Primeres tasques de la nova etapa

Una d'aquelles coses que sempre deixes per a quan tinguis temps és l'ordenar les fotografies. Abans, però, has de tenir-les en l'aparell adequat i si no és així, es tracta de traspassar-les, amb molta paciència, procurant no deixar-te'n pel camí.

El primer dia de jubilat aquesta ha estat una de les tasques que hi he dedicat més temps. Un dia estrany en què trobava a faltar la consulta al correu electrònic de la feina per si havia arribat algun missatge que fos urgent a respondre. Em semblava impossible que això no passés, després de tants anys d'estar-hi enganxat, també en període de vacances. Suposo que aquest costum no el perds d'un dia per l'altre i que encara trigaré uns dies a fer-me'n la idea. Això sí, és molt descansat!

No he tingut ni temps per mirar les notícies i saber si hi ha alguna novetat. M'imagino que els comentaris polítics deuen anar al voltant del Tribunal de Comptes, i de la qualitat democràtica del nostre país. Sembla impossible que hagin passat tants anys des de la mort del dictador, i que encara tinguem problemes de salut democràtica. Tant que ens pensàvem que havíem superat aquella maleïda etapa!

Sembla estrany que la dreta franquista espanyola estigui tan arrelada i liderada per joves que varen néixer després de la mort del dictador. Es tracta dels hereus d'aquells que varen viure gràcies a l'autoritarisme i els privilegis dels que varen guanyar la guerra i varen estar al costat de Franco.

La meva generació ha viscut una involució que poc ens pensàvem. Alguns havíem cregut que amb l'entrada a Europa s'haurien acabat tots aquests mals, però ja veiem que no és així. I que no és amb la mort dels franquistes que aconseguirem la democràcia real del nostre país, perquè ja han nascut aquells que mantindran viva la lluita contra els drets humans, contra els més febles, alguns dels quals inconscientment els voten, empassant-se el seu discurs populista i fals.

El govern espanyol rectifica novament

Ningú no em podrà discutir si afirmo que el govern espanyol s'ha mostrat com un caga-dubtes, ordenant i rectificant a continuació les mesures a prendre. No es pot dir que siguin canvis fruit dels esdeveniments, sinó d'haver pres malament les decisions. A tot això s'afegeix el fet que en cada ocasió han negat la proposta del govern català i d'alguna altra comunitat autònoma, per acabar aplicant-ho. 

Això passarà ara amb la regulació horària de les sortides a passejar de la població. Algú podrà dir que es fa per evitar el que va passar diumenge, però era previsible i se'ls havia advertit, però en aquell moment el que calia era tenir criteri propi i menystenir les altres opinions.

El govern espanyol ha volgut quedar-se amb el control de tot, i decidir des de la distància. Fins i tot ha arribat a decidir que el territori ideal per al desconfinament eren les províncies. Potser és que només s'han fixat en Madrid, Múrcia o La Rioja. No deien que el coronavirus no era cosa de territoris? Doncs per què desconfinen per províncies? És el mateix Barcelona que Tavertet?

Caldrà veure si al final també canvien la decisió i permeten que les comunitats autònomes ho diversifiquen en funció d'altres criteris, com per exemple les àrees bàsiques de salut.

Al ministre de sanitat li ha tocat fer el paper del fill tonto, fins al punt de convocar i desconvocar rodes de premsa, i procurant inventar-se excuses per no fer més el ridícul, però no se n'ha sortit. La història el recordarà com el que ha estat, un personatge desbordat i incapaç de liderar un projecte amb sentit comú. Només ha tingut veu i protagonisme per imposició, gràcies a la declaració d'estat d'alarma.

Colau ordena precintar el CIE

Els dóna dos mesos perquè ho precintin. Quin cas li faran? Té arguments legals per ordenar-ho? Al nostre país encara ens ve de nou que algú vagi en contra d'una institució, sobretot espanyola, perquè ja hem vist que contra les catalanes darrerament no hi ha gaires problemes.

La majoria de ciutadans anem amb el lliri a la mà, i no se'ns acut que puguem requerir o exigir res a l'administració, sobretot si és policial, fins i tot ens ve de nou, perquè no és gaire normal que algú pretengui situar tothom, també les institucions, al mateix lloc davant la legalitat.

Voldria saber quanta gent hi ha que hagi llegit la notícia i estigui convençuda que l'Ajuntament se'n sortirà. Em vindria molt de nou que fossin gaires, perquè el més creïble és que l'Estat, que es passa pel forro qualsevol legalitat, trobi prou justificants perquè el Centre d'Internament d'Estrangers, continuï, malgrat el que passa a dins. i aconsegueixi que ningú li pugui portar la contrària.

Aquest és l'Estat que molts volem defugir, sense saber si sortiríem del foc per caure a les brases, però n'estem fins al monyo, i no ens agrada, no ens en sentim solidaris, no ens el fem nostre, perquè no és just davant la gent feble i sense recursos, i cada vegada potencia més les diferències entre les persones, entre qui té el poder, els diners, i qui està a mercè d'ells.

Reorganitzar la Riera és una necessitat

Estic molt d'acord amb la proposta de la CUP d'Arenys de Mar d'ordenar l'aparcament a la part baixa de la Riera. A molts ens agradaria poder tenir una Riera sense cotxes, però no podem prescindir d'ells fins i tot si aconseguim desviar el trànsit per la variant de Valldegata. Si hem de compartir la Riera amb els cotxes hem de buscar la millor manera per gaudir de l'espai i facilitar les coses als que vénen de fora, ja sigui d'altres municipis o bé dels afores de la nostra vila.

La zona blava és necessària, però cal organitzar-ho diferent. S'ha de prioritzar la rotació dels cotxes, donant facilitats als conductors que només necessiten aparcar uns minuts el cotxe per damunt d'aquells que l'estacionament és més llarg. Facilitar la càrrega i descàrrega, si convé de manera gratuïta, i disminuir la durada màxima d'aparcament, que per això hi ha l'aparcament de sota el Xifré.

Arenys, però necessita un pla de mobilitat perquè no tots els problemes es concentren a la Riera, sinó que hi ha altres vies de circulació que convé analitzar i fer els canvis necessaris per millorar la circulació dels vehicles i les persones. No es poden buscar solucions parcials, sinó que s'ha d'analitzar la vila globalment i això ara ja és una necessitat.

Fa temps que demano un estudi a fons per saber quin ha de ser l'Arenys del futur, però sembla ser que això no interessa. El Pla de mobilitat i el Pla d'Equipaments, si finalment l'Ajuntament adquireix les Clarisses, són dues prioritats que caldria treballar. Si no és per iniciativa del govern, caldrà confiar en la força de l'oposició.