L'arbitrarietat de la Justícia espanyola

Cada vegada deixen veure més clar que els diferents tribunals, organismes i institucions judicials espanyoles actuen de manera venjativa contra tot allò que sigui català. Com que veuen que els catalans ens mantenim ferms en els nostres principis, i en la voluntat de ser lliures i sobirans, només poden actuar de manera judicial i bruta contra nosaltres.

Després dels resultats electorals d'ahir diumenge, constaten que els catalans, i també els bascos, som diferents. Ni millors ni pitjors, però diferents, i això no ho paeixen. Les forces espanyolistes han perdut força i ERC ha esdevingut la primera formació política de Catalunya. Junts per Catalunya, que ho ha fet tan malament com ha sabut, ha pràcticament mantingut la seva posició, i C's, que a Espanya ha avançat de manera important, a casa nostra s'ha quedat enrere. 

Encara que, desgraciadament, Vox ha entrat per Barcelona, el PP ha quedat amb la trista figura de Cayetana, la forastera que volia representar-nos a Espanya. Només el PSC ha fet una gran crescuda, l'únic partit polític que va signar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Deixeu-me que us recordi que és molt diferent tenir el PSC a l'àrea metropolitana de Barcelona, que no pas tenir-hi un partit deslleial amb Catalunya com és C's.

Amb l'empenta d'ahir diumenge les europees de finals de maig es presenten amb més optimisme. Potser per això la JEC ha prohibit que els nostres polítics exiliats s'hi puguin presentar. Cal confiar en la justícia europea perquè això no passi i puguem veure Puigdemont, Ponsatí i Comín diputats electes d'Europa.

A la nostra vila ha guanyat ERC, confiem, però que en les eleccions municipals del proper 26 de maig els resultats siguin en clau local, pensant en les persones que hi ha al darrere i no tant en la marca del partit.

No és contra Espanya, sinó contra l'Estat espanyol

L'independentisme que defensa la majoria de catalans no és contra Espanya, sinó contra l'aparell de l'Estat espanyol. Això no és nou i som molts que no ens hem cansat de puntualitzar i repetir les vegades que convingués. Ha estat el propi Estat que s'ha encarregat de mobilitzar els espanyols en contra dels catalans amb la calúmnia de que ens consideràvem millors i no pas diferents com defensem la majoria. Diferents dels castellans tal com ho són els gallecs, els andalusos o els bascos, però sense categories.

Avui llegia la notícia de la voluntat de Societat Civil Catalana de crear un Erasmus perquè els estudiants catalans coneguin Espanya. Jo no ho veig malament, però en tot cas innecessari si només ha de servir per visitar Espanya i conèixer els espanyols. Els catalans poc o molt hem visitat diferents terres espanyoles i convingut que és un país ric tant per la geografia, les cultures, les tradicions i les persones. Per què no ens volen entendre?

És precisament que no tenim res en contra d'Espanya ni dels espanyols que ens fa tan mal que combatin els sentiments independentistes enfrontant-nos amb nosaltres. Si l'Estat fos intel·ligent i amb sentit comú li costaria molt poc fer perdre les ganes de marxar d'una gran majoria dels que avui s'anomenen independentistes. Ensenyar el bastó no és la millor manera.

Per què costa tant d'entendre que podem trobar més sintonia amb un castellà o un andalús a la seva terra que amb segons quin català de la nostra vila. Les persones som diferents, sortosament, i sabem diferenciar entre els que ens volen bé i el mal. Es tracta d'un problema de l'aparell de l'Estat i dels responsables que governen les institucions, donant la cara o movent els fils des de l'anonimat.

El fanatisme d'Albert Rivera no té límits

Cada vegada resulta més evident que Albert Rivera es mou per ràbia i venjança, contra tot aquell que no pensi igual que ell, actuant amb un fanatisme desesperat que no té límits. El gran perill per a Espanya és si mai arriba a governar. Que ningú no es pensi que això només va dirigit a Catalunya, sinó que també per a la resta d'Espanya.

El seu dia ja va avisar als bascos, i han de tenir clar que si es converteix en president del govern espanyol farà tots els passos que siguin necessaris, legals i il·legals, per tal de treure'ls-hi el concert econòmic.

Sí que és cert que la bogeria li ve del seu instint natural d'atacar Catalunya, però això s'impregna a la resta de les coses. Ningú amb el cap clar no pot deixar de veure-hi rancúnia i ràbia profunda contra la nostra llengua, que també és la seva, la nostra cultura, la nostra manera de fer, diferent d'altres parts d'Espanya. 

Ahir llegia Ramoneda, a la contraportada de l'ARA, i pensava quanta raó te quan afirma que l'esquerra ha desaparegut a Espanya. És totalment cert que el PSOE no ha sabut utilitzar l'actuació tan desastrosa del PP, sinó que ha permès que fos C's qui se'n beneficiés. És per això que els espanyols i també nosaltres, haurem de recordar i culpabilitzar els desastres que estan a punt d'arribar a Espanya, al mal fer del PSOE i particularment de Pedro Sánchez. 

Teníem moltes coses a recriminar Zapatero, no com a catalans, sinó també com a espanyols compromesos en el progrés i en la justícia social dels més afeblits, però ara hem pogut comprovar que encara hi ha pitjors polítics, com és el cas de Pedro Sánchez. El futur de Catalunya és molt fosc, però el d'Espanya en la seva totalitat no ens té res a envejar.

Els bascos sí que en saben!

L'expressió més escoltada avui era que els "bascos sí que en saben, i mira nosaltres els catalans...". No és la primera vegada que el PNB pacta amb el govern estatal i en surt ben gloriós, mentre que els pactes que els partits catalans arriben a fer, en sortim ben galdosos.

Què passa? També havíem escoltat sentències com que a Madrid li feia més por el catalanisme que no pas ETA, i això no s'acabava d'entendre, però té una explicació, si més no això és el que jo penso. 

Al marge de la nostra manera de ser, que no ens fiem de ningú, ni de nosaltres mateixos, els catalans som més i contribuïm més a l'Estat. El que puguem fer i deixar de fer nosaltres no té la mateixa importància ni efectes que l'actitud dels bascos. Al final el que interessa al PP és aprovar els pressupostos, encara que sigui donant xavalla als bascos.

Hem de canviar d'estratègia? No crec que aconseguim mai girar la truita. Nosaltres som com som, i els governs espanyols, siguin del PP o del PSOE, mai permetran que retoquem res que els pugui perjudicar. És per això que molts catalans volen la independència, i d'altres voldrien trobar la manera de justificar la lleialtat amb Espanya, però l'experiència ho fa difícil.