC hi ha una barreja de dreta intensa (exUDC), extrema dreta (SCC) i esquerra moderada (socialistes), que fa difícil situar-lo.
A partir d'aquí sorgeixen diferents preguntes: a qui opti pels independentistes, quina garantia tindrà que els elegits ja estaran preparats i no la tornaran a espifiar? Hauran tingut temps per arreglar tot allò que no els ha funcionat? Creuen que l'actitud del PP serà diferent? i la dels estats europeus?
Qui opti per l'esquerra, atès que difícilment hi haurà una combinatòria amb majoria suficient, què prioritzaran? l'esquerra independentista (CUP)? l'esquerra dels dubtes (En Comú Podem)? ERC, que ho porta al nom? El PSC, que se'n considera, malgrat les incorporacions actuals?
L'opció més clara és per als ciutadans de dreta i unionistes. Només tenen dues opcions (PP i C's), i a més saben que votin qualsevol de les dues, l'única diferència seran els noms, però no la seva actitud al Parlament català.
Segur que fins a l'inici de la campanya electoral passaran moltes coses i probablement seran unes altres les preguntes que ens haurem de plantejar. A mi, però, em preocupa que els candidats, de la llista que sigui, tinguin clar què volen aconseguir. No podem estar més temps en fals. Serem seriosos?


dilluns, 13 de novembre de 2017

El procés de la inconsciència o alta sensibilitat per alliberar-nos de l'opressió

En paral·lel als preparatius electorals del 21D es poden llegir algunes reflexions de polítics immersos en el procés independentista que ens fan pensar. Ens preguntem si la manca de reacció dels partits independentistes una vegada el govern de l'Estat va posar tots els mecanismes per fer-lo fracassar es deu a una reculada per evitar víctimes humanes, tal com algú diu, o és que només s'havien preparat el camí per arribar a la proclamació de la República i prou.
No vull col·locar-me al costat dels destructors que fan llenya de l'arbre caigut, però sí que val la pena valorar si els catalans anem amb el lliri a la mà, i ens deixem entabanar fàcilment. Polítics del PSC advertien que els partits independentistes portaven enganyats els catalans sobiranistes i que al final tot seria un fracàs. Es podia interpretar com una manera de defensar els seus principis, o potser és que sabien alguna cosa més.
Més d'una vegada hem sentit a dir que els experiments amb gasosa a casa. No serà que l'exaltació d'una majoria de catalans va empènyer més enllà del convenient al govern del president Puigdemont? Quin grau de responsabilitat compartida hi tenim cadascú de nosaltres?
La pregunta que sorgeix ara és què passarà el dia 22 de desembre, l'endemà de les eleccions. Si els resultats són semblants als actuals, es partirà del mateix lloc on va acabar l'anterior etapa, just abans de l'aplicació de l'article 155? Es farà una passa enrere per agafar embranzida?
L'objectiu dels independentistes, en aquests moments, és no treure pitjor resultat, i el dels unionistes aprofitar els fets per animar la seva gent a votar en contra dels actuals socis de govern. Això és molt clar, però no tant què passarà després de les eleccions, encara que, vista la situació i la manera com es preparen les llistes, hi ha una cosa molt clara: si els unionistes sumen majoria absoluta, el moviment que va iniciar-se l'any 2010 haurà acabat, i la història ens haurà de preparar nous temps, que molts de nosaltres probablement ja no veurem.
La necessitat de creure que no continuarem sent governats per un govern corrupte, com és el PP, ens fa somiar en canvis. La il·lusió que no es perdi mai!

diumenge, 12 de novembre de 2017

Pendents de les candidatures del 21D

A poques setmanes de la campanya electoral del 21 de desembre encara no sabem del tot quines seran les candidatures que s'hi presentaran i quins presidenciables tindrem. Avui la CUP decideix, en assemblea, què fa i amb qui ho fa. La societat civil recull signatures per presentar una llista unitària presidida per l'actual president legítim de Catalunya, mentre ERC ja té la seva llista a punt i el PDCAT està expectant per veure com acaba tot.
Els Comuns, que les seves bases han decidit trencar amb el PSC a l'alcaldia de Barcelona, han pactat una llista amb Podemos, col·locant en Xavier Domènech com a presidenciable.
Al bàndol dels defensors de l'article 155 hi tenim el PSC que està confeccionant una llista sense ideologia més enllà de defensar el nacionalisme espanyol, amb antics dirigents de la desapareguda UDC, i membres actius de la plataforma anticatalana Societat Civil Catalana, que organitza manifestacions contra el govern legítim de Catalunya, on sempre acaben amb actes vandàlics. 
També hi tenim C's, nascut per recentralitzar Espanya i fer desaparèixer les singularitats de les nacionalitats, sobretot la catalana, i el PP, el partit polític més corrupte de la democràcia occidental, amb un cap de llista que acostuma a fer campanya per netejar les ciutats i ara el país, amb uns tics totalment xenòfobs i racistes.
Aquest és el panorama que se'ns presenta i que haurem de decidir per on ens decantem. Una vegada resolts els dubtes de la CUP, PDECat i Llista Unitària, haurem de prendre partit i fer el possible perquè aquestes eleccions siguin les més participades i per tant, els guanyadors, els més representatius de tots.

dissabte, 11 de novembre de 2017

Una tarda al carrer de la Marina, reclamant justícia!

Aquesta tarda hem participat a la manifestació organitzada per l'ANC al carrer de la Marina, a Barcelona, i hi hem anat per exigir la llibertat dels empresonats a Madrid, els dos líders cívics i socials, i els vuit consellers i conselleres de la Generalitat.
Sé que no tothom pensa de la mateixa manera, però també estic convençut que hi ha moltes persones que no desitgen separar-se d'Espanya, però que tampoc accepten l'empresonament d'unes persones que encara no han estat jutjades. L'únic motiu que es pot entendre del seu empresonament és la venjança per tot el que la ciutadania de Catalunya va aconseguir fer malgrat tot el poder i forces de l'Estat espanyol.
El seu empresonament és la manera com l'Estat espanyol ha volgut humiliar el poble de Catalunya, empresonant el seu govern legítim, sorgit d'unes eleccions amb la màxima participació fins aquell moment, i el més trist de tot, amb el beneplàcit de líders del PSC.
De la mateixa manera que José Montilla va ser el meu president, encara que no totes les seves decisions m'agradessin, ara el meu president és Carles Puigdemont, amb els encerts i els errors, però el legítim president de Catalunya. 
No puc entendre Miquel Iceta que hagi caigut tan baix, a la recerca dels vots sota les pedres, acceptant a les seves llistes persones d'una organització (SCC), que des de la seva creació no ha parat de posar pals a les rodes al funcionament de temes tan importants com la immersió lingüística, creant un front anticatalà, auspiciat inicialment pel PP, però recentment amb molta força de C's, un partit clarament anticatalà. I Iceta se'ls posa a dins de casa! 
On és la dignitat del PSC? Quants socialistes amics meus no deuen estar patint aquest despropòsit! Em sap greu per ells, perquè són persones que han treballat pel país, amb dificultats per fer-se entendre pels més radicals independentistes, però que ara ja no poden deixar-se veure sense que els caigui la cara de vergonya.
La nostra estada al carrer de la Marina ha estat per solidaritzar-nos amb les 10 persones que paguen una penyora injusta de manca de llibertat, el valor més preuat d'un ésser humà.

divendres, 10 de novembre de 2017

Encara no t'han denunciat?

Aquests dies he recordat anècdotes que la meva mare m'explicava del temps de la guerra civil. Va esclatar quan ma mare tenia 18 anys i no ho va tenir fàcil. Em comentava com funcionava el tema de les denúncies. Persones sense escrúpols que denunciaven els seus veïns per obtenir alguna cosa a canvi, fins i tot menjar. 
En aquests moments de tensió a Catalunya i amb el poder judicial pendent de què fem i deixem de fer els catalans, les entitats i partits polítics unionistes han vist l'ocasió per denunciar qualsevol persona a qui se li pugui penjar l'etiqueta d'independentista, encara que sigui a base de calúmnies i invencions. Ara creuen que és el moment de ser escoltats per aquests jutges i fiscals que només tenen la dèria d'humiliar els catalans que posen en qüestió la nostra submissió a l'Estat espanyol.
Cada dia llegeixes notícies de noves persones, institucions i els responsable, investigats i citats a declarar per qualsevol cosa que pugui semblar que va en contra dels interessos de la indissolubilitat d'Espanya.
És per això que la pregunta que plantejo en el títol d'aquest escrit no resulta tan sorprenent. No sabem si trobaran qualsevol excusa per acusar-nos i portar-nos davant del jutge a donar compte de les nostres actuacions. Tots hi estem exposats, professors que adoctrinen, pares que porten els nadons a tallar carreteres... i el que més greu em sap és que alguns dels denunciants són militants i càrrecs polítics del PP, quan s'està demostrant que és el partit polític més corrupte de la democràcia occidental.

dijous, 9 de novembre de 2017

Llista única o cadascú pel seu compte?

Una vegada més, davant els preparatius per a unes eleccions a Catalunya, els partits polítics continuen discutint-se sobre l'oportunitat o no de crear una llista única, sense tenir massa en compte els ciutadans que els hauran de votar. Aparentment, entre els sobiranistes i/o independentistes hi ha la creença que l'encert seria que els seus partits anessin junts a les eleccions, però pel que sembla els partits no pensen de la mateixa manera.
La Llei d'Hondt afavoreix els grans partits, els que obtenen més vots arreu del país, i això fa pensar que amb una llista única, arreplegant els vots de cada partit de la coalició, el resultat els seria més avantatjós. Tot i així els partits polítics catalans prefereixen la marca.
Curiosament, en aquesta ocasió el PSC s'autoimposa una estratègia que prioritza el nombre de vots a la seva ideologia com a partit d'esquerres i progressista. Iceta ha cregut que una manera de guanyar vots era intentar arreplegar-los de l'extingida UDC, incorporant els seus principals representants a la llista socialista. És igual que la seva ideologia es trobi a l'antítesi de la pròpia en temes com el matrimoni de parelles del mateix sexe o l'avortament, l'escola pública o privada..., la qüestió és guanyar vots i a poder ser robant-los dels partits sobiranistes.
Aquesta manera de pensar hauria d'horroritzar als ideòlegs del partit, però avui dia en política tot està corromput, la memòria és efímera i els electors voten sense fixar-se si els polítics són corruptes, mentiders o defensors de valors contradictoris.
Aquest afany de voler augmentar el nombre de vots per part dels partits unionistes, no sembla correspondre's amb l'interès i esforços dels partits sobiranistes, que el dia 21 de desembre es poden trobar fàcilment amb un sorpresa desagradable i llavors ja serà tard. Diuen que qui tot ho vol tot ho perd, i els nostres polítics sembla ser que no hi donen gaire importància.

dimecres, 8 de novembre de 2017

El Tribunal Constitucional anul·la la DUI, i...?

Ens informen que el Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), i jo pregunto... Serveix d'alguna cosa? Que sàpiguen que a molts no ens fa ni fred ni calor. Després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, què importa que el TC anul·li o no la DUI? A més... qui és aquest Tribunal Constitucional? Aquell que es carrega allò que aproven tots els catalans, com l'Estatut aprovat pel Parlament, el Congrés de Diputats i referendat per Catalunya. Llavors, quina confiança tenim en el TC? CAP, ni mica.
A hores d'ara quan algú em parla del TC, o llegeixo notícies sobre anul·lacions i sentències seves, en faig el mateix cas de quan em parlen del sexe dels àngels. O potser encara menys. Fa molt temps que va deixar de marcar-me el que diu o deixa de dir aquest tribunal. No li reservo cap tipus de legitimitat ni cap mena d'influència sobre la meva manera d'obrar i pensar. És l'actual Tribunal d'Ordre Públic de l'època franquista, que ens oprimia, però no li fèiem cas.
Vivim en un Estat on la justícia no només és depenent de l'actual poder executiu del PP, i del legislatiu de PP, PSOE i C's, sinó que a més actua en contra de la mateixa Constitució i de l'Estatut d'Autonomia, un pecat que ens pengen al nostre sarró. 
Les darreres decisions judicials, sense judici, són una mostra de l'actuació descarada d'uns jutges que es mouen per ideologia i no per justícia. Estem vivint la pitjor crisi del sistema judicial en època democràtica, que no fa res més que posar en qüestió aquesta democràcia que tothom es posa a la boca.

dimarts, 7 de novembre de 2017

Dos-cents alcaldes catalans a Brussel·les

Avui dos-cents alcaldes i alcaldesses catalanes han viatjat a Brussel·les a fer costat al president Puigdemont i els quatre consellers que, de moment, s'han estalviat la presó. Es tracta d'un acte simbòlic que serveix per mantenir viva la notícia, a escala internacional, de l'estada del nostre president a la capital europea.
L'estratègia del govern català passava per l'experiència d'uns a la presó i els altres a l'exili? Junqueras va avisar que passarien coses que ens desconcertarien. Junqueras preveia la situació actual?
A casa nostra, al nostre país, continuen passant coses, però no sé si són les més operatives. Es tallen carreteres, però qui en surt perjudicat? Es convoquen vagues generals, però a qui molestem més? Ens hi apuntem per solidaritat i per denunciar la injustícia de retenir en presó preventiva vuit consellers i conselleres i dos dirigents cívics catalans.
També els mestres reben denúncies d'uns pares, de dubtosa imparcialitat, per afegir més llenya al foc. És la tàctica de l'arbre caigut tothom en fa llenya, però equivocant la jugada. Els catalans no ens rendirem tan fàcilment i la barroeria amb què el govern del PP ataca les institucions i els drets catalans actuarà com un bumerang destruint el castell de polítics corruptes.
Avui dos-cents alcaldes a Brussel·les, demà vaga general i dissabte manifestació multitudinària als carrers de Barcelona. El poble continuarà lluitant per dignitat i solidaritat amb els empresonats per la complicitat del PP, PSOE i C's.

dilluns, 6 de novembre de 2017

Gest de salut democràtica dels premiats Ollé i Quidant

Un gest de fermesa i compromís amb la justícia el que han fet l'enginyer Bernat Ollé i l'investigador Romain Quidant, renunciant als premis Princesa de Girona que varen rebre els anys 2015 i 2011 respectivament. Han retornat els diners i les escultures amb què els varen obsequiar, manifestant que la Casa Reial ha tacat la Fundació que lliura aquests premis, amb l'actitud del Rei d'Espanya davant dels fets de l'1 d'octubre, en el seu discurs del dia 3.
Afegeixen en la seva carta: "Creiem que el rei ha donat el vistiplau explícit a l'onada de repressió de les institucions espanyoles contra Catalunya, incloent-hi l'empresonament de líders cívics i del govern legítimament escollit pels votants catalans".
Aquestes setmanes estem veient retratades moltes persones, amb responsabilitat política, i això és el millor que podem aconseguir de manera pacífica aquells que no estem d'acord amb l'actitud d'un govern del PP, corrupte fins al moll de l'òs, amb la connivència del PSOE i els ànims de l'extrema dreta de VOX i C's.
Caldrà veure què té més consistència si els interessos d'autoprotecció dels estats europeus o bé l'evidència de les actituds autoritàries del govern espanyol i tot el sistema judicial. Les veus que comencen a sentir-se per Europa en contra de la manera de fer de Rajoy, no sabem si aniran augmentant a mesura que passi el temps i quedin més en evidència personatges com l'eurodiputat González Pons o el ministre Alfonso María Dastis, o bé seran prou intel·ligents per dissimular lo barroers que són i poc democràtics.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Què entenem per partit catalanista?

S'ha confirmat la presentació voluntària del president Puigdemont i dels quatre consellers residents a Bèlgica, a la policia belga, després d'un pacte amb la fiscalia. Ara caldrà esperar a demà per veure què decideix el jutge, si els manté en presó preventiva o els deixa lliures amb mesures cautelars. Tots sabem quina seria la decisió si es tractés de la jutgessa Lamela, en aquest cas haurem d'esperar a demà dilluns.
Dimarts s'acaba el termini per presentar coalicions per a les eleccions del dia 21 de desembre. Aquest seria el cas del PDECat i ERC si tornessis a presentar-se en una mateixa llista, cosa que tot fa pensar que nos serà així, sinó que cada partit es presentarà per separat. Cal confiar que, si és així, durant la campanya electoral no es dediquin a criticar-se, sinó que es posin d'acord per atacar els partits unionistes que pretenen guanyar les eleccions per fer desaparèixer tots els anhels independentistes.
Continua essent interessant seguir els passos del PSC, cada vegada més desorientat buscant la manera de no baixar encara més. De moment ja tenen clar que el seu adversari és C's, un partit polític anti-català amb qui han anat de bracet per enviar a presó el govern legítim de Catalunya. Quan llegeixo Salvador Illa dient que el PSC és un partit catalanista, m'adono que la definició que jo en tinc no és exactament la mateixa. El PSC és, ara per ara, un partit lligat a la voluntat del PSOE, que no és res més que dir Amén a tot, al PP.

dissabte, 4 de novembre de 2017

L'Estat i el Poder Judicial actua per venjança

Aquesta és una afirmació contundent que cal analitzar. L'actuació de l'Estat espanyol i de tot el Poder judicial s'emmarca, aparentment, en una posició de venjança contra l'atreviment del poble català que ha gosat posar en perill l'statu quo d'un país corrupte, amb uns polítics imputats i culpables que no entren a la presó per amiguisme i complicitat política i judicial.
Són moltes les proves que et porten a aquesta deducció i nuls els arguments que t'ho podrien qüestionar. L'actuació de l'Estat a través de la seva policia i poder fiscal i judicial és exactament el que recomanava evitar el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Fins i tot que consideréssim justos els motius de les detencions dels membres del govern cessat, la manera com s'han tractat no poden considerar-se de cap manera objectives ni imparcials, ni respectuoses amb els drets humans. Tots han actuat d'una manera grossera sense respectar ni lleis ni la pròpia Constitució que tant veneren, amb l'únic objectiu de venjar la humiliació patida el dia 1 d'octubre.
Només un govern corrupte que ja no pot ensenyar les seves mans, brutes de tan manipular els fils del poder, pot aconseguir continuar governant de manera dèspota contra la voluntat d'un poble no violent,   que només demana poder expressar la seva veu amb totes les garanties democràtiques que se suposen en un Estat de dret, en l'Europa democràtica del segle XXI, però que s'ha trobat amb la desaparició de la independència dels poders legislatiu, executiu i judicial, i amb el suport vergonyós del PSOE, i del partit d'extrema dreta espanyola actual, C's.
Avui hem gaudit de la bellesa dels paratges del Baix Empordà, això sí, mentre dos líders cívics i mig govern legítim català és a la presó, i l'altre meitat a l'exili. Calia recuperar forces per continuar denunciant les males arts del govern de l'Estat espanyol.


divendres, 3 de novembre de 2017

S'ha de mantenir el pacte de govern a Arenys de Mar?

Una pregunta que es fa molta gent és si a Arenys de Mar s'ha de mantenir el pacte de govern amb el PSC o bé se l'ha de convidar a sortir-ne. La resposta no és fàcil i cal analitzar-la a fons. Abans de respondre a qui m'ho hagués demanat, jo li faria una altra pregunta: Si l'actual govern no quedés en minoria, continuaria el pacte?
Malauradament en política una de les virtuts que escasseja és la coherència, i també podríem afegir-hi la seriositat. Per què molesta que el PSC formi part del govern que presideix l'alcaldessa d'ERC? Per la posició del PSC en les decisions contra les institucions catalanes, oi? Si mirem les formes, molts convindríem a dir que avui un pacte municipal entre ERC o PDeCAT amb el PSC no té sentit. Per acció o omissió, el PSC s'ha posat al bàndol de qui ha cessat els nostres legítims representants polítics. La imatge d'Iceta amb Millo i la ministra Montserrat és dura i, com ja comentava l'altre dia, no s'oblidarà fàcilment.
Arenys de Mar hi pot perdre amb la sortida del PSC del govern municipal? S'està fent bona feina? Els dos regidors del PSC es compenetren amb la resta de regidors de govern? Si aquestes respostes són positives, per què s'hauria de fer-los fora?
Personalment em dol molt el paper que ha jugat el PSC i en aquests moments no acceptaria formar-ne part com a independent. L'experiència va ser molt positiva i en guardo un bon record, però el que ha passat aquests dies m'ha fet mal i em serà difícil perdonar-los. En Ramon, però, ha estat un bon alcalde i també un bon regidor. Deixar-lo perdre com a regidor de govern, seria una llàstima, i cap benefici per a la nostra vila.
És difícil la resposta, eh? No sé com se m'ha acudit plantejar aquesta pregunta que em resisteixo a contestar alegrement.

dijous, 2 de novembre de 2017

El govern legítim de Catalunya a presó

L'Estat espanyol ha empresonat una bona part del govern català perquè ens vol esclafar, i això ho fa amb el suport del seu partit polític corrupte, del PSOE i C's. També del PSC, sí. Tinc amics socialistes que no estan d'acord amb aquesta manera d'actuar, però la seva direcció, amb Àngel Ros i Miquel Iceta al capdavant, no ho veuen de la mateixa manera i només els donen l'opció de dimitir. Aquesta és la situació actual, vergonyosa a la meva manera d'entendre la política.
Estic trist per la situació en què ens trobem i pel fet que des de l'Estat espanyol i els partits polítics abans esmentats no hi ha voluntat de resoldre el problema d'encaix entre Catalunya i Espanya, sinó simplement el que volen és que ens rendim i continuem sent discriminats, xuclant els nostres diners i negant la nostra llengua i cultura.
Estic trist per la ceguesa i la voluntat de venjança del president Rajoy, un dèspota i sense cap sentit democràtic de la vida política i social de l'Estat. Espanya ha retornat a l'època obscura del franquisme on els drets humans varen ser suprimits, sota una dictadura sense manies a l'hora de jutjar i castigar amb la pena de mort. Fins a aquest extrem no s'hi arribarà perquè Europa no ho permetria. La seva tasca serà més subtil, per sota mà, intentant enganyar els estats europeus que li donen suport. 
Desitjo que Europa s'adoni de com és i com actua el govern del PP i deixi de donar-li suport i l'exigeixi respectar els drets humans i el dret a decidir, en referèndum pactat, el futur del nostre poble.
Visca Catalunya!

dimecres, 1 de novembre de 2017

On és el president?

Ho deia aquest dilluns: "Desconcert". Ens va avisar el vicepresident Oriol Junqueras: "els propers dies veureu coses que no acabareu d'entendre", i tenia tota la raó. Quina és l'estratègia del govern català? Forma part del pla de ruta fixat o bé es va improvisant dia rere dia?
Aquesta setmana el president ens està fent jugar a l'amagada. A veure qui el troba i per on ens sortirà. Ens trobem davant d'un trencaclosques d'On està Wally? Ens va aparèixer a Brussel·les, després semblava que tornava al país, per la citació de la justícia espanyola, però ara ens diuen que aquest migdia apareixerà en públic, encara des de Flandes, en roda de premsa. O al menys això és el que diuen alguns.
Crec sincerament que en aquests moments hem de fixar-nos en dues coses importants, per una banda la data del 21 de desembre, com a objectiu perquè tots els catalans i catalanes votin quines són les seves preferències, i que els partits polítics que s'hi presentin deixin molt clares quines són les seves intencions, i per l'altra haurem d'anar seguint les decisions de la justícia espanyola sobre el president, el seu govern, la presidenta del Parlament i els membres sobiranistes de la mesa. M'agradaria que també poguéssim veure com s'actua contra aquells brètols, que amb l'excusa de l'Espanya unida, varen atacar i fer destrosses a Barcelona. Seria molt injust que no els passés res, encara que no es sorprendria tant, per la història repetida d'aquest estat que es diu Espanya.