En campanya, si tothom t'ataca és que alguna cosa fas bé

Quan veus que hi ha tanta obsessió per atacar un partit polític o agrupació política, com se n'hagi de dir, és que fa por i temen que guanyi les eleccions. Penso que el més interessant seria que cadascú defensés la seva posició i argumentés per què defensa tal cosa, per intentar convèncer-nos que és la millor opció. Quan veig que només es dediquen a criticar a una altra força política em fa pensar que aquella serà la guanyadora.

I ja sabem que el millor ganxo per atraure vots és figurar com la candidatura guanyadora, perquè la gran majoria vol anar amb qui té opcions de guanyar. Això fa encara més estúpid donar ales al contrincant enlloc de presentar la proposta, si és que se'n té.

Avui, però volia comentar que cada vegada serà més difícil parlar de política sense que se'ns acusi de partidisme. El fet que la nova moda en política és la de batejar grups i candidatures amb substantius, expressions verbals o adjectius, provoca que hagis d'arraconar-ne uns quants si no vols veure com t'acusen d'afavorir una o altra força política.

En aquests moments tenim "Ciutadans", "Podem", "Guanyem", "En comú", "Junts", "Sí es pot", "Societat cívica Catalana"... i me'n deixo. Per tant no podem parlar de ciutadans sense pensar amb els amics de Rivera, ni podem expressar que guanyem si anem junts, ni tan sols dir que som una societat cívica catalana. 

A TV3 se li ha fet treure el logotip "Junts" de la seva campanya d'estiu per considerar que s'estava fent una propaganda subliminar a la candidatura de CDC i ERC. Probablement la direcció de TV3 així ho havia plantejat, però en tot cas tot plegat fa una mica de riure. Entenc que molesti a agrupacions com ara Catalunya sí que es pot, perquè s'hi juguen la supervivència ja que els pronòstics van des del desastre més espatarrant fins aconseguir ser la segona força del nou Parlament. Davant d'això, no es pot badar.

ICV, a la desesperada, busca un soci per no fer el ridícul

No és estrany que les enquestes donin per fet que ICV baixarà, no ja tant per l'entrada de Podem, com per la seva indefinició sistemàtica i progressivament accentuada. El gag de Polònia on la imatge d'Herrera era difusa és la millor explicació de qui és i què està fent darrerament.

Si bé l'experiència política de govern d'ICV no estat mai brillant, d'alguna manera havia passat dissimulada. Ara, però es veu quina és la realitat d'ICV i la gran distància que els separa del PSUC. I ho dic de mala gana, doncs prefereixo criticar altres partits que no pas els ecosocialistes. El discurs d'Herrera, però no permet grans floretes i sentencia el partit a continuar davallant.

No és estrany, doncs, que llegim que ICV busca pactar amb Podem o amb el Procés Constituent, que és la seva marca sobiranista i transparent. Tampoc resulta estrany veure que les CUP no vulguin saber res d'ICV, i això s'agraeix i els fa guanyar punts entre la població catalana més sobiranista, i al mateix temps antisistema, entenent com a sistema l'entramat que els partits majoritaris han construït i que no saben com sortir-se'n.

Aquesta setmana no es pot parlar massa de partits ni coalicions perquè el tema estrella és el 9N, però fins i tot parlant d'aquest procés participatiu, Herrera clava l'estucada al partit. Em sap greu per als amics sobiranistes que encara circulen en l'òrbita d'ICV. Herrera els ha deixat en una situació complicada, que em fa pensar, salvant les distàncies, amb els crítics del PSC.

L'esquerra catalana passa per uns moments prou complicats. ERC, que al meu entendre té poc d'esquerra, s'enfila per la seva aposta per la independència, i cada vegada li posen més fàcil la victòria. Caldrà analitzar si els sobiranistes d'ICV es decanten per ERC o bé per les CUP. David Fernàndez, al Parlament català, ha jugat un paper molt decidit i transparent, que no ocasiona cap dubte. Hi estàs d'acord o totalment en contra, però mai t'enganya. Aquesta pràctica convindria que fos seguida per més partits polítics, si de veritat volen que la ciutadania continuï confiant en ells.