Ara el full de ruta de la CUP

La CUP, que té quatre diputats al Parlament, i per tant sense grup parlamentari propi, presenta el full de ruta per arribar a la República catalana. Perfecte! Ho faran sols? 

Si llegiu la notícia del diari ARA "La CUP inicia una campanya per presentar el seu full de ruta cap a la República" crec que us farà gràcia, o potser no. No sé si és culpa del periodista que ha redactat la notícia, o entra dins la dinàmica expressiva de la CUP, però llavors jo els pregunto: resumidament com es fa tot això? Amb qui compten per fer-ho?

Entenc que sempre hi ha d'haver aquell que estira el carro fins al límit de posar-lo al davant dels cavalls, però s'ha de ser seriós. Voleu dir que en aquests moments no estem prou dividits com per iniciar aquesta campanya? Com a teoria utòpica jo ho veig bé, i sempre he defensat que el món avança gràcies a la utopia, sinó ens quedaríem al mateix lloc. Ara bé, amb el percentatge de població favorable a la República i amb la divisió interna en els propis partits independentistes, no creieu que és cansar la gent per a no res?

Ja no es tracta de pecar d'optimisme, sinó no adonar-se d'on ens trobem, de quina és la situació de molts dels nostres polítics i quin és el panorama polític espanyol, encara que a M. Rajoy l'hagin jubilat abans d'hora. Podeu llegir la notícia i digueu-me què en penseu. Si la CUP no existís se l'hauria d'inventar, però després tocar de peus a terra i avançar-se en el temps i en les maneres, però a certa distància.

No és bo per a Catalunya que el C's substitueixi el PSC

Definitivament el PSC ha llançat la tovallola i dóna tot el protagonisme contrari al procés a C's. L'única esperança en positiu que teníem els catalans era que l'alternativa a la independència la liderés el PSC, lluny dels extremismes de PP i C's, però això no ha estat així. Les veus que podien acostar al diàleg intern a Catalunya, PSC i els Comuns, han perdut protagonisme i l'han lliurat a C's.

És una llàstima aquest abandonament del paper d'interlocució per posar ordre al nostre país, que ha fet el PSC, perquè ells saben que amb C's no es podrà mai resoldre la situació política a Catalunya. El PSC és un partit polític que ha defensat les institucions catalanes, agradant més o menys, però respectant-les, cosa que no ha fet ni el PP ni C's. Sense respecte, doncs, no hi ha possibilitat d'entesa.

Els Comuns, han preferit conviure en l'ambigüitat i això està demostrat en política que només condueix al fracàs. Els porta a quedar per sempre com a força política residual amb l'única esperança de poder arribar a desempatar en funció de l'equilibri de les altres forces polítiques.

La primera derrota del PSC ha estat el perdre força i independència dins del PSOE, i això probablement és la causa que en el dia a dia a Catalunya hagin desaparegut com a força referent. Un partit que va poder governar el país, ara es baralla per aconseguir tenir un mínim de representació política al Parlament, i no li pugui acabar passant com al PP que ni tan sols disposa de grup parlamentari.

No és bo per Catalunya que l'alternativa al procés independentista sigui el C's, i és una llàstima immensa que el posicionament del PSC sigui tan proper al xavacanisme i als hooligans de C's que, per comportament i manera de ser, no es mereixerien estar representats al Parlament de Catalunya, a no ser que acceptem que aquesta és la trista realitat del nostre país.

El difícil paper de Catalunya sí que es pot

La conjuntura política actual i la posició que ocupa Catalunya sí que es pot, amb el conjunt de partits polítics que la configuren, provoca que la situació de la coalició sigui molt difícil de digerir per unes i altres sensibilitats que acullen. Diuen que alguns diputats del grup parlamentari s'han vist obligats a votar a contracor, en contra de la declaració de ruptura proposada i aprovada pels grups parlamentaris de Junts pel sí i les CUP. 

No entraré a parlar de si els diputats han de votar el que els ve donat per la direcció o bé han de poder votar lliurement allò que pensen individualment. Entraríem a discutir què vol dir formar part d'un partit polític, on es troba la representativitat, i sobre llistes obertes o tancades... 

Les postures absolutes faciliten molt la feina. El PP, C's i l'actual PSC tenen molt clar què volen i què no, i això els uneix. Catalunya sí que es pot és una agrupació de partits i sensibilitats diferents, que tenen discursos semblants, però poc clars i a vegades contradictoris, i sinó fixeu-vos en les declaracions de Joan Herrera al llarg dels darrers anys, i això complica la seva existència i el compromís assumit davant dels seus electors.

La posició de Catalunya sí que es pot en la votació d'aquest dilluns al Parlament català es pot entendre, però hi ha gent que no, i això els debilita, provocant baixes de militants i marxa enrere d'electors i simpatitzants.

ICV, EUiA i Podemos s'agafen, ara, a l'embranzida que encara té l'Ada Colau, però si no es paren a pensar què volen ser de grans, tocant de peus a terra, ni l'Ada Colau es podrà salvar. 

La posició de les CUP tampoc és gaire còmoda, oscil·lant entre el seu compromís electoral i la clatellada al procés independentista. Facin el que facin seran criticats per uns o altres, i el seu futur com a força parlamentaria es pot veure afectada negativament. En aquest cas estaríem a la banda contrària del que estava dient abans: una posició estricta i coherent amb les promeses electorals els pot fer perdre la confiança de molts dels seus votants sobrevinguts.