A vegades, calen condemnes severes

Conduir ebri amb un cotxe sense assegurança i no havent passat la revisió de la ITV des de fa tres anys no és fet puntual, sinó que forma part de la manera de ser i obrar d'una persona i, per tant, davant del risc d'haver pogut provocar una desgràcia, la condemna ha de ser severa, si no volem que ara tothom faci el que li roti posant en perill la vida dels altres.

Desconec els càrrecs que se l'imputaran a aquest jove de vint-i-dos anys, que conduïa pels voltants d'Alcarràs, però m'agradaria pensar que la pena serà prou severa per fer-lo reflexionar. Estic convençut que no és la primera vegada que actua d'una manera incorrecta. Potser de no tanta evidència com ara, en conduir contra direcció i alarmant els cotxes que ho feien correctament.

Considero que hem perdut l'autoritat i tothom es veu en cor de prendre'ns el pèl. Una cosa és actuar al teu aire incomplint les normes que ens hem fixat per a una bona convivència, però l'altra és posar en risc els altres. Esdevenir un perill per a la salut i la vida de tots els altres. Si això no és motiu per una condemna exemplar, ja em direu què cal fer perquè tot el pes de la justícia caigui sobre un incívic i delinqüent?

Deu ser la meva manera de pensar i estar educat que quan llegeixo notícies com aquesta em desespero. No puc entendre que hi hagi persones tan salvatges, si em permeteu l'expressió. Un mal dia el pot tenir tothom, i sempre hem d'acceptar la nostra responsabilitat i acatar-ne les conseqüències, però com deia al començament, aquest jove no estava fent un acte aïllat. No disposar d'assegurança o no haver fet la revisió del vehicle més de tres anys enrere, no són actes d'un dia, sinó que s'allarguen en el temps. En algun moment tenen la ment clara i són conscients que no es comporten com caldria. És per això que la pena ha de ser més severa.

I amb vint-i-dos anys no estem parlant d'un adolescent. Ja ha tingut prou temps per adonar-se de què és la vida i de quines són les seves obligacions com a ciutadà. Si no ho ha après, caldrà fer-li aprendre d'alguna manera, encara que sigui a la força. Hi ha perdó possible, però després del penediment i la reparació dels mals. Estem massa acostumats a la reparació dels danys i poc a preveure'ls.

Avançant per la dreta

Avui llegia la notícia del nombre de multes imposades als conductors que fan avançaments per la dreta. Tot i que és un tema que ja he comentat més d'una vegada en aquest blog, m'ha semblat oportú insistir, sobretot perquè m'apunto amb els sorpresos en la diferència de sancions entre els que circulen pel mig de l'autopista, o l'esquerra, sense estar fent avançaments, i els que decideixen avançar-los, de manera incorrecta, pel costat dret. Segons diu la notícia del diari ARA, la proporció és de dotze vegades més sancions als que avancen incorrectament. 

Estic d'acord que avançar per la dreta és un perill. També haig de dir que en alguna ocasió ho he fet, tot avisant al conductor feliç a qui avançava, d'una manera insistent. No s'ha de fer, però com podem treure el vici als molts conductors que es col·loquen al mig de l'autopista i no se'n mouen?

Sempre he escrit que considerava que la policia encarregada del trànsit insistia poc a corregir l'error de circular innecessàriament pel mig o l'esquerra, i una manera de fer-ho és multant els conductors que no compleixen la normativa. Si voleu, primer es pot fer una campanya exhaustiva indicant quin és el lloc on s'ha de circular i quan es pot passar als carrils de l'esquerra, però al final és la multa, el cost pecuniari qui fa decidir circular correctament. Si no es toca la butxaca la gent no s'immuta.

Davant d'aquesta notícia, i amb les xifres que s'hi aporten, comptant que són correctes, només haig de dir que no em sembla bé que es prioritzi la sanció a qui avança incorrectament, abans que multar l'espavilat que no es mou del mig. Si algú té arguments per justificar aquesta preferència sancionadora dels Mossos, agrairé que me'ls exposi. Jo, sincerament, no ho acabo d'entendre. No avançaré més els cotxes per la dreta, i em tocarà desplaçar-me fins al tercer carril per poder-los avançar correctament, però... a ells qui els farà canviar la dinàmica i conduir correctament?

Per cert, si algun dia us desplaceu al Perú i circuleu per les carreteres amb més d'un carril per sentit, us adonareu que la pràctica de circular per l'esquerra està molt estesa. Allà gairebé tothom avança per la dreta, ja que és l'única manera de poder fer camí. Allà, qui circula lentament per l'esquerra no és només el conductor despitat, el que no vol estar canviant de carril per si li entra algú per la dreta, sinó que ho fan tots, camioners i conductors d'autobús inclosos, i no és que sigui permès, sinó que està ple de cartells que avisen que circulin per la dreta, però ningú no en fa cas. Tampoc tenen clar què és un pas zebra, ni qui té prioritat. Però això donaria per un altre post del blog.

Dolor i ràbia pel tràgic accident d'aquest matí

Avui ens hem despertat amb una tràgica notícia que ha ocorregut a la nostra vila. Un accident mortal a la carretera nacional, al mig d'Arenys de Mar, davant de l'estació de tren de Rodalies. Un conductor que anava begut ha envestit un motociclista que ha mort a resultes del cop. El conductor ha estat detingut acusat d'homicidi imprudent, però el motorista és mort, i la seva família l'ha perdut per culpa d'una persona que alguns titllaríem d'assassí.

Tots, quan conduïm un vehicle, tenim el risc de perdre el control i fer alguna maniobra que pot resultar tràgica. És el risc que assumim quan ens posem a la carretera. Pot ser culpa nostra o bé de l'altre, i les conseqüències poden ser fatals, com ha estat el cas d'avui a Arenys de Mar.

El risc l'hem d'assumir, i per això hem d'estar sempre molt atents a tot el que fem, i a tot el que els altres conductors puguin estar fent. No podem abaixar la guàrdia i hem de posar-hi tots els cinc sentits. No podem conduir distrets i pensant en altres coses, encara que el recorregut el coneguem de memòria. Dit això, però, no trobo cap justificació quan la persona que condueix un vehicle no està serè, sinó que ha begut i va drogat i, per tant, no és conscient del que està fent, posant en risc la seva vida i la dels altres.

Em fa molta ràbia i m'haig de contenir per no dir tot el que penso en situacions com les d'avui al matí. No puc entendre ni accepto que hi hagi tantes persones que siguin inconscients i assassins en potència, quan es posen al davant del volant sense tenir totes les seves facultats per fer front a qualsevol incidència, ja sigui pròpia o d'altres conductors.

Aquest matí hem patit una estona perquè a la mateixa hora el nostre fill sortia amb moto cap a la feina. Fins que no hem pogut parlar amb ell, les nostres pulsacions anaven disparades. Sortosament no hem estat nosaltres la família afectada, però n'hi ha hagut una altra que sí. Una família que recordarà sempre la data d'avui, com a tràgica per la pèrdua del seu ésser estimat. Una família a qui no se li ha donat cap opció per evitar la tragèdia. Una tragèdia provocada per un inconscient que haurà de pagar el delicte la resta de la seva vida, perquè ell haurà estat el causant de la mort del malaurat motorista. 

Vull manifestar el meu dol i ràbia pel succés d'aquest matí, i demanar que siguem tots plegats més conscients de la nostra responsabilitat quan agafem un vehicle. No podem jugar amb la nostra vida i amb la dels altres. El dolor que podem arribar a causar és immens i, a vegades, com avui, impossible de reparar.

Circular pel carril del mig

Ara que s'han tret els peatges de les autopistes i hi ha més cotxes, amb una densitat de vehicles important, potser seria l'hora de vigilar com conduïm i com ho hauríem de fer, al moment d'ocupar els diferents carrils. He observat que hi ha molts cotxes que se situen al carril del mig, i d'allà no es mouen, encara que el carril de la dreta estigui lliure.

Això ja passava abans, però ara que hi ha més circulació, es fan més embussos per culpa d'aquest vici de no circular per la dreta, i només ocupar els altres carrils a l'hora de fer avançaments. Per què no es sanciona? No hi ha control policial per evitar-ho?

Resulta molt cansat haver de suportar aquests cotxes i no poder fer avançament, si no vas al tercer carril, el de més a l'esquerra. D'aquesta manera pràcticament s'inutilitza el carril de la dreta i l'autopista es converteix amb només dos carrils.

Com que hi ha molts conductors que tenen aquest costum, fa que molts d'altres el segueixin, obligant-te a fer l'avançament per la dreta. I si ho fas, tens el perill que el cotxe avançat es decanti a la dreta, encara que normalment queden tan tranquils i continuen circulant pel carril del mig.

Proposo una campanya de pedagogia recordant l'obligació d'ocupar el carril de la dreta i només fer-ho en els altres en el moment de l'avançament. Després d'aquesta campanya, podria venir-ne una altra que ja fos de sanció.

Manar o dirigir el govern municipal

He trobat interessant l'article d'Anna Petrus a l'ARA, "La fragilitat del poder", on diferencia manar de dirigir. El matís és important i et fa pensar que sovint utilitzem accepcions amb significats no prou precisos per allò a què ens volem referir. Els dos verbs es poden utilitzar com a sinònims, però és molt important la diferència que ens fa notar l'articulista.

Si visitem l'IEC, la primera definició de manar és el sinònim "imposar". Més endavant ja fa sortir el verb dirigir, com a matís i per no encasellar-ho amb aquesta definició tan taxativa de fer complir unes ordres. Per altra banda, si busquem el verb dirigir, ens trobem amb sinònims com "conduir", "comandar", fins arribar a trobar el verb manar.

És cert, doncs, que ambdues accepcions són vàlides, però cal fixar-se en el context de l'escrit per esbrinar quina li escau millor. Parlant de poder polític queda ben clar que ambdós verbs comporten un significat diferent, si més no en les eines que s'utilitzen per aplicar l'esmentat poder.

Les queixes que sovint he manifestat en contra de l'alcaldessa de la meva vila quedarien ben reflectides en aquesta anàlisi. Sempre he pensat que la meva alcaldessa no ha estat dirigint el govern municipal d'Arenys de Mar, sinó que ha estat manant, ja que ha oblidat massa sovint el diàleg, el saber escoltar els altres, la humilitat i el raonament, per imposar la seva voluntat sense donar opció a la crítica que ha confós en insult i ganes de posar pals a les rodes.

Us recomano l'article perquè, a més, parla d'una experiència d'uns alumnes de l'articulista, que de ben segur és interessant de conèixer.

Buscant per les xarxes he trobat una frase interessantíssima: Aprendre a dirigir significa deixar de manar.