Tenim dret a queixar-nos?

Em pregunto si els espectadors o radiooients tenim dret a queixar-nos de les anomalies dels serveis públics de televisió o ràdio. Si estem parlant d'emissores públiques vol dir que el cost de funcionament i les inversions que s'hi destinen les paguem tots. Potser, doncs, que hi diguem alguna cosa.

Aquests dies la televisió catalana ha canviat d'imatge i continguts. No en puc parlar gaire, ja que fa temps que gairebé no la miro. Sí que he pogut llegir algunes crítiques on es diu que el resultat no és prou satisfactori. També és cert que el més important és el contingut i aquí caldria veure si ha millorat o s'ha quedat amb les ganes.

Acostumo a escoltar l'emissora de música clàssica de la mateixa corporació i en aquest cas sí que he patit, si ho puc dir d'aquesta manera, canvis en un dels programes que segueixo habitualment. Em refereixo a Tots els matins del món, que fins al curs passat conduïen en Joan Vives i l'Esther Pinart. Ara en Joan ha deixat el programa, si més no la seva conducció, i han canviat força el seu contingut.

Contra gustos no hi ha res escrit, però haig de dir que el nou format no m'agrada. Puc presentar una queixa o simplement haig de sintonitzar una altra emissora? Aquesta qüestió no és menor, ja que els costos de la seva realització també els pago amb els meus impostos, encara que apagui l'aparell de ràdio.

La pregunta que em faig és si els canvis, en el disseny i format de la televisió catalana, o d'aquest programa de ràdio, es pensen prou, o bé s'improvisen? Haig de suposar que al darrere hi ha un conjunt de professionals que ho han estudiat a fons. Sobretot pel que fa a la televisió. Quant al programa de ràdio esmentat, m'imagino que també s'ha treballat el canvi, potser amb no tant deteniment i, estic segur, sense consultar els radiooients. Esclar que, potser només soc jo que no m'agraden els canvis, però en tot cas sí que deixo la pregunta a l'aire: En què s'ha millorat quant a propostes musicals? No hi ha un excés de xerrameca de temes poc relacionats amb una emissora de música clàssica? 

Tant de bo que ho vagin polint, a mesura que s'adonin de la reacció de la gent. En tot cas, considero que els contribuents hi tenim alguna cosa a dir.

Presentació de la memòria 2021 al Ple municipal

Ahir dijous 30 de juny la defensora de la ciutadania d'Arenys de Mar, la senyora Teresa Verdura, va presentar la memòria d'actuació 2021 al Ple municipal de la vila, tal com és preceptiu i que, en el seu cas, és el primer exercici sencer, des del seu nomenament a finals de l'any 2020.

La defensora de la ciutadania, que prèviament havia adreçat el document a tots els membres de la Corporació municipal, va explicar quines havien estat les actuacions desenvolupades durant l'any 2021, a partir de les queixes o consultes de vilatans que s'hi varen adreçar per demanar el suport davant l'administració local, ja sigui perquè no havien obtingut resposta a les seves demandes, o perquè la resposta no els havia convençut.

Crec important assenyalar el treball pedagògic de la defensora davant de qualsevol situació i l'esforç en fer entendre als vilatans que és important adreçar-se a l'ajuntament per intentar resoldre aquells problemes que ens podem trobar en la nostra vida diària, vivint en societat, i també la iniciativa d'adjuntar a la memòria aquells documents que ens poden ajudar a entendre i fer més fàcil la nostra convivència, recordant quins són els nostres drets i obligacions.

Cal dir que durant l'exposició es va posar de relleu la dificultat de conviure en un petit espai amb molts interessos creuats i, a vegades, amb una certa deixadesa quant al compliment dels nostres deures respecte als altres i al bé en comú.

Sorolls, dificultat de moviment i, sobretot, neteja i civisme a l'espai públic, varen ser els principals elements que varen aparèixer a la memòria. La defensora va ser molt explícita i contundent en les seves afirmacions, sempre basades en l'experiència viscuda amb la participació dels vilatans que durant l'any es varen presentar a la seva oficina. Va demanar més esforços per part dels nostres polítics per tal d'evitar situacions conflictives com les exposades, però al mateix temps va fer un reconeixement a les dificultats que avui dia tenen els nostres governants i les hores de dedicació que no sempre són reconegudes.

La figura de la defensora de la ciutadania en una població com la nostra no ve imposada, sinó que és fruit d'una decisió voluntària del Consistori, per la qual cosa és d'agrair que Arenys tingui, des de l'any 2007 aquesta persona que vetlli perquè l'administració local doni resposta als vilatans, sobre la seva gestió i les reclamacions que reben per allò que no es fa o no agrada com es fa. 

L'agraïment final dels representants polítics presents a la sala de plens, a la feina feta per la defensora de la ciutadania, crec que va ser sincera, encara que en algun moment hi hagués qui potser no se sentia prou còmode. No sempre es fa tot a gust de tothom, i també hi ha errors que no sempre s'accepten fàcilment. L'acte, però, va ser una mostra de democràcia i respecte cap als vilatans, i per això crec que tots plegats n'hem d'estar ben satisfets.