Clara Ponsatí nova eurodiputada

És massa greu i seriós tot el que està passant a Espanya amb els diferents tribunals i institucions judicials com per fer-hi broma, però permeteu-me que parli del ridícul i l'absurditat en el cas de la Junta Electoral Central (JEC). Ara, que amb el Brexit l'exconsellera Ponsatí entra al Parlament europeu, la JEC li va exigir que anés a Madrid a jurar la Constitució per poder esdevenir eurodiputada. Anar a Madrid vol dir ser empresonada perquè es troba "fugida", i a més el Parlament europeu ja va permetre que Puigdemont i Comín fossin eurodiputats sense aquest jurament. Què pretenia la JEC?

Digueu-me si no és ridícul tot plegat. No ens ho podem agafar a la lleugera perquè hi ha massa gent afectada per aquesta manera d'obrar de les institucions de l'Estat, però indigna pensar que s'utilitzi la força per maltractar i riure's de la gent.

Tot plegat és prou complex com per poder endevinar en què acabarà. Han de passar mesos si no anys abans no se'n tregui l'entrellat, i caldrà tenir molta paciència, uns dins la presó i d'altres a l'exili. El que queda clar és que voler judicialitzar els problemes polítics no porta enlloc, encallen la situació i posen en perill la seguretat de les persones.

Sigui com sigui, Clara Ponsatí és la tercera persona exiliada que tenim com a eurodiputada, fins que s'accepti el suplicatori que de ben segur es demanarà, com en el cas de Puigdemont i Comín. Entretant Junqueras, que va remoure tot això, continuarà pres, complint condemna per haver executat allò que molts catalans li van demanar.

Fals testimoni

Segons comentaris de persones i mitjans de comunicació que segueixen el judici del procés sobiranista s'ha detectat la pràctica de fals testimoni en alguns dels compareixents. Els acusats en un judici no estan obligats a dir la veritat, i encara menys si aquesta els pot inculpar, però en el cas dels testimonis hi estan obligats i així se'ls hi exigeix al començament, en forma de jurament o promesa.

Diuen que l'exdelegat del govern a Catalunya, el senyor Millor, se'n va fer un tip de dir mentides, algunes d'elles comprovables gràcies a enregistraments que constaten que en el moment del judici no estava dient la veritat. Ell no va ser l'únic, encara que sí el més barroer i que menys va saber dissimular.

De fet la trajectòria política del senyor Millo deixa en evidència la seva categoria no només professional, sinó també personal. L'hemeroteca ha permès mostrar la seva capacitat per mentir. D'això en parlava jo mateix en el post d'ahir dimarts, però avui hi insisteixo pel fet que un testimoni fals és un delicte i algú n'hauria de prendre nota i fer la denúncia corresponent. 

De ben segur que cap dels magistrats del Tribunal Suprem que presideixen el judici no mourà fitxa, a ells ja els està bé, perquè anaven molt fluixos de justificants de la causa de rebel·lió, però les declaracions del senyor Millo i altres compareixents no poden quedar en l'oblit dels que reclamem justícia, i si ha mentit per fer quedar bé als seus, n'ha d'assumir les conseqüències.

El sou de l'alcalde de Girona

Diuen que el president Tarradellas una vegada va dir que el que no es podia fer en política era el ridícul. Aquesta situació és probablement la que ha viscut Albert Ballesta, des de que s'ha fet càrrec de l'alcaldia de Girona.

En el tema dels sous dels polítics hi ha molta demagògia i la crítica no sempre és encertada. Jo sempre he pensat que els polítics han d'estar ben pagats, però amb transparència total, sense afegitons ocults. Normalment els sous fixats són baixos i fins i tot, en alguns casos, perillosament baixos. 

És per això que no pretenc criticar el sou de l'alcalde de Girona, sinó en tot cas la manera de treballar el seu augment. Ballesta ha entrat amb mal peu a l'alcaldia per fer malament les coses. La manera com hi ha accedit, l'error en el jurament i ara amb el frustrat augment del sou, li suposen una càrrega que haurà de suportar durant tot el seu mandat.

En política no s'acostuma a jugar net i les enveges són cruels i persistents. El diàleg acostuma a substituir-se per la crítica i fins i tot el descrèdit i la infàmia. Això, que no és agradable, s'ha de conèixer i obliga a actuar més escrupolosament i amb intel·ligència. L'alcalde de Girona sembla ser que no ha estat encertat en les formes i caldrà que realitzi un curs accelerat, sinó vol viure un calvari difícil de suportar.