Indefens a la corrupció i l'engany

No sé si pensareu el mateix, però jo crec que cada vegada el món es troba més indefens davant l'engany, la corrupció, els poders fàctics... Em costa d'acceptar, i em rebel·la, el fet que la premsa espanyola sigui, en general, tan enganyosa. Que publiqui només allò que interessa a una part, i que a més es tergiversi la informació expressament. Em repugna la idea de l'ocultació de la veritat per part de les institucions de l'Estat, i sobretot la sang freda a l'hora de passar pàgina.

Que avui o ahir, la ministra portaveu del govern digués que no es tractava el tema del CNI i l'atemptat de Barcelona i Cambrils del 2017, no és una anècdota, sinó que és molt greu! Si el CNI va esborrar les dades de l'imam de Ripoll vint-i-quatre hores després dels atemptats, com ho hem d'interpretar? Que volien amagar informació, oi? Quina responsabilitat hi tenien? I que ara el govern del PSOE no vulgui parlar-ne...

Tot això i més coses que podríem llistar, em crea indefensió. Fa que em senti desprotegit i víctima d'un atac ferotge d'uns poders que ens fan moure com titelles, a les seves mans, als seus capricis. Que ens utilitzen quan els servim, i ens abandonen quan ja no els cal.

No considero que estigui emprant un to pessimista, sinó realista. Perquè això està passant. Quantes coses sabrem d'aquí uns anys que ens hauran amagat? Com han forçat el canvi de la història uns poders que no controlem?

Està vist i comprovat que quan no ets útil a qui controla el sistema, n'esdevens víctima. Que només venerant el capital potser et lliuraràs de preocupacions ètiques i morals, però no econòmiques i seràs vulnerable a la fractura social.

L'extrema dreta substitueix el procés en protagonisme

Qualsevol persona sana socialment parlant s'avergonyiria de seguir les proclames d'exacerbats de VOX prohibint avançar en la llei contra la violència de gènere. Només pot sortir de gent malalta que amb el seu discurs perjudiquen la convivència i provoquen una fractura de la societat molt més gran que no pas pugui arribar a fer el procés d'independència de Catalunya. 

Cada dia que passa ens adonem de la magnitud de la bogeria dels líders de VOX i aquells que els impulsen. No és només la voluntat de recentralitzar Espanya, eliminar les autonomies, les llengües pròpies, la societat pluricultural, imposant tradicions superades en algunes comunitats, com és el cas de les curses de braus, sinó que entren en temes tan sensibles com és la violència de gènere, on encara calen molts esforços per eliminar aquests paràsits. Com és possible que Europa amb l'experiència del segle XX pugui alimentar aquestes ideologies feixistes, autoritàries i repressores? 

Els catalans estem immersos en un atzucac sobre el procés que no hi ha manera de sortir-ne, i no ens adonem del gran perill que representa una extrema dreta amb poder de decisió. El PP i C's tenen a les seves mans atorgar-los tot el poder i iniciativa, i provocar una regressió a l'època franquista que tant enyoren els militants de VOX.

Seguirem atentament la trajectòria de la política andalusa, per avançar pronòstics de com pot acabar la transició democràtica espanyola. Caldria que el govern català obrís bé els ulls i fos intel·ligent a l'hora de prendre decisions sobre el nostre futur, no sigui que els actuals dirigents ens acabin enfonsant en lloc de portar-nos a ser més lliures.

La política dels fets consumats per sortir de l'atzucac

L'actitud del govern de l'Estat, amb el suport dels grans partits espanyols, la connivència de PSC i els cagadubtes d'ICV i d'En Comú Podem, ens condueix a la pràctica de la política dels fets consumats, perquè d'altra manera és impossible avançar.

Ja sé que és molt criticable el que diré, però no és la primera vegada que escric que una bona resposta a temps ens hauria estalviat molts problemes, i les ganes de ser independents no estaria en boca de tanta gent com ho està ara.

Algú s'ha equivocat quan ha cregut que el silenci i el deixar dir i fer, amb cops de sentències judicials, era el millor sistema d'apagar el foc de l'independentisme. S'han arribat a dir barbaritats, posant les lleis per sobre de les persones i no al seu servei. Frases que la història tindrà en la memòria de l'absurditat i dels grans errors d'una etapa digna de ser oblidada i que pot portar fins a la fractura de l'Estat espanyol. Un erroni excés d'orgull espanyol ha provocat més unió que mai entre els catalans, un fet que sempre hem criticat que ens faltava.

No m'atreviria a dir que la independència de Catalunya és impossible, perquè tal com van les coses, ens podem trobar que s'arribi a un final sense retorn. Es diu molt alegrament i jo no ho tinc tan clar, la qual cosa no vol dir que el camí sigui planer ni fàcilment accessible.

La intel·ligència ens fa ser cautes i no xerrar més del compte, perquè la situació actual és nova i no tenim experiències que ens facilitin avançar resultats. El camí que ha pres el govern català, amb el suport majoritari del Parlament, és el d'anar fent passes curtes i amb peus de plom, sense que els tremoli el pols, ni mirar enrere. 

Per què ignoren la tendència a l'alça de la CUP?

Llegint els comentaris, i sobretot els titulars, arran de les enquestes sobre tendències de vot i resultats, arribo a la conclusió que, o bé hi ha mala fe o algú s'equivoca quan deslliga el creixement de la CUP i el descens de la suma CIU-ERC.

D'on vénen els nous vots a la CUP? M'atreveixo a dir que no només procedeixen d'antics votants d'ICV, sinó que també sumen els desensisats d'ERC i fins i tot de CIU. La solució la tindrem el dia 27 de setembre, si es confirma la convocatòria, perquè serà llavors quan veurem si els partits que defensen la independència de Catalunya obtenen la majoria absoluta al Parlament. Parlar només de CIU i ERC com a independentistes és un error, i això es pot veure en alguns diaris d'avui.

Si creiem que Podemos entrarà amb força al Parlament català gràcies al previsible descens d'ICV, no podem dir que el creixement de la CUP només és a costa d'ICV. D'algun altre lloc han de venir els vots. Per altra banda, el possible fracàs de CIU, en bona part per la fractura entre els dos partits de la federació, no significa necessàriament un fracàs de les tesis independentistes ja que a la CUP, molt més independentista, si més no històricament, les enquestes li donen també un creixement important. 

Si el meu raonament és erroni, on van a parar els vots que es resten a la suma CIU-ERC? Algú pensa que se'n beneficien C's o Podemos? Jo crec que aquests partits s'alimenten bàsicament del retrocés de PP i PSC, amb la qual cosa l'equilibri entre independentistes i unionistes al Parlament català es manté més o menys igual. Les següents qüestions a resoldre són: És aquesta la realitat del país? Si és així, queda justificat un procés constituent per a la independència de Catalunya?