Una mala persona

La premsa ha destacat aquestes paraules del papa Lleó XIV durant la seva visita a la capital espanyola: "Ningú pot agenollar-se davant el Senyor i menysprear el germà", i ho ha fet el mateix dia que coneixíem l'existència d'unes gravacions on el número dos de l'exministre Jorge Fernández Díaz declarava la falsedat de l'informe Trias, on s'acusava el llavors alcalde de Barcelona de tenir un compte en un banc suís. Un fet que Trias va desmentir i es va querellar contra el ministre, però que el Tribunal Suprem se'n va desentendre. Així funcionava i funciona el país! 

En aquestes gravacions, l'exsecretari d'Estat assenyala Fernández Díaz com el responsable de les filtracions i explica com es pagava als col·laboradors policials per inventar-se els informes. Uns pagaments que en algun cas eren de per vida.

Ja em perdonareu si considero l'exministre una mala persona. Una persona que sempre s'ha declarat catòlic practicant, amb un àngel custodi que el salvaguardava de tots els mals. Personatges com aquest fan perdre la fe al més pintat, i és per això que les paraules del papa, tocant el crostó a poderosos hipòcrites són molt encertades i segur que toquen l'os a més d'un.

La visita papal no està resultant tan plàcida com podien pensar alguns càrrecs polítics i posseïdors de grans fortunes i influències. Malauradament, no podrem evitar que els que remenen les cireres continuïn als seus despatxos, però seria bo que s'obrissin els ulls de molts dels que innocentment s'ho creuen tot, sobretot si venen de persones amb corbata i coll fort.

No pot ser que visquem en un món on la calúmnia està a l'ordre del dia. Unes denúncies falses i interessades que, encara que s'acabi descobrint la veritat, el mal ja està fet. Què li hauria de passar a l'exministre com a responsable de la seva actuació? Què li passarà? No és just i la Justícia espanyola no està fent la feina que se li suposa.

Tanta corrupció ens fa perdre el fil

Jo, ja m'he perdut. No sé vosaltres, però avui quan llegia la informació que apareix a la premsa sobre el cas "kitchen" he arribat a la conclusió que no m'aclaria de què estaven parlant, si d'un nou cas de corrupció, o de la continuïtat d'un dels casos que fa temps que se'n parla. Hi ha tanta corrupció a mans de polítics, com és el cas del PP, que arriba a un punt que ja tot ho veus igual i no diferencies una cosa de l'altra.

El que és clar és que hi ha implicats exministres que ja fa temps sabíem que eren corruptes i que com a tals havien actuat. El missaire Fernández Díaz no va fer altra cosa que remenar les clavegueres de l'estat en benefici propi i del partit, llavors en el govern. Recordem que el PP ha estat condemnat, però això no li ha tret que surti a acusar els altres com si estigués net com una patena.

La llàstima de tot plegat és que quan s'arriba al final ja és massa tard. Ja han viscut prou temps corrompent tot allò que tocaven i res els fa mal. Una cosa seria la reputació i la dignitat, però aquesta ja l'han perdut fa temps, si és que mai n'han tingut.

A més tenien la barra i la destresa d'acusar els altres de manera falsa i és per això que tard llegim que s'arxiven acusacions per falta de proves, quan el mal ja està fet. Això és indignant, perquè entenc que caldria posar més energia per restablir l'honorabilitat de les persones acusades injustament. A vegades penso que potser fins i tot algú, com el senyor Fernández Díaz, s'arriba a creure que les acusacions que rep ara són injustes. Ell que té un àngel que el guarda, però que penso que deu ser d'aquells que porten banyes.

Les preguntes dels plens es responen amb bones intencions

És molt complicat no parlar de les filtracions telefòniques que el diari digital Público ens lliura dosificades, encara que ens produeixi mal de panxa. Us ho juro! em fa més mal a mi que al culpable de tot l'enrenou, l'inepte ministre de defensa en funcions. Un ministre que és la vergonya com espanyol i com a creient. La missa diària no fa més bona la gent. Això ho hauria de consultar al seu àngel custodi.

Avui pretenia parlar de la lentitud amb què es mou l'administració, i ho reflexionava arran de la notícia sobre la variant de Valldegata. Farà quaranta anys que se'n parla, una bona colla d'aquests com si es tractés d'una solució imminent. Ho veurem aviat?

Llegint alguns apunts del darrer Ple municipal, a l'apartat de precs i preguntes, que dissortadament és la part més emocionant (?), m'adonava que les mateixes preguntes o similars s'han fet fa anys i malauradament es tornaran a formular i nosaltres a sentir d'aquí uns quants anys. 

Entenc la bona voluntat de la regidora Laia Martín, que em mereix tota la confiança, però és una llàstima que les paraules se les endú el vent, i al final no arriben les solucions. També em sap greu tanta importància amb els gossos i els arbres, per sobre de les mateixes persones. No tinc res en contra dels gossos ni dels arbres, sinó dels amos i passejadors que no recullen els excrements o permeten que empastifin les façanes i mobiliari urbà amb les seves pixarades, i els que tenen un concepte equivocat de la natura, quan aquesta ens perjudica.

Queda més bé sortir a fer grans proclames defensores del medi ambient i els animals, sense donar solucions als problemes que es generen, com en tota relació, també humana. Es pot conviure, s'ha de poder conviure amb arbres i bèsties, sense que ens fem la guitza. Cal, però respecte i sentit ciutadà, i no anar tant per lliure sense importar-te que puguis molestar els altres.

Del 20D no en sortirà cap referèndum

M'imagino que tothom té clar que dels resultats electorals de diumenge no en sortirà cap referèndum. Al marge del que puguem dir des de Catalunya, Espanya decidirà entre quatre partits, tres dels quals no volen sentir parlar de referèndum, i només un d'ells el proposa, amb la confiança de que sortiria NO, la qual cosa és molt probable.

Avui hi haurà el debat de TV3 amb les 7 forces polítiques que tenen possibilitats d'entrar al Congrés de Madrid, comptant amb Unió que és qui més difícil ho té. No sé si l'acabaré mirant, però sí que us hagi de dir que no em motiva gens. Crec que podria endevinar totes les intervencions que hi haurà. 

M'imagino que les més patètiques vindran de part del pietós Fernández Díaz, que no sé si avui comptarà amb l'ajuda de l'àngel Marcelo. L'Homs, que em cansa tal com parla, intentarà convèncer-nos que són l'opció real per defensar allò que sembla ser que vàrem decidir el passat 27S. En Xavier Domènech que ha rebut la valuosa empenta de la Colau, que en les darreres eleccions els va deixar amb un pam de nas, i així els va anar.

Podrem escoltar en Duran i Lleida, la moderació personificada, defensant el seu lloc de treball. Amb un escó ja en té prou! En Girauta que té com a meta prou complicada millorar els resultats de la seva companya de partit, la Inés Arrimadas, i competir amb el PP en joventut i recentralització.

Veurem què fa la Carmen Chacón, suposo que avui parlant en català, i defensant ser la veritable força de l'esquerra i el model federal, que ningú més es creu. Finalment en Rufian, que aparentment és qui ho té més fàcil, però que se les haurà amb en Xavier Domènech, qui més mal li pot fer, en la seva carrera per ser el grup amb més representació de Catalunya. Quina llengua emprarà?

Tornant, però, al començament de l'escrit, m'agradarà veure, o sentir-ne a parlar si finalment canvio de canal, quantes vegades sortirà el mot referèndum, qui el defensarà, i quin èxit assolirà en el debat d'avui. En el debat de diumenge, un fracàs absolut.