Millorem l'atenció a les persones

Arran de l'enrenou de Rodalies s'ha posat de manifest un problema endèmic que l'administració pública no té resolt. Em refereixo a aconseguir que la comunicació i la informació a la ciutadania sigui exhaustiva, immediata i entenedora. No pot ser que en situacions caòtiques, com és el cas d'una cancel·lació del transport públic, la informació que arriba a les persones sigui parcial, errònia o simplement no existeixi.

Hem llegit moltes queixes d'usuaris que no han estat informats correctament de la situació i han perdut hores i hores, totalment desinformats, sense saber si podrien anar a la feina, la universitat o tornar a casa. 

Malauradament, aquest no és un cas aïllat ni específic del servei de Rodalies. Falta informació a l'hora de realitzar tràmits administratius, i no sempre l'atenció que s'ofereix és l'apropiada. Al meu entendre hi ha una manca d'interès per excel·lir a l'hora de servir el ciutadà, tant per part d'algunes persones encarregades d'atendre la gent, com per responsables de gestionar i programar aquesta atenció.

Ens queixem que la gestió de l'administració és lenta i plena de dificultats internes. Els treballadors públics no ho tenen fàcil per tirar endavant la seva feina, però de rebot qui en rep les conseqüències és el contribuent, el ciutadà que necessita qualsevol certificat o servei. 

El govern de la Generalitat té la voluntat de simplificar els tràmits, fent-los més accessibles, però hem d'acabar de veure en què es tradueix i el temps que trigarem a veure'n els resultats. De moment, està vist i comprovat, l'atenció que s'ofereix no és la més adequada, sigui per les eines de què disposa l'administració, per la complexitat de la tramitació, o per la manca d'empatia del treballador públic. 

Caldria tenir molt clar l'objectiu de millorar l'atenció a les persones i dedicar tots els esforços perquè l'administrat aconsegueixi un tracte correcte, una atenció puntual i clara, i una resposta transparent a les seves queixes, suggeriments i preguntes. Si no som capaços de millorar aquest aspecte de la vida, no pretenguem aconseguir grans coses que no estan a les nostres mans.

On es troba el centre polític actualment?

La situació política en què vivim, escrits com el de Jordi Muñoz o Júlia Miralles de Imperial, a l'ARA són interessants perquè et permeten reflexionar i valorar la complexitat d'allò que de vegades considerem tan a la lleugera i gosem definir de manera simplista. En política, i en gairebé tot, les circumstàncies condicionen els fets i les actuacions no són tan casuals com ens podem arribar a pensar. 

Ens preguntem, si més no jo sí que m'ho pregunto, què se n'ha fet de l'esquerra europea, i per tant també l'espanyola i catalana. Encara tenim molt fresca l'existència d'un partit socialista fort i valent, capaç de fer front a una dreta, l'espanyola, sempre molt esbiaixada a l'extrem. Ho retenim a la memòria, però acceptem que ha passat una mica a la història, i ja en temps de Rodríguez Zapatero, l'esquerra socialista havia rebaixat molts principis i actuava més com una força centrista moderada, probablement perquè la dreta ja tenia una clara tendència a l'extrem.

Les circumstàncies no han estat favorables i el socialisme europeu ha perdut molts enters, i la seva funció s'ha limitat a aturar la tendència a la radicalització dretana de la societat del continent. Ara, que Espanya afronta un reguitzell d'eleccions, els socialistes encara no poden ensenyar totes les seves cartes i es limiten a moderar el discurs per contrarestar la dreta extrema d'aquests moments a Espanya. Podemos, que havia de ser l'alternativa real a aquesta esquerra compungida, no ha reeixit el que s'esperava i la impressió que dóna actualment és d'estar com mig estirant la pota lluitant per a la seva supervivència, amb poques probabilitats de sortir-se'n. A ulls clucs molts socialistes signarien una majoria amb Podemos, però els seus líders temen perdre els votants moderats fugits de la deriva del PP de Casado i el C's. Al final serà l'aritmètica, i l'independentisme molt probablement, un espectador privilegiat, però amb un alt risc de supervivència.